Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors vist per Ramon Casas (MNAC).
Pseudònim(s)	Xènius
Naixement	28 de setembre de 1881 Barcelona
Mort	25 de setembre de 1954 (als 72 anys) Vilanova i la Geltrú
Activitat	Escriptor i filòsof
Nacionalitat	Catalunya
Període	segle XX

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona,1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) fou un escriptor i filòsof català.

Biografia

D'Ors estudià Dret a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1905 amb Genealogía ideal del imperialismo.

Emprà el pseudònim Xènius per escriure a la secció Glosari de La Veu de Catalunya i allà posà en circulació el concepte de Noucentisme.

Nomenat secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1911, el 1913 es va doctorar en Filosofia i Lletres a Madrid. El 1915 fundà l'Escola de Bibliotecàries, que dirigí fins al 1920, i, el 1917, es convertí en el màxim responsable d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya.

Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, el seu més ferm protector i promotor, es produí un distanciament progressiu entre ell i el programa de la Lliga Regionalista, degut a la seva incompatibilitat temperamental i ideològica amb Puig i Cadafalch que acabà amb la defenestració de què fou víctima el 1920 i que el dugué a la desafecció del seu país i a dimitir del càrrec, cessant també de secretari de l'Institut d'Estudis Catalans.

El 1923 s'establí a Madrid, on fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola el 1926, però on no va ingressar fins el 1938. Durant la Guerra Civil fou nomenat Cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes del govern de Burgos i es convertí en un dels més destacats intel·lectuals del règim dictatorial del general Franco. El 1946 -en un intent d'aproximar-se a la cultura catalana- fundà La Academia del Faro de San Cristobal a què pertanyeren diversos escriptors i periodistes, entre ells Maria Luz Morales. El 1953 li fou atorgada la càtedra de Ciència de la Cultura de la Universitat de Madrid.

Afeccionat al dibuix i la pintura, feia servir sovint el sobrenom d'Octavi de Romeu per a signar les seves obres. Es conserven dos dels seus dibuixos, Caricatura i Acadèmia de Ciències, als fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya, provinents de la col·lecció de Raimon Casellas.

Morí el 1954 a Vilanova i la Geltrú a l'edat de 72 anys.

Obra

Efígie d'Ors, per F. Marès (1963)

Narracions

• La fi d'Isidre Nonell, 1902
• La lliçó de tedi en el parc, Quaderns Crema, 1993
• La curiositat, Quaderns Crema, 2009

Glosses

• Papers anteriors al Glosari, Quaderns Crema, 1994
• Glosari 1906-1907, Quaderns Crema, 1998
• Glosari 1908-1909, Quaderns Crema, 2001
• Glosari 1910-1911, Quaderns Crema, 2003
• Glosari 1915, Quaderns Crema, 1990
• Glosari 1916, Quaderns Crema, 1992
• Glosari 1917, Quaderns Crema, 1991
• Gloses de quaresma, 1911
• La ben plantada, 1911; Quaderns Crema, 2004
• Glosari 1912-1913-1914, Quaderns Crema, 2005
• Gualba la de mil veus, 1915
• Oceanografia del tedi, 1918
• La vall de Josafat, 1918; Quaderns Crema, 1987
• Gloses de la vaga, 1919
• Lletres a Tina, Quaderns Crema, 1993

Obres en castellà

• Introducción a la vida angélica. Cartas a una soledad, 1939
• El secreto de la filosofía, 1947
• La verdadera historia de Lidia de Cadaqués, 1954, una mena de rectificació de La ben plantada
• Cincuenta años de pintura catalana", Quaderns Crema, 2002
• Pablo Picasso, Acantilado, 2001
• Cézanne, Acantilado, 1999

Fons

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya: El fons conté documentació personal i familiar, d’activitats professionals, l’obra original i documentació produïda en el decurs de les seves activitats associatives. Destaquem la correspondència emesa i rebuda per Eugeni d’Ors, actualment en procés de tractament. Durant l’any 2008 s’han identificat i ordenat alfabèticament 827 corresponsals.

Bibliografia

• Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
• DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugeni d'Ors i Rovira

• «Eugeni d'Ors i Rovira». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Eugeni d'Ors i Rovira a LletrA
• «Eugeni d'Ors i Rovira». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Articles sobre Eugeni d'Ors:

• Eugeni d'Ors i les biblioteques: una aproximació a partir del Glosari, de Mònica Baró i Teresa Mañà.
• Eugeni d'Ors, el Glosari i un breu apunt a Gualba, d'Adrià Chavarria
• La reducció a l'absurd de la reflexió occidental entorn de l'amor. Una lectura de Gualba, la de mil veus, de Raül Garrigasait.
• Classicisme i cinema: Eugeni d'Ors, el noucentisme i les arts industrials, de Joan M. Minguet Batllori
• "Sobre l'arquitectònica orsiana: revisió bibliogràfica d'Eugeni d'Ors en el centenari del Glosari (1906-2006)", de Conrad Vilanou i Torrano, Ars Brevis, 2005.