Eugeni Pere Cendoya

Eugeni Pere Cendoya

Biografia
Naixement	6 setembre 1894 Villabona-Amasa (Guipúscoa)
Mort	29 març 1975 (80 anys) Barcelona
Dades personals
Formació	Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte
Obra
Obres destacables edifici de la Caixa d'Estalvis de Vila-real (1926) Palau Nacional

Palau Nacional de Montjuïc (Barcelona).

Eugenio Pedro Cendoya Oscoz (Villabona, Guipúscoa, 6 de setembre de 1894 - Barcelona, 29 de març de 1975) fou un arquitecte basc, deixeble de Lluís Domènech i Montaner i August Font i Carreras.

Biografia

Format a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Del seu pas universitari es conserven els treballs de segon curs de Projectes "Iglesia Capitular y Palacio para las Órdenes Militares de España" i "Sala del capítulo de la Orden Militar del Santo Sepulcro".

Titulat el 1917, s'adscrigué al noucentisme, corrent de moda del moment. Cendoya va obtenir reconeixement oficial en guanyar el concurs convocat el 1924 per a la realització d'un dels edificis emblemàtics de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 que s'havia de celebrar cinc anys després. El seu disseny, realitzat en col·laboració amb l'arquitecte Enric Catà i Pere Domènech i Roura, seguia la línia eclèctica que li va ser habitual amb la inclusió d'elements barrocs en un conjunt de característiques plàstiques d'un renaixentisme castís. L'edifici, anomenat Palau Nacional de Montjuïc va ser bastit a la muntanya de Montjuïc, com a remat de l'avinguda de Maria Cristina, entre els anys 1926 i 1929 i, malgrat que en un primer moment havia de tenir un caràcter efímer, aviat es va convertir en un dels símbols de la capital catalana. El 1934 va ser destinat a Museu d'Art de Catalunya (MNAC) i posteriorment va rebre intenses adaptacions interiors a càrrec de l'arquitecta Gae Aulenti.

A Vila-real, Cendoya va dissenyar l'edifici de la Caixa d'Estalvis de Vila-real al carrer Major Sant Jaume, la façana de la seu de la Cooperativa Catòlica Agrària al carrer de Sant Antoni, i va plantejar per encàrrec municipal un ambiciós projecte d'urbanització del Termet de la Mare de Déu de Gràcia, que incloïa pistes esportives, hotels i zones residencials, que va ser interromput a causa dels esdeveniments polítics i l'esclat de la guerra civil, i del qual sols varen ser duts a terme la gran escalinata d'accés a la plaça de l'ermitori i l'edifici que en l'actualitat està destinat a alberg municipal.

Altres projectes destacables són el monumental conjunt de viviendes al carrer Joaquin Costa, 3 de Saragossa, l'edifici del Banco de Bilbao a la plaça de Catalunya de Barcelona, el presbiteri a la parròquia de Sant Julià de la població tarragonina de L'Arboç que era el seu origen familiar i que emmarca l'altar un baldaquí amb la figura del sant titular obra de Frederic Marès, habitatges residencials a Castellar del Vallès, la cripta de la parròquia de la Mare de Déu de la Pau a Barcelona o el santuari de Santa Gemma, també a Barcelona.

Als darrers anys va ser degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears (1966-1968), i professor a la Universitat de Barcelona ocupant la càtedra de Deontologia, Valoracions i Arquitectura Legal. També va ser Catedràtic de Tecnologies de la Construcció i Arquitectura Legal a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, el 1967 fou nomenat degà del Coŀ·legi Oficial d'Arquitectes.

Obres

Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1926 - 1929	Palau Nacional (Barcelona)	Montjuïc (Barcelona)	Edifici principal de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 construït conjuntament amb Enric Catà i Catà.	Correcte
1953 - 1957	Santuari de Santa Gemma	Carrer Capità Arenas, 9	Gran església contemporània de tres naus.	Correcte

Cabrils

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1923 - 1925	Castell de Can Jaumar	Carrer Dr. Emili Masriera	Reforma integral de l'antic Mas Rafart per convertir-lo en el castell de Cabrils.	En abandó

Vila-real (Plana Baixa)

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1930	Edifici de la Caixa d'Estalvis de Vila-real	Carrer Major Sant Jaume, 52 - 54	Edifici de tres plantes de tall clàssic.	Correcte

Bibliografia

• Bosch, Laura «Del Mas Rafart de Cabrils al Castell de Can Jaumar». XI Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme : El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme [Vilassar de Mar], 06-05-2017, p. 83.

Enllaços externs

• Martínez Verón, Jesús. «Nota biogràfica d'Eugeni Pere Cendoya» (en castellà). Arquitectos en Aragón, Diccionario histórico, Volumen II. [Consulta: 6 maig 2011].