Eugenio de Gaminde y Lafont
  | |
| Nom original | (es) Eugenio Gaminde |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 abril 1812 la Corunya (Espanya) |
| Mort | 29 octubre 1878 (66 anys) Madrid |
 Senador al Senat espanyol | |
| 6 abril 1877 – novembre 1878 Circumscripció electoral: Biscaia | |
 Capità general de Catalunya | |
| 23 novembre 1872 – 17 febrer 1873 ← Gabriel Baldrich i Palau – Juan Contreras y San Román → | |
| Senador al Senat espanyol | |
| 15 abril 1872 – 23 novembre 1873 Circumscripció electoral: Saragossa | |
 Ministre de Guerra | |
| 21 desembre 1871 – 8 abril 1872 ← Joaquim de Bassols i de Maranyosa – Antonio del Rey y Caballero → | |
| Capità general de Catalunya | |
| juliol 1869 – 22 febrer 1872 ← Ramon Nouvillas i Ràfols – Manuel de La Serna y Hernández Pinzón → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
Premis | |
Eugenio de Gaminde y Lafont (castellà: Eugenio Gaminde) (la Corunya, 30 d'abril de 1812 - Madrid, 29 d'octubre de 1878) va ser un militar i polític espanyol, ministre de Guerra i capità general de Catalunya durant el sexenni democràtic.
Biografia[modifica]
Nasqué a la Corunya, fill del bilbaí Manuel Ramón Gaminde Olea i de Zoa Lucía Lafont Larrauri. Es casà amb Delfina Mier Chaves (morta el 1887).[1] La seva carrera militar començà en la Primera Guerra Carlina i -després- en 1859 en la guerra d'Àfrica al Marroc.
Va donar suport la revolució de 1868, i de 1869 a 1872 fou nomenat Capità General de Catalunya. Durant el seu mandat va combatre la insurrecció federalista a la Bisbal de 1869 i reprimí durament la revolta de les Quintes (1870).[2][3] Entre desembre de 1871 i febrer de 1872 va ser ministre de la Guerra en el primer govern de Práxedes Mateo Sagasta.[4] Entre 1872 i 1873 fou novament Capità General de Catalunya. Fou escollit senador per Saragossa en 1872-1873 i per Biscaia en 1877-1878, durant la restauració borbònica.[5]
Cultura popular[modifica]
Sembla que la seva actuació en la revolta de les Quintes va inspirar al músic i poeta Joan Llongueras i Badia la cançó infantil El general Bum-Bum, versionada en 1971 per La Trinca al disc L'orgue de gats.[6] També apareix al llibre Set dies de Gràcia (Rosa dels Vents, 2014), de Carla Gràcia Mercadé, narració novel·lada de la setmana de revolta de les quintes a la vila de Gràcia.[7]. També hi surt al llibre Per què celebrem (Albertí Editors 2019) d'Albert Vidal Garcia al capítol La revolta de les quintes.
Referències[modifica]
- ↑ Eugenio de Gaminde a geneanet.net
- ↑ «Eugenio de Gaminde y Lafont». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Barcelona isabelina i revolucionària: la insurrecció contra les quintes a Gràcia. (Març 1870) a xtec.es
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 octubre 2015].
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ el general Bum-Bum Arxivat 2017-10-28 a Wayback Machine. a musicadelsavis.blogspot
- ↑ La novel·la ‘Set dies de Gràcia’ recrea la revolta de les Quintes a la Vila de Gràcia, BTV notíces, 20 de gener de 2014
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ramon Nouvillas i Ràfols Gabriel Baldrich i Palau |
.svg){kind=small} Capità General de Catalunya 1868-1872 1872-1873 |
Succeït per: Manuel de La Serna y Hernández Pinzón Juan Contreras y San Román |
| Precedit per: Joaquim de Bassols i de Maranyosa |
Ministre de Guerra_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} 1871-1872 |
Succeït per: Antonio del Rey y Caballero |