Eulàlia Duran i Grau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:41, 4 feb 2016 amb l'última edició de Walden69 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2006 Eulàlia Duran i Grau
Biografia
Naixement(ca) Eulàlia Duran i Grau Modifica el valor a Wikidata
2 abril 1934 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, historiadora de la literatura Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareAgustí Duran i Sanpere
Premis

Eulàlia Duran i Grau (Barcelona, 2 d'abril de 1934) és una historiadora catalana, filla d'Agustí Duran i Sanpere.

Biografia

Catedràtica de filologia catalana a la Universitat de Barcelona des del 1977. Es doctorà en història moderna per la Universitat de Barcelona el 1979 i s'ha especialitzat en l'estudi de la societat i la cultura del segle XVI als Països Catalans. Contragué matrimoni amb l'editor, polític i historiador de la literatura catalana Max Cahner i Garcia, matrimoni el qual el 1986 l'església declarà nul.[1] El 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de recerca per Les germanies als Països Catalans. Ha escrit articles a les revistes Els Marges i L'Espill.

El 1987 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Obres

  • Les Germanies als Països Catalans (1982)
  • Lluís Ponç d'Icard i el "Llibre de les grandeses de Tarragona" (1984),
  • Història de Barcelona (1975) dirigida per Duran i Sanpere
  • Història dels Països Catalans (1981) dirigida per Albert Balcells i González
  • Orientacions bibliogràfiques sobre literatura catalana moderna (1474-1833) (1993)
  • Renaixement a la carta (1996) amb Pep Solervicens
  • Edició crítica de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig (1981),
  • Edició crítica de la Passió de Cervera (1984)
  • Dels fets e dits del gran rey Alfonso. Versió catalana del segle XV de Jordi de Centelles (1990)
  • Lluís Nicolau d'Olwer. Cartes a Hermínia Grau i Aymà (1995), en col·laboració amb M. Albet
  • Profecia i revolta social al regne de València a l'inici del segle XVI (1996)
  • Profecia i poder al Renaixement: texts profètics catalans favorables a Ferran el Catòlic (1997), amb J. Requesens
  • Repertori de manuscrits catalans (1474-1620) (1998)
  • Literatura catalana moderna (2000)

Referències

  1. Pujadas, Joan. «Notes biogràfiques de Max Cahner». A: Servir Catalunya: homenatge als 70 anys de Max Cahner. L'Abadia de Montserrat, 2007, p. 243. ISBN 978-84-8415-909-4. 

Enllaços externs

«Obra de Eulàlia Duran i Grau» a Dialnet.


Precedit per:
Agustí Duran i Sanpere
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXIV

1987-
Succeït per:
'