Eulàlia Duran i Grau
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Eulàlia Duran i Grau 2 abril 1934 (90 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | historiadora, historiadora de la literatura |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Família | |
Pare | Agustí Duran i Sanpere |
Premis
|
Eulàlia Duran i Grau (Barcelona, 2 d'abril de 1934) és una historiadora catalana, filla d'Agustí Duran i Sanpere.
Biografia
Catedràtica de filologia catalana a la Universitat de Barcelona des del 1977. Es doctorà en història moderna per la Universitat de Barcelona el 1979 i s'ha especialitzat en l'estudi de la societat i la cultura del segle XVI als Països Catalans. Contragué matrimoni amb l'editor, polític i historiador de la literatura catalana Max Cahner i Garcia, matrimoni el qual el 1986 l'església declarà nul.[1] El 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de recerca per Les germanies als Països Catalans. Ha escrit articles a les revistes Els Marges i L'Espill.
El 1987 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Obres
- Les Germanies als Països Catalans (1982)
- Lluís Ponç d'Icard i el "Llibre de les grandeses de Tarragona" (1984),
- Història de Barcelona (1975) dirigida per Duran i Sanpere
- Història dels Països Catalans (1981) dirigida per Albert Balcells i González
- Orientacions bibliogràfiques sobre literatura catalana moderna (1474-1833) (1993)
- Renaixement a la carta (1996) amb Pep Solervicens
- Edició crítica de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig (1981),
- Edició crítica de la Passió de Cervera (1984)
- Dels fets e dits del gran rey Alfonso. Versió catalana del segle XV de Jordi de Centelles (1990)
- Lluís Nicolau d'Olwer. Cartes a Hermínia Grau i Aymà (1995), en col·laboració amb M. Albet
- Profecia i revolta social al regne de València a l'inici del segle XVI (1996)
- Profecia i poder al Renaixement: texts profètics catalans favorables a Ferran el Catòlic (1997), amb J. Requesens
- Repertori de manuscrits catalans (1474-1620) (1998)
- Literatura catalana moderna (2000)
Referències
- ↑ Pujadas, Joan. «Notes biogràfiques de Max Cahner». A: Servir Catalunya: homenatge als 70 anys de Max Cahner. L'Abadia de Montserrat, 2007, p. 243. ISBN 978-84-8415-909-4.
Enllaços externs
«Obra de Eulàlia Duran i Grau» a Dialnet.
- «Eulàlia Duran i Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Eulalia Duran a lletrescatalanes.cat
Precedit per: Agustí Duran i Sanpere |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXXIV 1987- |
Succeït per: ' |