Eumetazou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Eumetazous
Ediacarià – recent
Un cefalocordat
Classificació científica
Regne: Animalia
Clade: Epitheliozoa
Subregne: Eumetazoa
Butschli, 1910
Clades

Els eumetazous (Eumetazoa) són un grup format per tots els grans animals tret de les esponges, els placozous i altres animals poc coneguts. Es caracteritzen en el fet que la cooperació entre cèl·lules ja permet parlar de manera inequívoca d'individus animals proveïts de teixits, i d'un embrió que passa per una fase de gastrulació. Aquest clade conté generalment com a mínim els ctenòfors, els cnidaris i els bilateris. La pertinença dels mesozous i els placozous està encara en qüestió.

Alguns filògins han especulat que les esponges i els eumetazous evolucionaren separadament d'organismes unicel·lulars, el qual fet voldria dir que el regne animal no forma un clade (un grup d'organismes que provenen d'un ancestre comú). No obstant això, estudis genètics i algunes característiques morfològiques, com la presència comuna de coanocits, dóna suport a un origen comú.[1]

Els eumetazous són el grup més gran d'animals de Five Kingdoms, la classificació de Lynn Margulis i K. V. Schwartz, la qual inclou els radiats i els bilateris, és a dir, tots els animals fora de les esponges, els placozous i els mesozous.[2] Quan es tracta Eumetazoa formalment com un tàxon, generalment rep el rang de subregne. El nom Metazoa també ha estat utilitzat per referir-se a aquest grup, encara que es refereix més aviat a tot el regne animal. Moltes classificacions no inclouen el subregne Eumetazoa.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Durant l'última dècada, el treball de biòlegs evolutius i filogenètics moleculars ha donat lloc a noves idees sobre les relacions dels bilateris que han resultat en canvis.

La hipòtesi més actualment acceptada, basada en dades moleculars (principalment les seqüències de rRNA 18S), divideix els bilateris en els quatre grups següents: deuteròstoms, ecdisozous, lofotrocozous i platizous (de vegades inclosos dins dels lofotrocozous). Els tres últims grups són coneguts conjuntament com a protòstoms.[3]

No obstant això, molts escèptics destaquen les dificultats i les inconsistències associades a les noves dades. Claus Nielsen, professor d'embriologia evolutiva d'invertebrats de la Universitat de Copenhaguen, encapçala un dels punts de vista alternatius més importants basats en l'evidència morfològica. En l'obra Animal Evolution: Interrelationships of the Living Phyla (2001), manté les divisions tradicionals de protòstoms i deuteròstoms.

Orígens evolutius[modifica | modifica el codi]

S'ha suggerit que un tipus de rellotge molecular i una aproximació a la interpretació del registre fòssil situen els orígens evolutius dels eumetazous en el Ediacarià.[4] No obstant això, els primers eumetazoans no poden haver deixat un clar impacte en el registre fòssil i altres interpretacions dels rellotges moleculars suggereixen la possibilitat d'un origen anterior.[5] Els descobridors de Vernanimalcula el descriuen com un fòssil d'un bilateri triploblàstic que va sorgir cap a finals de la glaciació Marinoana, abans del període Ediacarià, el qual implica un origen fins i tot anterior dels eumetazous.[6]

Subdivisions[modifica | modifica el codi]

Radiata (sense rang)

Bilateria (sense rang)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Philippe H, Derelle R, Lopez P, et al.. «Phylogenomics revives traditional views on deep animal relationships». Curr. Biol., 19, 8, Abril 2009, pàg. 706–12. DOI: 10.1016/j.cub.2009.02.052. PMID: 19345102. (anglès)
  2. Systema Naturae 2000 Taxon: Subkingdom Eumetazoa — retrieved February 2, 2006 (anglès)
  3. Protostomia (anglès)
  4. Peterson, Kevin J., and Nicholas J. Butterfield. "Origin of the Eumetazoa: Testing ecological predictions of molecular clocks against the Proterozoic fossil record." Proceedings of the National Academy of Sciences 102 (2005): 9547–9552. Full text online: doi:10.1073/pnas.0503660102 . (anglès)
  5. Blair, J. E.; Hedges, S. B.. «Molecular clocks do not support the Cambrian explosion». Molecular biology and evolution, 22, 3, 2005, pàg. 387–390. DOI: 10.1093/molbev/msi039. PMID: 15537810. (anglès)
  6. Chen, J.-Y.; Bottjer, D.J.; Oliveri, P.. «Small bilaterian fossils from 40 to 55 million years before the Cambrian». Science, 305, 5681, 2005, pàg. 218–222. Bibcode: 2004Sci...305..218C. DOI: 10.1126/science.1099213. PMID: 15178752. (anglès)