Eupomatia
 Eupomatia laurina  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Magnoliales |
| Família | Eupomatiaceae |
| Gènere | Eupomatia R.Br., 1814 |
| Tipus taxonòmic | Eupomatia laurina |
| Gèneres i espècies | |
| |
Eupomatiàcia (Eupomatiaceae) és una família de plantes amb flors amb un sol gènere Eupomatia amb tres espècies que es distribueixen per Nova Guinea i Austràlia oriental. L'espècie tipus és E. laurina (Robert Brown, 1814).
Morfologia[modifica]
Arbusts o subarbusts rizomatosos amb tubercles radicals amilacis tous. Indument absent o present en les branquetes. Fulles dístiques, simples, enteres, peciolades sense estípules aromàtiques. Medul·la de la tija no septada.[1] Plantes hermafrodites. Flors perfectes, crema o vermelles o grogues, 30-40 mm de diàmetre, de vegades formant una caliptra.[2] Receptacle urceolat (en forma d'olla). Fruit compost en baia carnosa, comestible en algunes espècies. Llavors amb endosperma carnós o oliós. Nombre cromosòmic: n = 10, 2n = 20.
Ecologia[modifica]
Flors protogines (apareien primer els estams) i autocompatibles. Sincronització diürna de l'antesi. Els estaminoides fan una secreció que atrau coleopters dels tipus Elleschodes (Curculionidae), que faciliten la pol·linització (cantaridofília).[3] La dispersió dels fruits la fan mamífers i aus.
Són espècies pròpies de l'hàbitat tropical i la selva plujosa,[4] des del nivell del mar fins als 1300 m d'altitud.
Usos[modifica]
La fusta d'E. laurina és molt apreciada com també els fruits que es fan servir per a fer begudes, melmelades i pastisseria tradicional australiana.
Posició sistemàtica[modifica]
Les eupomatiàcies han estat associades a Annonaceae.(cf. AP-website).
Tàxons específics inclosos[modifica]
- Austràlia oriental
- Espècie Eupomatia bennettii F. Muell., 1858
- Austràlia oriental.
- Espècie Eupomatia laurina R. Br., 1814
- Nova Guinea, Austràlia oriental.
Referències[modifica]
- ↑ Sherwin Carlquist. «Vegetative Anatomy and Relationships of Eupomatiaceae».. Bulletin of the Torrey Botanical Club, Vol. 119, No. 2 (Apr. - Jun., 1992), pp. 167-180.
- ↑ «Botanic Gardens Trust: PlantNET - NEW SOUTH WALES FLORA ONLINE».
- ↑ Joseph E. Armstrong, Anthony K. Irvine. Functions of Staminodia in the Beetle-Pollinated Flowers of Eupomatia laurina. Biotropica, Vol. 22, No. 4 (Dec., 1990), pp. 429-431. «Enllaç».
- ↑ University of Connecticut. College of Liberal Arts and Sciences - Ecology and Evolutionary Biology Plant Growth Facilities
- ↑ The Global Biodiveristy Information Facility: Eupomatia barbata. «Enllaç».
Bibliografia[modifica]
- Endress, P.K. 1993. Eupomatiaceae. En: Kubitzki, K., Rohwer, J.G. & Bittrich, V. (Editores). The Families and Genera of Vascular Plants. II. Flowering Plants - Dicotyledons. Springer-Verlag.
- Watson, L., and Dallwitz, M.J. 1992 onwards. The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 29th July 2006. http://delta-intkey.com Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eupomatia |
- Eupomatia laurina, flor obrint-se
- Flor en tall d'Eupomatia laurina
- Eupomatia, flor en fase femenina
- Eupomatia bennettii, flor i fruit jove
- Eupomatia laurina, aspecte general
- Eupomatia laurina, fruito sec Arxivat 2015-06-10 a Wayback Machine.
