Eurocentrisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'eurocentrisme és un terme que engloba totes aquelles actituds que jutgen qualsevol fenomen des de l'òptica d'Europa, en especial els esdeveniments històrics, els costums i els valors d'altres pobles.[1] És una variant de l'etnocentrisme i com a terme va sorgir als processos de descolonització del segle XX, si bé es refereix a un biaix molt més antic. Les primeres referències escrites del seu ús són dels escrits de Karl Haushofer.

Projecció de Peters

El sentiment eurocentrista implica creure que la civilització europea (i per extensió la cultura occidental) és superior a les altres, un pensament que va sorgir al Renaixement i que va incrementar-se a l'imperialisme dels segles posteriors. Aquesta superioritat passava per associar Europa amb la civilització (nascuda a Grècia), en oposició als bàrbars o primitius.

Els exemples de l'eurocentrisme abasten tots els camps de la cultura, fins i tot aspectes com els mapes (amb la projecció de Mercator que situa Europa al centre i més gran que a la realitat), el meridià 0 (que passa per Londres justament), l'extensió del capitalisme i del model social relacionat etc. Com que afecten a la percepció i categorització de la realitat, es poden considerar proves de biaix cognitiu.