Eurolliga de bàsquet

**Eurolliga**
Fundació	2001
Número d'equips	24
País	ULEB
Campió actual	Panathinaikos

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Portal: Bàsquet

Articles relacionats amb Bàsquet

L'Eurolliga (Euroleague en anglès) és l'actual màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa i està organitzada per la Unió de Lligues Europees de Bàsquet (ULEB) des del seu naixement durant la temporada 2000-2001, agafant el relleu de la desapareguda Copa d'Europa de bàsquet. En aquells moments, les associacions de clubs espanyols, italians i grecs van impulsar una ruptura amb la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), organitzadora de la històrica Copa d'Europa, per crear una nova competició en el marc de la ULEB (que la gestiona mitjançant l'empresa Euroleague S.L.) i, així, intentar obtenir majors ingressos econòmics.

Al novembre de 2004 va començar una nova etapa per a l'Eurolliga ja que la ULEB i la FIBA van resoldre els seus conflictes. Un dels acords aconseguits va ser el reconeixement de l'Eurolliga com a màxim torneig europeu de clubs per part de la FIBA Europa.

[edita] Història

[edita] 1957-2000: Copa d'Europa

Article principal: Copa d'Europa de bàsquet

La Copa d'Europa de bàsquet és una extinta competició creada per la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) durant la temporada 1957-1958 a imatge i semblança de la de futbol. Originàriament, enfrontava als campions de lliga de cadascun dels països europeus inscrits a la FIBA.

[edita] 2001: Escissió

Durant l'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bàsquet europeu. Els grans clubs professionals del continent, liderats pels espanyols, els italians i els grecs, agrupats a la Unió de Lligues Europees de Bàsquet (ULEB), es van separar de la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) amb el propòsit d'organitzar una nova Eurolliga amb criteris més moderns de gestió. Aquests clubs volien rebre més ingressos procedents dels drets de transmissió per televisió i de merchandise dels quals els oferia la FIBA.

Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparèixer l'històrica Copa d'Europa i durant la temporada 2000-2001 van néixer dues competicions paral·leles que van lluitar per recollir el testimoni: l'oficialista i successora Supralliga i l'escindida i nova Eurolliga.

Els clubs es van inscriure en una i una altra competició segons els seus interessos. La major part d'espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part a l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga.

Durant la temporada 2001-2002 els equips pertanyents a la Supralliga van entrar a formar part de l'Eurolliga, quedant una única competició.

[edita] 2006: Armonització

Els cinc anys de ruptura en el bàsquet europeu van ser perjudicials tant per a la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), la Unió de Lligues Europees de Bàsquet (ULEB) i els clubs que van prendre part a les seves competicions.

Per això, durant el novembre de 2004, els màxims dirigents de la ULEB i FIBA Europa van acordar finalment la compatibilització dels seus respectius tornejos de cara a la següent temporada.

D'aquesta manera, FIBA Europa es va comprometre a administrar i impulsar totes les competicions de clubs europees (renombrant a la seva Lliga Europea com Eurocopa) al mateix temps que reconeixia oficialment a la ULEB com ens organitzador de l'Eurolliga i la Copa de la ULEB. A més, el màxim organisme federatiu europeu va limitar a 48 el nombre de participants als tornejos de la ULEB i va passar a gestionar en exclusiva les normatives d'elegibilitat dels jugadors, els traspassos i els controls antidopatge.

La ULEB es va reservar l'opció de subscriure contractes perquè alguns clubs participin en les seves competicions durant un nombre determinat de temporades independentment dels resultats esportius que hagin tingut.

L'acord també va preveure el compromís d'armonització del calendari internacional perquè els partits oficials de les seleccions nacionals no perjudiquin els interessos dels membres de la ULEB.

[edita] Historial

[edita] 1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit

Temporada	Seu	Campió	Finalista	Resultat	Màxim anotador
1958	Riga/Sofia	ASK Riga	Academik Sofija	86-81, 84-71	Radev (19)
1959	Riga/Sofia	ASK Riga	Academik Sofija	79-58, 69-67	Kruminsh (29)
1960	Tbilisi/Riga	ASK Riga	Dinamo Tbilisi	86-81, 84-71	Kruminsh (21)
1961	Riga/Moscou	CSKA Moscou	ASK Riga	87-62, 61-66	Zubkov (21)
1962	Ginebra	Dinamo Tbilisi	Reial Madrid	90-83	Wayne Hightower (30)
1963	Madrid/Moscou	CSKA Moscou	Reial Madrid	69-86, 91-74, 99-80	Emiliano Rodríguez (21)
1964	Brno/Madrid	Reial Madrid	Spartak ZJS Brno	99-110, 84-64	Emiliano Rodríguez (29,5)
1965	Moscou/Madrid	Reial Madrid	CSKA Moscou	81-88, 76-62	Clifford Luyk (24)

[edita] 1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit únic

Temporada	Seu	Campió	Finalista	Resultat	Màxim anotador
1966	Bolonya	Olimpia Milano	Slavia Praha	77-72	Jiri Zidek (22)
1967	Madrid	Reial Madrid	Olimpia Milano	91-83	Steve Chubin (34)
1968	Lió	Reial Madrid	Spartak Brno	98-95	Miles Ajken (26)
1969	Barcelona	CSKA Moscou	Reial Madrid	103-99	Vladimir Andreev (37)
1970	Sarajevo	Pallacanestro Varese	CSKA Moscou	79-74	Sergey Belov (21)
1971	Anvers	CSKA Moscou	Pallacanestro Varese	69-53	Sergey Belov (24)
1972	Tel Aviv	Pallacanestro Varese	KK Split (Jugoplastika)	70-69	Petar Skansi (26)
1973	Lieja	Pallacanestro Varese	CSKA Moscou	71-66	Sergey Belov(36)
1974	Nantes	Reial Madrid	Pallacanestro Varese	84-82	Dino Meneghin (25)
1975	Anvers	Pallacanestro Varese	Reial Madrid	79-66	Bob Morse (30)
1976	Ginebra	Pallacanestro Varese	Reial Madrid	81-74	Bob Morse (28)
1977	Belgrad	Maccabi Tel Aviv	Pallacanestro Varese	78-77	Jim Boatwright (26)
1978	Munic	Reial Madrid	Pallacanestro Varese	75-67	Walter Szczerbiak (25)
1979	Grenoble	Bosna Sarajevo	Pallacanestro Varese	96-93	Zarko Varajic (45)
1980	Berlín	Reial Madrid	Maccabi Tel Aviv	89-85	Earl Williams (31)
1981	Estrasburg	Maccabi Tel Aviv	Virtus Bologna	85-79	Marco Bonamico (26)
1982	Colònia	Pallacanestro Cantú	Maccabi Tel Aviv	86-80	Bruce Flowers (23)
1983	Grenoble	Pallacanestro Cantú	Olimpia Milano	69-68	W. Bryant i Antonello Riva (28)
1984	Ginebra	Virtus Roma	FC Barcelona	79-73	Epi (31)
1985	Atenes	Cibona Zagreb	Reial Madrid	87-78	Drazen Petrovic (36)
1986	Budapest	Cibona Zagreb	Zalgiris Kaunas	84-82	Arvydas Sabonis (27)
1987	Lausana	Olimpia Milano	Maccabi Tel Aviv	71-69	Lee Johnson (24)

[edita] 1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four

Temporada	Seu	Campió	Finalista	Resultat	MVP
1988	Gant	Olimpia Milano	Maccabi Tel Aviv	89-84	Bob McAdoo
1989	Munic	KK Split (Jugoplastika)	Maccabi Tel Aviv	75-69	Dino Radja
1990	Saragossa	KK Split (Jugoplastika)	FC Barcelona	72-67	Toni Kukoc
1991	París	KK Split (Pop 84)	FC Barcelona	70-65	Toni Kukoc
1992	Istanbul	Partizan Beograd	Club Joventut de Badalona	71-70	Predrag Danilovic
1993	Atenes	CSP Limoges	Pallacanestro Treviso	59-55	Toni Kukoc
1994	Tel Aviv	Club Joventut de Badalona	Olympiakos SFP Piraeus	59-57	Ferran Martínez
1995	Saragossa	Reial Madrid	Olympiakos SFP Piraeus	73-61	Arvydas Sabonis
1996	París	Panathinaikos AO	FC Barcelona	67-66	Dominique Wilkins
1997	Roma	Olympiakos SFP Piraeus	FC Barcelona	73-58	David Rivers
1998	Barcelona	Virtus Bologna	AEK Athinai	58-44	Zoran Savic
1999	Munic	Zalgiris Kaunas	Virtus Bologna	82-74	Tyus Edney
2000	Salònica	Panathinaikos AO	Maccabi Tel Aviv	73-67	Zeljko Rebraca

[edita] 2001: Supralliga FIBA. Final Four

Temporada	Seu	Campió	Finalista	Resultat	MVP
2001	París	Maccabi Tel Aviv	Panathinaikos AO	81-67	Arriel McDonald

[edita] 2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits

Temporada	Seu	Campió	Finalista	Resultat	MVP
2001	Bolonya/Vitòria	Virtus Bologna	Saski-Baskonia (Tau)	65-78, 94-73, 80-60, 79-96, 82-74.	Emanuel Ginobili

[edita] Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four

Temporada	Seu	Campió	Finalista	Resultat	MVP
2002	Bolonya	Panathinaikos AO	Virtus Bologna	89-83	Dejan Bodiroga
2003	Barcelona	FC Barcelona	Pallacanestro Treviso	76-65	Dejan Bodiroga
2004	Tel Aviv	Maccabi Tel Aviv	Fortitudo Bologna	118-74	Anthony Parker
2005	Moscou	Maccabi Tel Aviv	Saski-Baskonia (Tau)	90-78	Sarunas Jasikevicius
2006	Praga	CSKA Moscou	Maccabi Tel Aviv	73-69	Theodoros Papaloukas
2007	Atenes	Panathinaikos AO	CSKA Moscou	93-91	Dimitris Diamantidis
2008	Madrid	CSKA Moscou	Maccabi Tel Aviv	91-71	Trajan Langdon
2009	Berlin	Panathinaikos AO	CSKA Moscou	73-71	Vassilis Spanoulis

[edita] Palmarès

[edita] 1958-2000

Equipo	Títols	Anys
Real Madrid CF	8	1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80 i 1994-95
Pallacanestro Varese	5	1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
CSKA Moscou	4	1960-61, 1962-63, 1968-69 i 1970-71
ASK Riga	3	1957-58, 1958-59 i 1959-60
Olimpia Milano	3	1965-66, 1986-87 i 1987-88
KK Split	3	1988-89, 1989-90 i 1990-91
Maccabi Tel Aviv	3	1976-77, 1980-81 i 2000-01
KK Cibona	2	1984-85 i 1985-86
Pallacanestro Cantú	2	1981-82 i 1982-83
Panathinaikos	2	1995-96 i 1999-00
KK Bosna	1	1978-79
FC Dinamo Tbilisi	1	1961-62
Olympiacos	1	1996-97
Virtus Roma	1	1983-84
Zalgiris Kaunas	1	1998-99
Joventut Badalona	1	1993-94
CSP Limoges	1	1992-93
KK Partizan	1	1991-92
Virtus Bologna	1	1987-88

[edita] A partir de 2001

[edita] Clubs

Equipo	Títols	Anys
Panathinaikos	3	2001-02, 2006-07 i 2008-09
CSKA Moscou	2	2005-06 i 2007-08
Maccabi Tel Aviv	2	2003-04 i 2004-05
Virtus Bologna	1	2000-01
FC Barcelona	1	2002-03

[edita] Entrenadors

Entrenador	Títols	Anys
Ettore Messina	3	2000-01, 2005-06 i 2007-08
Zeljko Obradovic	3	2001-02, 2006-07 i 2008-09
Pini Gershon	2	2003-04 i 2004-05
Svetislav Pesic	1	2002-03

[edita] Total

Equipo	Títols	Anys
Real Madrid CF	8	1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80 i 1994-95
CSKA Moscou	6	1960-61, 1962-63, 1968-69, 1970-71, 2005-06 i 2007-08
Pallacanestro Varese	5	1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
Maccabi Tel Aviv	5	1976-77, 1980-81, 2000-01^[1], 2003-04 i 2004-05
Panathinaikos	5	1995-96, 1999-00, 2001-02, 2006-07 i 2008-09
ASK Riga	3	1957-58, 1958-59 i 1959-60
Olimpia Milano	3	1965-66, 1986-87 i 1987-88
KK Split	3	1988-89, 1989-90 i 1990-91
KK Cibona	2	1984-85 i 1985-86
Pallacanestro Cantú	2	1981-82 i 1982-83
Virtus Bologna	2	1987-88 i 2000-01
FC Barcelona	1	2002-03
Virtus Roma	1	1983-84
KK Bosna	1	1978-79
FC Dinamo Tbilisi	1	1961-62
Olympiacos	1	1996-97
Zalgiris Kaunas	1	1998-99
Joventut Badalona	1	1993-94
CSP Limoges	1	1992-93
KK Partizan	1	1991-92

[edita] Rècords

Nou països han estat representats en totes les edicions de la nova Eurolliga; els impulsors Espanya, Itàlia i Grècia, així com Alemanya, Croàcia, Eslovènia, Israel, Lituània i Rússia. Des de la temporada 2001-2002, França, Polònia, Sèrbia i Turquia tampoc s'han perdut cap edició del torneig, essent Montenegro (2001, 2002 i 2003), Bèlgica (2001 i 2002), Anglaterra (2001 i 2002), Portugal (2001) i Suïssa (2001) els que han tingut aparicions ocasionals.

Els clubs que més vegades han guanyat l'Eurolliga en la curta història de la competició són el Maccabi de Tel Aviv BC, campió en les edicions de 2004 i 2005, el Panathinaikos, en les de 2002, 2007 i 2009, i el CSKA Moscou, en les de 2006 i 2008.

El jugador que més guardons de MVP de la fase regular té, distinció que no existia en els temps de l'antiga Copa d'Europa, és el nord-americà Anthony Parker, que va aconseguir ser el millor defensant la samarreta del Maccabi en les temporades 2004-2005 i 2005-2006. A més, Parker va ser nomenat MVP de la final a quatre de Tel Aviv 2004.

El jugador de més edat que ha disputat un partit és Dan Gay, que tenint 45 anys en la temporada 2006-2007 va jugar dos partits defensant la samarreta del Climamio Bologna, contra el Le Mans-Sarthe Basket, primer, i el Prokom Trefl, després.

El Panathinaikos és el club que més aficionats ha reunit en el seu pavelló per a assistir a un partit de l'Eurolliga. El 29 de març de 2006, l'àrbitre espanyol Juan Carlos Arteaga va ser testimoni de la presència d'aproximadament 20.000 espectadors a les graderies de l'OAKA, que van contemplar la victòria del conjunt local contra el Benetton Treviso per 81 a 70.

[edita] Màxims Individuals

Temporada	Fase	Categoria	Jugador	Equip	Dada	Rival
2003-04	regular	Valoració	Tanoka Beard	Zalgiris Kaunas	63	Fortitudo Bologna
2000-01	play offs	Punts	Alphonso Ford	Peristeri BC	41	Saski Baskonia
2000-01	play offs	Punts	Carlton Myers	Fortitudo Bologna	41	Real Madrid CF
2002-03	regular	Punts	Kaspars Kambala	Efes Pilsen SK	41	FC Barcelona
2006-07	top 16	Rebots	Antonis Fotsis	BC Dinamo Moscou	24	Benetton Treviso
2003-04	regular	Assistències	Tyus Edney	Benetton Treviso	14	Olympiacos
2005-06	regular	Robatoris	Jeff Trepagnier	Ülker Istanbul	11	KK Partizan
2000-01	play offs	Taps	Stojan Vranković	Fortitudo Bologna	10	Cibona Zagreb
2006-07	regular	TL	Davor Kus	Cibona Zagreb	17	KK Olimpija Ljubljana
2002-03	regular	T2	Kaspars Kambala	Efes Pilsen SK	18	FC Barcelona
2000-01	play offs	T3	Saulius Štombergas	Saski Baskonia	9	AEK Atenes
2008-09	top 16	T3	Thomas Kelati	Unicaja Màlaga	9	Virtus Roma

[edita] Màxims Individuals Acumulats

Categoria	Jugador	Dada	Mitjana	Partits
Partits Disputats	Denis Marconato	144	-	144
Partits Disputats	Luis Scola	144	-	144
Valoració	Nikola Vujcic	2.337	19,16	122
Valoració (Avg.)	Anthony Parker	1.927	21,41	90
Punts	Luis Scola	2.054	14,26	144
Punts (Avg.)	Alphonso Ford	1.200	22,20	54
Rebots	Mirsad Türkcan	918	10,80	85
Rebots (Avg.)	Mirsad Türkcan	918	10,80	85
Assistències	Theodoros Papaloukas	523	3,93	133
Assistències (Avg.)	Ed Cota	298	4,81	62
Robatoris	Theodoros Papaloukas	211	1,59	133
Robatoris (Avg.)	Emanuel Ginóbili	120	2,73	44
Taps	Denis Marconato	117	0,81	144
Taps (Avg.)	Grigori Khizhniak	83	3,19	26
TL	Marcus Brown	541	85,20%	120
TL (%)	Sarunas Jasikevicius	349	92,82%	93
T2	Luis Scola	814	58,06%	144
T2 (%)	David Frigout	108	66,67%	37
T3	Gianluca Basile	285	36,49%	136
T3 (%)	Dominik Tomczyk	61	49,59%	38

[edita] Anotació Col·lectiva

La major anotació conjunta en un partit de l'Eurolliga correspon a l'enfrontament entre el Skipper Bolonya (perdedor més encistellador) i el Panathinaikos corresponent a la novena jornada de la fase regular de la temporada 2003-2004. Ambdós clubs van sumar 232 punts i la victòria, després de dues pròrrogues, va ser visitant per 114 a 118. Al final dels primers 40 minuts de joc, el marcador registrava un empat a 85.

La major anotació en un partit resolta sense necessitat de disputar un temps extra es va assolir una setmana després, doncs l'Skipper i el Zalgiris Kaunas van fer 224 punts (117-107).

L'anotació conjunta més baixa es va donar en el xoc entre l'Efes Pilsen SK i el Benetton Treviso, corresponent a la tercera jornada de la lligueta de vuitens de final de la temporada 2004-2005. Ambdós només totalizaren 95 punts (52-43) i, d'aquesta forma, el conjunt turc es va convertir en el guanyador menys encistellador.

Durant la temporada 2002-2003, el Montepaschi Siena li va propinar al KK Buducnost la pallissa més gran que s'ha produït en un partit de l'Eurolliga al guanyar a la jornada 14 de la fase regular per una escandalosa màxima diferència de 63 punts (112-49).

Des de la quarta jornada de la fase regular de la temporada 2004-2005, el guanyador més encistellador és el Maccabi Tel Aviv amb 123 punts anotats al Scavolini Pesaro que no va passar de 73.

El equip menys encistellador és el London Towers, que va perdre a Ljubljana per 73 a 40 contra l'Union Olimpija a la novena jornada de la fase regular de la temporada 2001-2002.

[edita] La Final

Bolonya és l'única ciutat que ha acollit en més d'una ocasió la final de la Eurolliga de la ULEB; va ser al 2001, amb un format de play off, i al 2002, amb un de final a quatre. El Palamalaguti de Casalecchio di Reno va ser l'escenari dels partits a la terra bolonyesa.

La plusmarca d'assistència a una final la té la de la temporada 2006-2007. Llavors, l'olímpic OAKA de Marussi (Atenes) va reunir oficialment a 18.363 espectadors, que van poder contemplar el segon triomf del Panathinaikos a la nova Eurolliga.

El Maccabi de Tel Aviv BC no només és un dels dos clubs que més títols té (2), també és el que més finals ha disputat (3) i, a més, de forma consecutiva.

L'argentí Emanuel Ginóbili és el jugador que més punts ha anotat en una final. El llavors escorta del Kinder Bolonya va encistellar 27 punts al Baskonia al tercer partit del play off de 2001 i un any després, ja en una final four, uns altres 27 al Panathinaikos. Ginobili va assolir el guardó de MVP de la final en 2001, però el Kinder no va poder revalidar el títol de campió perquè el Panathinaikos de Dejan Bodiroga l'hi va impedir.

I, precisament, el serbi Bodiroga és qui més vegades ha estat designat MVP de la final a quatre, al liderar al Panathinaikos el 2002 (21 punts i 7 rebots) i al FC Barcelona el 2003 (20 i 8).

La final amb major anotació conjunta és la de Tel Aviv 2004. El Maccabi Elite (guanyador més encistellado) va arrasar al Skipper Bolonya per 118 a 74, ambdós conjunts van sumar 192 punts en 40 minuts de joc i l'avantatge israelià de 44 punts és la major diferència registrada en un partit d'aquestes característiques.

En l'edició de Praga 2006 es va batre el rècord d'assistència de públic a una final (16.805 espectadors), que va durar només una temporada, però també els de menor anotació conjunta (141 punts) i guanyador menys encistellador (73), ja que el resultat al final del partit va ser d'un 73 a 69 favorable al CSKA Moscou.

El perdedor menys anotador és el Benetton Treviso (65 punts contra el Barça el 2003) i el perdedor més anotador també és el CSKA moscovita (91 contra el Panathinaikos el 2007).

[edita] Màxims Individuals de la Final a Quatre

Temporada	Seu	Categoria	Jugador	Equip	Dada	Rival
2003-04	Tel Aviv	Valoració	Marcus Brown	CSKA Moscou	36	Montepaschi Siena
2004-05	Moscou	Punts	Michael Batiste	Panathinaikos	28	CSKA Moscou
2004-05	Moscou	Rebots	David Andersen	CSKA Moscou	15	Panathinaikos
2005-06	Praga	Rebots	Maceo Baston	Maccabi Tel Aviv	15	CSKA Moscou
2007-08	Madrid	Assistències	Terrell McIntyre	Montepaschi Siena	12	Saski Baskonia
2004-05	Moscou	Robatoris	Jon Robert Holden	CSKA Moscou	5	Panathinaikos
2004-05	Moscou	Robatoris	Jaka Lakovi?	Panathinaikos	5	CSKA Moscou
2006-07	Atenes	Robatoris	Theodoros Papaloukas	CSKA Moscou	5	Unicaja Màlaga
2007-08	Madrid	Robatoris	Romain Sato	Montepaschi Siena	5	Saski Baskonia
2005-06	Praga	Taps	Maceo Baston	Maccabi Tel Aviv	6	Saski Baskonia
2001-02	Bolonya	TL	Sani Be?irovi?	Virtus Bologna	14	Benetton Treviso
2004-05	Moscou	T2	Michael Vas batre	Panathinaikos	10	CSKA Moscou
2007-08	Madrid	T3	Terrell McIntyre	Montepaschi Siena	6	Maccabi Tel Aviv

[edita] Referències

↑ La temporada 2000-01 va haver-hi 2 competicions, l'Eurolliga (organitzada per la Unió de Lligues Europees de Bàsquet (ULEB)) i la Supralliga (organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA))

[edita] Enllaços externs

Web oficial de l'Eurolliga

Edicions de l'Eurolliga de bàsquet (ULEB)
2000-01 \| 2001-02 \| 2002-03 \| 2003-04 \| 2004-05 \| 2005-06 \| 2006-07 \| 2007-08 \| 2008-09 \| 2009-10 \|

[0] La temporada 2000-01 va haver-hi 2 competicions, l'Eurolliga (organitzada per la Unió de Lligues Europees de Bàsquet (ULEB)) i la Supralliga (organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA))

[1]