Eurolliga de bàsquet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Soccerball current event.svg Esdeveniment en curs
Vegeu Eurolliga 2013-2014.
Eurolliga
Eurolliga de bàsquet
Fundació 2001
Número d'equips 24
Organitzador ULEB
Campió actual Maccabi Tel Aviv

L'Eurolliga (Euroleague, en anglès) és l'actual màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa i està organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol (ULEB) des del seu naixement durant la temporada 2000-2001, agafant el relleu de la desapareguda Copa d'Europa de bàsquet. En aquells moments, les associacions de clubs espanyols, italians i grecs van impulsar una ruptura amb la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), organitzadora de la històrica Copa d'Europa, per crear una nova competició en el marc de la ULEB (que la gestiona mitjançant l'empresa Euroleague S.L.) i, així, intentar obtenir majors ingressos econòmics.

Al novembre de 2004 va començar una nova etapa per a l'Eurolliga, ja que la ULEB i la FIBA van resoldre els seus conflictes. Un dels acords aconseguits va ser el reconeixement de l'Eurolliga com a màxim torneig europeu de clubs per part de la FIBA Europa.

Història[modifica | modifica el codi]

1957-2000: Copa d'Europa[modifica | modifica el codi]

La Copa d'Europa de bàsquet és una extinta competició creada per la FIBA durant la temporada 1957-1958 a imatge i semblança de la de futbol. Originàriament, enfrontava als campions de lliga de cadascun dels països europeus inscrits a la FIBA.

2001: Escissió[modifica | modifica el codi]

Trofeu de l'Eurolliga

Durant l'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bàsquet europeu. Els grans clubs professionals del continent, liderats pels espanyols, els italians i els grecs, agrupats a la ULEB, es van separar de la FIBA amb el propòsit d'organitzar una nova Eurolliga amb criteris més moderns de gestió. Aquests clubs volien rebre més ingressos procedents dels drets de transmissió per televisió i de merchandise dels quals els oferia la FIBA.

Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparèixer la històrica Copa d'Europa i durant la temporada 2000-2001 van néixer dues competicions paral·leles que van lluitar per recollir el testimoni: l'oficialista i successora Supralliga i l'escindida i nova Eurolliga.

Els clubs es van inscriure en una i una altra competició segons els seus interessos. La major part d'espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part a l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga.

Durant la temporada 2001-2002 els equips pertanyents a la Supralliga van entrar a formar part de l'Eurolliga, quedant una única competició.

2006: Harmonització[modifica | modifica el codi]

Els cinc anys de ruptura en el bàsquet europeu van ser perjudicials tant per a la FIBA, la ULEB i els clubs que van prendre part a les seves competicions.

Per això, durant el novembre de 2004, els màxims dirigents de la ULEB i FIBA Europa van acordar finalment la compatibilització dels seus respectius tornejos de cara a la següent temporada.

D'aquesta manera, FIBA Europa es va comprometre a administrar i impulsar totes les competicions de clubs europees (renombrant a la seva Lliga Europea com Eurocopa) al mateix temps que reconeixia oficialment a la ULEB com ens organitzador de l'Eurolliga i la Copa de la ULEB. A més, el màxim organisme federatiu europeu va limitar a 48 el nombre de participants als tornejos de la ULEB i va passar a gestionar en exclusiva les normatives d'elegibilitat dels jugadors, els traspassos i els controls antidopatge.

La ULEB es va reservar l'opció de subscriure contractes perquè alguns clubs participin en les seves competicions durant un nombre determinat de temporades independentment dels resultats esportius que hagin tingut.

L'acord també va preveure el compromís d'harmonització del calendari internacional perquè els partits oficials de les seleccions nacionals no perjudiquin els interessos dels membres de la ULEB.

Historial[modifica | modifica el codi]

1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit[modifica | modifica el codi]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat Màxim anotador
1958 Riga/Sofia ASK Riga Unió Soviètica Academik Sofija Bulgària 86-81, 84-71 Radev (19)
1959 Riga/Sofia ASK Riga Unió Soviètica Academik Sofija Bulgària 79-58, 69-67 Kruminsh (29)
1960 Tbilisi/Riga ASK Riga Unió Soviètica Dinamo Tbilisi Unió Soviètica 86-81, 84-71 Kruminsh (21)
1961 Riga/Moscou CSKA Moscou Unió Soviètica ASK Riga Unió Soviètica 87-62, 61-66 Zubkov (21)
1962 Ginebra Dinamo Tbilisi Unió Soviètica Reial Madrid Espanya 90-83 Wayne Hightower (30)
1963 Madrid/Moscou CSKA Moscou Unió Soviètica Reial Madrid Espanya 69-86, 91-74, 99-80 Emiliano Rodríguez (21)
1964 Brno/Madrid Reial Madrid Espanya Spartak ZJS Brno Txecoslovàquia 99-110, 84-64 Emiliano Rodríguez (29,5)
1965 Moscou/Madrid Reial Madrid Espanya CSKA Moscou Unió Soviètica 81-88, 76-62 Clifford Luyk (24)

1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit únic[modifica | modifica el codi]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat Màxim anotador
1966 Bolonya Olimpia Milano Itàlia Slavia Praha Txecoslovàquia 77-72 Jiri Zidek (22)
1967 Madrid Reial Madrid Espanya Olimpia Milano Itàlia 91-83 Steve Chubin (34)
1968 Lió Reial Madrid Espanya Spartak Brno República Txeca 98-95 Miles Ajken (26)
1969 Barcelona CSKA Moscou Unió Soviètica Reial Madrid Espanya 103-99 Vladimir Andreev (37)
1970 Sarajevo Pallacanestro Varese Itàlia CSKA Moscou Unió Soviètica 79-74 Sergey Belov (21)
1971 Anvers CSKA Moscou Unió Soviètica Pallacanestro Varese Itàlia 69-53 Sergey Belov (24)
1972 Tel Aviv Pallacanestro Varese Itàlia KK Split (Jugoplastika) Iugoslàvia 70-69 Petar Skansi (26)
1973 Lieja Pallacanestro Varese Itàlia CSKA Moscou Unió Soviètica 71-66 Sergey Belov(36)
1974 Nantes Reial Madrid Espanya Pallacanestro Varese Itàlia 84-82 Dino Meneghin (25)
1975 Anvers Pallacanestro Varese Itàlia Reial Madrid Espanya 79-66 Bob Morse (30)
1976 Ginebra Pallacanestro Varese Itàlia Reial Madrid Espanya 81-74 Bob Morse (28)
1977 Belgrad Maccabi Tel Aviv Israel Pallacanestro Varese Itàlia 78-77 Jim Boatwright (26)
1978 Munic Reial Madrid Espanya Pallacanestro Varese Itàlia 75-67 Walter Szczerbiak (25)
1979 Grenoble Bosna Sarajevo Iugoslàvia Pallacanestro Varese Itàlia 96-93 Zarko Varajic (45)
1980 Berlín Reial Madrid Espanya Maccabi Tel Aviv Israel 89-85 Earl Williams (31)
1981 Estrasburg Maccabi Tel Aviv Israel Virtus Bologna Itàlia 85-79 Marco Bonamico (26)
1982 Colònia Pallacanestro Cantú Itàlia Maccabi Tel Aviv Israel 86-80 Bruce Flowers (23)
1983 Grenoble Pallacanestro Cantú Itàlia Olimpia Milano Itàlia 69-68 W. Bryant i Antonello Riva (28)
1984 Ginebra Virtus Roma Itàlia FC Barcelona Catalunya 79-73 Epi (31)
1985 Atenes Cibona Zagreb Iugoslàvia Reial Madrid Espanya 87-78 Drazen Petrovic (36)
1986 Budapest Cibona Zagreb Iugoslàvia Zalgiris Kaunas Unió Soviètica 84-82 Arvydas Sabonis (27)
1987 Lausana Olimpia Milano Itàlia Maccabi Tel Aviv Israel 71-69 Lee Johnson (24)

1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four[modifica | modifica el codi]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
1988 Gant Olimpia Milano Itàlia Maccabi Tel Aviv Israel 89-84 Bob McAdoo
1989 Munic KK Split (Jugoplastika) Iugoslàvia Maccabi Tel Aviv Israel 75-69 Dino Radja
1990 Saragossa KK Split (Jugoplastika) Iugoslàvia FC Barcelona Catalunya 72-67 Toni Kukoc
1991 París KK Split (Pop 84) Croàcia FC Barcelona Catalunya 70-65 Toni Kukoc
1992 Istanbul Partizan Beograd República Federal de Iugoslàvia Club Joventut de Badalona Catalunya 71-70 Predrag Danilovic
1993 Atenes CSP Limoges França Pallacanestro Treviso Itàlia 59-55 Toni Kukoc
1994 Tel Aviv Club Joventut de Badalona Catalunya Olympiakos SFP Piraeus Grècia 59-57 Ferran Martínez
1995 Saragossa Reial Madrid Espanya Olympiakos SFP Piraeus Grècia 73-61 Arvydas Sabonis
1996 París Panathinaikos AO Grècia FC Barcelona Catalunya 67-66 Dominique Wilkins
1997 Roma Olympiakos SFP Piraeus Grècia FC Barcelona Catalunya 73-58 David Rivers
1998 Barcelona Virtus Bologna Itàlia AEK Athinai Grècia 58-44 Zoran Savic
1999 Munic Zalgiris Kaunas Lituània Virtus Bologna Itàlia 82-74 Tyus Edney
2000 Salònica Panathinaikos AO Grècia Maccabi Tel Aviv Israel 73-67 Zeljko Rebraca

2001: Supralliga FIBA. Final Four[modifica | modifica el codi]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2001 París Maccabi Tel Aviv Israel Panathinaikos AO Grècia 81-67 Arriel McDonald

2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits[modifica | modifica el codi]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2001 Bolonya/Vitòria Virtus Bologna Itàlia Saski-Baskonia (Tau) Espanya 65-78, 94-73, 80-60, 79-96, 82-74. Emanuel Ginobili

Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four[modifica | modifica el codi]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2002 Bolonya Panathinaikos AO Grècia Virtus Bologna Itàlia 89-83 Dejan Bodiroga
2003 Barcelona FC Barcelona Catalunya Pallacanestro Treviso Itàlia 76-65 Dejan Bodiroga
2004 Tel Aviv Maccabi Tel Aviv Israel Fortitudo Bologna Itàlia 118-74 Anthony Parker
2005 Moscou Maccabi Tel Aviv Israel Saski-Baskonia (Tau) Espanya 90-78 Sarunas Jasikevicius
2006 Praga CSKA Moscou Rússia Maccabi Tel Aviv Israel 73-69 Theódoros Papalukàs
2007 Atenes Panathinaikos AO Grècia CSKA Moscou Rússia 93-91 Dimitris Diamandidis
2008 Madrid CSKA Moscou Rússia Maccabi Tel Aviv Israel 91-71 Trajan Langdon
2010 París FC Barcelona Catalunya Olympiakos Grècia 86-68 Juan Carlos Navarro
2011 Barcelona Panathinaikos AO Grècia Maccabi Tel Aviv Israel 78-70 Dimitris Diamandidis
2012 Istanbul Olympiacos Grècia CSKA MoscouRússia 62-61 Vasílios Spanulis
2013 Londres Olympiacos Grècia Real Madrid Espanya 100-88 Vasílios Spanulis
2014 Milà Maccabi Tel Aviv Israel Real Madrid Espanya 98-86 Tyrese Rice

Palmarès[modifica | modifica el codi]

1958-2000[modifica | modifica el codi]

Equip Títols Anys
Espanya Real Madrid CF 8 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80 i 1994-95
Itàlia Pallacanestro Varese 5 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
Rússia Unió Soviètica CSKA Moscou 4 1960-61, 1962-63, 1968-69 i 1970-71
Letònia Unió Soviètica ASK Riga 3 1957-58, 1958-59 i 1959-60
Itàlia Olimpia Milano 3 1965-66, 1986-87 i 1987-88
Croàcia Iugoslàvia KK Split 3 1988-89, 1989-90 i 1990-91
Israel Maccabi Tel Aviv 3 1976-77, 1980-81 i 2000-01
Croàcia Iugoslàvia KK Cibona 2 1984-85 i 1985-86
Itàlia Pallacanestro Cantú 2 1981-82 i 1982-83
Grècia Panathinaikos 2 1995-96 i 1999-00
Bòsnia-Herzegovina Iugoslàvia KK Bosna 1 1978-79
Geòrgia Unió Soviètica FC Dinamo Tbilisi 1 1961-62
Grècia Olympiacos 1 1996-97
Itàlia Virtus Roma 1 1983-84
Lituània Zalgiris Kaunas 1 1998-99
Catalunya Joventut Badalona 1 1993-94
França CSP Limoges 1 1992-93
Sèrbia República Federal de Iugoslàvia KK Partizan 1 1991-92
Itàlia Virtus Bologna 1 1987-88

A partir de 2001[modifica | modifica el codi]

Clubs[modifica | modifica el codi]

Equip Títols Anys
Grècia Panathinaikos 4 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11
Israel Maccabi Tel Aviv 3 2003-04, 2004-05, 2013-14
Catalunya FC Barcelona 2 2002-03 i 2009-10
Rússia CSKA Moscou 2 2005-06 i 2007-08
Grècia Olympiacos 2 2011-12 i 2012-13
Itàlia Virtus Bologna 1 2000-01

Entrenadors[modifica | modifica el codi]

Entrenador Títols Anys
Sèrbia Zeljko Obradovic 4 2001-02, 2006-07, 2008-09, 2010-11
Itàlia Ettore Messina 3 2000-01, 2005-06 i 2007-08
Israel Pini Gershon 2 2003-04 i 2004-05
Sèrbia Svetislav Pešić 1 2002-03
Catalunya Xavier Pascual 1 2009-10
Sèrbia Dušan Ivković 1 2011-12
Grècia George Bartzokas 1 2012-13
Israel David Blatt 1 2013-14

Total[modifica | modifica el codi]

Equip Títols Anys
Espanya Real Madrid CF 8 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80 i 1994-95
Rússia CSKA Moscou 6 1960-61, 1962-63, 1968-69, 1970-71, 2005-06 i 2007-08
Israel Maccabi Tel Aviv 6 1976-77, 1980-81, 2000-01,[1] 2003-04, 2004-05 i 2013-14
Grècia Panathinaikos 6 1995-96, 1999-00, 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11
Itàlia Pallacanestro Varese 5 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
Letònia ASK Riga 3 1957-58, 1958-59 i 1959-60
Itàlia Olimpia Milano 3 1965-66, 1986-87 i 1987-88
Croàcia KK Split 3 1988-89, 1989-90 i 1990-91
Grècia Olympiacos 3 1996-97, 2011-12 i 2012-13
Itàlia Pallacanestro Cantú 2 1981-82 i 1982-83
Croàcia KK Cibona 2 1984-85 i 1985-86
Itàlia Virtus Bologna 2 1987-88 i 2000-01
Catalunya FC Barcelona 2 2002-03 i 2009-10
Geòrgia FC Dinamo Tbilisi 1 1961-62
Bòsnia-Herzegovina KK Bosna 1 1978-79
Itàlia Virtus Roma 1 1983-84
República Federal de Iugoslàvia KK Partizan 1 1991-92
França CSP Limoges 1 1992-93
Catalunya Joventut Badalona 1 1993-94
Lituània Zalgiris Kaunas 1 1998-99

Rècords[modifica | modifica el codi]

Nou països han estat representats en totes les edicions de la nova Eurolliga; els impulsors Espanya, Itàlia i Grècia, així com Alemanya, Croàcia, Eslovènia, Israel, Lituània i Rússia. Des de la temporada 2001-2002, França, Polònia, Sèrbia i Turquia tampoc s'han perdut cap edició del torneig, essent Montenegro (2001, 2002 i 2003), Bèlgica (2001 i 2002), Anglaterra (2001 i 2002), Portugal (2001) i Suïssa (2001) els que han tingut aparicions ocasionals.

Els clubs que més vegades han guanyat l'Eurolliga en la curta història de la competició són el Panathinaikos, campió en les edicions de 2002, 2007, 2009 i 2011 seguit de FC Barcelona (2003 i 2010), Maccabi de Tel Aviv BC (2004 i 2005) i el CSKA Moscou (2006 i 2008).

El jugador que més guardons de MVP de la fase regular té, distinció que no existia en els temps de l'antiga Copa d'Europa, és el nord-americà Anthony Parker, que va aconseguir ser el millor defensant la samarreta del Maccabi en les temporades 2004-2005 i 2005-2006. A més, Parker va ser nomenat MVP de la final a quatre de Tel Aviv 2004.

El jugador de més edat que ha disputat un partit és Dan Gay, que tenint 45 anys en la temporada 2006-2007 va jugar dos partits defensant la samarreta del Climamio Bologna, contra el Le Mans-Sarthe Basket, primer, i el Prokom Trefl, després.

El Panathinaikos és el club que més aficionats ha reunit en el seu pavelló per a assistir a un partit de l'Eurolliga. El 29 de març de 2006, l'àrbitre espanyol Juan Carlos Arteaga va ser testimoni de la presència d'aproximadament 20.000 espectadors a les graderies de l'OAKA, que van contemplar la victòria del conjunt local contra el Benetton Treviso per 81 a 70.

Màxims Individuals[modifica | modifica el codi]

Temporada Fase Categoria Jugador Equip Dada Rival
2003-04 regular Valoració Estats Units Tanoka Beard Lituània Zalgiris Kaunas 63 Itàlia Fortitudo Bologna
2000-01 play offs Punts Estats Units Alphonso Ford Grècia Peristeri BC 41 Espanya Saski Baskonia
2000-01 play offs Punts Itàlia Carlton Myers Itàlia Fortitudo Bologna 41 Espanya Real Madrid CF
2002-03 regular Punts Letònia Kaspars Kambala Turquia Efes Pilsen SK 41 Catalunya FC Barcelona
2006-07 top 16 Rebots Grècia Andonis Fotsis Rússia BC Dinamo Moscou 24 Itàlia Benetton Treviso
2003-04 regular Assistències Estats Units Tyus Edney Itàlia Benetton Treviso 14 Grècia Olympiacos
2005-06 regular Robatoris Estats Units Jeff Trepagnier Turquia Ülker Istanbul 11 Sèrbia i Montenegro KK Partizan
2000-01 play offs Taps Croàcia Stojan Vranković Itàlia Fortitudo Bologna 10 Croàcia Cibona Zagreb
2006-07 regular TL Croàcia Davor Kus Croàcia Cibona Zagreb 17 Eslovènia KK Olimpija Ljubljana
2002-03 regular T2 Letònia Kaspars Kambala Turquia Efes Pilsen SK 18 Catalunya FC Barcelona
2000-01 play offs T3 Lituània Saulius Štombergas Espanya Saski Baskonia 9 Grècia AEK Atenes
2008-09 top 16 T3 Estats Units Thomas Kelati Espanya Unicaja Màlaga 9 Itàlia Virtus Roma

Màxims Individuals Acumulats[modifica | modifica el codi]

Categoria Jugador Dada Mitjana Partits
Partits Disputats Itàlia Gianluca Basile 183 - 183
Valoració Croàcia Nikola Vujčić 2.802 17,73 158
Valoració (Avg.) Estats Units Anthony Parker 1.927 21,41 90
Punts Estats Units Marcus Brown 2.558 16,09 159
Punts (Avg.) Estats Units Alphonso Ford 1.200 22,20 54
Rebots Turquia Mirsad Türkcan 1.149 10,35 111
Rebots (Avg.) Turquia Mirsad Türkcan 1.149 10,35 111
Assistències Grècia Theódoros Papalukàs 756 4,18 181
Assistències (Avg.) Estats Units Terrell McIntyre 230 5,00 46
Robatoris Grècia Theódoros Papalukàs 267 1,48 181
Robatoris (Avg.) Argentina Emanuel Ginóbili 120 2,73 44
Taps Itàlia Denis Marconato 126 0,75 168
Taps (Avg.) Ucraïna Grigori Khizhniak 83 3,19 26
TL Estats Units Marcus Brown 657 85,32% 159
TL (%) Lituània Šarūnas Jasikevičius 464 92,61% 135
T2 Argentina Luis Scola 814 58,06% 144
T2 (%) França David Frigout 108 66,67% 37
T3 Itàlia Gianluca Basile 364 36,69% 183
T3 (%) Polònia Dominik Tomczyk 61 49,59% 38

Anotació Col·lectiva[modifica | modifica el codi]

La major anotació conjunta en un partit de l'Eurolliga correspon a l'enfrontament entre el Skipper Bolonya (perdedor més encistellador) i el Panathinaikos corresponent a la novena jornada de la fase regular de la temporada 2003-2004. Ambdós clubs van sumar 232 punts i la victòria, després de dues pròrrogues, va ser visitant per 114 a 118. Al final dels primers 40 minuts de joc, el marcador registrava un empat a 85.

La major anotació en un partit resolta sense necessitat de disputar un temps extra es va assolir una setmana després, car l'Skipper i el Zalgiris Kaunas van fer 224 punts (117-107).

L'anotació conjunta més baixa es va donar en el xoc entre l'Efes Pilsen SK i el Benetton Treviso, corresponent a la tercera jornada de la lligueta de vuitens de final de la temporada 2004-2005. Ambdós només totalizaren 95 punts (52-43) i, d'aquesta forma, el conjunt turc es va convertir en el guanyador menys encistellador.

Durant la temporada 2002-2003, el Montepaschi Siena li va propinar al KK Buducnost la pallissa més gran que s'ha produït en un partit de l'Eurolliga en guanyar a la jornada 14 de la fase regular per una escandalosa màxima diferència de 63 punts (112-49).

Des de la quarta jornada de la fase regular de la temporada 2004-2005, el guanyador més encistellador és el Maccabi Tel Aviv amb 123 punts anotats al Scavolini Pesaro que no va passar de 73.

L'equip menys encistellador és el London Towers, que va perdre a Ljubljana per 73 a 40 contra l'Union Olimpija a la novena jornada de la fase regular de la temporada 2001-2002.

La Final[modifica | modifica el codi]

Bolonya és l'única ciutat que ha acollit en més d'una ocasió la final de la Eurolliga de la ULEB; va ser el 2001, amb un format de play off, i el 2002, amb un de final a quatre. El Palamalaguti de Casalecchio di Reno va ser l'escenari dels partits a la terra bolonyesa.

La plusmarca d'assistència a una final la té la de la temporada 2006-2007. Llavors, l'olímpic OAKA de Marussi (Atenes) va reunir oficialment a 18.363 espectadors, que van poder contemplar el segon triomf del Panathinaikos a la nova Eurolliga.

El Maccabi de Tel Aviv BC no només és un dels dos clubs que més títols té (2), també és el que més finals ha disputat (3) i, a més, de forma consecutiva.

L'argentí Emanuel Ginóbili és el jugador que més punts ha anotat en una final. El llavors escorta del Kinder Bolonya va encistellar 27 punts al Baskonia al tercer partit del play off de 2001 i un any després, ja en una final four, uns altres 27 al Panathinaikos. Ginobili va assolir el guardó de MVP de la final en 2001, però el Kinder no va poder revalidar el títol de campió perquè el Panathinaikos de Dejan Bodiroga l'hi va impedir.

I, precisament, el serbi Bodiroga és qui més vegades ha estat designat MVP de la final a quatre, al liderar al Panathinaikos el 2002 (21 punts i 7 rebots) i al FC Barcelona el 2003 (20 i 8).

La final amb major anotació conjunta és la de Tel Aviv 2004. El Maccabi Elite (guanyador més encistellador) va arrasar al Skipper Bolonya per 118 a 74, ambdós conjunts van sumar 192 punts en 40 minuts de joc i l'avantatge israelià de 44 punts és la major diferència registrada en un partit d'aquestes característiques.

En l'edició de Praga 2006 es va batre el rècord d'assistència de públic a una final (16.805 espectadors), que va durar només una temporada, però també els de menor anotació conjunta (141 punts) i guanyador menys encistellador (73), ja que el resultat al final del partit va ser d'un 73 a 69 favorable al CSKA Moscou.

El perdedor menys anotador és el Benetton Treviso (65 punts contra el Barça el 2003) i el perdedor més anotador també és el CSKA moscovita (91 contra el Panathinaikos el 2007).

Màxims Individuals de la Final a Quatre[modifica | modifica el codi]

Temporada Seu Categoria Jugador Equip Dada Rival
2003-04 Tel Aviv Valoració Estats Units Marcus Brown Rússia CSKA Moscou 36 Itàlia Montepaschi Siena
2004-05 Moscou Punts Estats Units Michael Batiste Grècia Panathinaikos 28 Rússia CSKA Moscou
2004-05 Moscou Rebots Austràlia David Andersen Rússia CSKA Moscou 15 Grècia Panathinaikos
2005-06 Praga Rebots Estats Units Maceo Baston Israel Maccabi Tel Aviv 15 Rússia CSKA Moscou
2007-08 Madrid Assistències Estats Units Terrell McIntyre Itàlia Montepaschi Siena 12 Espanya Saski Baskonia
2004-05 Moscou Robatoris Estats Units Jon Robert Holden Rússia CSKA Moscou 5 Grècia Panathinaikos
2004-05 Moscou Robatoris Eslovènia Jaka Lakovic Grècia Panathinaikos 5 Rússia CSKA Moscou
2006-07 Atenes Robatoris Grècia Theódoros Papalukàs Rússia CSKA Moscou 5 Espanya Unicaja Màlaga
2007-08 Madrid Robatoris República Centreafricana Romain Sato Itàlia Montepaschi Siena 5 Espanya Saski Baskonia
2005-06 Praga Taps Estats Units Maceo Baston Israel Maccabi Tel Aviv 6 Espanya Saski Baskonia
2001-02 Bolonya TL Eslovènia Sani Bečirovič Itàlia Virtus Bologna 14 Itàlia Benetton Treviso
2004-05 Moscou T2 Estats Units Michael Batiste Grècia Panathinaikos 10 Rússia CSKA Moscou
2007-08 Madrid T3 Estats Units Terrell McIntyre Itàlia Montepaschi Siena 6 Israel Maccabi Tel Aviv

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La temporada 2000-01 va haver-hi 2 competicions, l'Eurolliga (organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol) i la Supralliga (organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eurolliga de bàsquet
Portal

Portal: Bàsquet


Edicions de l'Eurolliga de bàsquet (ULEB)

2000-01 | 2001-02 | 2002-03 | 2003-04 | 2004-05 | 2005-06 | 2006-07 | 2007-08 | 2008-09 | 2009-10
2010-11 | 2011-12 | 2012-13 | 2013-14 | 2014-15