Eurolliga de bàsquet
| Vegeu Eurolliga 2012-2013. |
![]() |
|
| Fundació | 2001 |
| Número d'equips | 24 |
| País | ULEB |
| Campió actual | Olympiakos SFP |
L'Eurolliga (Euroleague, en anglès) és l'actual màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa i està organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol (ULEB) des del seu naixement durant la temporada 2000-2001, agafant el relleu de la desapareguda Copa d'Europa de bàsquet. En aquells moments, les associacions de clubs espanyols, italians i grecs van impulsar una ruptura amb la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), organitzadora de la històrica Copa d'Europa, per crear una nova competició en el marc de la ULEB (que la gestiona mitjançant l'empresa Euroleague S.L.) i, així, intentar obtenir majors ingressos econòmics.
Al novembre de 2004 va començar una nova etapa per a l'Eurolliga ja que la ULEB i la FIBA van resoldre els seus conflictes. Un dels acords aconseguits va ser el reconeixement de l'Eurolliga com a màxim torneig europeu de clubs per part de la FIBA Europa.
Taula de continguts |
Història [modifica]
1957-2000: Copa d'Europa [modifica]
La Copa d'Europa de bàsquet és una extinta competició creada per la FIBA durant la temporada 1957-1958 a imatge i semblança de la de futbol. Originàriament, enfrontava als campions de lliga de cadascun dels països europeus inscrits a la FIBA.
2001: Escissió [modifica]
Durant l'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bàsquet europeu. Els grans clubs professionals del continent, liderats pels espanyols, els italians i els grecs, agrupats a la ULEB, es van separar de la FIBA amb el propòsit d'organitzar una nova Eurolliga amb criteris més moderns de gestió. Aquests clubs volien rebre més ingressos procedents dels drets de transmissió per televisió i de merchandise dels quals els oferia la FIBA.
Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparèixer la històrica Copa d'Europa i durant la temporada 2000-2001 van néixer dues competicions paral·leles que van lluitar per recollir el testimoni: l'oficialista i successora Supralliga i l'escindida i nova Eurolliga.
Els clubs es van inscriure en una i una altra competició segons els seus interessos. La major part d'espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part a l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga.
Durant la temporada 2001-2002 els equips pertanyents a la Supralliga van entrar a formar part de l'Eurolliga, quedant una única competició.
2006: Harmonització [modifica]
Els cinc anys de ruptura en el bàsquet europeu van ser perjudicials tant per a la FIBA, la ULEB i els clubs que van prendre part a les seves competicions.
Per això, durant el novembre de 2004, els màxims dirigents de la ULEB i FIBA Europa van acordar finalment la compatibilització dels seus respectius tornejos de cara a la següent temporada.
D'aquesta manera, FIBA Europa es va comprometre a administrar i impulsar totes les competicions de clubs europees (renombrant a la seva Lliga Europea com Eurocopa) al mateix temps que reconeixia oficialment a la ULEB com ens organitzador de l'Eurolliga i la Copa de la ULEB. A més, el màxim organisme federatiu europeu va limitar a 48 el nombre de participants als tornejos de la ULEB i va passar a gestionar en exclusiva les normatives d'elegibilitat dels jugadors, els traspassos i els controls antidopatge.
La ULEB es va reservar l'opció de subscriure contractes perquè alguns clubs participin en les seves competicions durant un nombre determinat de temporades independentment dels resultats esportius que hagin tingut.
L'acord també va preveure el compromís d'harmonització del calendari internacional perquè els partits oficials de les seleccions nacionals no perjudiquin els interessos dels membres de la ULEB.
Historial [modifica]
1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit [modifica]
| Temporada | Seu | Campió | Finalista | Resultat | Màxim anotador |
|---|---|---|---|---|---|
| 1958 | Riga/Sofia | ASK Riga |
Academik Sofija |
86-81, 84-71 | Radev (19) |
| 1959 | Riga/Sofia | ASK Riga |
Academik Sofija |
79-58, 69-67 | Kruminsh (29) |
| 1960 | Tbilisi/Riga | ASK Riga |
Dinamo Tbilisi |
86-81, 84-71 | Kruminsh (21) |
| 1961 | Riga/Moscou | CSKA Moscou |
ASK Riga |
87-62, 61-66 | Zubkov (21) |
| 1962 | Ginebra | Dinamo Tbilisi |
Reial Madrid |
90-83 | Wayne Hightower (30) |
| 1963 | Madrid/Moscou | CSKA Moscou |
Reial Madrid |
69-86, 91-74, 99-80 | Emiliano Rodríguez (21) |
| 1964 | Brno/Madrid | Reial Madrid |
Spartak ZJS Brno |
99-110, 84-64 | Emiliano Rodríguez (29,5) |
| 1965 | Moscou/Madrid | Reial Madrid |
CSKA Moscou |
81-88, 76-62 | Clifford Luyk (24) |
1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit únic [modifica]
1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four [modifica]
| Temporada | Seu | Campió | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 1988 | Gant | Olimpia Milano |
Maccabi Tel Aviv |
89-84 | Bob McAdoo |
| 1989 | Munic | KK Split (Jugoplastika) |
Maccabi Tel Aviv |
75-69 | Dino Radja |
| 1990 | Saragossa | KK Split (Jugoplastika) |
FC Barcelona |
72-67 | Toni Kukoc |
| 1991 | París | KK Split (Pop 84) |
FC Barcelona |
70-65 | Toni Kukoc |
| 1992 | Istanbul | Partizan Beograd |
Club Joventut de Badalona |
71-70 | Predrag Danilovic |
| 1993 | Atenes | CSP Limoges |
Pallacanestro Treviso |
59-55 | Toni Kukoc |
| 1994 | Tel Aviv | Club Joventut de Badalona |
Olympiakos SFP Piraeus |
59-57 | Ferran Martínez |
| 1995 | Saragossa | Reial Madrid |
Olympiakos SFP Piraeus |
73-61 | Arvydas Sabonis |
| 1996 | París | Panathinaikos AO |
FC Barcelona |
67-66 | Dominique Wilkins |
| 1997 | Roma | Olympiakos SFP Piraeus |
FC Barcelona |
73-58 | David Rivers |
| 1998 | Barcelona | Virtus Bologna |
AEK Athinai |
58-44 | Zoran Savic |
| 1999 | Munic | Zalgiris Kaunas |
Virtus Bologna |
82-74 | Tyus Edney |
| 2000 | Salònica | Panathinaikos AO |
Maccabi Tel Aviv |
73-67 | Zeljko Rebraca |
2001: Supralliga FIBA. Final Four [modifica]
| Temporada | Seu | Campió | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 2001 | París | Maccabi Tel Aviv |
Panathinaikos AO |
81-67 | Arriel McDonald |
2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits [modifica]
| Temporada | Seu | Campió | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 2001 | Bolonya/Vitòria | Virtus Bologna |
Saski-Baskonia (Tau) |
65-78, 94-73, 80-60, 79-96, 82-74. | Emanuel Ginobili |
Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four [modifica]
| Temporada | Seu | Campió | Finalista | Resultat | MVP |
|---|---|---|---|---|---|
| 2002 | Bolonya | Panathinaikos AO |
Virtus Bologna |
89-83 | Dejan Bodiroga |
| 2003 | Barcelona | FC Barcelona |
Pallacanestro Treviso |
76-65 | Dejan Bodiroga |
| 2004 | Tel Aviv | Maccabi Tel Aviv |
Fortitudo Bologna |
118-74 | Anthony Parker |
| 2005 | Moscou | Maccabi Tel Aviv |
Saski-Baskonia (Tau) |
90-78 | Sarunas Jasikevicius |
| 2006 | Praga | CSKA Moscou |
Maccabi Tel Aviv |
73-69 | Theodoros Papaloukas |
| 2007 | Atenes | Panathinaikos AO |
CSKA Moscou |
93-91 | Dimitris Diamantidis |
| 2008 | Madrid | CSKA Moscou |
Maccabi Tel Aviv |
91-71 | Trajan Langdon |
| 2010 | París | FC Barcelona |
Olympiakos |
86-68 | Juan Carlos Navarro |
| 2011 | Barcelona | Panathinaikos AO |
Maccabi Tel Aviv |
78-70 | Dimitris Diamantidis |
| 2012 | Istanbul | Olympiacos |
CSKA Moscou |
62-61 | Vassilis Spanoulis |
| 2013 | Londres | Olympiacos |
Real Madrid |
100-88 | Vassilis Spanoulis |
Palmarès [modifica]
1958-2000 [modifica]
| Equip | Títols | Anys |
|---|---|---|
| 8 | 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80 i 1994-95 | |
| 5 | 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76 | |
| 4 | 1960-61, 1962-63, 1968-69 i 1970-71 | |
| 3 | 1957-58, 1958-59 i 1959-60 | |
| 3 | 1965-66, 1986-87 i 1987-88 | |
| 3 | 1988-89, 1989-90 i 1990-91 | |
| 3 | 1976-77, 1980-81 i 2000-01 | |
| 2 | 1984-85 i 1985-86 | |
| 2 | 1981-82 i 1982-83 | |
| 2 | 1995-96 i 1999-00 | |
| 1 | 1978-79 | |
| 1 | 1961-62 | |
| 1 | 1996-97 | |
| 1 | 1983-84 | |
| 1 | 1998-99 | |
| 1 | 1993-94 | |
| 1 | 1992-93 | |
| 1 | 1991-92 | |
| 1 | 1987-88 |
A partir de 2001 [modifica]
Clubs [modifica]
| Equip | Títols | Anys |
|---|---|---|
| 4 | 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11 | |
| 2 | 2002-03 i 2009-10 | |
| 2 | 2005-06 i 2007-08 | |
| 2 | 2003-04 i 2004-05 | |
| 2 | 2011-12 i 2012-13 | |
| 1 | 2000-01 |
Entrenadors [modifica]
| Entrenador | Títols | Anys |
|---|---|---|
| 4 | 2001-02, 2006-07, 2008-09, 2010-11 | |
| 3 | 2000-01, 2005-06 i 2007-08 | |
| 2 | 2003-04 i 2004-05 | |
| 1 | 2002-03 | |
| 1 | 2009-10 | |
| 1 | 2011-12 | |
| 1 | 2012-13 |
Total [modifica]
| Equip | Títols | Anys |
|---|---|---|
| 8 | 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80 i 1994-95 | |
| 6 | 1995-96, 1999-00, 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11 | |
| 6 | 1960-61, 1962-63, 1968-69, 1970-71, 2005-06 i 2007-08 | |
| 5 | 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76 | |
| 5 | 1976-77, 1980-81, 2000-01[1], 2003-04 i 2004-05 | |
| 3 | 1957-58, 1958-59 i 1959-60 | |
| 3 | 1965-66, 1986-87 i 1987-88 | |
| 3 | 1988-89, 1989-90 i 1990-91 | |
| 3 | 1996-97, 2011-12 i 2012-13 | |
| 2 | 1981-82 i 1982-83 | |
| 2 | 1984-85 i 1985-86 | |
| 2 | 1987-88 i 2000-01 | |
| 2 | 2002-03 i 2009-10 | |
| 1 | 1961-62 | |
| 1 | 1978-79 | |
| 1 | 1983-84 | |
| 1 | 1991-92 | |
| 1 | 1992-93 | |
| 1 | 1993-94 | |
| 1 | 1998-99 |
Rècords [modifica]
Nou països han estat representats en totes les edicions de la nova Eurolliga; els impulsors Espanya, Itàlia i Grècia, així com Alemanya, Croàcia, Eslovènia, Israel, Lituània i Rússia. Des de la temporada 2001-2002, França, Polònia, Sèrbia i Turquia tampoc s'han perdut cap edició del torneig, essent Montenegro (2001, 2002 i 2003), Bèlgica (2001 i 2002), Anglaterra (2001 i 2002), Portugal (2001) i Suïssa (2001) els que han tingut aparicions ocasionals.
Els clubs que més vegades han guanyat l'Eurolliga en la curta història de la competició són el Panathinaikos, campió en les edicions de 2002, 2007, 2009 i 2011 seguit de FC Barcelona (2003 i 2010), Maccabi de Tel Aviv BC (2004 i 2005) i el CSKA Moscou (2006 i 2008).
El jugador que més guardons de MVP de la fase regular té, distinció que no existia en els temps de l'antiga Copa d'Europa, és el nord-americà Anthony Parker, que va aconseguir ser el millor defensant la samarreta del Maccabi en les temporades 2004-2005 i 2005-2006. A més, Parker va ser nomenat MVP de la final a quatre de Tel Aviv 2004.
El jugador de més edat que ha disputat un partit és Dan Gay, que tenint 45 anys en la temporada 2006-2007 va jugar dos partits defensant la samarreta del Climamio Bologna, contra el Le Mans-Sarthe Basket, primer, i el Prokom Trefl, després.
El Panathinaikos és el club que més aficionats ha reunit en el seu pavelló per a assistir a un partit de l'Eurolliga. El 29 de març de 2006, l'àrbitre espanyol Juan Carlos Arteaga va ser testimoni de la presència d'aproximadament 20.000 espectadors a les graderies de l'OAKA, que van contemplar la victòria del conjunt local contra el Benetton Treviso per 81 a 70.
Màxims Individuals [modifica]
| Temporada | Fase | Categoria | Jugador | Equip | Dada | Rival |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2003-04 | regular | Valoració | 63 | |||
| 2000-01 | play offs | Punts | 41 | |||
| 2000-01 | play offs | Punts | 41 | |||
| 2002-03 | regular | Punts | 41 | |||
| 2006-07 | top 16 | Rebots | 24 | |||
| 2003-04 | regular | Assistències | 14 | |||
| 2005-06 | regular | Robatoris | 11 | |||
| 2000-01 | play offs | Taps | 10 | |||
| 2006-07 | regular | TL | 17 | |||
| 2002-03 | regular | T2 | 18 | |||
| 2000-01 | play offs | T3 | 9 | |||
| 2008-09 | top 16 | T3 | 9 |
Màxims Individuals Acumulats [modifica]
| Categoria | Jugador | Dada | Mitjana | Partits |
|---|---|---|---|---|
| Partits Disputats | 183 | - | 183 | |
| Valoració | 2.802 | 17,73 | 158 | |
| Valoració (Avg.) | 1.927 | 21,41 | 90 | |
| Punts | 2.558 | 16,09 | 159 | |
| Punts (Avg.) | 1.200 | 22,20 | 54 | |
| Rebots | 1.149 | 10,35 | 111 | |
| Rebots (Avg.) | 1.149 | 10,35 | 111 | |
| Assistències | 756 | 4,18 | 181 | |
| Assistències (Avg.) | 230 | 5,00 | 46 | |
| Robatoris | 267 | 1,48 | 181 | |
| Robatoris (Avg.) | 120 | 2,73 | 44 | |
| Taps | 126 | 0,75 | 168 | |
| Taps (Avg.) | 83 | 3,19 | 26 | |
| TL | 657 | 85,32% | 159 | |
| TL (%) | 464 | 92,61% | 135 | |
| T2 | 814 | 58,06% | 144 | |
| T2 (%) | 108 | 66,67% | 37 | |
| T3 | 364 | 36,69% | 183 | |
| T3 (%) | 61 | 49,59% | 38 |
Anotació Col·lectiva [modifica]
La major anotació conjunta en un partit de l'Eurolliga correspon a l'enfrontament entre el Skipper Bolonya (perdedor més encistellador) i el Panathinaikos corresponent a la novena jornada de la fase regular de la temporada 2003-2004. Ambdós clubs van sumar 232 punts i la victòria, després de dues pròrrogues, va ser visitant per 114 a 118. Al final dels primers 40 minuts de joc, el marcador registrava un empat a 85.
La major anotació en un partit resolta sense necessitat de disputar un temps extra es va assolir una setmana després, car l'Skipper i el Zalgiris Kaunas van fer 224 punts (117-107).
L'anotació conjunta més baixa es va donar en el xoc entre l'Efes Pilsen SK i el Benetton Treviso, corresponent a la tercera jornada de la lligueta de vuitens de final de la temporada 2004-2005. Ambdós només totalizaren 95 punts (52-43) i, d'aquesta forma, el conjunt turc es va convertir en el guanyador menys encistellador.
Durant la temporada 2002-2003, el Montepaschi Siena li va propinar al KK Buducnost la pallissa més gran que s'ha produït en un partit de l'Eurolliga al guanyar a la jornada 14 de la fase regular per una escandalosa màxima diferència de 63 punts (112-49).
Des de la quarta jornada de la fase regular de la temporada 2004-2005, el guanyador més encistellador és el Maccabi Tel Aviv amb 123 punts anotats al Scavolini Pesaro que no va passar de 73.
El equip menys encistellador és el London Towers, que va perdre a Ljubljana per 73 a 40 contra l'Union Olimpija a la novena jornada de la fase regular de la temporada 2001-2002.
La Final [modifica]
Bolonya és l'única ciutat que ha acollit en més d'una ocasió la final de la Eurolliga de la ULEB; va ser al 2001, amb un format de play off, i al 2002, amb un de final a quatre. El Palamalaguti de Casalecchio di Reno va ser l'escenari dels partits a la terra bolonyesa.
La plusmarca d'assistència a una final la té la de la temporada 2006-2007. Llavors, l'olímpic OAKA de Marussi (Atenes) va reunir oficialment a 18.363 espectadors, que van poder contemplar el segon triomf del Panathinaikos a la nova Eurolliga.
El Maccabi de Tel Aviv BC no només és un dels dos clubs que més títols té (2), també és el que més finals ha disputat (3) i, a més, de forma consecutiva.
L'argentí Emanuel Ginóbili és el jugador que més punts ha anotat en una final. El llavors escorta del Kinder Bolonya va encistellar 27 punts al Baskonia al tercer partit del play off de 2001 i un any després, ja en una final four, uns altres 27 al Panathinaikos. Ginobili va assolir el guardó de MVP de la final en 2001, però el Kinder no va poder revalidar el títol de campió perquè el Panathinaikos de Dejan Bodiroga l'hi va impedir.
I, precisament, el serbi Bodiroga és qui més vegades ha estat designat MVP de la final a quatre, al liderar al Panathinaikos el 2002 (21 punts i 7 rebots) i al FC Barcelona el 2003 (20 i 8).
La final amb major anotació conjunta és la de Tel Aviv 2004. El Maccabi Elite (guanyador més encistellador) va arrasar al Skipper Bolonya per 118 a 74, ambdós conjunts van sumar 192 punts en 40 minuts de joc i l'avantatge israelià de 44 punts és la major diferència registrada en un partit d'aquestes característiques.
En l'edició de Praga 2006 es va batre el rècord d'assistència de públic a una final (16.805 espectadors), que va durar només una temporada, però també els de menor anotació conjunta (141 punts) i guanyador menys encistellador (73), ja que el resultat al final del partit va ser d'un 73 a 69 favorable al CSKA Moscou.
El perdedor menys anotador és el Benetton Treviso (65 punts contra el Barça el 2003) i el perdedor més anotador també és el CSKA moscovita (91 contra el Panathinaikos el 2007).
Màxims Individuals de la Final a Quatre [modifica]
| Temporada | Seu | Categoria | Jugador | Equip | Dada | Rival |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2003-04 | Tel Aviv | Valoració | 36 | |||
| 2004-05 | Moscou | Punts | 28 | |||
| 2004-05 | Moscou | Rebots | 15 | |||
| 2005-06 | Praga | Rebots | 15 | |||
| 2007-08 | Madrid | Assistències | 12 | |||
| 2004-05 | Moscou | Robatoris | 5 | |||
| 2004-05 | Moscou | Robatoris | 5 | |||
| 2006-07 | Atenes | Robatoris | 5 | |||
| 2007-08 | Madrid | Robatoris | 5 | |||
| 2005-06 | Praga | Taps | 6 | |||
| 2001-02 | Bolonya | TL | 14 | |||
| 2004-05 | Moscou | T2 | 10 | |||
| 2007-08 | Madrid | T3 | 6 |
Referències [modifica]
- ↑ La temporada 2000-01 va haver-hi 2 competicions, l'Eurolliga (organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol) i la Supralliga (organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet)
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eurolliga de bàsquet |
| Edicions de l'Eurolliga de bàsquet (ULEB) | |
|---|---|
|
2000-01 | 2001-02 | 2002-03 | 2003-04 | 2004-05 | 2005-06 | 2006-07 | 2007-08 | 2008-09 | 2009-10 | 2010-11 | 2011-12 | 2012-13 |
|
