Europa Ecologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Europe Écologie
Secretari general José Bové, Daniel Cohn-Bendit
Fundació 2009
Ideologia Ecologisme, federalisme, esquerra
Afiliació europea Els Verds-Aliança Lliure Europea
www.europeecologie.fr

Europa Ecologia és un partit polític francès d'orientació verda creat en 2008 a partir d'una idea de Daniel Cohn-Bendit per activistes ambientals procedents de diferents orígens, com Les Verts ('Els Verds'), la federació Regions i Pobles Solidaris, així com d'associacions i persones independents.

El seu objectiu és presentar un Green New Deal, una resposta global al que ells consideren una situació d'emergència. Una conversió ecològica i social de l'economia, amb la fi original de presentar llistes a les eleccions al Parlament Europeu de 2009. Va obtenir un excel·lent resultat en aquestes últimes: 16.28% dels vots i 13 eurodiputats (aconseguint gairebé al Partit Socialista - 16,48% -) i integrant-se en el Parlament Europeu en el grup Verds/ALE.

A causa de l'èxit en les eleccions europees el partit va decidir continuar la seva trajectòria i presentar-se a les eleccions regionals de 2010, en les quals es va consolidar com a tercera força del país obtenint el 12,18 % dels vots en la primera volta.

El 13 de novembre de 2010, en un congrés nacional a Lió, Les Verts i Europa Ecologia decideixen fusionar-se en una nova estructura política amb el nom d'Europa Ecologia-Els Verds.[1]

Origen[modifica | modifica el codi]

Aquest conglomerat d'ecologistes s'inicià en tardor del 2007 a iniciativa d'alguns líders: Daniel Cohn-Bendit, Jean-Paul Besset, Pascal Durand, Cécile Duflot y Noël Mamère.[2]

En un manifest[3] signat per diferents personalitats, s'apel·lava a la reconstrucció d'un model de desenvolupament social i ecològic d'Europa, ja que el model actual serà polvoritzat pels fets. Es tracta d'actuar, davant les crisis ecològica, social, alimentària, energètica, econòmica i financera [...] que convergeixen en una crisi global, reunint a tots els ecologistes. Aquesta unió estava orientada en principi a la construcció d'un espai polític autònom per a les eleccions europees de 2009.

Míting d'Europa Ecologia a París el 3 de juny de 2009

Una primera versió del manifest, penjat en línia el 19 d'octubre de 2008, va ser escrit per Jean-Paul Besset i llargament corregida per Els Verds i les diverses personalitats de la formació (François Alfonsi, José Bové, Daniel Cohn-Bendit, Yannick Jadot, Erwan Lecœur...).

Presentada oficialment el 20 d'octubre de 2008 en una conferència de premsa en el Museu d'Art Africà Dapper (París), la coalició semblava un conglomerat massa heterogeni. No obstant això un dels seus representants defensava la idea, explicant que no existeix una recepta única per resoldre la crisi del model actual.[4]

Eleccions[modifica | modifica el codi]

Eleccions europees de 2009[modifica | modifica el codi]

Els candidats[modifica | modifica el codi]

A França hi ha 8 circumscripcions electorals per a les eleccions europees. Europa Ecologia hi va presentar llistes a totes, els caps de les quals van ser:

Suports[modifica | modifica el codi]

Personalitats de diversos orígens han donat suport la coalició:

Resultats[modifica | modifica el codi]

Finalment la coalició va obtenir el 16,28% dels vots emesos a nivell nacional, el percentatge més alt mai obtingut per un partit dels Verds a les eleccions europees a França. Aquest resultat li va donar 14 escons (7 membres dels Verds, 6 independents en les files dels Verds i 1 del Partit de la Nació Corsa) al Parlament, integrats en el grup Els Verds-Aliança Lliure Europea, repartits de la següent forma:

  • Circumscripció Nord-oest: (12,10 %) — 1: Hélène Flautre
  • Circumscripció Oest: (16,65 %) — 2: José Bové i Catherine Grèze
  • Circumscripció Sud-est: (18,27 %) — 3: Michèle Rivasi, François Alfonsi i Malika Benarab-Attou
  • Circumscripció del Massís Central-Centre: (13,58 %) — 1: Jean-Paul Besset
  • Circumscripció Illa de França: (20,86 %) — 4: Daniel Cohn-Bendit, Eva Joly, Pascal Canfin i Karima Delli
  • Circumscripció Ultramar: (16,25 %) — 0

Aquestes eleccions van significar la penetració d'Europa Ecologia que va doblar el resultat dels Verds en les anteriors eleccions europees, gairebé enxampant al Partit Socialista a nivell nacional - que va obtenir el 16,48 % - i superant-lo en regions com Illa de França o Sud-est. Així, els eurodiputats d'Europa Ecologia formaven el segon contingent de representants més important del Partit Verd Europeu, després dels Verds alemanys - amb 14 escons. Entre les claus de l'èxit els analistes van apuntar a la flexibilitat de les candidatures i l'organització, el discurs europeista (com la proposició de creació d'un Fons Europeu de Cooperació Ecològica i Solidària, en substitució del Pacte d'Estabilitat i Creixement) sense entrar en claus de política nacional, la preocupació per temes socials com a mediambientals apuntant en la direcció d'un canvi de model radical, sense per això recórrer a pujades de to violentes o denigratòries.[11]

La llista Alliance écologiste indépendante, l'altra principal coalició ecologista, va obtenir el 3.7% dels vots, no obtenint cap representant. Amb el que, sumant els vots de les 2 formacions ecologistes, el vot verd va aconseguir un inesperat 20 % del total.

Eleccions regionals de 2010[modifica | modifica el codi]

Per a aquestes eleccions, la coalició conserva el mateix nom, sense realitzar cap fusió o acord amb cap altre partit a nivell nacional, però integrant a títol personal, candidats procedents d'altres partits (Partit Socialista i Partit Comunista[12]) així com uns altres procedents de la societat, no-polítics de professió.

Així, en la segona volta, la idea seria col·locar-se del costat de les altres llistes d'esquerra. No obstant això, la posició enfront del MoDem és objecte de polèmica. Europa Ecologia esperava sobrepassar al PS a algunes regions (com ja havia fet en les europees) per poder reivindicar-ne la presidència,[13] i en tot caso tenir un gran pes en l'esquerra. L'objectiu expressat per Cohn-Bendit va ser afermar el partit com a tercera força política del país.

Resultats[modifica | modifica el codi]

En la primera volta, Europa Ecologia va obtenir finalment 2.372.340 vots (12,18 %), consolidant-se com a tercera força política del país. Aquesta primera volta va estar caracteritzada per la gran abstenció (53,64 %). Els resultats del partit van variar molt d'una regió a una altra, des del 8,5 % en Xampanya-Ardenes al 17,8 % en Roine-Alps.[14]

Comença llavors a negociar-se l'aliança de les forces d'esquerra, entre el Partit Socialista, Europa Ecologia i el Front de Gauche o el Partit Comunista que haguessin aconseguit almenys el 5 % dels vots necessaris per a la fusió de candidatures. Les negociacions es duen a terme a nivell regional, el repartiment d'escons es realitza proporcionalment segons els resultats de la primera volta. Finalment, les llistes d'Esquerra es fusionen a totes les regions per donar lloc a la candidatura La Gauche; excepte a Bretanya on Europa Ecologia es manté, al Llemosí on la llista Front de Gauche-NPA també es manté en solitari, i a Picardia, on el PS es va negar a integrar als candidats del Front de Gauche. Finalment a Llenguadoc-Rosselló es dóna un cas particular, doncs cap de les 3 llistes anteriors aconsegueix passar a la segona volta.[15]

L'altre partit ecologista present en les eleccions, es va caracteritzar pel seu eslògan une identité au délà de la droite et de la gauche (una identitat més enllà de la dreta i de l'esquerra), i en la seva oposició a qualsevol pacte amb les forces tradicionals.

Finalment, la coalició La Gauche arrasa en la majoria de les regions, obtenint 9.833.795 vots (46,40 %) i 1.006 escons, quedant tan sols una regió a poder del UMP (i la resta a poder del Partit Socialista, excepte el cas particular a Llenguadoc). A Bretanya, Europa Ecologia va aconseguir 11 escons.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Communiqué de la création du parti» (en (francès)).
  2. Lenglet, Roger. «Qui a inventé Europe Écologie ?». A: Europe Ecologie - Miracle ou mirage ?. First, 2010. 
  3. «Cambio de era: Manifiesto fundacional de Europe Ecologie.». L'original es pot trobar al web d'Europe Ecologie (en francès)
  4. Precisament, -explica Yannick Jadot, ex-Greenpeace-, perquè no existeix una sola resposta-miracle a aquesta crisi del model de creixement a crèdit, necessitem carpes i conills. (francès) Justement, explique Yannick Jadot, ex-Greenpeace, parce qu'il n'y a pas de réponse miracle à cette crise du modèle de la croissance à crédit, il nous faut des carpes et des lapins «Daniel Cohn-Bendit lance Europe-Écologie» (en francès), 21/10/2008.
  5. Nous y sommes (en francès)
  6. Contribution de Christiane Taubira al web d'Europe Écologie (en francès)
  7. « Diàleg entre Edgar Morin i Daniel Cohn-Bendit» al web d'Europe Écologie (en francès)
  8. « Lambert Wilson recolza Europe Écologie» a Dailymotion (en francès)
  9. « Europa debe tirar de la revolución climática», entrevista a Nicolas Hulot al Journal du dimanche, 26/05/2009 (en francès)
  10. Intervenció de Stéphane Hessel per a Europe Écologie 09/02/2011. (en francès)
  11. Andrea Lanaia. «Una pincelada verde en una tela gris». El País, 30 de juny de 2009.
  12. Partis du PS ou du PCF: l'itinéraire de convertis à Europe Écologie Libération du 23/12/09 (en francès)
  13. Libération de 09/01/2009
  14. «Résultats des élections Régionales 2010».
  15. El president sortint de la regió de Llenguadoc-Rosselló, Georges Frêche, va ser expulsat del PS en 2007, i va presentar la seva pròpia llista per a aquestes eleccions regionals.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Europa Ecologia