Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 1864-2 de juliol de 1933)[1] fou un escultor català.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va ser deixeble de Josep Gamot i de Venanci Vallmitjana. Va prosseguir els seus estudis a Roma l'any 1887, gràcies a una beca de l'Escola Llotja.Va ampliar els seus coneixements a l'Acadèmia Julien de París, on va exposar els anys 1895 i 1902.
Al seu taller va tenir com deixeble a Pau Gargallo, Josep Dunyach i Enric Monjo, entre d'altres. Juntament amb l'escultor Josep Llimona va treballar en el retaule de l'Església basílica de Santa Engràcia de Saragossa.
Les seves escultures aplicades a l'arquitectura com les de la casa Lleó Morera, casa Amatller [2], Fonda Espanya, Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau [3] (totes a Barcelona), el van catalogar totalment com a escultor destacat del modernisme.
Fou coŀ·laborador habitual de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, amb qui treballà a l'edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa Rupert Garriga, el Via Crucis de Montserrat, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Parròquia del Sagrat Cor al Poblenou, l'agència de la Caixa de Pensions a Reus, etc.
Va destacar com a medallista, col·laborant asiduament amb el taller Masriera[4] entre d'altres va realitzar la de l'Exposició Universal de 1888, la de la Solidaritat Catalana, la del Centenari de Cristòfor Colom i la commemorativa de l'enderrocament de les muralles de Barcelona.
[modifica] Reconeixements
- 1888-Diploma a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888
- 1891-Diploma Honorífic a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona.
- 1896-Premi a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona.
[modifica] Obres
- Translació del cos de Santa Eulàlia 1891
- Ave Maria 1891
- Redempció 1896
- Sagrada Família 1896
- Petó de mare 1898
- Retrat de Marià Aguiló 1898
- Retrat de Jacint Verdaguer 1902
- Retrat de Ramon Romaní i Puigdengolas[5]
- Retrat de Teodor Llorente
- Relleu a la façana de la casa de la Lactància a Barcelona, 1910
- Retrat de Joan Maragall al Parc de la Ciutadella, 1913
-
Sant Jordi a la Casa Amatller
-
Estàtua de Marian Aguiló i Fuster al Parc de la Ciutadella; el monument porta la llegenda: Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix Inaugurat el 9 de maig de 1907.
-
El Salvador a l'Hospital de Sant Pau
-
Estàtua de Joan Maragall i Gorina al Parc de la Ciutadella, col·locada el catorze de maig de 1913
-
Escultura a la façana de la Casa Garriga Nogués, del cicle Les edats de la vida
.jpg)
[modifica] Referències
- ↑ Marín, María Isabel. L'Obra medallística de l'escultor Eusebi Arnau. Institut d'Estudis Catalans, 2005. ISBN 847283820X., pàg. 19
- ↑ Sant Jordi a la Casa Amatller
- ↑ Obres a l'Hospital de Sant Pau
- ↑ (Marín Silvestre, Obra Medallística. p.13)
- ↑ ANTONI BOADA, Verdaguer i els seus amics de la comarca de l'Anoia
[modifica] Bibliografia
- Alcolea i Gil, Santiago. Escultura Catalana del Segle XIX. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 1980.
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- Marín Silvestre, Maria Isabel. Eusebi Arnau Mascort. Barcelona: Infiesta Editor, 2006 (Col·lecció Gent Nostra).
- Marín Silvestre, Maria Isabel. L'Obra medallística de l'escultor Eusebi Arnau. Institut d'Estudis Catalans, 2005. ISBN 847283820X.
- La Gran Enciclopèdia en català Volum II, Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5430-X
