Eusebi Colomer i Pous

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:37, 8 maig 2016 amb l'última edició de Jey (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaEusebi Colomer i Pous
Biografia
Naixement14 abril 1923 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colònia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, religiós Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Eusebi Colomer i Pous (Girona, 1924 - Barcelona, 27 de novembre de 1997) fou filòsof i eclesiàstic. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1941 i va ser ordenat l'any 1953 dins els actes del Congeso Eucarístico Internacional de Barcelona. Es doctorà en filosofia i lletres a la universitat de Colònia (1957) amb una tesi sobre Nicolau de Cusa Nikolaus von Kues und Raimund Llull (Berlín 1961). Fou professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (1968) dins el qual recuperà la Societat Catalana de Filosofia i de la Schola Lullistica. S'interessà especialment per les relacions entre el pensament català i l'europeu del període de transició entre l'edat mitjana i el Renaixement.

Tot i que les seves posicions filosòfiques són d'un cristianisme abrandat i que en la seva obra El pensamiento alemán de Kant a Heidegger ni tan sols esmenta cap filòsof ateu, es mantingué sempre al marge de l'integrisme de l'Escola tomista de Barcelona.

Fou especialista també en Pierre Teilhard de Chardin i es dedicà als problemes de frontera entre la teologia i la filosofia, així com als derivats del diàleg entre el pensament cristià i el modern. Morí després de pronunciar una conferència sobre Ramon Llull a la Universitat catòlica de Barcelona.

Obres

  • Pierre Teilhard de Chardin, un evolucionisme cristià? (1961)
  • Heidegger: pensament i poesia en l'absència de Déu (1964)
  • Església en diàleg (1967)
  • Déu, viu o mort? (1970)
  • De la Edad Media al Renacimiento (1975)
  • El pensamiento alemán de Kant a Heidegger (1986-89)
  • El pensament als Països Catalans durant l'Edat Mitjana i el Renaixement (1997)
  • Tres pensadors cristians enfront de la qüestió de Déu: sant Anselm, sant Tomàs d'Aquino i Nicolau de Cusa (2002)

Bibliografia