Eusebi Güell i Bacigalupi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eusebi Güell i Bacigalupi

Eusebi Güell en un retrat de 1915
Naixement 15 de desembre de 1846
Barcelona
Defunció 8 de juliol de 1918 (als 71 anys)
Barcelona
Nacionalitat català
Ocupació Industrial i mecenes
Conegut per Obres de Gaudí encarregades per ell
Títol comte de Güell

Eusebi Güell i Bacigalupi Comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846 - 8 de juliol de 1918) fou un industrial, polític i mecenes català.[1]

El seu pare, Joan Güell i Ferrer, oriünd de Torredembarra, va obtenir una considerable fortuna durant la seva estada a Cuba, instal·lant-se al seu retorn a Barcelona on va promoure diverses indústries.[2] La seva mare, Francesca Bacigalupi i Dulcet, era una dama de la noblesa genovesa, el germà de la qual tenia indústria tèxtil a Barcelona,[3] concretament en la zona de Sants, l'empresa de la qual va ser reconvertida en el "Vapor Vell" quan posteriorment Joan Güell es va associar amb ell.

Gaudí i Eusebi Güell de visita a la Colònia Güell (1910).

Eusebi Güell, igual que el seu pare, es va dedicar als negocis creant noves empreses en els sectors més prometedors. El futur comte de Güell, gràcies a l'esplaiada situació econòmica familiar va poder estudiar Dret, Economia i Ciències Aplicades a Barcelona, França i Anglaterra. Associat amb Ferran Alsina, inicia a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica tèxtil de panes, que va ser la base de la Colònia Güell (1891), on traslladà l'activitat productiva del Vapor Vell, que en aquells temps estava sotmès a forts conflictes laborals.[4]

Posteriorment, en 1901, fundà la Companyia General d'Asfalts i Portland, Asland. El 1871 es casà amb Isabel López Bru, filla del Marquès de Comillas. Va ser conseller de les empreses de la família de la seva esposa: Banc Hispano Colonial, Companyia de Tabacs de Filipines, Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, etc.

Eusebi Güell va intervenir també en política i en amplis sectors relacionats amb la cultura. Va ser escollit regidor de Barcelona (1875), va exercir de Diputat Provincial (1878), i va ser Senador del Regne. Com actiu propulsor de la cultura catalana, va ser president i mantenidor dels Jocs Florals de 1900, membre de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i president del Centre Català. Va ser el mecenes del geòleg Norbert Font i Sagué, de l'escriptor Pin i Soler i del poeta mallorquí Ramon Picó i Campamar.[5]

Gràcies a l'amistat i al mecenatge que va mantenir amb l'arquitecte Antoni Gaudí, el seu cognom ha estat conegut internacionalment: Parc Güell, Colònia Güell, Palau Güell i Celler Güell. Home d'extensa cultura, va publicar llibres sobre diverses disciplines que van ser traduïts a diversos idiomes, entre altres és de destacar un treball científic (L'immunité par les leucomaïnes, 1889). Va ser també un acceptable dibuixant i aquarel·lista.

Eusebi Güell i Bacigalupi va morir a la seva casa del Parc Güell, el 8 de juliol de 1918. El seu cos va ser traslladat al Palau Güell, des d'on va sortir l'enterrament amb el taüt cobert per la bandera de la Lliga Regionalista que també havia cobert els fèretres de Prat de la Riba, el doctor Robert i mossèn Cinto Verdaguer. Va ser portat a braços pels treballadors de la Colònia Güell i Asland seguit per les autoritats: Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya; Manuel Morales, alcalde de Barcelona; Vidal i Barraquer, bisbe de Solsona: Vallès i Pujals, president de la Diputació; molts representants d'institucions i artistes com Gaudí, Àngel Guimerà i Narcís Oller.[6]

El rei Alfons XIII va tenir predilecció per ampliar la noblesa atorgant títols als quals havien contribuït a engrandir econòmicament a Espanya, entre ells els quals havien obtingut grans fortunes en ultramar. A la família Güell se li van acumular els títols. Per via matrimonial els va arribar el de Marquès de Comillas, títol que ostenta en l'actualitat un descendent de Güell. A ell mateix, Eusebi Güell, industrial, mecenes i polític, se li va concedir el comtat de Güell. Uns anys després, Alfons XIII concediria als fills de Eusebi Güell, un vescomtat i una baronia.

Va ser pare d'Isabel Güell i López (1872—1956), compositora, de Maria Lluïsa Güell i López (1873—1933), pintora i pianista, de Joan Antoni Güell i López (1874-1958), segon comte de Güell, d'Eusebi Güell i López (1877-1955), segon vescomte de Güell, escriptor i artista, de Claudi Güell i López (1879—1918), primer vescomte de Güell, de Santiago Güell i López (1883-1954), primer baró de Güell, industrial i polític, i de Francesca Güell i López (1885—1976), pintora.[7] Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Eusebi Güell i Bacigalupi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lluís Català Massot, Els Güell de Torredembarra i la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló
  3. Hughes, Robert. Barcelona (en anglès). Knopf, 1992, p.330. ISBN 0394580273. 
  4. Laura Calosci, Presentació històrica del Vapor Vell
  5. Cabana 2009, p. 200.
  6. Cabana 2009, p. 198-200.
  7. «Família Güell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eusebi Güell i Bacigalupi
Vegeu texts en català sobre Eusebi Güell i Bacigalupi a Viquitexts, la biblioteca lliure.