Papa Eusebi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eusebi I)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Eusebi».
Eusebi Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
18 d'abril de 309/31017 d'agost de 309/310
San Eusebio papa1.gif
Retrat imaginari d'Eusebi a la basílica de Sant Pau Extramurs.
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Consagració episcopal 18 d'abril de 309/310
Nom Eusebius (llatí)
Ευσέβιος (grec antic)
Nascut ?
Grècia, Imperi Romà d'Orient
Mort 17 de setembre de 309/310
Sicília, Imperi Romà d'Occident
Sant Eusebi
Títols Papa i màrtir
Canonització Antiga
Festivitat 26 de setembre
Iconografia Com a papa
Enterrament Catacumba de Sant Calixt, via Àpia, Roma

Sant Eusebi (Grècia,[1] Imperi Romà d'Orient, ? - Sicília, Imperi Romà d'Occident, 17 de setembre[2] de 309 o 310) va ser el trenta-primer bisbe de Roma, en un curt pontificat de quatre mesos, des de la seva elevació el 18 d'abril al 17 d'agost de 309 o 310.[Nota 1] Durant el seu mandat apareix la qüestió de permissivitat entorn de la tornada o no dels cristians que havien apostatat durant la persecució de Dioclecià. El gran rebombori que va causar a Roma aquesta discussió va fer que l'emperador Maxenci fes exiliar a Eusebi a Sicília, on va morir al cap de poc.

És venerat com a sant amb la condició de màrtir. La seva festivitat és el 26 de setembre.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sense dades de naixement, el Liber Pontificalis el fa grec d'origen i esmenta que el seu ofici abans de ser bisbes, era el de metge,[1] també es diu que era fill d'un metge.[3] Eusebi es va convertir en successor de Marcel I, va ser escollit per unanimitat pel càrrec de bisbe de Roma el 18 d'abril de 309 o 310, però només va regnar durant quatre mesos, fins al 17 d'agost del mateix any.[3]

La tradició diu que, durant el seu pontificat, va trobar la Vera Creu la mare de Constantí el Gran, i després santa, l'emperadriu Helena de Constantinoble, al lloc de la crucifixió de Jesús a Jerusalem,[4] on havia fet pelegrinatge i després moriria.[5] Aquest relat ha estat posat en dubte[3] i, tanmateix, tampoc és esmentat per Eusebi de Cesarea en la seva obra, tenint en compte que era una persona propera a l'emperador Constantí i la seva mare Helena; els primers a esmentar aquesta troballa són sant Ambrosi i sant Joan Crisòstom, a final de segle IV i inici del segle V.[6]

Alguns elements dispersos del pontificat són esmentats al Liber Pontificalis. L'obra diu que va descobrir a persones heretges a Roma, però que els va reconciliar amb l'Església pel ritu de la imposició de mans, quelcom que resulta versemblant en tant que és una fórmula ritual ja emprada en aquella època.[4]

La controvèrsia dels lapsi[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Lapsi

Se saben alguns detalls del seu curt mandat gràcies a l'epitafi de la seva tomba, col·locada pel papa Damas I, que va arribar a època contemporània a través transcripcions antigues; uns pocs fragments de l'original, juntament amb una còpia de marbre del segle VI realitzada per reemplaçar l'original, van ser trobades per l'arqueòleg Giovanni Batista de Rossi a la cripta d'Eusebi, a la catacumba de Sant Calixt.[7]

Del conjunt es desprèn que durant el seu mandat hi va haver una gran dissensió interna dins de l'Església romana per la readmissió dels apòstates.[7] Si bé el seu mandat està marcat per aquesta controvèrsia, la dels cristians apòstates, denominats lapsi, que van renunciar a la seva fe per salvar-se durant la persecució de Dioclecià entre els anys 250 i 251, i que des de feia alguns anys buscaven tornar al si de l'Església.[1] Precisament, aquesta qüestió ja s'havia iniciat en el pontificat anterior de Marcel,[7] i Eusebi va seguir la política del seu predecessor i la que, en termes generals, havia seguit l'Església en aquests casos: als apòstates no se'ls podia mantenir per sempre sense comunió; per tant, es va donar permís per tornar a la comunitat cristiana, per bé que, no era immediat, per tal de corregir els seus actes passats, els apòstates havien de realitzar una penitència d'acord amb la gravetat dels seus actes.[1][7]

Dins d'aquest clima de tensió a la ciutat de Roma, hi ha dues postures diferents al respecte: la primera, representada per Anàclit, que creia que els apòstates no podien reconciliar-se amb l'Església i, per tant, no podien tornar-hi; la segona, representada per Heracli, el qual va insistir que als lapsi se'ls havia de permetre tornar a la comunitat sense haver de passar per cap mena de penitència.[1] Tot i que aquesta és la hipòtesi que es creu més provable en la figura d'Heracli, una segona també apostava que ell i els seus seguidors eren molt més rigorosos en la interpretació de la llei sagrada; no obstant això, cal mencionar la teoria que el mateix Heracli fos un apòstata, líder de la facció dels lapsi que volia tornar al culte cristià i que, probablement va intentar obligar per la força a la readmissió dels apòstates sense realitzar cap mena de penitència, lluny del que proposava Eusebi.[7]

Exili i mort[modifica | modifica el codi]

La controvèrsia dels lapsi va causar una gran commoció a Roma i discòrdia en el si de l'Església i, en conseqüència, es van formar aldarulls que van destorbar l'ordre de la ciutat, tal com ho expressa Damas.[7] Com a represàlia als fets succeïts, l'emperador Maxenci va fer exiliar a Eusebi, també a Heracli, i el va deportar a l'illa de Sicília. Es considera que Eusebi va morir allà al cap de poc temps,[1] suposadament el 17 de setembre.[2]

Les seves restes van ser traslladades de nou a Roma des de Sicília per ordre del nou bisbe romà Melquíades, probablement el 310 o el 311, i van ser enterrades en una cripta especial separada de la catacumba de Sant Calixt, a la via Àpia, el 26 de setembre, segons l'obra Depositio Episcoporum de 354.[1][7]

D'altra banda, és venerat com a sant amb la condició de màrtir, tot i que no va morir de forma violenta sí que es considera que va patir a causa del seu desterrament i també va fer mèrits a l'hora de defensar la disciplina eclesiàstica; la condició honorífica de màrtir va ser reflectida en l'esmentat epitafi del papa Damas.[7] La seva festivitat se celebra el 26 de setembre.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Eusebi
  1. Es desconeix l'any exacte del seu pontificat, però a la seva mort es produeix seu vacant fins l'elecció d'un nou bisbe el 311 en la persona de Melquíades.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Guiley, Rosemary. «Eusebius». A: The Encyclopedia of Saints (en anglès). Nova York: Visionary Living, 2001, p. 103. ISBN 0-8160-4133-4. 
  2. 2,0 2,1 Thomas, P.C. A Compact History Of The Popes (en anglès). Bombai: The Bombay Saint Paul Society, 1992, p. 21. ISBN 81-7109-142-3. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Cormenin, Louis Marie de. The Public and Private History of The Popes of Rome. Volum 1 (en anglès). Filadèlfia: M.W. Dood Publisher and Bookseller, 1847, p. 54. 
  4. 4,0 4,1 Loomis, Louise Ropes. James T. Shotwell. The Book of the Popes (Liber Pontificalis). Volum I (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1916, p. 39-40. 
  5. Farmer, David Hugh. «Helen». A: The Oxford Dictionary of Saints (en anglès). Oxford & Nova York: Oxford University Press, 2004, p. 243-244. ISBN 0–19–860949-3 1. 
  6. Janeras, Sebastià. Santa Elena, la emperatriz. Segona edició (en castellà). Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2004, p. 13. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Kirsch, Johann Peter. «Pope St. Eusebius». A: Catholic Encyclopedia. Volum 5 (en anglès). Nova York: The Encyclopedia Press, 1913.