Papa Eusebi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eusebi I)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eusebi Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
18 d'abril de 309/31017 d'agost de 308/310
San Eusebio papa1.gif
Retrat imaginari d'Eusebi a la basílica de Sant Pau Extramurs.
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Consagració episcopal 18 d'abril de 309/310
Nom Eusebius (llatí)
Ευσέβιος (grec antic)
Nascut Data desconeguda
Grècia, Imperi Romà d'Orient
Mort 17 de setembre de 309/310
Sicília, Imperi Romà d'Occident
Sant Eusebi
Títols Papa i màrtir
Canonització Antiga
Festivitat 26 de setembre
Iconografia Com a papa
Enterrament Catacumba de Sant Calixt, via Àpia, Roma

Sant Eusebi (Grècia,[1] Imperi Romà d'Orient, ? - Sicília, Imperi Romà d'Occident, 17 de setembre[2] de 309 o 310) va ser el trenta-primer bisbe de Roma, en un curt pontificat de quatre mesos, des de la seva elevació el 18 d'abril al 17 d'agost de 309 o 310; el catàleg oficial de la Santa Seu, l'Annuario Pontificio, el data l'any 309.[3] És venerat com a sant amb la condició de màrtir. La seva festivitat és el 26 de setembre.

Sense dades de naixement i sense noticies de la seva vida anterior al pontificat, les gairebé úniques dades disponibles les dóna el Liber Pontificalis. Aquesta llista el fa grec d'origen i esmenta que el seu ofici abans de ser bisbe, era el de metge.[1] Tanmateix, Cormenin també esmenta que era fill d'un metge.[4] Va ser el darrer papa abans de la promulgació dels primers edictes de tolerància envers del cristianisme. Durant el seu curt mandat ja és present la qüestió d'acceptació o no de la tornada dels cristians que havien apostatat durant la persecució de Dioclecià. De fet, el gran rebombori que es va formar a Roma arrel d'aquesta discussió va fer que l'emperador Maxenci fes exiliar a Eusebi a l'illa de Sicília, on el bisbe morí al cap de poc.

Pontificat[modifica | modifica el codi]

L'any del seu pontificat és incert, alguns autors apunten que va ser el 308, mentre que d'altres no aporten un any en concret, sinó que prefereixen proposar que va regnar el 309 o el 310;[5][6] la Santa Seu al seu catàleg oficial el situa el 309.[3] Segons el Catàleg Liberià, de la Cronografia del 354,[7] va regnar quatre mesos i setze dies, i especifica que va ser del 18 d'abril al 17 d'agost, però no especifica quin any a regnar. No obstant això, Di Berardino esmenta que els dies són probablement incorrectes si es pren per certa la dada del període de mesos i dies concrets esmentat, car no es correspon amb el total de mesos i dies que hi ha entre el 18 d'abril i el 17 d'agost, i creu que probablement va ser més tard, si es considera que al santoral se li atorga a Eusebi el 26 de setembre.[5]

El context d'aquest bisbe romà és particular, en tant que se situa cap al final de la persecució de Dioclecià. No obstant això, la pròpia situació a la ciutat de Roma, controlada per Maximià, sembla que no va afectar en gran mesura als clergues de la ciutat, per bé que sí és possible que s'espoliessin els seus béns.[8] Tanmateix, començaran a formar-se problemes amb l'augment dels apòstates,[9] que havien obeït els edictes per garantir la seva seguretat, i aquesta facció s'enfrontarà amb la més rigorista de l'Església encapçalada pel predecessor d'Eusebi, Marcel I, en una sèrie d'aldarulls i lluites als carrers de Roma i que suposaran el desterrament del bisbe i la seva mort a l'exili el 16 de gener de 308.[8]

A aquest fet se suma l'autoproclamació de Maxenci com a emperador a Roma, investit per el 28 d'octubre del 306, per a poc després declarar la fi de la persecució i tolerància envers als cristians de l'imperi, però sense restituir les propietats confiscades. En aquest context més procliu, l'usurpador va permetre la celebració de la nova elecció del bisbe de la ciutat, segons Barnes el 18 d'abril de 308.[8] Independentment de les dates del pontificat, que divergeixen en els autores entre el 308 i el 310, la constància és que Eusebi va ser escollit com a bisbe de Roma després d'una vacant de tres mesos per unanimitat.[5]

Alguns elements dispersos del pontificat són esmentats al Liber Pontificalis. L'obra diu que va descobrir a persones heretges a Roma, però que els va reconciliar amb l'Església pel ritu de la imposició de mans, quelcom que resulta versemblant en tant que és una fórmula ritual ja emprada en aquella època.[10]

Durant el seu pontificat, s'ha afirmat tradicionalment que l'emperadriu Helena de Constantinoble, mare de Constantí el Gran, durant un viatge de pelegrinatge a Terra Santa va trobar la Vera Creu al lloc on s'havia produït la crucifixió de Jesús a Jerusalem.[10][11] No obstant això, les dates que s'esmenten de la suposada troballa, que es produeixen durant el regnat de Constantí, no coincideixen amb el pontificat d'Eusebi, que mor abans de regnar aquest emperador, i, probablement, el seu nom va substituir el d'Eusebi de Nicomèdia, bisbe de Nicomèdia i Constaninoble.[12] Tanmateix, el propi relat de troballa ha estat posat en dubte,[4] i tampoc és esmentat per Eusebi de Cesarea en la seva obra, malgrat que era una persona propera a l'emperador Constantí i la seva mare. De fet, els primers a esmentar aquesta troballa són sant Ambrosi i sant Joan Crisòstom, a final de segle IV i inici del segle V.[13] Quan es descobrí que el període de pontificat d'Eusebi no coincidia amb la troballa de la creu per l'emperadriu i ni tan sols amb el regnat de Constantí, va ser canviat pel papa Silvestre I.[12]

La controvèrsia dels lapsi[modifica | modifica el codi]

Article principal: Lapsi

Com s'ha esmentat, fruit de la persecució de Dioclecià, el nombre d'apòstates del cristianisme augmenten. De les dades d'aquest fenomen, se'n saben alguns detalls durant el curt mandat d'Eusebi gràcies a l'epitafi de la seva tomba, col·locada pel papa Damas I, element funerari que ha arribat a època contemporània a través transcripcions antigues. De fet, uns pocs fragments de l'original, juntament amb una còpia de marbre del segle VI, realitzada per reemplaçar l'original, van ser trobades per l'arqueòleg italià Giovanni Batista de Rossi a la cripta d'Eusebi, a la catacumba de Sant Calixt.[6] D'aquest conjunt de restes es desprenen algunes dades del seu mandat, principalment que hi va haver una gran dissensió interna dins de l'Església romana per la controvèrsia de readmissió dels apòstates.[6]

Els apòstates, denominats lapsi, havien renunciat a la seva fe per salvar-se tant durant la persecució de Dioclecià, com d'altres persecucions anteriors, i des de feia alguns anys buscaven tornar al si de l'Església.[1] Precisament, aquesta qüestió ja s'havia iniciat en el pontificat anterior de Marcel,[6] i Eusebi va seguir la política del seu predecessor i la que, en termes generals, havia seguit l'Església en aquests casos: als apòstates no se'ls podia mantenir per sempre sense la comunió de l'Església, per tant, es va donar permís per tornar a la comunitat cristiana, per bé que això no va ser immediat, ja que per redimir-se i per tal de corregir els seus actes passats, els apòstates havien de realitzar una penitència d'acord amb la gravetat dels seus actes.[1][6]

Dins d'aquest clima de tensió a la ciutat de Roma, hi ha dues postures diferents al respecte: la primera, representada per Anàclit, que creia que els apòstates no podien reconciliar-se amb l'Església i, per tant, no podien tornar-hi; la segona, representada per Heracli, el qual va insistir que als lapsi se'ls havia de permetre tornar a la comunitat sense haver de passar per cap mena de penitència.[1] Tot i que aquesta és la hipòtesi que es creu més probable en la figura d'Heracli, una segona també apostava que ell i els seus seguidors eren molt més rigorosos en la interpretació de la llei sagrada; no obstant això, cal mencionar la teoria que el mateix Heracli fos un apòstata, líder de la facció dels lapsi que volia tornar al culte cristià i que, probablement va intentar obligar per la força a la readmissió dels apòstates sense realitzar cap mena de penitència, lluny del que proposava Eusebi.[6]

Exili i mort[modifica | modifica el codi]

La controvèrsia dels lapsi va causar una gran commoció a Roma i discòrdia en el si de l'Església i, en conseqüència, es van formar aldarulls que van destorbar l'ordre de la ciutat, tal com ho expressa Damas.[6] Com a represàlia als fets succeïts, l'emperador Maxenci va fer exiliar a Eusebi, també a Heracli, i el va deportar a l'illa de Sicília. Es considera que Eusebi va morir allà al cap de poc temps,[1] suposadament el 17 de setembre.[2]

Les seves restes van ser traslladades de nou a Roma des de Sicília per ordre del nou bisbe romà Melquíades, probablement el 310 o el 311, i van ser enterrades en una cripta especial separada de la catacumba de Sant Calixt, a la via Àpia, el 26 de setembre, segons l'obra Depositio Episcoporum de 354.[1][6]

D'altra banda, és venerat com a sant amb la condició de màrtir, tot i que no va morir de forma violenta sí que es considera que va patir a causa del seu desterrament i també va fer mèrits a l'hora de defensar la disciplina eclesiàstica; la condició honorífica de màrtir va ser reflectida en l'esmentat epitafi del papa Damas.[6] La seva festivitat se celebra el 26 de setembre.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Guiley 2001, p. 103.
  2. 2,0 2,1 Thomas 1992, p. 21.
  3. 3,0 3,1 Carmelo 2008, p. 231.
  4. 4,0 4,1 Cormenin 1847, p. 54.
  5. 5,0 5,1 5,2 Di Berardino 2000.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Kirsch 1913.
  7. «The Chronography of 354 AD. Part 13: Bishops of Rome» (en anglès). The Tertulian Project. [Consulta: 4 octubre 2014].
  8. 8,0 8,1 8,2 Barnes 1981, p. 38.
  9. Schaff 1882, p. 69.
  10. 10,0 10,1 Loomis 1916, p. 39-40.
  11. Farmer 2004, p. 243-244.
  12. 12,0 12,1 Lenski 2012, p. 300.
  13. Janeras, Sebastià. Santa Elena, la emperatriz (en castellà). Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2004, p. 13. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Eusebi