Eusebi d'Emesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Eusebi d'Emesa fou un bisbe d'Emesa del segle IV, nascut a finals del segle III. Era un home molt culte i respectat deixeble d'Eusebi de Cesarea i altres. Va anar a Alexandria i es va dedicar a la filosofia; després es va traslladar a Antioquia on va esdevenir íntim amic de Flacil (Flacillus) el bisbe local i fou ordenat sacerdot.

En aquest temps Atanasi fou deposat de la seva seu d'Alexandria i Eusebi bisbe Constantinoble va mirar de nomenar al seu lloc a Eusebi, però aquest va refusar, ja que pensava que el poble d'Alexandria era fidel al deposat, no obstant va acceptar el nomenament com a bisbe d'Emesa, però al prendre possessió fou expulsat per un tumult popular, ja que va córrer el rumor que era un bruixot (pels seus estudis astronòmics). Va fugir a Laodicea on fou acollit per Jordi, el bisbe local, mercès el qual fou restaurat a Emesa.

Fou amic de l'emperador Constanci II al que va acompanyar en algunes expedicions militars. Va morir a Antioquia vers el 360. Fou acusat de sabel·lianisme però sembla que l'acusació no era correcte. Va escriure diversos tractats (un contra els jueus) i homilies.