Eutropi d'Aurenja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Eutropi d'Aurenja

Icona a la catedral d'Aurenja, amb la imatge del sant
bisbe
Nom secular Eutropius
Naixement entre 395 i 423
Marsella (Provença, França)
Defunció 27 de maig de 475
Aurenja (Valclusa, França)
Enterrament Relíquies a N. D. de l'Assomption de Cuers
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 27 de maig
Fets destacables Primer bisbe d'Aurenja
Iconografia Com a bisbe
Per a d'altres sants del mateix nom, vegeu: Eutropi de Saintes


Eutropi d'Aurenja (Marsella, entre 395 i 423 - Aurenja, Valclusa, 27 de maig de 475) fou el primer bisbe d'Aurenja (Valclusa), al segle V. És venerat per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Marsella sota el regnat d'Honori (395-423), al si d'una família rica i noble, canvià de vida en quedar-se vidu. Llavors es lliurà a la religió, cridant l'atenció del bisbe Eustasi de Marsella, que li proposà de fer-se clergue. Després de negar-s'hi, finalment acceptà i s'ordenà diaca.[1]

En 463, en morir el bisbe Just d'Aurenja, fou elegit com a successor seu per unanimitat. En arribar a la ciutat, s'espantà de la tasca que se li encomanava i fugí abans d'entrar a Aurenja. Segons la tradició, un home anomenat Aper el convencé perquè hi tornés i es consagrés als seus nous fidels. Fou bisbe durant uns dotze anys, portant-hi una vida molt austera i rigorosa. Ell mateix treballava en tot el que calgués, en un moment que la ciutat estava en procés de reconstrucció, tant al camp com a les obres, fent-hi treballs manuals durs.

Participà en els concilis d'Arle en 463 i 475.[2] Morí el 27 de maig de 475 i fou sebollit a la basílica de Sant Julià d'Antioquia, a Aurenja, que ell mateix havia fet aixecar.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Se'n conserven relíquies a la col·legiata de Notre-Dame de l'Assomption de Cuers[3]

Cap al 500, el seu successor Ver escrigué la Vita (BHL 2782).[4][5] a més de l'epitafi del sant. La Vita en parla de diversos miracles: exorcismes, guariments, extinció d'incendis per la pregària, etc.

Una de les cartes de Sidoni Apol·linar és adreçada a Eutropi: la VI, 6, datada l'hivern de 471-472 a Clarmont d'Alvèrnia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Alban Butler, Godescard, Vies des pères des martyrs et des autres principaux saints, 1830
  2. Mémoire de Saint Eutrope, Évêque d’Orange au V siècle.
  3. sur patrimoine-de-france
  4. Text llatí editat per Ph. Varin, a Bulletin du Comité Historique des monuments écrits de l'histoire de France. Histoire-Sciences-Lettres, tome I. Paris, 1849, p. 53-64
  5. Traducció al francès: Charles Louis Richard, Bibliothèque sacrée, ou Dictionnaire universel historique, dogmatique ..., 1822
  • André Reyne, Saint Eutrope : évêque d'Orange au Ve siècle. Avignon, Editions Aubanel, 1991.