Eutropi de Saintes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Eutropi de Saintes

Talla del sant a Botmeur
bisbe i màrtir
Nom secular Eutropius
Naixement segle I o segle III
Pèrsia (segons la tradició) o Roma
Defunció final del segle I o ca. 255
Saintes (Charente Marítim, Poitou-Charentes, França)
Enterrament Basílica de Saint-Eutrope (Saintes)
Commemoració en Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 30 d'abril
Fets destacables Personatge llegendari, primer bisbe de Saintes
Iconografia Com a bisbe, amb una destral
Patronatge Saintes
Per a d'altres sants del mateix nom, vegeu: Eutropi d'Aurenja


Eutropi de Saintes (Roma o Pèrsia, s. I o III - Saintes, Charente Maritime, s. I o ca. 250) és un sant llegendari que, segons la tradició, el primer bisbe de Saintes (Poitou-Charentes, França). És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Historicitat[modifica | modifica el codi]

La seva vida presenta moltes llacunes i un caràcter llegendari, i no se sap del cert si realment va existir ni quan. Les fonts més antigues són tardanes, i no se'n troben notícies fins al final del segle VI. Gregori de Tours esmenta la tradició del martiri d'Eutropi a In gloria martyrum, situant-lo a mitjan segle III, però remarca que es tractava d'un sant desconegut fins al 590, quan el bisbe Pal·ladi de Saintes en va fer traslladar les relíquies que s'havien trobat llavors. La tradició fou trasmesa per Venanci Fortunat al segle VI.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Laurent Audiat sistematitza les llegendes sobre el sant al segle XIX. A partir d'ella, s'estableix que Eutropi era originari de Roma o Pèrsia, i de nissaga reial, fill d'un rei anomenat Xerxes. Anà a Palestina atret per l'anomenada de Crist i hi trobà el també llegendari Marcial de Llemotges; a Palestina esdevingué el "tretzè apòstol" i presencià l'entrada de Crist a Jesusalem. Quan Crist fou detingut, Eutropi marxà a Pèrsia per recrutar un èxercit i tornar a alliberar Jesús, i en assabentar-se'n de la mort, féu matar els jueus de Pèrsia.

En tornar a Palestina, fou enviat a evangelitzar la Gàl·lia al segle I, pel papa Climent I, o en el 250 per Fabià I, com a company de Sant Dionís de París. Segons la llegenda que el situa en el temps apostòlic, anà a França en l'expedició que hi portà Maria Magdalena, Llàtzer de Betània i altres companys, que desembarcà a Santes Maries de la Mar.

Variants de la llegenda diuen que acompanyà Dionís de París, Marcial de Llemotges o, fins i tot, Sant Pere apòstol, i arribà a Saintes, on s'instal·la. Visqué com a eremita prop de Saintes (Charente-Maritime) i convertí al cristianisme molta gent, entre ells la filla del governador, Eustela. La llegenda diu que el governador, enrabiat, va fer matar: contractà una banda de malfactors perquè matessin el bisbe, i aquests l'atacaren, provocant la mort de dues mil persones i li obriren el cap d'un cop de destral.

Eustela i altres deixeble recolliren el cos d'Eutropi i el sebolliren al jardí de la jove. La tomba esdevingué meta de pelegrinatge. Posteriorment, la mateixa Eustela fou decapitada per ordre del seu pare i sebollida vora Eutropi.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Al final del segle VI, quan era bisbe de Saintes Pal·ladi, es trobà un sarcòfag a Saintes i en obrir-lo, es digué que tenia un cop de destral al crani, atribuint-ne les restes a Eutropi. La tradició diu que aquella nit, dues de les persones que l'havien trobat tingueren una aparició del sant en somnis que els revelà la seva identitat. El sarcòfag és avui a la cripta de la basílica de Saint-Eutrope de Saintes.

El culte al sant es difongué sobretot a l'antic Poitou, fins a Bordeus, i a la Bretanya, on és molt popular.