Eva Isanta Foncuberta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:11, 29 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaEva Isanta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEva Isanta
19 de juny de 1971 (1971-06-19) (52 anys)
Ceuta, Espanya
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1991 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Papers destacatsBea a Aquí no hay quien viva y Maite a La que se avecina

IMDB: nm0410706 Allocine: 265321 TMDB.org: 1192254
Instagram: evaisanta Modifica el valor a Wikidata

Eva Isanta Foncuberta (Ceuta, 1971) és una actriu espanyola coneguda per interpretar, entre altres papers, al personatge de Bea a la sèrie de TV Aquí no hay quien viva o de Maite a La que se avecina.

Biografia

Essent molt petita els seus pares es van traslladar a Madrid. Els seus primers passos en el món de la interpretació van ser com a aficionada amb 15 anys. Va decidir que volia estudiar Art Dramàtic i va compaginar els estudis d'Imatge i So amb l'art d'interpretar a l'escola de Cristina Rota.[1]

El debut teatral es va produir el 1997 amb l'obra Magnolias de acero, dirigida per Ricard Reguant.[2]

Entremig de tant de teatre, l'Eva Isanta va tenir l'ocasió de fer incursions en televisió a Farmacia de guardia, una sèrie que va marcar una fita en la televisió espanyola, li va oferir ser «Isabel», la filla major de Concha Cuetos i Carlos Larrañaga, i potser aquest hagi estat el paper que més popularitat li ha donat fins a la seva arribada a Aquí no hay quién viva.

Malgrat haver actuat en altres sèries i haver realitzat aparicions esporàdiques en televisió, Aquí no hay quien viva estableix un punt i a part en la vida professional d'Eva Isanta. El personatge de Bea li ha permès ser candidata als Premis de la Unión de Actores.

Filmografia

Cinema

  • Por fin solos, d'Antonio del Real (1994).
  • Licántropo, el assassino de la luna llena; de Francisco Rodríguez Gordillo (1996).
  • El dolor y la lluvia, de César Vallejo de Castro (2003) -curt-.
  • Amores circulares, de César Vallejo de Castro (2003) -curt-.
  • Palabras, de Rosa Arroyo

Televisió

  • Farmacia de guardia, d'Antonio Mercero (1992-1994).
  • Habitación 503, de VV AA (1993).
  • Villa Rosaura, de Manuel Ripoll (1994).
  • Colegio Mayor II, de José Pavón y Rafael Moleón (1994).
  • Jacinto Durante, representante; d'Antonio del Real (2000).
  • Desenlace, minifilm para Antena 3 (2002).
  • Bichos raros, minifilm para Antena 3 (2003).
  • Aquí no hay quien viva, producida por José Luis Moreno (2004-2006).
  • La que se avecina, produïda per José Luis Moreno (2007-en marxa actualment).

Teatre

Actriu

  • Don Juan de Alcalá, de José Zorrilla; direcció de Francisco Ortuño (1990).
  • 321,322; escrita y dirigida por Ana Diosdado -dirigida temporalment per Carlos Larrañaga- (1991).
  • Magnolias de acero, de Robert Harling; direcció de Ricard Reguant (1997).
  • Assassino, de Anthony Shaffer; direcció de Ricard Reguant (2001).
  • La tentación vive arriba, de George Axelrod; direcció de Verónica Forqué (2001).
  • Don Juan Tenorio, de José Zorrilla; direcció de María Ruiz (2002).
  • El caracol en el espejo, de Antonio Gala; direcció de Verónica Forqué (2004) -lectura dramatitzada-
  • La serrana de la vera, de Luis Vélez de Guevara; direcció de María Ruiz (2004).

Ajudant de direcció

  • Misery, de Stephen King; dirección de Ricard Reguant (1999).
  • Familia, de Fernando León de Aranoa; dirección y adaptación de Carles Sans (2001).

Altres treballs

  • Estudio de actores, reality-show per a Antena 3 (2002).
  • Direcció del taller «Interpretación en el cine» - III Semana de Cine Corto de Leganés (2003).
  • Classe magistral «Los actores frente al guión de TV» del curs d'estiu "Cómo escribir para TV y acceder al mercado televisivo", de la Universidad de Córdoba (2005).

Referències

  1. «El rincón de... Eva Isanta» (en castellà). El Mundo, 21-09-2001. [Consulta: 24 novembre 2012].
  2. «"Magnolias de acero" ligeramente empavonadas» (en castellà). ABC, 11-10-1997. [Consulta: 29 novembre 2012].