Evagri del Pont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació d'Evagri del Pont (esquerra), Joan Clímac i un altre sant desconegut. Icona del segle XVII.

Evagri del Pont (Evagrius, Εὐάγριος) fou un asceta i escriptor eclesiàstic georgià. Va néixer a Ibora, petita vila del Pont a la costa, prop de la boca del riu Halis, probablement habitada per ibers del Caucas. Jerònim l'anomena Hiperborita i no Iberita. El seu pare fou prevere o chorepiscopus i ell mateix va ser educat per Gregori Niazianzè.

Fou nomenat lector pel bisbe Basili i diaca per Gregori Nazianzè (segons Sòcrates a Constantinoble, i Sozòmen diu que Nazianzè el va fer ardiaca quan va ser patriarca a Constantinoble). Va anar a Constantinoble vers el 379, 380 o 381.

Després va quedar sota el patronatge del patriarca Nectari i es va distingir en les discussions de les controvèrsies religioses.

Per un somni va sortir de Constantinoble i se'n va anar a Jerusalem però aviat va voler tornar, encara que finalment fou convençut per unes malalties que va patir i ajudat per les exhortacions de la religiosa Melània Romana, i finalment va marxar a Egipte (vers 382) on va restar en vida ascètica la resta de la seva vida als turons de Nítria en un dels monestir de Scetis o Scitis o bé al desert, on va coincidir amb altres ascetes com els dos Macaris, Ammoni, i altres.

Va morir vers el 399 amb uns 54 anys.

És considerat autor dels següents treballs:

  1. Μοναχὸς (o Μοναχικὸς) ἢ περὶ Πρακτικῆς.
  2. Γνωστικὸς ἢ ποὸς τὸν καταξιωθέντα (o περὶ τοῦ καταξιωθέντος) γνάσεωςen 50 capítols, i Ἑξακόσια Προγνωστικὰ Προβλήματα.
  3. Ἀντιρρητικὸς (o Ἀντιρρητικὰ) ἀπὸ τῶν θείων λραφῶν, πρὸς τοὺς πειράζοντας δαίμονας.
  4. Στίχηρα δύο (dos col·leccions de sentències en vers)
  5. Τῶν κατὰ Μοναχῶν πραγμάτων τὰ αἴτια
  6. Εἰς τὸ ΠΙΠΙ
  7. Κεφάλαια λ? κα? ἀκολουθίαν
  8. Πνευματικαὶ γνῶμαι κατὰ ἀλφάβητον.
  9. Ἕτεραι γυῶμαι.
  10. Vida del monjo Pacrom o Pacromios
  11. Un sermó sobre la Trinitat
  12. Ὑπομνήματα εἰς Παροιμίας τοῦ Σολομώντος,
  13. Περὶ Λογισμῶν,
  14. Ἀποφθέγματα περὶ τῶν μεγάλων γερόντων