Neon Genesis Evangelion

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Evangelion)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Neon Genesis Evangelion
Neon Genesis Evangelion
新世紀エヴァンゲリオン
(Shin Seiki Evangerion)
Gènere Ciència-ficció, Mecha, psicològic, Drama
Anime: Neon Genesis Evangelion
Director Hideaki Anno
Estudi Gainax
Canal Japan TV Tokyo, Animax
Durada 4 d'octubre de 199527 de març de 1996
Episodis 26
Manga: Neon Genesis Evangelion
Autor Yoshiyuki Sadamoto
Editorial Japan Kadokawa Shoten
Magazine Shōnen Ace
Young Ace
Publicació Febrer de 1995 – en progrés
Volums 12
Pel·lícules

Neon Genesis Evangelion ( 新 世紀 エヴァンゲリオン , Shin Seiki Evangerion?, també conegut com «Evangelion») és una sèrie d'anime i manga japonesa.[1] La sèrie tracta d'un món futur en el que una organització militar anomenada NERV protegeix a la humanitat dels atacs d'uns éssers d'origen desconegut anomenats «apòstols», usant per a això robots biomecànics anomenats «EVA». A mesura que la sèrie avança es torna cada vegada més confusa i psicològica, on el desenvolupament dels personatges i la seva personalitat (pors, desitjos) és fonamental.

L'anime té 26 episodis produïts el 1995 per l'estudi Gainax, sota la direcció de Hideaki Anno. Diversos spin-offs, mangas, pel·lícules i videojocs complementen la història o ofereixen una realitat alternativa de la sèrie.

El director, Hideaki Anno, ha expressat que el desenvolupament de la sèrie va ser inspirat en la seva pròpia experiència,[2] en virtut de la qual els personatges de la sèrie mostren una àmplia gamma de les seves afeccions emocionals i de la seva personalitat.[3]

Aquesta sèrie ha estat classificada en els gèneres ciència-ficció, Mecha i distopia conté diversos elements de filosofia, psicologia i religió, amb marcades influències abrahàmiques.[4]

A més a més, les seves característiques tècniques i temàtiques, així com la complexitat del seu argument, han fet que aquesta producció sigui considerada com un dels millors exemples del gènere del realisme èpic. També ha rebut alguns dels majors premis d'animació.[5][6][7] Per tot això, Evangelion és considerat per molts com una de les produccions més grans de l'anime.[8][9] En el rànquing dels millors 100 animes de 2006 de TV Asahi (amb base a una enquesta japonesa online), Evangelion va aconseguir el segon lloc, només superat per Fullmetal Alchemist.[10]

Sha emès al Canal 3XL.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El títol japonès de la sèrie, 新 世紀 エヴァンゲリオン (Shin Seiki Evangerion) consta de dues parts: (新 世纪, 'Shin Seiki'? lit. "Nova era" o "Nou segle") i «Evangelion», del grec clàssic εὐαγγέλιον (catalanitzat evangeli, "bon missatger", "bona nova"). El títol Evangelion etimològicament no té res a veure amb la paraula hebrea Eva (vivent). Amb tot, el títol Neon Genesis Evangelion significa missatger del nou començament.[11][12]

Un primer títol pensat per a la sèrie va ser Alcion(Arushion, en japonès), però Yoshiyuki Sadamoto i Hideaki Anno van acabar confirmant Evangelion.[13]

Argument[modifica | modifica el codi]

Antàrtida, lloc del Segon Impacte

Aquest text pot contenir avançaments sobre la trama.

La sèrie s'inicia l'any 2015 de l'era cristiana, 15 anys després del primer i desastrós contacte amb uns misteriosos éssers coneguts com a apòstols, que va resultar en un cataclisme a nivell mundial anomenat Segon Impacte que va reduir a la meitat la població humana a la Terra. Per prevenir futurs atacs d'apòstols, l'ONU va establir a Tòquio-3 l'organització NERV, la qual desenvolupa una sèrie de gegants biomecànics anomenats "Evangelion (EVA)" per a combatre'ls. Com que els Evangelion només poden ser pilotats per adolescents,[14] el dirigent de NERV, Gendo Ikari, crida a Tòquio-3 al seu distanciat fill Shinji perquè piloti un dels Evangelion, la unitat 01, i acabi amb el Tercer apòstol, que està atacant la ciutat. Encara que al principi, en Shinji es nega a cooperar, acaba accedint en veure l'acte aparentment cruel del seu pare d'obligar a la malferida Rei Ayanami a pilotar l'EVA. A bord de l'Evangelion, en Shinji queda inconscient, però sobtadament l'EVA actua per si mateix i destrueix l'apòstol.

Després d'això, en Shinji s'adapta a la seva nova vida a Tòquio-3, vivint amb la capitana Misato Katsuragi com la seva tutora. A l'escola de la ciutat coneix als que seran els seus millors amics, Toji Suzuhara, Kensuke Aida i Hikari Horaki, així com l'enigmàtica Rei Ayanami, pilot de la unitat 00. Poc després, ella i en Shinji s'encarreguen de derrotar als següents apòstols, objectius que aconsegueixen amb grans dificultats.

Més tard, la Misato porta en Shinji, en Toji i en Kensuke a un comboi naval encarregat de transportar la unitat Evangelion 02, pilotat per la dinàmica Soryu Asuka Langley. En un eventual combat, un apòstol ataca la flota, sent destruït per en Shinji i l'Asuka a bord de la unitat 02. Al mateix temps, es revela que l'autèntica càrrega del comboi és l'embrió de l'Adam, transportat per un vell amic de la Misato anomenat Ryoji Kaji. Poc després, l'Asuka es muda a casa de la Misato, trobant dificultats en la convivència entre ella i en Shinji, no obstant això, tots dos superen les seves diferències per derrotar junts un altre apòstol. Posteriorment, en Shinji, l'Asuka i la Rei s'enfronten i derroten més apòstols amb grans complicacions i perills en cada un d'ells que porten al límit la resistència psicològica dels pilots. Després d'això, la unitat 03 és enviada a Tòquio-3, i Tōji Suzuhara és l'encarregat de pilotar-lo, però l'Evangelion és posseït per l'apòstol i en Shinji es veu obligat a enfrontar-se contra ell. Davant la negativa d'en Shinji de lluitar, Gendo Ikari activa un mètode de teledirecció de l'Evangelion anomenat Dummy Plug i destrossa al seu oponent, gairebé matant en Toji, dins de la unitat 03.

Tanmateix, arriba un apòstol i derrota l'Asuka i la Rei, això fa que en Shinji torni, després de parlar amb en Kaji, per pilotar la unitat 01 i atacar l'apòstol. En el transcurs del combat, l'EVA esgota la seva energia i entra en mode berserker, desgranant i devorant l'apòstol, i provocant que en Shinji quedi reduït a "LCL"; però més tard el jove Ikari interacciona amb l'esperit de la seva mare, dins de l'Evangelion, i reneix del líquid.

Després que en Kaji sigui assassinat després de rescatar el vicecomandant del NERV, Kozo Fuyutsuki, de les mans de SEELE, un nou apòstol arriba i ataca la ment de l'Asuka, provocant una forta depressió clínica que li impedeix seguir pilotant. Al mateix temps, la Rei mor destruint un altre apòstol, però és substituïda per un clon. Posteriorment, un jove misteriós anomenat Kaworu Nagisa arriba per pilotar la unitat Evangelion 02 en substitució de Asuka. En Shinji forja una forta relació amb ell, però en Kaworu resulta ser un apòstol, l'últim àngel a ser esperat, i en Shinji es veu obligat a matar-lo per impedir que provoqui el Tercer Impacte.

Final[modifica | modifica el codi]

Finalment, els personatges comencen a entendre que l'autèntic pla del NERV és l'anomenat "Projecte de Complementació Humana", amb el qual pretenen eliminar la individualitat humana i fusionar a tota la humanitat en un mateix ésser, posant fi a tots els conflictes, la solitud i el dolor provocats per l'existència individual. El NERV i SEELE entren en conflicte per l'execució del Projecte.

En els dos últims episodis de la sèrie s'inicia el Projecte, la qual cosa obliga a alguns personatges (especialment en Shinji) a fer front als seus dubtes i temors i examinar el seu valor. Aquest final es va fer a base de flashback s, visions, textos parpellejants i un muntatge d'imatges ombrívoles, que inclouen lúgubres fotografies en blanc i negre de desolats motius urbans. També es mostra una vida alternativa amb els mateixos personatges, que entraria en un gènere de comèdia juvenil. Quan amb el temps en Shinji s'adona que val la pena viure i que no hi ha necessitat de ser un pilot de EVA per justificar la seva existència, és envoltat per la majoria dels personatges de la sèrie aplaudint.lo i felicitant-lo. Després d'aquestes escenes, en Shinji conclou les seves reflexions i acomiada la sèrie.

L'ambigu i poc clar sentit dels dos últims capítols va deixar a molts fans confusos i insatisfets. Aquests episodis van ser els més controvertits d'una ja de per si polèmica sèrie,[15] qualificats per molta gent d'imperfectes i incomplets.,[16] però, Anno i el subdirector Kazuya Tsurumaki van defensar la integritat artística del final.[17][18] No obstant això, a la pel·lícula Evangelion: la fi es mostra un final diferent, que complementa el de la sèrie.[19] Encara que la pel·lícula bé podria arribar a representar un preludi als episodis 25 i 26, si s'aconsegueix interpretar una relació entre el final de la pel·lícula i els flashbacks dels quals es compon el final original de la sèrie, prenent en consideració el complicat estat mental d'en Shinji i la possibilitat que el seu enfrontament al món apocalíptic en què va acabar l'hagi fet replegar dins del seu subconscient (lloc on tindrien lloc els últims episodis de la sèrie). Algunes escenes dels darrers capítols han estat reutilitzades a The End of Evangelion per establir un major paral·lelisme entre els dos finals. Per exemple, les imatges de les morts de la Misato i la Ritsuko, l'escena en la qual en Gendo va a buscar la Rei o una altra en què es mostra l'Asuka al fons del llac.[20]

A l'apocalíptic Tercer Impacte, en Shinji, pot triar seguir endavant amb el Projecte de Complementació Humana o cancel·lar-lo. Conclou amb una sèrie de viatges mentals i monòlegs que el Projecte despullaria realment a les persones de la seva humanitat en eliminar la individualitat. En una ambigua i inconclusa seqüència final, en Shinji i l'Asuka són els dos únics éssers humans del món fins que els altres humans recobrin la seva forma original, sempre que ells dos tinguin la força de voluntat perquè les seves ànimes tornin a donar-los forma.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Personatges principals[modifica | modifica el codi]

És estrany que Evangelion s'hagi convertit en un èxit. Tots els personatges són tan malaltissos!
Hideaki Anno[21]

Els personatges d'Evangelion lluiten contínuament amb les seves relacions interpersonals, dimonis interiors i successos traumàtics del seu passat, creant un patró complex de relacions. Anno descriu el protagonista, Shinji Ikari, com un noi que «s'encongeix davant el contacte humà», i que «està convençut que és una persona absolutament innecessària, tant que ni tan sols pot arribar al suïcidi ». Descriu en Shinji i la Misato Katsuragi com «extremadament temorosos de ser ferits» i «inadequats -perquè no tenen actitud positiva- per ser el que la gent diu herois en aquesta aventura."[3] En comparació amb l'heroi estereotíp, Shinji està caracteritzat més per no tenir energia i emoció que per posseir qualsevol tipus d'heroisme o bravura.[22] La Rei Ayanami i l'Asuka Langley Soryu, els altres protagonistes, tenen similars deficiències i dificultats per relacionar-se amb altres persones.

Segons Anno, Evangelion va ser un intent de fer totes les perspectives en una, la creació de personatges que representen diferents coses per a diferents espectadors a fer l'impossible perquè tots puguin arribar a una única teoria. Per a alguns espectadors, els personatges són representacions psicològiques, mentre que per altres, són filosòfics, religiosos, històrics, i fins i tot similars a ells mateixos.[23] Pel que sembla, l'objectiu principal va ser presentar personatges que reflectissin la profunda depressió i l'eventual recuperació que Anno va experimentar abans de començar a treballar en Evangelion: cada personatge reflecteix una part de la seva personalitat.[24]

No obstant això, la naturalesa profundament pessimista de la sèrie, així com la poca vegades vista varietat de problemes, ha cridat la curiositat sobre per què no hi ha una veritable felicitat en la configuració del món. El subdirector Kazuya Tsurumaki va dir «però quan tot va estar dit i fet, Hideaki Anno va comentar sobre Evangelion que és un missatge dirigit als fans de l'anime, inclòs ell mateix, i per descomptat, jo també. Si una persona que ja viu i es comunica normalment ho veu, no aprèn res».[19]

El disseny dels personatges per Yoshiyuki Sadamoto, amb el seu estil marcadament realista, de trets molt plàstics que permeten reflectir l'estat d'ànim mitjançant la postura del cos i l'expressió del rostre, també ha contribuït a la popularitat d'Evangelion. Els atractius dissenys de Sadamoto dels tres personatges femenins principals, Asuka, Rei i Misato, han elevat molt la venda de marxandatge (especialment de la Rei, la "Premium Girl"),[25] i han estat immortalitzats en la comunitat del dōjinshi[26] en models garage kit, i en els animes (com Burst Angel).

  • Shinji Ikari
Seiyū: Megumi Ogata
Veu de doblatge: Albert Trifol Segarra

És el protagonista principal de la sèrie. És un jove de 14 anys, fill de Gendō Rokubungi i Yui Ikari. El seu pare el va abandonar per motius desconeguts als quatre anys, però una dècada després torna a reunir-se amb ell conduït per la Misato. És llavors quan en Gendo obliga el noi a pilotar la unitat Evangelion 01 atorgant-li el títol de Tercer Nen. En Shinji és un personatge els turments dels quals el fan una persona física i moralment feble, passiva i extremadament pusil·lànime. La seva iniciativa d'obeir el que li diuen el portarà a pilotar l'EVA-01 tot i l'odi que sent cap al seu pare, però gràcies als personatges que entraran en la seva nova vida, Shinji començarà a acceptar-se a si mateix com a persona i a prendre les seves pròpies decisions.

  • Asuka Langley Sôryû
Seiyū: Yuko Miyamura
Veu de doblatge: Núria Trifol

´Té 14 anys i origen alemany-japonès-nord-americà, l'Asuka és l'encarregada de pilotar la unitat Evangelion 02. L'Asuka és definida com una noia passional, enèrgica, extremadament emocional i de personalitat completament oposada a les d'en Shinji i la Rei, en contrast amb ells, és independent, competitiva, múrria i fins i tot de vegades, rebel i desobedient. Però sobretot, el somni de l'Asuka és impulsar-se a si mateixa cap a l'adultesa en un intent de fugida d'una dramàtica infància, la qual cosa de vegades la farà semblar un personatge estrany, desequilibrat i forçadament infantil. Posseeix un potencial incomparable com a pilot d'EVA, sumat a un profund afany de lluita i un sòlid orgull guerrer. Durant la sèrie, manté una complicada relació d'amor/odi amb en Shinji.

Uniforme escolar de la Rei i l'Asuka.
  • Rei Ayanami
Seiyū: Megumi Hayashibara
Veu de doblatge: Maria Lluïsa Magaña

La Rei és la primera triada, encarregada de pilotar la unitat Evangelion 00. La Rei és una jove de 14 anys enigmàtica, freda, inexpressiva, hermètica i introvertida que amaga tota emoció i poques vegades pronuncia paraula llevat que se li pregunti. Obeeix intrínsecament cada ordre que li donen, especialment les de Gendo Ikari, a qui està molt aferrada. Les dades sobre la seva infància, família i orígens són desconeguts, a més a més, té una sorprenent semblança física amb Yui Ikari, la mare d'en Shinji, el que fa dubtós l'origen de la Rei. Durant la sèrie en Shinji i ella atrauran lentament la simpatia de l'altre, la qual cosa anirà fent que la Rei s'emancipi, prengui iniciatives i arribi a expressar-se de forma insospitada.

  • Kaworu Nagisa
Seiyū: Akira Ishida
Veu de doblatge: Claudi Domingo

Aquest jove es presenta inesperadament com el Cinquè Infant en un moment agitat i tardà de la sèrie. Va néixer el dia del Segon Impacte i té certa semblança amb la Rei, ja que el seu cabell és platejat i els seus ulls són vermells. En Kaworu és un jove amigable que manté una misteriosa relació amb els líders de SEELE i tindrà un paper vital en la batalla contra l'últim apòstol de la sèrie. Mantindrà una profunda relació emocional amb en Shinji, que s'enamorarà d'ell i aprendrà grans valors de cara a la culminació de la història.

  • Misato Katsuragi
Seiyū: Kotono Mitsuishi
Veu de doblatge: Maria Josep Guash

Va ser l'única supervivent de l'inici del Segon Impacte a l'Antàrtida i conserva una cicatriu del fenomen. La Misato és una atractivaa dona de 29 anys que atrau la mirada de molts personatges, i al mateix temps és una persona intel·ligent, decidida i extremadament capacitada. És la líder d'estratègia del NERV i s'encarrega de tenir cura dels joves pilots. Després de la seva personalitat valerosa, alegre, riallera i extremadament optimista s'amaga un forçat però encertat procés de maduresa que l'ajuda a comprendre a molts altres personatges i la portarà a descobrir els secrets de tots ells.

  • Gendô Ikari
Seiyū: Fumihiko Tachiki
Veu de doblatge: Francesc Figuerola

És el comandant de l'organització dependent de l'ONU anomenada NERV. Originalment el seu cognom era Rokubungi, però quan es va casar amb Yui Ikari va adoptar el seu cognom. Es tracta del pare d'en Shinji i és el creador de les unitats Evangelion, així com artífex, juntament amb la Yui i en Kozo Fuyutsuki, del que més tard es coneixeria com el Projecte de Complementació Humana. És un filantrop fred i manipulador, un líder previngut i de paraules implacables, però donat a acceptar consells. Rares vegades manifesta cap emoció durant les batalles i té tendència a controlar a altres persones com a peces d'escacs. D'alguna manera i tal com ho descriuen altres personatges, té certa semblança emocional amb en Shinji, i està tan distanciat del seu fill com el seu fill d'ell.

Els EVA[modifica | modifica el codi]

Una altra de les principals característiques de Neon Genesis Evangelion la constitueixen els biodroides anomenats «EVA», creats per a la sèrie per Ikuto Yamashita. El seu aspecte exterior és el d'un gegantí robot de combat (dels típics mecha del manga i anime), però darrere d'aquesta imatge s'amaguen secrets que involucren l'origen dels éssers humans i la seva relació amb els apòstols. Encara que molts EVA són esmentats a la sèrie, només tres d'ells són mostrats en acció durant la major part de la mateixa:

  • LaUnitat Evangelion 00 (零 号 机 , Zerogōki ?) és pilotada per la Rei Ayanami, una misteriosa i enigmàtica noia de catorze anys. Aquesta és una unitat prototip, de manera que les seves capacitats són menors que la resta de les unitats. El seu color extern és una combinació de blanc i blau, encara que originalment era un taronja i blanc (colors universals per a les unitats de prova), el canvi es va deure als danys en la seva integritat estructural i blindatge en la batalla contra un apòstol. El seu tret distintiu és el seu únic ull que té a la cara.
  • LaUnitat Evangelion 01 (初 号 机 , Shogōki ?) és la primera a fer la seva aparició en enfrontar-se a un apòstol. Aquesta unitat va ser construïda al Japó, i el seu pilot assignat és el jove Shinji Ikari. El seu color extern és una combinació de violeta fosc i verd, i posseeix dos ulls en forma de ranura a la cara, així com una banya al mig del front. Sembla tenir certes característiques ocultes de les que no tenen la resta de les unitats, com la capacitat de continuar funcionant sense tenir connectat el "cable umbilical" gràcies a un mode anomenat Berserk. A l'interior de la unitat 01 es troba l'ànima de la Yui Ikari, la mare d'en Shinji, que va ser absorbida després d'assolir un nivell de sincronització superior al 400%, en iniciar els experiments d'activació de la unitat 01.
  • LaUnitat Evangelion 02 (弐 号 机 , Nigōki ?) està assignada a la pilot Asuka Langley Soryu, també de catorze anys. Va ser construïda a la Tercera Branca del NERV a Alemanya, i és la primera unitat construïda fora del Japó. El color predominant del seu cos és el vermell, i en el seu rostre s'aprecien quatre ulls. Va ser la primera unitat creada exclusivament per al combat, després de la construcció de l'EVA-02 no hi hauria més prototips, el 02 seria l'inici d'una era de construcció d'EVA en massa. En el seu interior es troba part de l'ànima de la Kyoko, mare de l'Asuka (es dedueix, segons la sèrie, pel·lícules i videojocs que la part "maternal" de la Kyoko va ser absorbida en un experiment de sincronització amb l'EVA, tal com ho va fer la Yui Ikari, només que la Kyoko va poder sortir viva d'aquest experiment, però amb un dany psicològic permanent, que la conduiria a un posterior suïcidi).

Apòstols[modifica | modifica el codi]

Els principals antagonistes de la sèrie són els apòstols (o àngels), uns misteriosos éssers en que els seus noms i atributs provenen de l'angeologia. La seva grandària va des del gegantí fins al microscòpic, i no hi ha una forma comuna per a tots ells. Es diu que estan compostos d'una matèria «amb propietat de partícula i ona al mateix temps», però que el seu codi genètic és un 99,98% similar a l'humà.

L'origen dels apòstols no és aclarit a la sèrie fins ben entrat a l'argument, revelant que són la progènie d'Adam, el primer àngel, i que el seu objectiu és arribar fins al segon, "Lilith", que es troba en una cova sota el Geofront. El perquè exacte d'aquest desig mai és revelat, encara que es deixa entreveure que si algú arriba fins al seu objectiu passaria la fi de la humanitat.

El nom genèric dels àngels és originalment shito ( 使徒 , apòstol?), en lloc de la paraula per «àngel», que seria tenshi ( 天使 , àngel?). La traducció com Àngel va ser especificada per Hideaki Anno.

Origen i producció[modifica | modifica el codi]

« Evangelionés tota la meva vida, ho vaig fer amb tot el que sabia, posant-hi tot el meu ésser. Això és tota la meva vida. La meva vida mateixa. »
— Hideaki Anno[27]

Producció[modifica | modifica el codi]

Estudis de Gainax a Tòquio .

Els plans de fer la sèrie en l'estudi Gainax van començar el juliol de 1993, perllongant la producció fins al 1996.[28] Hideaki Anno va treballar com a director, coproductor, codisseny i coescriptor de personatges amb Yoshiyuki Sadamoto, així com codirector artístic amb Hiroshi Kato. També van participar el subdirector Kazuya Tsurumaki, el guionista Akio Satsugawa i el dissenyador artístic Ikuto Yamashita, que va crear al costat Anno els dissenys dels EVA, mentre que els productors van ser Noriko Kobayashi i Yutaka Sugiyama. Les animacions van ser part de l'estudi Production IG i Studio Ghibli, així com Tòquio TV i Tatsunoko.

Motivació[modifica | modifica el codi]

Al març de 1992, Gainax havia començat la planificació i la producció d'una pel·lícula d'anime anomenada Aoki Uru , que havia de ser una seqüela de Royal Space Force: The Wings of Honneamise ambientada en un futur situat 50 anys després dels esdeveniments de la primera pel·lícula (per tal de ser més fàcil de llançar per als inversors);[29] igual que l'anterior, la seqüela continuaria amb l'argument del grup de pilots de combat. El pressupost no era suficient per al projecte proposat, i per això l'estudi es va veure en dificultats financeres. Quan el projecte va ser acabat el 1992, l'estudi va començar a retallar despeses en la mesura del possible. El mateix mes Gainax va començar a planejar Neon Genesis Evangelion. Llavors, al setembre de 1994, el grup de treballadors de Takami Akai, que treballava en el videojoc Princess Maker 2 , es va separar de l'empresa i va fundar la signatura AKAI.

Hideaki Anno va patir una greu depressió en el període anterior a la producció de la sèrie, que va influir notablement en el contingut de la sèrie. Amb la idea d'una nova producció, Anno recuperar la vitalitat. I així, partint del tema bàsic d'Aoki Uru, el concepte de "no fugir", es va desenvolupar Neon Genesis Evangelion. Als inicis del projecte es va proposar que, amb les idees d'Anno, s'havia d'augmentar el nombre d'otakus, acabant així l'aïllament predominant fins a aquest moment en els aficionats de l'anime. Per això, l'argument havia de ser una batalla entre humans i déus. Inicialment s'havia proposat un protagonista femenina, igual que les anteriors produccions de l'estudi, com Gunbuster o Fushigi no Umi no Nadia . El disseny seria similar al personatge tardà d'Asuka, però la idea va ser rebutjada a causa de la repetició de la idea en les altres produccions, així com que es va jutjar que un protagonista masculí seria més adequat com a pilot de combat. La idea que les mares mortes dels pilots sobrevisquessin als EVA va ser proposada per Yoshiyuki Sadamoto després que veiés un documental televisiu sobre el que després es inspiraria per als sistemes A-10. Amb la primerenca mort de les seves mares, els pilots haurien estat sotmesos a un desenvolupament psicològic especial. A més, la relació de l'Asuka i en Shinji es va inspirar en la de Nadia i Jean a Fushigi no Umi no Nadia , mentre que la Rei estaria dissenyada com un contrast amb l'Asuka.

L'argument de la sèrie va ser originalment planejat d'una altra manera. El primer episodi ja seria una batalla entre la Rei i un àngel, fent en Shinji la seva aparició després de la derrota de la Rei. No obstant això, la majoria dels episodis restants van seguir el concepte original. Només a partir de l'episodi 13 es començarien a introduir canvis, deixant-se sense modificar l'episodi 16. En la primera versió de la sèrie, el final consistiria en l'atac d'un àngel des de la lluna, l'ONU s'apartaria del Projecte de Complementació Humana i només la Ritsuko i en Gendo quedarien com a defensors del pla. Una batalla final en una antiga ruïna anomenada Aluka comportaria la cancel·lació del Projecte, sent el NERV destruït.[30]

El guió de la sèrie es va desenvolupar durant l'emissió de la mateixa pel fet que només una part de l'argument conceptual s'havia aprovat. Així, l'evolució de la sèrie va ser influenciada pels comentaris dels fans i el replantejament de Hideaki Anno, així com la manca de temps, que es va produir cap al final de la sèrie. A més, l'incident de la secta Aum va provocar que pogués haver diverses interpretacions en el treball d'Anno, pel que va ser canviat perquè els paral·lelismes amb la realitat fossin menys evidents. No obstant això, Anno va dir que darrere dels incidents de la secta Aum i Neon Genesis Evangelion hi havia el mateix problema de la diferenciació social entre societat i alienació.[31]

Des de l'episodi 16, "Malaltia per morir i..." ( 死 に 至る 病, そして , Shi ni itaru Iamai, soshite ?), es va canviar la concepció de la sèrie i la trama es va allunyar cada vegada més del projecte original. La raó era que Hideaki Anno no estava satisfet amb els resultats de la sèrie. La sèrie va virar cap a una direcció més crítica, cosa que va ser al seu torn criticat pels fans de l'anime. Anno va insistir sobre la presència d'escenes de sexe i una comprensió de la vida real. Això, a més, conscienciaria al públic, gent jove en la seva majoria, per al que els esperaria a la vida. Això es va deure al fet que en aquest període Anno començar a llegir llibres de psicologia i malalties mentals. Intrigat, va voler mostrar el que passa en l'esperit humà. Ara, Anno volia crear i desenvolupar una cosa nova per a l'anime. Segons el director Kazuya Tsurumaki, l'episodi 16 és la frontera entre les dues parts de la sèrie: la primera, plena d'acció, la segona, plena de monòlegs. La segona meitat va provocar tensió en l'equip, ja que s'estava ignorant la planificació original, i per tant el temps i els diners eren escassos. Alguns dels funcionaris volien aturar la producció perquè no semblava possible acabar la sèrie amb la qualitat suficient. Els dos últims capítols no van ser produïts amb el guió original, encara que diverses escenes del capítol 25 ja s'havien completat molt abans. Els dos últims capítols van ser redissenyats.[32]

Hideaki Anno volia que amb la sèrie es revitalitzés el gènere de l'anime i prengués una nova direcció. En la seva opinió, des dels últims deu anys el camp de la ciència-ficció explicava sempre les mateixes històries.

El personatge d'en Shinji és la constatació del propi Anno. Però, això és una cosa simbòlica, no literal. Anno va introduir, especialment en la segona part, molt de si mateix. No obstant això, Anno també va declarar que no li agradaven els comentaris sobre això.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Hideaki Anno, creador d'Evangelion.

La producció d'Aoki Uru finalment acabaria al juliol de 1993: una pel·lícula d'anime de llarga durada que estava una mica més enllà de la capacitat financera de Gainax, molts dels seus negocis principals van tancar o van produir quantitats insignificants de diners:

"General Products ha tancat. Ens va treure de l'Wonder Festival (un mercat per "garage kits", és a dir, conjunts de figures de col·leccionista de la sèrie) i garage kit en conjunt. No teníem subcontractació de treball per a producció d'anime. Seguim fent jocs de PC - Akai és una mostra d'això - però no hi havia molta feina en el nostre camí. Amb uns pocs centaus a la butxaca, ens va costar bastant pagar els salaris de tothom. Finalment, ens van ordenar aturar la producció d'Aoki Uru. Vam ser senzillament incapaços de portar el projecte més enllà".[33]

Amb el fracàs del projecte, Anno, que havia previst des del principi dirigir Aoki Uru, va ser alliberat. No obstant això, aviat estaria d'acord en una col·laboració entre King Records i Gainax mentre bevia amb Toshimichi Otsuki, un representant de King;[34] amb King Records garantint-li durant un temps, Anno es va dedicar a fer realitat l'anime. Com era d'esperar, la majoria d'elements d'Aoki Uru van ser incorporats al naixement d'Evangelion:

«Un dels temes clau a Aoki Uru havia estat "no sortir corrent". En la història, el personatge principal s'enfronta a la difícil tasca de salvar l'heroïna... Va fugir d'alguna cosa en el passat, així que decideix que aquesta vegada es queda aquí. El mateix tema va ser portat a Evangelion, però crec que va ser alguna cosa més que la transposició d'un espectacle d'un tema a un altre...»[35]

La trama original d'Evangelion es va mantenir relativament estable a través del desenvolupament, encara que alguns episodis tardans van canviar dràsticament des de les fluides primeres concepcions, per exemple, originalment hi havia 28 àngels i no 17, i el clímax s'ocuparia de la derrota dels últims 12 i no del Projecte de Complementació Humana. A més, l'aspecte de Kaworu Nagisa va canviar de ser un noi normal de l'escola (que canviaria a la seva "forma Àngel") acompanyat per un gat al seu eventual i actual disseny, i diversos altres.[36][37]

La producció no va ser gens plàcida. La publicació de manga de Sadamoto va causar problemes en moltes editorials perquè van dir que «estava massa passat de moda per a tenir èxit»;[38] l'estilitzat disseny dels mechas d'Evangelion, encara elogiat per la seva modernitat més tard, va ser inicialment desaprovat per alguns dels possibles patrocinadors d'animes mecha (fabricants de joguines) per ser massa difícils de fabricar (possiblement a propòsit),[39] i que els dissenys dels models d'Evangelionmai es vendrien».[40] Eventualment, Sega va accedir a concedir llicències a totes les joguines i les vendes de videojocs.

Finalment, Evangelion va començar a ser ensenyat: el primer episodi va ser emès el 4 d'octubre de 1995, molt després del que s'havia previst. Inicialment ignorat (encara que rebut positivament pels aficionats de Gainax convidats a primeres produccions), va créixer lentament i en gran part pel boca a boca.

L'episodi 16 va marcar un canvi que caracteritza la segona meitat d'Evangelion: més psicològica que d'acció o aventura. Aquest canvi d'èmfasi es deu en part al desenvolupament de la història, però també en part perquè a partir d'aquest moment, la producció havia començat a quedar-se sense finançament per no complir amb el calendari. Aquest col·lapse va ser identificat per un empleat de Gainax, que explica per què la sèrie va anar cap a la metaficció:

No m'importa. El calendari va ser un desastre total i el nombre de cel·les van desplomar-se, de manera que hi va haver algunes parts on lamentablement la qualitat va patir. No obstant això, la tensió del personal, ja que tot es va fer més desesperadament i frenèticament, sens dubte va aparèixer a la pel·lícula ... Sobre el temps que el sistema de producció va anar completament caient a trossos, hi va haver algunes opinions en el sentit que si no podem fer un treball satisfactori, llavors quin és el punt de continuar? No obstant això, no em sentia d'aquesta manera. La meva opinió era, «Per què no els vam mostrar el procés complet, inclosa la nostra distribució?».

No obstant això, l'episodi 18 va donar bastant la sensació que la rauxa de violència de l'EVA-01 durant el mateix era «criticable per ser inadequat en un programa d'anime que és vist per nens», i l'episodi 20 va ser igualment criticat per mostrar indirectament la Misato i en Kaji mantenint relacions sexuals. Amb aquesta popularitat va arribar el primer marxandatge , "Genesis 0:1" (que conté els dos primers episodis). Encara que la sèrie va celebrar el seu final el 27 de març de 1996 amb el seu últim capítol, la història aparentment segueix inconclusa: no es defineix si el Tercer Impacte i el Projecte de Complementació Humana han començat o acabat, ja que els episodis es concentren principalment en la psicologia dels personatges, deixant molt poc clar el que realment passa.

L'estil radicalment diferent i experimental dels dos últims episodis van deixar confusos a molts fans i va donar lloc a debat i anàlisi, tant acadèmicament com informalment, fins i tot les publicacions principals, com el Mainichi Times comentaria que: «Quan l'episodi 25 es va emetre per primera vegada, gairebé tots els espectadors es van sentir traïts... Quan el comentarista Eiji Otsuka va enviar una carta a la Yomiuri Shimbun, queixant-se del final de la sèrie Evangelion, el debat va ser nacional".[41] (Cal assenyalar que la fi va rebre aquesta cobertura, en part perquè Evangelion havia atret espectadors que no solen estar interessats en aquests gèneres, la sèrie de televisió va ser molt popular).[42]

Malgrat aquesta controvèrsia, la sèrie va gaudir de gran popularitat entre els seus fans. El 1995, Evangelion va guanyar el primer lloc a la unitat d'enquestats «Best Loved Series», un premi de la revista Animage.[43] Aquest premi va ser concedit a la sèrie el 1996, amb 2.853 vots, en comparació amb la sèrie (no esmentada) que va quedar en el segon, amb 903 vots.[44] Evangelion va guanyar el primer lloc el 1997, fent que la sèrie estigués en aquest lloc diversos anys, fins que Code Geass l'hi va treure.

En resposta a la reacció violenta dels aficionats en contra de la naturalesa del final de la sèrie, Anno va fer diversos comentaris polèmics en els mesos següents a la conclusió de la sèrie, i abans de l'emissió de Neon Genesis Evangelion: la fi. Anno va comentar en diverses entrevistes després de la conclusió de la sèrie que «els fans de l'anime necessiten tenir més respecte a si mateixos» i «tornar a la realitat», en una entrevista Newtype del 10 de maig, després de l'anunci de la nova pel·lícula el 26 d'abril i tornar a les versions editades de la sèrie de televisió. També va assenyalar que «les xarxes socials són el graffiti a les parets del bany».

Anime[modifica | modifica el codi]

Director  Hideaki Anno
Creadors originals Hideaki Anno
Composició i guió Hideaki Anno
Masayuki
Direcció artística Hiroshi Kato
Animació i disseny de personatges Yoshiyuki Sadamoto
Disseny de color Harumi Takahoshi
Edició Sachiko Miki
Planificació Yoshio Obara
Efectes de so Toru Noguchi
Música Fujimaru Yoshino
Hideaki Anno
Hidetoshi Sato
Shiro Sagisu

L'anime d'Evangelion,[45] dirigit per Hideaki Anno, animat per Gainax i Tatsunoko i produït per les companyies japoneses NAS i TV Tokyo, va començar a emetre's al Japó el 4 d'octubre de 1995 fins al seu final el 27 de març de 1996, amb un total de 26 episodis d'uns 25 minuts de durada cadascun. DVDs de la sèrie han estat també posats a la venda.[46] La versión en català d'aquests DVD va ser distribuïda per Selecta Visión a Espanya.[47]

La sèrie va ser rellançada sota el nom de Renewal of Evangelion, es va produir en 9 vídeos en format DVD, que van ser llançats per separat des del 26 de març de 2003 fins al 22 d'octubre de 2003. Un box-set, que inclou tots els vídeos, excepte el primer DVD, va ser llançat el 25 de juny de 2003. Les diferències amb la versió original es donen en la remasterització del so i les imatges. Ara el so està en format Dolby 5.1. Es van afegir sons nous i alguns diàlegs, així com millores en el color i la nitidesa de les imatges. Conté tant els episodis 21-24 com a 21' a 24' (és a dir, els episodis amb les escenes anomenades "Director's Cut"), encara que respecte al 23, ha estat omesa l'escena de la Ritsuko Akagi parlant davant dels clons de la Rei Ayanami a les instal·lacions del Dummy System.[48]

Manga[modifica | modifica el codi]

El manga Shin Seiki Evangelion va ser creat per Yoshiyuki Sadamoto,[49] qui va ser l'encarregat de dissenyar els personatges per l'anime. Va publicar el manga a Kadokawa Shoten, fent la seva primera aparició a la revista Shōnen Ace al desembre de 1994;[50] la seva publicació va fer-se abans que l'anime per augmentar l'interès del públic. El 2008, va ser anunciat que passaria a la revista de Kadokawa Young Ace .[51]

Aquest manga és pràcticament una segona interpretació de la història. En tenir la possibilitat de narrar la història en format manga, va optar per canviar diversos aspectes del desenvolupament. Va crear així gran quantitat d'escenes noves o molt diferents i fins i tot va donar explicacions més clares i directes a enigmes que en l'anime només es van poder inferir. Sadamoto afirma que el manga és la seva pròpia interpretació d'Evangelion, mentre que l'anime és la interpretació de Hideaki Anno.

Pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Death & Rebirth[modifica | modifica el codi]

Death & Rebirth va ser el primer film d'Evangelion, estrenada als cinemes el 19 de març de 1997, i consisteix en dues seccions: Death, que és una recapitulació de la sèrie de manera desordenada que gira entorn d'un concert de cordes amb en Shinji, l'Asuka, Kaworu i la Rei on es van mostrant escenes de la sèrie relatives a cada personatge, i Rebirth, una animació totalment nova que substitueix els capítols 25 i 26 i que conforma la primera part del nou final de la sèrie. Conté en els crèdits la cançó «Tamashi no Rufuran».[52] Aquesta pel·lícula va tenir dos reedicions llançades més tard anomenades Death (TRUE)^2(una d'elles inclosa a Revival of Evangelion) i que contenen música i escenes noves.

The End of Evangelion[modifica | modifica el codi]

Aquesta és la segona pel·lícula d'Evangelion, estrenada als cinemes el 19 de juliol de 1997. El seu nom original era Evangelion: Rebirth II, però es va decidir deixar-ho finalment en Evangelion: la fi (The End of Evangelion. Està composta de dues parts, Air i Magakoro wo, kimi ni, també conegudes com els episodis 25' i 26', ja que vindrien a reemplaçar als episodis 25 i 26 originals. Hi ha dues versions d'aquesta pel·lícula, de cinema i de vídeo. En el llançament de l'edició de vídeo s'incloïen dues compilacions anomenades Genesis 0:13 i Genesis 0:14, en què venien inclosos els capítols 25 i 25' i 26 i 26', respectivament. Les versions de cinema i vídeo tenen petites diferències en el final de l'episodi Air, com ara la inclusió de crèdits o previews de la següent part de la pel·lícula.[53]

Revival of Evangelion[modifica | modifica el codi]

Revival of Evangelion és considerada la tercera pel·lícula d'Evangelion, i és una unificació remasteritzada de les pel·lícules Death & Rebirth i Evangelion: la fi, afegint escenes addicionals sense molta importància en la trama de les pel·lícules i augmentant considerablement la seva qualitat de vídeo i so. Va ser estrenada al març de 1998 com a edició de vídeo, i és considerat el final que Gainax volia per Evangelion, i que per diferents raons no van poder aconseguir.[54] Aquesta versió va sortir a la venda només al Japó.

Rebuild of Evangelion[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rebuild of Evangelion

L'1 de setembre de l'any 2007 es va estrenar Evangelion: 1.0 You Are (Not) Alone, la primera de les quatre pel·lícules d'Evangelion, que en conjunt reben el nom «Rebuild of Evangelion», expressió en anglès de «Reconstrucció d'Evangelion».[55]

Aquesta vegada la producció va a càrrec de l'Studio Khara en col·laboració amb Gainax. Khara és el nou estudi de Hideaki Anno, per al qual ha aconseguit reclutar gran part de la plantilla.

S'han agafat els elements de la història original narrada a la sèrie de TV per a aquesta nova producció: es deixen una mica de banda els temes psicològics per centrar-se més en l'acció i així cridar l'atenció dels espectadors amb menys inclinació al gènere de l'anime.

Evangelion: 1.0 You Are (Not) Alone té escenes totalment noves i noves tècniques en l'animació. Recentment es va estrenar Evangelion: 2.0 You Can (Not) Advance , mostrant nous EVA, apòstols i personatges.

Banda sonora[modifica | modifica el codi]

En l'anime es van publicar àlbums amb la música de fons de la sèrie, composta per Shiro Sagisu.[56] Un dels punts a destacar de la banda sonora és l'opening de la sèrie, Zankoku na Tenshi no Thesis, obra de Neko Oikawa, Hidetoshi Satou i Yoko Takahashi. També és famós l'ending,Fly Me to the Moon , que compta amb diferents versions i és interpretat per Yuko Miyamura i Megumi Hayashibara, així com per Hikaru Utada a Rebuild of Evangelion .

Recepció[modifica | modifica el codi]

Reaccions[modifica | modifica el codi]

La sèrie va atreure enormement l'atenció del públic japonès, més fins i tot que la sèrie de Bandai Gundam Wing , que gaudia d'un enorme èxit en aquell moment. Diversos dōjinshi d'Evangelion van ser llavors els més populars del mercat japonès.[57] Només al Japó es van vendre 800 milions de vídeos i articles de marxandatge , amb un guany de més de 400 milions de dòlars nord-americans. L'últim episodi de la sèrie va ser vist per més de 10 milions de persones.[58] Amb tot això, el dissenyador de personatges Yoshiyuki Sadamoto atribueix l'èxit al fet que Evangelion fos el que la gent estava buscant.[59] D'acord amb Lawrence Eng, es deu també a la ben pensada combinació de gèneres en l'anime.[60]

Hideaki Anno va ser atacat al final de la sèrie pels fans. Anno i l'estudi van ser acusats d'haver arruïnat la sèrie en els seus últims capítols. No obstant això, Anno va defensar el final, i va lamentar que el treball de l'estudi no fos reconegut, encara que va declarar estar decebut per no haver-se produït la desitjada revolució de l'anime que ell esperava. Es va especular que el final de la sèrie havia estat censurat, però això va ser negat per l'equip de producció.[61]

Després de l'emissió de la primera meitat de la sèrie va ser declarada la millor sèrie des de Mobile Suit Gundam. Més tard, la sèrie seria seleccionada per un grup de crítics japonesos, entre els quals es trobava Noboru Ishiguro, com un dels quatre pilars de l'anime. Això es va decidir d'acord amb els criteris d'innovació, l'avaluació de l'impacte en el públic i l'èxit de la sèrie. El 2006, en una enquesta realitzada per Japan Media Arts Festival a la qual van assistir 80.000 aficionats, Evangelion va ser designat el segon millor anime de tots els temps.

Interpretacions[modifica | modifica el codi]

El crític cultural japonès Hiroki Azuma destaca les figures dels "àngels" com la materialització d'una por sense causa, i la Rei com l'encarnació de la fredor de la ciència moderna, especialment en els laboratoris. Això és especialment important en el context de la sèrie, on la por injustificada i la fredor de la ciència tenen un paper important. Així, la sèrie mostra diversos problemes socials amb aquestes característiques. Segons Azuma, Evangelion va significar un renaixement dels animes; Anno havia superat les normes establertes a la seva era, i havia mostrat una direcció completament diferent. De fet, a la sèrie d'Anno també hi ha una mort i renaixement.

Altres crítics veuen, entre altres coses, que els àngels són interpretats com a figures paternals, que representen l'odi d'en Shinji cap al seu pare, mentre que les EVA són identificades com maternals, a causa de la presència de les mares d'en Shinji i l'Asuka a les EVAs. La immersió dels pilots en "LCL" dins dels EVA és sovint vist com una al·legoria de l'embaràs i el part, al comparar-ho amb la figura maternal abans esmentada dels EVA.[62]

Impacte[modifica | modifica el codi]

Alguns veuen en la sèrie un important punt d'inflexió en la història de l'anime i la cultura otaku , però aquesta opinió no és universalment acceptada.

Hideaki Anno va seguir usant diverses tècniques emprades a Neon Genesis Evangelion, com el muntatge d'imatges i text, en els seus següents treballs,[63] com la sèrie de televisió Kareshi Kanojo no Jijo de 1998 i la pel·lícula de 1999 Love and Pop. També, el compositor Shiro Sagisu va usar peces del seu treball a Evangelion per a altres sèries, com Bayside Shakedown. Respecte a l'estudi Gainax, que travessava dificultats econòmiques, l'èxit d'Evangelion va portar un ingrés estable per mitjà de la venda de marxandatge.[28]

Al Japó s'han publicat diversos llibres, proporcionant informació bàsica sobre la sèrie, la seva arquitectura i enginyeria o el seu disseny i rerefons psicològic. A més, ha estat publicada una sèrie de dōjinshis i adaptacions d'altres artistes.[64]

Hiroki Azuma descriu l'efecte d'Evangelion com un xoc per als fans de l'anime, així com la resta dels espectadors. Neon Genesis Evangelion va anar més enllà de les sèries anteriors i va produir un gran esdeveniment. Azuma atribueix l'èxit a una animació detallada i d'alta qualitat, així com el fet que la sèrie posa de manifest diversos problemes socials. Anno va usar una sèrie de noves tècniques narratives que van donar a l'anime, que es trobava, segons Azuma, en un context infèrtil, un nou impuls. La qualitat de l'acció va llançar a la fama la destresa com a autor de Hideaki Anno.

Segons Azuma, l'arribada de Neon Genesis Evangelion el 1995 va produir una divisió en la indústria de l'anime. A partir de llavors,Evangelion es va mantenir imbatuda durant deu anys.[65] La sèrie va contribuir a un major interès per part del públic adult cap a l'anime, a més, va provocar que els fans que s'havien distanciat de l'anime a principis de la dècada dels 1990 recuperessin l'interès. Al Japó, l'auge d'Evangelion va originar i inspirar la creació d'altres animes, com Sōkyū no Fafner ,Cowboy Bebop , Blue Submarine No 6 , Kido Senka Nadeshiko i Gasaraki . En resum, Evangelion va produir un creixement en la indústria de l'anime.

Impacte als Estats Units[modifica | modifica el codi]

La sèrie va ser molt reeixida als Estats Units i encara és ben coneguda en els cercles de fans d'aquest país. D'acord amb Manga Entertainment, la sèrie trenca la tradició d'històries ja existents en l'anime i per tant obre noves possibilitats per al gènere. Hideaki Anno va revolucionar el gènere mecha i el va treure d'una anomenada "paràlisi psicològica". El gran nombre de fans a Amèrica i Japó demostra la importància del treball.[66]

Susan J. Napier diu que Evangelion, juntament amb La Princesa Mononoke i Ghost in the Shell, dóna una imatge de l'anime intel·lectualment influenciat. La sèrie és compatible amb altres treballs de l'anime orientats cap a un públic adult en la dècada dels 90. Evangelion és definit com una deconstrucció del gènere mecha, per característiques com ara el jove protagonista, enemics malvats i un futur proper amb alta tecnologia que deixa l'espectador confós. Així, ja en la primera lluita d'en Shinji contra un àngel, es mostra una mecànica de por inusual: el combat no és un espectacle visual, ja que té una decoració senzilla, en Shinji no utilitza una arma d'alta tecnologia, més aviat un gran ganivet. El resultat final va decebre a molts espectadors a causa de la falta d'acció i efectes, però no obstant això les escenes ofereixen un psicoanàlisi del personatge principal, en Shinji Ikari, així com un rerefons personal i psicològic. Durant la sèrie, les escenes amb poca acció prenen un significat especial, el de donar suport a la part psicològica de la trama. Les escenes de violència, per la seva banda, van ser més brutals que en l'animació habitual.

Segons Anime Encyclopedia, Evangelion no només és la sèrie més influent de l'anime, sinó que també crea la il·lusió d'un significat més profund. La sèrie ha contribuït significativament a que als Estats Units l'emissió d'anime augmentés.

Disseny i estil[modifica | modifica el codi]

Títol d'un episodi d'Evangelion, destacant l'ús del text blanc sobre fons negre.
« "Evangelion és com un trencaclosques. Qualsevol pot veure-ho i trobar les seves pròpies respostes. En altres paraules, permet pensar per si mateix, de manera que cadascú crea el seu propi món. Mai es donaran totes les respostes, ni tan sols en les pel·lícules. Molts fans de Evangelion tenen l'esperança que es llanci una mena de llibre "Tot sobre Evangelion", però això no passarà. No esperis que altres et donin la resposta a les teves preguntes, que t'ho posin tot davant. Tots tenim les nostres pròpies respostes". »
— Hideaki Anno

Estil gràfic[modifica | modifica el codi]

Exteriorment, la sèrie està fortament influenciada per l'anime mecha dels anys 1970, gènere del qual Anno va ser amant. A la segona meitat de la sèrie s'incrementa el treball amb text en blanc sobre fons negre, un mètode utilitzat anteriorment per Jean-Luc Godard. Aquest text connecta bé amb l'ànim dels personatges, especialment amb en Shinji, a més, és especialment utilitzada en els dos últims episodis de la sèrie. A diferència de les pel·lícules d'anime Akira i Ghost in the Shell , que també van ser llançades en aquesta època i van fer avançar l'anime, Evangelion no té imatges detallades, usades per donar més informació, sinó escenes ràpides. Però, en altres escenes si que es fan servir imatges complexes, així com altres en què es mostra una imatge fixa per un llarg temps, o amb moviments lents en una direcció.

Tecnologia d'animació[modifica | modifica el codi]

La sèrie va ser produïda, com totes les creacions de Gainax, amb animació limitada. Això és usat per Hideaki Anno en les escenes en les que un objecte es mou en contrast amb el fons per tal d'aconseguir una sensació de profunditat. En l'última part de la sèrie, sobretot els dos últims episodis, s'usen amb freqüència seqüències d'imatges simples, text i imatge. Els talls són deliberadament ràpids o lents.[67]

Influències[modifica | modifica el codi]

D'altra banda, també es fan referències a esdeveniments històrics. El Primer Impacte, per exemple, està basat en l'impacte d'un meteorit que va produir la creació del nostre satèl·lit natural. També, l'amenaça dels àngels és una referència a l'amenaça de la bomba atòmica.[31] També, els atacs individuals dels àngels estan agafats de la Guerra del Pacífic, vista des del punt de vista japonès.[61]

També hi ha homenatges a diversos clàssics de la ciència-ficció, com el títol del darrer episodi, "el centre del món clama l'amor" està pres de l'obra homònima de Harlan Ellison. L'uniforme de Gendo Ikari és una referència a Space Battleship Yamato , una altra famosa sèrie d'anime. A més, Anno i Sadamoto van ser influenciats pels mànigues de Go Nagai Devilman i Densetsu Kyojin Ideon , el que va inspirar el concepte de NERV i que els mechas fossin controlats per adolescents. La relació de comandant i subordinat entre Gendo i Fuyutsuki va ser presa de la sèrie de televisió UFO.

Temes[modifica | modifica el codi]

A més de l'aparentment temàtica dominant de la lluita entre el NERV i els àngels, altres temes de la sèrie són la por al canvi i a la tecnologia, així com la relació entre aquesta i l'home,[68] així com l'abús de la ciència.[69] A més, la sèrie mostra el creixement interior i la recerca de la identitat d'en Shinji Ikari, sent l'EVA la seva pròpia representació i els àngels els problemes als quals s'ha d'enfrontar. Els personatges pateixen dany físic i psicològic, sent els EVA representacions de protecció.[70]

Primera part[modifica | modifica el codi]

A causa de la revisió de l'acció de la sèrie realitzada per la producció, la sèrie pot ser dividida en dues parts. En els set primers capítols el ritme és bastant ràpid, però consistent. Durant aquest temps, la sèrie se centra en els personatges d'en Shinji i la Rei, així com en aspectes filosòfics com el dilema de l'eriçó, homònim del capítol 4. Després d'això, els següents capítols tenen més humor i acció.

La primera part conté escenes d'acció, però també tracta els problemes d'en Shinji, l'Asuka, la Rei i la Misato, els seus traumes psicològics i el seu contacte amb el món exterior. En el seu desenvolupament passarà una lenta obertura dels personatges al seu entorn i per tant una solució als seus problemes. D'altra banda, la primera part de la sèrie es basa en produccions anteriors i diversos animes i sèries de ciència-ficció. Això inclou elements clàssics de l'anime, com una combinació de fanservice i alta tecnologia.

Segona part[modifica | modifica el codi]

Des del capítol 16, Anno desenvolupa més el simbolisme de la sèrie. Els següents episodis són més violents que els anteriors i han perdut els elements d'humor i d'esperança per als personatges. La sèrie s'aparta dels elements típics de l'anime, els elements presos de produccions anteriors no són rebutjats, però es distorsionen i són portats als seus límits.

A més, a la segona part l'acció s'accelera, per exemple, la Rei mor en l'episodi 23 en només quatre minuts. Els esdeveniments antics són menys importants, ja resolts en la primera part, i molts nous esdeveniments eclipsen la seva importància, com el llançament de la Llança de Longí. La comprensió dels antics no és necessària per al que passa a la segona part.

Els dos últims episodis[modifica | modifica el codi]

Els dos últims capítols estan desproveïts de l'habitual estil de la sèrie. Els crítics japonesos Eiji Otsuka i Tetsuya Miyazaki descriuen aquests episodis com "una purificació mental" o "una psicoteràpia".[71] Desapareix per complet una acció progressiva en la sèrie en aquest final.

Els capítols estan totalment compostos per seqüències de visions en les que en Shinji i altres personatges apareixen. Normalment el fons és negre, indefinit, o imatges fixes d'altres episodis. En resum, seqüències que estaven presents en la resta de la sèrie, en molta menor mesura. Sovint, un dels personatges apareix assegut en una cadira plegable enfrontant-se a un jo més jove o esdeveniments passats. Les visions d'en Shinji, que en l'últim capítol juguen un paper important, es troben en part ambientades en un teatre buit. Com a conclusió, aquests capítols ofereixen una psicoanàlisi del caràcter d'en Shinji Ikari.

Inspiració i simbolisme[modifica | modifica el codi]

Evangelion està ple d'al·lusions a la biologia, els conceptes militars, religiosos i psicològics, així com nombrosos homenatges i referències a animes o sèries animades anteriors (per exemple, la trama bàsica de l'anime s'havia vist en altres, com Space Battleship Yamato ),[72] una tendència que li va valer el sobrenom d'«Anime remixat».[73]

El constant ús de l'argot i la teoria psicoanalítica de Freud, així com les al·lusions a la religió i la biologia són usats idiosincràsicament per transmetre el missatge del director. Aquesta tendència d'Anno ha estat criticada com a «plagi total! [...] Evangelion és només un anime amb una mica més de psicologia».[74] No obstant això, Anno s'ha defensat negant la possibilitat de crear una obra totalment original sense referències a una altra:

«Ja no hi ha espai per l'originalitat absoluta en l'àmbit de l'anime, especialment tenint en compte que la nostra generació va créixer sota quantitats massives d'anime. Totes les històries comporten una inevitable sensació de déjà vu . L'única manera d'expressió oberta per a nosaltres és un collage d'obres ja existents. »

«La gent que fa anime i la gent que el veu volen veure les mateixes coses. Els creadors han estat fent la mateixa història durant 10 anys, els espectadors semblen estar satisfets i no hi ha sentit d'urgència. No hi ha futur en això."[75]

Independentment, Anno sembla tenir l'esperança de revitalitzar el gènere de l'anime - vist com a inert i moribund en la dècada dels 80 - i restaurar l'originalitat: la creació d'un nou anime. Aquest desig és també la raó d'Anno de crear Rebuild of Evangelion :

«Molts i diferents desitjos ens inciten a crear una nova pel·lícula d'Evangelion... El desig de lluitar contra la contínua tendència de l'estancament en l'anime.

El desig de donar suport a la força del cor que hi ha al món...
Moltes vegades ens preguntem, "És un títol de 10 anys d'edat. Per què ara?"
"Eva és massa vell", el sentíem.

No obstant això, en els últims 12 anys no hi ha hagut cap anime més recent que Evangelion."[76]

La interpretació dels símbols i els conceptes varia d'individu a individu,[77] no està clar quants són intencionals o significatius, ni si es limita a elements de disseny o de les coincidències. El mateix Anno va dir «pot ser divertit si algú amb temps lliure l'investiga." Algun d'aquests símbols van ser esmentats en el comentari del DVD anglès de Rebirth of Evangelion i Evangelion: la fi.

Molts personatges comparteixen els seus noms amb vaixells de guerra japonesos de la Segona Guerra Mundial, com el Sōryū, l'Akagi i el Katsuragi (tot i estar escrits amb diferents kanjis, tenen la mateixa pronunciació). Noms d'altres personatges fan referència a obres de ficció, com els noms de dos personatges de la novel·la de Ryu Murakami,Ai to Genso no Fascism : Kensuke Aida i Toji Suzuhara.

Teoria psicològica i psicoanalítica[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Psicoanàlisi

Evangelion ha estat durant molt de temps considerat com una expressió profundament personal de la lluita interna de Hideaki Anno.[78] Des del seu començament, Evangelion invoca molts temes psicològics. Frases usades en els episodis, els títols d'aquests, i els noms de la música de fons amb freqüència deriven de Sigmund Freud,[79] a més de potser algunes influències lacanianas en general.[80] Els exemples inclouen «Tànatos, "Oral Stage", Trastorn d'ansietat per separació" i "Mother is the first Other» (que és la base per al complex d'Èdip). El paisatge i els edificis de Tòquio-3 semblen carregats d'importància psicològica, fins i tot en el primer episodi.[81]

La connexió entre els EVA i els seus pilots, així com el propòsit del Projecte de Complementació Humana, tenen una gran semblança amb les teories de Freud sobre el conflicte intern i la comunicació interpersonal.

El dilema de l'eriçó és un concepte descrit pel filòsof Arthur Schopenhauer i més tard adoptat per Freud. És el subtítol de l'episodi 4 i s'esmenta en aquest episodi per la Misato Katsuragi com descriptiu de la seva relació amb en Shinji Ikari.[82]

Molts dels personatges tenen profunds traumes psicològics en relació amb els pares. La introversió i ansietat social d'en Shinji deriven de la mort de la seva mare en una edat primerenca i l'abandó per part del seu pare. L'Asuka Langley va ser blanc de la bogeria de la seva mare, i ella mateixa va descobrir el seu cadàver penjat, la seva dura i intimidant personalitat és una forma de distreure's a si mateixa del seu dolor, i ha fet que pilotar l'Evangelion unitat 02 sigui la seva única font d'orgull i satisfacció. El pare de la Misato la va descuidar quan era nena, després que morís durant el Segon Impacte, ella va deixar de parlar durant dos anys. A l'episodi 15 la Misato afirma que en Ryōji Kaji l'atreu en part perquè li recorda al seu pare. La Ritsuko Akagi va veure la seva mare tenint una aventura amb en Gendō Ikari, i per això després de la mort de la Naoko Akagi va sentir odi i atracció cap en Gendo.

De fet, els dos últims episodis estan «privats de l'alta tecnologia i les acolorides imatges que caracteritzaven als anteriors capítols de la sèrie, aquests dos darrers capítols tenen lloc primordialment en tons apagats... Una forma d'interrogatori és duta a terme per en Shinji preguntant-se a si mateix -o se li demana per mitjà d'una veu invisible- preguntes de sondeig psicològic.[83] Les preguntes obtenen respostes inesperades, en particular les que tenen a veure amb la motivació d'en Shinji per pilotar l'EVA - se sent sense valor i temorós d'altres (especialment del seu pare) si no està pilotant l'EVA.[84]

L'Asuka Langley i la Rei Ayanami també mostren una profunda introspecció i consideració en la seva psique. L'Asuka arriba a la conclusió que tot el seu ésser està a pilotar l'EVA i que sense això no té identitat personal: «No sóc res ... Ningú necessita un pilot que no pot controlar el seu propi EVA. ».[85] La Rei, que en tota la sèrie ha mostrat un mínim d'emocions, revela que té un impuls, Thanatos, una inclinació a la mort: "Sóc feliç. Perquè vull morir, vull tornar al no-res".

En l'episodi 25, en Shinji i l'Asuka demostren que van patir passats similars i van trobar diferents formes de superar-ho. Això es va establir en en Shinji quan va afirmar que no té vida sense el seu EVA, però després va renegar d'aquesta idea en el capítol 26, abans del famós «Felicitats».[86]

Religió[modifica | modifica el codi]

El Sefirot apareix en aquesta sèrie com l'Arbre de la Vida, juntament amb moltes altres referències a la càbala.

A més de les influències psicològiques i filosòfiques d'Evangelion, abunden també les al·lusions religioses de religions exòtiques per Japó, com el judaisme i el cristianisme, que juguen un paper central.[87] Aquesta caracterització es va deure a un intent de fer la sèrie més interessant i exòtica. No obstant això, a causa de la major importància donada a l'acció en la sèrie, els elements religiosos no juguen un paper principal, però segueixen en un segon pla.

Un exemple d'aquestes referències és, per exemple, que l'organització SEELE es basa en els Manuscrits del mar Mort. També es fan servir elements de la Càbala, com el Sefirot i l'Arbre de la Vida. Els àngels són una referència als àngels de l'Antic Testament, basats àmpliament en l'angelologia, el nombre d'àngels mostrats, 18, és un nombre espiritualment important en el judaisme, ja que s'associa amb la paraula hebrea חי (Chai), que significa «vida». La Llança de Longí és una reminiscència a la Llança Sagrada, amb la qual Longinus va travessar el costat de Jesús en la creu, però, la llança té també altres significats, sent els de la llança usada pels déus xintoistes Izanagi i Izanami per a crear el món.

Segons Patrick Drazen, els personatges Shinji, Asuka i Rei poden ser vistos com l'encarnació dels déus Susanoo, Uzume i Amaterasu: Shinji, igual que Susanoo, no és acceptat pel seu entorn, Asuka és com Uzume, orgullosa i fera, mentre que la Rei, com Amaterasu, torna a «néixer». Un simbolisme similar podria aplicar-se en la mitologia hebrea, amb els personatges Adam, Lilith i Eva: Shinji, com Adam, és un personatge central, Asuka és rebel i independent, com Lilith, i la Rei, igual que Eva, és submisa i obedient. Existeix en la sèrie una companyia fantasma anomenada Institut Marduk, una referència al déu principal de la religió babilònica; l'empresa té 108 sucursals, el mateix nombre de pecats del budisme. La forma dels EVA recorda als onis de la mitologia japonesa, així com en els seus atributs. En l'episodi 9, l'Asuka descriu la porta corredissa entre ella i en Shinji com «el mur de Jericó», que en el llibre de Josuè va ser un mur impenetrable que va ser enderrocat pels exèrcits d'Israel en sonar les trompetes de Yavé. Els superordinadors MAGI es diuen Melcior, Gaspar i Baltasar, noms donats tradicionalment a els savis que van visitar a Jesús a Betlem.

L'assistent de direcció Tsurumaki Kazuya va dir que originalment només usa la simbologia religiosa per obtenir avantatge sobre altres gegants del gènere mecha, i que per tant podria no tenir un únic significat, i està destinada a ser susceptible a diferents interpretacions.[88] Hiroki Sato, cap del departament de relacions públiques de Gainax, va fer unes declaracions similars.[89]

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Neon Genesis Evangelion, i en especial el "Projecte de Complementació Humana", mostren una enorme influència de la novel·la d'Arthur C. Clarke titulada La fi de la infància , una influència que Anno ha reconegut.[90] Les similituds entre les obres, com l'ampli tema de l'evolució de la humanitat a un pla superior de l'existència, o menys important, com la taxa de natalitat en declivi després del Segon Impacte, es dedueix d'aquest treball.

Evangelion mostra influències de l'autor de ciència-ficció Paul Linebarger, millor conegut pel seu pseudònim, Cordwainer Smith. Linebarger va créixer a la Xina, convertint-se en el fill del líder nacionalista Sun Yat-sen, i durant la Segona Guerra Mundial va treballar en la guerra psicològica per a l'exèrcit dels EUA, incloent propaganda contra Japó. El treball de Linebarger inclou fortes influències de la cultura asiàtica i de la cristiandat. Les seves novel·les de ciència-ficció giren al voltant del seu propi concepte de la instrumentalitat de la humanitat, un govern central fort.[91] Com SEELE, la Instrumentalitat Humana implicaria "ser artífexs de l'autèntic destí de la Humanitat".[92] Encara Anno insistir que Hokan ( 补 完? complementació) fos traduït com instrumentalitat, potser com un homenatge a les obres de Linebarger, els dos conceptes són molt diferents.

Altres al·lusions són de les obres de Philip K. Dick The Divine Invasion, i The Prisoner, Thunderbirds, Ultra Seven, UFO, The Andromeda Strain,i fins i tot The Hitch.

Els temes existèncials de la individualitat, la consciència, la llibertat, l'elecció i la responsabilitat són molt mostrats en tota la sèrie, especialment a través de la filosofia de Jean Paul Sartre i Søren Kierkegaard. El títol de l'episodi 16, "Malaltia per morir i..." (死 に 至る 病, そして , Shi ni itaru Iamai, soshite?) és una referència a aquest treball.[93]

El Projecte de Complementació Humana pot estar inspirat per la filosofia de Georg Wilhelm Friedrich Hegel.

Impacte cultural[modifica | modifica el codi]

En l'anime[modifica | modifica el codi]

Des del període de 1984 fins a la creació d'Evangelion, l'anime més aclamat tenia un estil, en certa manera, allunyat de l'habitual en l'anime. Per exemple, el treball de Hayao Miyazaki:El meu veí Totoro' '(1988), i altres, van ser les obres clau, mentre que Akira (1988) va estar basada en l'estil americà de còmics. Llavors, l'aclamat director Mamoru Oshii va dir que, en les paraules de Hiroki Azuma, "ningú volia veure més del mateix". Evangelion, però, mostra la reversió d'aquesta tendència.

Així com Evangelion ha estat influïda per altres treballs, aquest s'ha convertit en un element bàsic en la ficció japonesa. La naturalesa de la sèrie va marcar una fita pel sentit psicològic i sofisticat, que va ser recollit per altres animes, com Revolutionary Girl Utena (1997) que, igual que Evangelion, se centra en un món canviat que podria sobrevenir. De vegades s'ha dit que Serial Experiments Lain (1998) va tenir certa influència d'Evangelion, però l'autor de la sèrie no va veure Evangelion fins a haver conclòs el quart episodi de Lain.[94] A més, Lain tracta temes diferents i es tracta a la societat com un tot, i d'una manera molt profunda i complexa abordant temes com l'inconscient col·lectiu, Qui som? Què és la realitat?, mentre que Evangelion tracta gairebé principalment dels problemes emocionals del protagonista i la seva manera d'afrontar la vida.

El programaKareshi Kanojo no Jijō(1999) també va ser dirigit per Hideaki Anno i va usar les mateixes tècniques de " ripping-apart " (alternant fotografies del món real amb les imatges d'anime) i va retratar els conflictes psicològics de la mateixa manera (encara que els diferents dispositius de cinema es remunta a les obres que no siguin d'Evangelion, per exemple, les obres d'Osamu Tezuka).

Evangelion també va canviar radicalment l'estil dels clàssics robots gegants mecha del gènere japonès del mateix nom. Anteriorment, com a Mazinger Z, Kotetsu Jeeg i altres programes dels anys 1970 i 1980, els robots eren presentats com vestits mecànics «pesants». Evangelion va introduir les seves ràpides i elegants EVA com humanoides orgànics gegants, fent un notable contrast amb els dissenys de mechas del passat. De fet, l'estil establert i creat per Evangelion s'ha tornat més comú des del seu llançament, encara que sèries com The King of Braves GaoGaiGar segueixen amb l'antic estil. RahXephon , un programa amb dissenys inspirats en els mechas dels anys 70,[95] va ser comparat amb Evangelion per molts enquestats de parla anglesa.[96][97][98]

Evangelion és generalment considerat com una part vital del gènere de ciència-ficció, per la seva lluita psicològica[99] i simbolisme metafísic.[100]

En la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Neon Genesis Evangelion ha estat freqüentment parodiat i explícitament esmentat en diversos altres animes, videojocs i sèries de la cultura popular. Per exemple, en l'anime Keroro Gunso es fan incomptables paròdies a Evangelion, ja que el seu autor, Mini Yoshizaki, va ser el creador de les figures commemoratives del desè aniversari de Gainax, Angel Chromosome XX.[101] Especialment a la web, nombrosos webcomics, com ara Tsunami Channel, ofereixen tributs a Evangelion. També Anno va fer broma sobre el seu treball, ja que en la banda sonora d'Evangelion va ser inclòs un àudio drama anomenat «After of the End», on els personatges es reuneixen i parlen, trencant la quarta paret, sobre produir un altre capítol. Anno és presentat com a convidat entre els personatges.[102]

Evangelion també ha estat esmentat en els mitjans de comunicació dels Estats Units. En la pel·lícula de 2002 Retrat d'una obsessió, protagonitzada per Robin Williams, el personatge Jake diu al seu pare que li compri la figura d'acció de l'EVA-05, i el personatge de Williams li dóna gratis més tard. La joguina forma part de la col·lecció personal de Williams, que va declarar ser fan de la sèrie.[103] A més, en un dels butlletins de Gwyneth Paltrow a la pàgina web de l'The Huffington Post , el director Wes Anderson va situar Neon Genesis Evangelion en un top 5 dels seus entreteniments favorits,[104] mentre que IGN el va situar en el desè lloc de 10 de la llista de «Top 100 Animated Series» de gener de 2009, va ser elanimimés alt de la llista.[105] A la pel·lícula de 2008 The Day the Earth Stood Still es pot veure una figura d'acció de la unitat 01 a l'habitació de Jacob. També poden veure's diverses figures d'acció d'EVA a l'habitació del fill de Michael a la pel·lícula Michael Clayton.

Interpretacions dels fans i de la reformulació d'Evangelion han anat des d'històries,[106] fanfictions,[107] i fins i tot guions que amplien o reinterpreten la sèrie.[108] S'han fet fandubs com «Evangelion: Redeath» o «Reprise of Evangelion».[109]

Notes[modifica | modifica el codi]

A. ^  L'escena sencera de l'episodi 9 en què l'Asuka divideix l'espai de l'habitació entre ella i en Shinji també és una referència a la pel·lícula de Clark Gable,It Happened One Night .

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Considerat per molts estudiosos com una obra mestra de l'anime, la sèrie ha estat reconeguda per molts crítics com la revitalització del gènere en el que veien com un estancament creatiu en la dècada dels 90 (Azuma 4). Encara que jo no aniria tan lluny, és cert que Evangelion és una de les sèries d'anime més importants i innovadores mai creades. "pg 424 de Napier 2002; vegeu també« No són exactament les paraules que vostè esperaria del director Hideaki Anno el 1995, l'any de la producció de Neon Genesis Evangelion. Agafat per sorpresa, ha estat aclamat pels crítics al Japó (i més tard als Estats Units i Europa) com la principal sèrie animada de TV japonesa de la producció dels anys 90. El modest pressupost també s'ha convertit en un èxit comercial, recaptant més de 800 milions de dòlars en vendes de vídeo i 400 milions de dòlars en mercaderia només al Japó. "Wong 1996
  2. "Jo no tenia cap interès per la psicologia humana en el passat. Només vaig prendre un curs sobre ell a la universitat, però suposo que sempre hi va haver alguna cosa en la meva ment per analitzar la psique humana. Vaig pensar que no estava molt interessat en els éssers humans, però quan vaig començar a parlar de mi, necessitava paraules per explicar. Així que vaig començar a llegir llibres sobre psicologia. En l'episodi 16, la història deEvangeliones va anar en direcció al que la ment humana té a veure amb l'interior. Jo vaig escriure sobre mi mateix. El meu amic em va deixar un llibre sobre la salut mental dels humans i això em va donar un cop, com si finalment trobés el que necessitava dir. "Anno,Protocultura Addicts43.
  3. 3,0 3,1 Sadamoto, Yoshiyuki. «¿Qué estem intentant fer aquí?». A: Neon Genesis Evangelion, Vol. 1. Editat per Hideaki Anno; traduït per Mari Morimoto, adaptat al anglès per Fred Burke (en anglès). San Francisco: VIZ Media LLC, Desembre 1998, p. 170–171. ISBN 1-56931-294-X. 
  4. "Construint un univers mític gairebé blakeà, tant en la seva visió complexa i mítica com en el seu vertiginós desplegament de símbols cristians i religiosa jueva, les preguntes de la sèrie tenen a veure amb la fonamentació de la personalitat humana, no només amb la tecnologia feta destacar per la trama, sinó també en relació amb la naturalesa de la realitat mateixa. "pg 424 de Napier 2002
  5. «Premios de Japan Media Arts Festival» (en anglès). [Consulta: 26 d'octubre de 2008].
  6. «Ganadores de Animation Kobe» (en japonès). [Consulta: 26 d'octubre de 2008].
  7. «文化庁メディア芸術祭10周年企画アンケート日本のメディア芸術100選 結果発表» (en japonès). Plaza.bunka.go.jp. [Consulta: 1 de setembre de 2008].
  8. Azuma, Hiroki. «Anime or something like it: Neon Genesis Evangelion» (Página web) (en anglès). Nttic. [Consulta: 9 de febrer de 2009].
  9. Yasuda, Momoko. «Eva Inmortal (永久 不滅 の エヴァ 人気)» (Página web) (en japonès). Livedoor, 23 de juliol de 2006. [Consulta: 9 de febrer de 2009].
  10. «L'anime favorit al Japó el 2006» (en anglès). Anime News Network. [Consulta: 21 d'octubre de 2008].
  11. Sevakis, Justin. «Tresor enterrat: Hideaki Anno parla als nois» (Página web) (en anglès). Anime News Network, 3 de maig de 2007. [Consulta: 03-05-2007]. ««¿Per què és anomenat Evangelion? Ve d'una paraula cristiana que significa "evangeli" i se suposa que ha de portar benediccions. Té arrels gregues. Vaig triar el nom perquè sona complicat.»»
  12. Drazen, Patrick. Anime Explosion! – The What? Why? & Wow! of Japanese Animation (en anglès). Stone Bridge Press, 2002. ISBN 1-880656-72-8 [Consulta: 7 d'octubre de 2010]. 
  13. «Entrevista amb el dissenyador de personatges Yoshiyuki Sadamoto» (Página web) (en anglès). Eva.onegeek, novembre de 2006. [Consulta: 3 de maig de 2007].
  14. «The End of Evangelion – Theatrical Program: Glossary». EvaOtaku.com, 20 de febrer de 1998. [Consulta: 3 de setembre de 2006].
  15. «L'originalitat sorprenent d'aquests episodis finals no es pot exagerar ... la sèrie s'ocupa d'aquests elements de manera sorprenentment creativa per crear una visió única i memorable d'un col·lapse intern i extern, i, potser, la renovació. Cal assenyalar que molts espectadors es van sentir ofesos pels dos episodis finals. Esperant un final més convencional, els fans estaven confusos i indignats que, en lloc de combats satisfactoris, la lluita i el cataclisme es van produir tan sols en la ment del personatge. "" En aquests dos últims episodis les màquines han estat literalment deixades de banda, i tant als personatges com als espectadors no els queda més remei que enfrontar-se a la seva / nostra defectuosa humanitat, així com a les inseguretats i la desesperació, tot això sense el blindatge tecnològic típic de la sèrie. "pg 427 i pg 428, respectivament, de Napier 2002
  16. «Comentari delXarxa Cross Book» (en anglès). EvaOtaku.com. [Consulta: 20 febrer de 2007]. «Això es va convertir en un tema important quan l'últim episodi de la sèrie de televisió pot provocar de la sèrie es considerés incompleta. La veu dels fans es va fer més forta, ja que exigia un final apropiat per a la sèrie, les explicacions dels misteris o fins i tot una nova història. Així, per tal de satisfer aquestes demandes, es va decidir refer els episodis 25 i 26.»
  17. «Darrerament, a causa de la finalització dels episodis 25 i 26, molta gent va començar a veure Evangelion. No van ser els fans de l'anime. De fet, molts d'ells són dones i em van dir que els van agradar molt els últims episodis, de manera objectiva. En canvi, la majoria dels fans estaven furiosos. Entenc el seu enuig. No vaig poder deixar de riure quan incondicionals van dir que vam fer un treball molt miserable, amb negligència intencional. No, no ho vam fer. Cap membre del personal va fer un treball pèssim. De fet, tots els membres de Gainax van posar més energia del que es pot imaginar. M'entristeix que els aficionats no puguin veure els nostres esforços. Personalment crec que el final original que mostrem a TV va acabar meravellosament. »Hideaki Anno,Protocultura Addicts43
  18. « La meva opinió va ser, 'per què no els vam mostrar el procés complet, inclòs el nostre anàlisi ? »Saps - el converteixen en una obra que el mostra tot, inclosa la nostra incapacitat per a crear un producte satisfactori. Vaig pensar que, «en 10 anys més o menys, si mirem enrere a alguna cosa que vam fer quan estàvem borratxos, no ens sentim malament, encara que la qualitat no era tan bona. '
    Q: De debò?" "KT - Així que no importa la forma final, crec que era gran només l'haver estat capaç d'arribar al final de la sèrie. "entrevista a Tsurumaki, RCB
  19. 19,0 19,1 «Entrevista a Kazuya Tsurumaki» (en anglès). EvaOtaku.com, 20 de febrer de 1998. [Consulta: 15 d'agost de 2006].
  20. «The End of Evangelion: Production» (en anglès). EvaOtaku.com, 20 de febrer de 1998. [Consulta: 3 de setembre de 2006].
  21. Wong, Amos. «Entrevista amb Hideaki Anno, director de 'Neon Genesis Evangelion'» (Página web) (en anglès). Aoianime, 28 de febrer de 2007.
  22. «Això, el primer episodi està construït al voltant de totes les convencions de la clàssica narrativa "salvar el món", només atempten contra els mateixos mostrant a Shinji Ikari, l'heroi de catorze anys, que està lluny de ser una llum heroica ... En la narrativa més convencional de l'anime, Shinji pujaria a l'EVA amb gust a salvar el món. De fet ho fa i aconsegueix destruir l'Àngel -que resulta ser el tercer de disset- però només amb la major renuencia i després d'un desplegament d'humor, por i vulnerabilitat que sembla menys convencionalment heroics. "pg 424-425 de Napier 2002
  23. Plantilla:Cita vídeo
  24. «En l'edició de setembre de 1996 de la revista d'informació Japó, Hideaki Anno, director d'Evangelion, va descriure una "pel·lícula personal" de cada personatge que reflecteix part de la seva pròpia personalitat. Anno, nascut el 1960, va dir a la revista que els japonesos de la seva generació no tenen televisió, a diferència dels seus pares, que van treballar frenèticament per ajudar a sortir el Japó de les cendres de la Segona Guerra Mundial. » Japan Economic Newswire 8 maig 1997. Yoichi Kosukegawa. Tòquio, 8 de maig, Kyodo
  25. «La popularitat de Rei es va disparar al Japó, amb la seva imatge en les vendes de panqueques. Va ser batejada pels mitjans de comunicació com "La noia que manipula les vendes de la revista a la seva voluntat"! "La ruta més ràpida per l'esgotament de les vendes! "i fins i tot"The Premium Girl".» pg 39 de Fuji 2004
  26. Woznicki, Krystian. «Cap a una cartografia de l'anime japonès - Entrevista con Hiroki Azuma» (en alemany), 20 de febrer de 1998. [Consulta: 15 d'agost de 2006].
  27. Lawrence Eng. «ALs ojos de Hideaki Anno, creador d'Evangelion» (en anglès), 16 de desembre de 2004.
  28. 28,0 28,1 Yasuhiro Takeda: The Notenki Memoirs - Studio Gainax and the Man who created Evangelion. ADV Manga, 2005
  29. pg 155, Takeda 2002
  30. «EVA – Tom's take on the Newtype 100% art book (Part 00)» (en anglès), 15 d'abril de 1998.
  31. 31,0 31,1 Kristyan, Woznicki. «Arxiuos de Krystian Woznicky de la revista de cine BLIMP» (Página web) (en alemany). Nettime.org.
  32. «Edició en anglès de Red Cross Book» (Página web) (en anglès). EvaOtaku.com.
  33. pg 157-158 de Takeda 2002
  34. «Anno va conèixer a un tipus de King Records anomenat Otsuki, i com diu la història, van estar un dia bevent junts quan Otsuki va proposar a Anno que treballessin en un projecte conjunt. Anno ho va acordar en el lloc, va tornar a l'oficina i l'hi va anunciar immediatament a tots. Ningú vaparpellejar. Acabem acceptant sense la major reflexió. "pg 164 de Takeda 2002
  35. pg 165 de Takeda 2002
  36. Gainax. Newtype 100% Collection: Neon Genesis Evangelion. Kadokawa Shoten, 1997. ISBN 4048527002. 
  37. Rothamel, Tom. «Traducció parcial de Newtype 100% Collection: Neon Genesis Evangelion» (Página web) (en anglès). Eva.onegeek.
  38. pg 167 de Takeda 2002
  39. En l'etapa de planificació, es va informar que el director Hideaki Anno va dir que «Amb les recents sèries d'animes de robots ha hagut massa casos de fabricants de joguines que ficaven els nassos en l'etapa de disseny per fer més diferent el acabat i que les joguines fossin més fàcils de fabricar. No vull cap interferència d'aquests, així que vaig a crear robots que no puguin ser convertits en joguines »pg 97 de Fuji 2004
  40. Takeda continua: «Va dir que les cames eren massa primes, i després, va procedir a donar a Otsuki una conferència sobre els principis del disseny del robot. Aquest incident segueix amargant a Otsuki. "pg 166-167 de Takeda 2002
  41. «Evangelion Special: Del fenómeno a la herencia»
  42. «Miyadai classifica els joves japonesos en tres grups. Un d'ells és el que ell anomena "Grup del carrer", que només busca gaudir de les modes del moment, com els que volem per les joguines de mascotes virtuals Tamagotchi i l'intercanvi de segells amb el seu autoretrat pres de «màquines d'impressió Club» amb els amics. Un altre grup és el «Grup Otaku», l'equivalent de genis de la informàtica, persones que es retiren en el món dels videojocs i l'animació, rebutjant la comunicació amb el món exterior. El tercer és un grup intermedi, compost pels anomenats "Nois Bons o Noies Bones", que compleixen a l'escola amb les expectatives dels seus pares. Miyadai diu que el grup intermedi es troba en una «fase crítica». Com Ikari, que qüestiona les raons que ell ha de lluitar, la gent d'aquest grup tenen dubtes sobre per què han d'anar a l'escola per satisfer les expectatives de les seves famílies. "Cal assenyalar que Evangelion atreu a aquest grup, a més del Grup Otaku, diu Miyadai." de "Cartoon 'Eva'"
  43. «Anime Grand Prix» (en japonès). Animage. Tokuma Shoten [Tokyo, Japón], Junio 1995.
  44. «Anime Grand Prix» (en japonés). Animage. Tokuma Shoten [Tokyo, Japón], 228, Junio 1996.
  45. «Evangelion (anime)» (en anglès). Anime News Network. [Consulta: 18 de novembre de 2009].
  46. «DVD d'Evangelion» (en anglès), 18 d'octubre de 2009. [Consulta: 18 d'octubre de 2009].
  47. «Selecta Visión» (en anglès). [Consulta: 25 de setembre de 2009].
  48. «Rei Liberation Parade - Canon de Evangelion» (en anglès). [Consulta: 22 de novembre de 2009].
  49. «Evangelion (manga)» (en anglès). [Consulta: 18 de novembre de 2009].
  50. Timeline (pg 16), Takeda 2002. pg 162 de Fujie 2004.
  51. «Kadokawa llança un article d'Eva a la Young Ace Magazine al juliol» (en anglès). [Consulta: 18 de novembre de 2009].
  52. «ForoEvangelion2015 - Evangelion: Death & Rebirth - Escena final/Ending». [Consulta: 23 d'octubre de 2009].
  53. «joselcormon - The End of Evangelion - Final ORIGINAL (Versió Laser Disc).wmv». [Consulta: 19 de desembre de 2009].
  54. Jamieson, Brendan. «Preguntes freqüents de Neon Genesis Evangelion (i errors usuals)» (en anglès). [Consulta: 30 d'octubre de 2009].
  55. «Neon Genesis Evangelion Renewal Animation Movie» (en anglès), 6 de setembre de 2006. [Consulta: 7 de setembre de 2006].
  56. «Shirō Sagisu» (en anglès). [Consulta: 21 d'agost de 2009].
  57. Horn, Carl G. «Neon Genesis Evangelion de Gainax» (Página web) (en anglès). [Consulta: 28 de febrer de 2009].
  58. Lawrence Eng: The Fans who became Kings – Gainax und die Otaku-Kultur en ga-netchû! Das Manga Anime Syndrom, 2008, editorial Henschel, Alemanya
  59. «Entrevista amb Yoshiyuki Sadamoto» (Página web) (en anglès). [Consulta: 28 de febrer de 2009].
  60. Lawrence Eng. «Una ullada a les quatre revolucions de l'anime» (en anglès), 16 de desembre de 2004.
  61. 61,0 61,1 Clemens, Jonathan. The Anime Encyclopedia. Revised & Expanded Edition. Stone Bridge Press, 2006. 
  62. Anime from Akira to Princess Mononoke: Experiencing Contemporary Japanese Animation. Palgrave MacMillan, 2001. 
  63. Patrick Drazen: Anime Explosion! – The What? Why? & Wow! of Japanese Animation, página 126, 2002, Stone Bridge Press
  64. Horn, Carl. «Edición Viz Media de Carl Horn» (Página web) (en anglès). [Consulta: 3 d'abril de 2010].
  65. «Entrevista a Hiroki Azuma» (Página web) (en anglès), Desembre de 2007. [Consulta: 3 d'abril de 2010].
  66. «Marvin Gleitcher, de Manga Entertainment, critica els editors de Newtype» (Página web), 11 d'agost de 2002. [Consulta: 3 d'abril de 2010].
  67. Thomas Lamarre: Full Limited Animation in ga-netchû! Das Manga Anime Syndrom. Henschel Verlag, 2008.
  68. Susan J. Napier: Anime - from Akira to Princess Mononoke: Experiencing Contemporary Japanese Animation, p. 88 Palgrave, 2001.
  69. Susan J. Napier: Anime - from Akira to Princess Mononoke: Experiencing Contemporary Japanese Animation, p. 202 Palgrave, 2001.
  70. Susan J. Napier: Anime - from Akira to Princess Mononoke: Experiencing Contemporary Japanese Animation, p. 210 Palgrave, 2001.
  71. Manabu Tsuribe. «La pressió de la autoconsciència; un assaig d'Evangelion» (en anglès), Febrer de 1999.
  72. «Evangelion es basa en anteriors de l'anime clàssic, com la sèrie Yamato, en termes d'ostensible narrativa - éssers alienígenes, en aquest cas anomenats àngels, ataquen la Terra i només un grapat de selectes joves, a bord de robots gegants amb els que poden crear sinergias, pot fer-los front - són semblants, amb línies argumentals molt trillades. »pg 424 de Napier 2002
  73. "Evangelion conté un gran nombre de cites i referències a altres produccions d'anime, com els dissenys de mecha d'Ultraman , Space Battleship Yamato i Gundam . Les obres de Go Nagai, com Mazinger Z, i fins i tot de novel·listes com Ryu Murakami, com Devilman , són vistes com una font important per a la trama general. Això va ser tan evident que Evangelion va ser conegut com «l'Anime Remixed». pg 9 de Fuji 2004
  74. pg 75 de Fujie 2004
  75. Anno, citat en Wong 1996
  76. «Anno revela informació de les noves pel·lícules d'Eva» (en anglès). [Consulta: 20 de febrer de 2007].
  77. «Ha de quedar clar que Evangelion és un text que pot ser llegit en molts nivells. D'una banda, com Kotani i altres crítics assenyalen, que pot ser vist com una història de l'edat, expressada a través de la narració d'un creixement d'un nen vis-a-vis els altres, en particular, el patriarcat, representada per el seu pare i la presència femenina no només representat pels seus col·legues però, com argumenta Kotani, per l'EVA en si mateix ». «... Un moment que suggereix que l'esforç d'en Shinji per desenvolupar una forma coherent de la subjectivitat ha estat un èxit. O no? "pg 429 de Napier 2002
  78. «Atès que Yamaga Hiroyuki va dir l'any passat que Honneamis reflecteix la seva opinió sobre el món en l'època en la que va escriure i va dirigir, Hideaki Anno va declarar en l'edició de novembre passat de Newtype que va només pel seu propi sistema de valors per jutjar la sèrie. Això, combinat amb els comentaris sorpresa d'Anno al final del volum 1 de Evangelion, dissenyat per Yoshiyuki Sadamoto (en si una semblant però "alternativa" versió de la història) que aquest projecte representa el final de quatre anys que van ser per a ell més que "simplement no morint", indica que aquesta sèrie d'anime de TV és personal i molt sentida per Anno". "Imperiós en tot, com el cèlebre escriptor social japonès, Kenji Sato, ha assenyalat, és l'honestedat general de Hideaki Anno, el seu murmuri propi del cor - "viure és el canvi" - d'un dels millors animadors del Japó, capturat per quatre anys a l'infern personal de la depressió i la impotència com a artista. Ajuda a recordar que la gent que l'anime no ho faci només per als que viuen sovint insignificant que proporciona, sinó per expressar el que està dins d'ells amb aquestes eines que coneixen. Per fer alguna cosa que significa alguna cosa per a ells és la raó per la qual Gainax ho fa tot. «Arrogant i egoista», és com el descriu Anno. Parlant una vegada sobre quan tornen: Neon Genesis Evangelion de Gainax, Carl Horn, amplus 02/01 1995
  79. «A part de cites de l'Antic Testament, són molts els casos en Evangelion en què es referencien a conceptes freudians com la libido i desig de la mort ... Anant per la tangent, l'elecció de temes musicals, "Thanatos - If I Ca't be yours" i "Komm, Susse Tod", ambdós enllustren la importància del desig de mort a la pel·lícula. "pg 147, 150 de Fuji 2004
  80. «En l'episodi final, Anno referència clarament a Freud i Lacan, potser com la veu invisible dins del cap d'en Shinji li explica que ell crea la seva personalitat, primer a través de dissociació amb la mare i després a través de distingir-se dels altres. "pg 234 de Napier 2002
  81. «El descens aparentment sense fons de la Misato i en Shinji a la base de NERV es pot interpretar, com el crític Endo Toru suggereix, com un descens en la inconsciència, metonímicament reforçada per la profusió d'escales mecàniques i ascensors a la baixa des dels quals els protagonistes apareixen en un laberint desconcertant de llargs passadissos buits i maquinària estrambòtica (84). Segurament no és casualitat que, en el primer episodi, la Misato i en Shinji entren al NERV per perdre irremeiablement, una situació que es repeteix simbòlica i concretament en tota la sèrie fins l'episodi final, en Shinji mostra explícitament com "perdut" el seu propi subconscient. "pag. 428 de Napier 2002
  82. «L'dilema de l'eriçó ... Com més ens apropem, més profundament ens ferirem ... El veig ».
  83. pag. 426 de Napier 2002
  84. "Al principi, ell insisteix que ho fa per "salvar la humanitat". Però quan la resposta es troba amb la resposta "Liar", es canvia a una autoanàlisi més complexa..., admet pilotar l'EVA per la seva pròpia necessitat de la simpatia i el respecte dels altres i, finalment, reconeix que se sent "sense valor" tret que piloti l'EVA. "pag. 426 de Napier 2002
  85. Com es cita a la pg 426 de Napier 2002
  86. Kentaro Onizuka. «Neon Genesis Evangelion: Episodi Final» (en anglès). Literal Translation Series. [Consulta: 1 de setembre de 2008].
  87. «Anno diu que en la nova oferta de Gainax s'estudiaran algunes de les preguntes fonamentals que planteja la ciència-ficció, i, de fet, la filosofia, com ara: Quina és la naturalesa de l'evolució? Què és la relació de la humanitat al seu Déu? Déu, de fet, existeix? Què significaria per a la raça humana si aquesta pregunta es pogués contestar definitivament? De «Gainax torna a l'anime amb Shinsheiki Evangelion», publicat en l'edició de febrer de 1995 de Animerica i en el volum 10 d'Evangelion.
  88. «Evangelion és com un trencaclosques, ja saps. Qualsevol persona pot veure i donar la seva pròpia resposta. En altres paraules, estem oferint als espectadors la necessitat de pensar per si mateixos, de manera que cada persona pot imaginar el seu propi món. No podem oferir les respostes, fins i tot en la versió teatral. Pel que fa als espectadors d'Evangelion, poden esperar de nosaltres el llançament del "Manual d'Evangelion", però no hi ha tal cosa. No cal esperar a obtenir respostes per algú. No cal esperar a estar satisfet amb el temps. Tots hem de trobar les nostres pròpies respostes. "de l'entrevista a Anno en Anime Expo '96, pp20-3 el novembre de 1996Newtype, es translated by Miyako Graham, pàgines 40-41 de Protocultura Addictsi com citat per Lawrence Eng «Hideaki Anno». «Fw: [EVA] Anno quotes @ Anime Expo '96». «[EVA] Anno quotes II - Newtype».
  89. "No obstant això, Hiroki Sato, de 32 anys, cap del departament de relacions públiques de Gainax, la companyia que va produir l'animació, segons diversos dispositius inclosos a Evangelion són només els elements del producte i no estan directament relacionades amb el seu tema. "Anno va fer un viatge de recerca espiritual en la producció d'Evangelion mitjançant la inclusió del seu sofriment diari i pensant en ells» diu Sato. Eva 'Cartoon' capta el sentit de buit entre la joventut japonesa
  90. Horn, Carl G. «Speaking Once as They Return: Gainax's Neon Genesis Evangelion». [Consulta: 15 d'agost de 2006].
  91. «Referències a Cordwainer Smith i el Projecte d'Instrumentalizació» (en anglès). Yoko NGE All-In-One FAQ, 2004. [Consulta: 15 d'agost de 2006].
  92. Galen Strickland. «Perfil de Cordwainer Smith» (en anglès). The Templeton Gate. [Consulta: 19 d'agost de 2006].
  93. Kierkegaard, Søren. The Sickness Unto Death. traducido por Howard V. Honh y Edna H. Hong. Princeton University Press, 1980, p. 1–67. 
  94. name="HK">Nakajima, Shin-suke. «HK: Entrevista amb Chiaki Konaka», 1999. [Consulta: 16 de setembre de 2006].
  95. Wong, Amos. «Entrevista amb Yutaka Izubuchi». Newtype USA, 2, 2, Febrero 2003, pàg. 14–15. ISSN 1541-4817.
  96. Hong, En. «Feature: Animefringe Coverage: RahXephon». Animefringe, Setembre 2002. ISSN 17053692.
  97. Bertschy, Zac. «RahXephon DVD 7: Crescendo» (en anglès). Anime News Network, 12 de gener de 2004. [Consulta: 13 d'agost de 2006].
  98. Oppliger, John. «¿Es RahXephon una copia de Evangelion?» (en anglès), 20 d'agost de 2002. [Consulta: 13 d'agost de 2006].
  99. «Tot i que les escenes de combat són impressionants i de gran imaginació per al gènere, el que fa que Evangelion sigui realment nou són les lluites psicològiques en les quals els personatges participen. Aquestes lluites són alhora àmplia i emocionalment esgotadores. Es presenten també amb una sofisticació psicoanalítica sorprenent, ja que els personatges intenten enfrontar al seu propi conflicte intern, les seves problemàtiques relacions amb els altres i, finalment, la seva relació amb les formes més remotes de la realitat, és a dir, els EVA amb què s'ha de sincronitzar i els misteriosos Àngels, els quals presenten un enigma representat en termes del que sembla un concepte gnòstic cristià o potser apocalíptic. "pg 425 de Napier 2002
  100. «Grading SF for Realism». Kheper.net. [Consulta: 29 d'agost de 2009].
  101. «Gainax Angel Chromosome XX». [Consulta: 23 de setembre de 2010].
  102. «www.evamonkey.com / addition_audio_drama.php» (en anglès). [Consulta: 17 de març de 2007].
  103. «Trivia sobre Robin Williams». [Consulta: 23 de setembre de 2010].
  104. «Pel·lícules favorites de Gwyneth Paltrow» (en anglès).
  105. «10. Neon Genesis Evangelion», 14 de gener de 2009. [Consulta: 15 de febrer de 2009].
  106. «EVA RE-TAKE», 7 de febrer de 2006. [Consulta: 1 de setembre de 2008].
  107. «Fanfiction.net» (en anglès). [Consulta: 5 de gener de 2010].
  108. «Neon Genesis Evangelion - Continuació fanfiction». [Consulta: 1 de setembre de 2008].
  109. Reprise of Evangelion

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Patrick Drazen: Evangelion; in Anime Explosion! – The What? Why? & Wow! of Japanese Animation. Stone Bridge Press, 2002.
  • Susan J. Napier: Anime from Akira to Princess Mononoke: Experiencing Contemporary Japanese Animation. Palgrave, 2001.
  • Hiroshi Yamaguchi: 2015: The Last Year of Ryoji Kaji. Newtype
  • Kaichiro Morikawa: The Evangelion Style.
  • Ikuto Yamashita y Seiji Kio: Sore wo nasumono - Neon Genesis Evangelion Concept Design Works.
  • Yoshiyuki Sadamoto: Neon Genesis Evangelion Artbook. 100% New Type Collection. Carlsen Verlag, 2001.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neon Genesis Evangelion Modifica l'enllaç a Wikidata


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Neon Genesis Evangelion

Llocs webs oficials[modifica | modifica el codi]