Papa Evarist

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Evarist I)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Evarist
Papa Evaristo.jpg
Retrat imaginari d'Evarist a la basílica de Sant Pau Extramurs
Papa de l'Església Catòlica
Emblem of the Papacy SE.svg
c.97/99 – c.105/107
Dades biogràfiques
Naixement

Evaristus (llatí)

Eυάριστος (grec)
Data desconeguda
Antioquia, Imperi Romà
Mort c. 105/107
Roma, Imperi Romà
Sepultura Turó Vaticà
Sant Evarist, papa
Canonització Antiga
Festivitat 26 d'octubre
Iconografia Hàbit i atributs papals
Supressió del culte No figura al calendari romà general des de 1969,  per la reforma del Concili Vaticà II

Evarist (Antioquia, ? - Roma, c.106/107) va ser el cinquè bisbe de Roma, i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107.

La seva biografia i el seu mandat és molt poc conegut, i hi ha molt poques dades sobre ell fins i tot en fonts posteriors, a diferència d'altres bisbes de la mateixa època. La poca informació la dóna el Liber Pontificalis i, tanmateix, les disposicions que esmenta són considerades falses. Se li atribuïren també obres escrites que han resultat ser apòcrifes.

La cronologia del seu pontificat se situa aproximadament en el període entre el 97/99 i el 106/107. L'Annuario Pontificio dóna al seu mandat el període del 97-105 per convenció. Com a bisbe de Roma, l'Església Catòlica el considera papa, però aquest títol no va ser adoptat fins més tard i Evarist probablement no fou més que un prevere o un líder destacat de l'església. En el seu període la jerarquia eclesiàstica no està marcada i el bisbe de Roma no n'és la màxima autoritat. A més, se situa en una nova època en què progressivament augmentaran els fidels cristians provinents del paganisme més que no pas des del judaisme.

Venerat com a sant, la seva festivitat és el 26 d'octubre. Aquesta commemoració va desaparèixer del calendari festiu romà el 1969. La raó és que es considerà fals el seu martiri, atribuït sense cap mena de fonament històric, ni tan sols de cap llegenda hagiogràfica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

No hi ha gaires dades biogràfiques d'Evarist. L'única font és el Liber Pontificalis, diu que Evarist era d'origen grec, concretament nascut a la ciutat d'Antioquia (Antakya), fill d'un jueu anomenat Judà, originari de Betlem.[1] Més tard es va convertir al cristianisme i, després, es traslladaria a la ciutat de Roma.[2]

Pel que fa al seu nom, és d'origen grec, seguint la tradició de portar un nom grec que és repeteix en molts altres casos en els primers bisbes de Roma. Està compost per Eu i aristos (Eυάριστος). Els seus diferents significats són «apropiat per complaure», «servicial» i «bo entre els millors». D'altra banda, malgrat que és més conegut com a Evarist, hi ha una altra forma citada en el Catàleg Liberià, que l'anomena Aristus. El significat d'aquesta versió del seu nom és «selecte».[3][4]

Pontificat[modifica | modifica el codi]

Retrat d'Evarist a la Capella Sixtina (1481), obra de Sandro Botticelli.

Evarist és el primer bisbe de Roma a partir del qual la llista de successió episcopal teòricament no hi ha confusions, ni tampoc hi ha una duplicació com succeeix amb el cas d'Anaclet, i a partir del seu episcopat les llistes dels autors antics segueixen el mateix ordre. En els catàlegs papals del segle II emprats per Ireneu de Lió i Hipòlit de Roma, apareix com el quart successor de sant Pere. En termes generals s'acostuma a seguir la que escrigué Ireneu, que és de fet un dels autors més antics, fent-lo successor immediat de Climent I, que així mateix havia succeït a Anaclet, identificat per Ireneu com una sola persona.[5][6][7]

Pel que fa a la seva cronologia, se li atribueix generalment un pontificat de vuit anys, que cobreix el final del segle I i el tombant del segle II. Les dates concretes són aproximades, segons les variacions de les fonts antigues, i són situades entre 98/99 i 106/107, data aproximada de la seva mort. Així, per exemple, Eusebi de Cesarea l'esmenta al voltant d'aquestes dates, en el període del 99 al 108, iniciant el seu mandat el tercer any de regnat de l'emperador Trajà, a diferència del Catàleg Liberià i altres catàlegs romans posteriors, així com Agustí d'Hipona i Optat, que atorgant-li un pontificat de tretze anys, diu que regnà del 96 al 108.[5][6][7] El catàleg oficial de la Santa Seu, l'Annuario Pontificio, estableix el seu pontificat, per convenció, entre el 97 i el 105.[8]

Malgrat la disparitat d'opinions, el pontificat d'Evarist se situa o bé a finals o poc després de la persecució de Domicià, finalitzada l'any 96, i entrà en una nova etapa de la història de l'Església coneguda com l'era postapostòlica (100-140),[9] que va des de la mort de l'Apòstol Joan al regnat de Constantí el Gran, si bé per a autors com Philip Schaff,[10] aquest període no es diferenciava gaire de l'anterior. En aquest període la institució eclesiàstica encara viu a l'ombra de l'Imperi Romà, després d'un primer segle d'història marcat per les persecucions de Neró (64)[11] i la de Domicià (81-96), malgrat que es creu que aquesta darrera no va ser una persecució contra el cristianisme pròpiament dita.[12] L'Església, que encara és de marcada tradició grega.[13] Però, tanmateix, són uns anys en què es produeix un creixement del nombre de cristians, a partir de conversos procedents des del paganisme coneguts com a «gentils», que significà un declivi dels elements d'arrel jueva. Es començà a gestar una nova organització mentre augmentaren les expectatives mil·lenaristes i cada vegada hi havia més cristians que morien màrtirs.[9] Els canvis experimentats per l'Església romana foren similars, però menys intensos, dels viscuts en ciutats més destacades en intel·lectualitat cristiana com Antioquia o Esmirna.[13] El govern romà, doncs, es veu afectat per l'existència d'aquesta religió i el seu creixement, i es crea una opinió pública en contra dels cristians i de l'Església.[9]

Com en el cas dels seus predecessors, donar el títol de papa a Evarist és incorrecte, perquè no començaria a utilitzar-se com la màxima figura de la jerarquia eclesiàstica catòlica fins molts segles més tard. Els estudis de Richard Lipsius van concloure amb donar la denominació de prevere, o prevere-bisbe per fer-ho més entenedor, als primers bisbes de Roma.[14]

La majoria de catàlegs antics esmenten a Evarist com cap de l'església romana, com a successor o bé d'Anaclet o de Climent I, segons l'ordre que es considerés correcte, però no informen de les seves accions al capdavant de la comunitat.[15] L'única font que explica algun fet és el Liber Pontificalis, on se li atribueix l'assignació de les esglésies definides com a títol de preveres romans, i la divisió de la ciutat en set diaconats, el que es coneix avui com parròquia eclesiàstica, instituint els primers diaques. Aquesta institució és més tardana a l'època d'Evarist i, per tant, la seva atribució és falsa,[5] probablement obra de l'autor del Liber per tal de donar alguna atribució a aquest papa. En la mateixa línia comenta que va ordenar a sis sacerdots, cinc bisbes i dos diaques.[15]

D'altra banda, es desconeix si el bisbe va escriure deixar alguna obra escrita. Se li atribueixen quatres epístoles apòcrifes a les decretals pseudoisidorianes,[6] de les quals hi ha una carta als egipcis,[16] una sobre la figura de Crist com a cap i nuvi de l'Església, les altres tenen diverses temàtiques.[17]

Mort[modifica | modifica el codi]

La seva mort està situada el 106 o el 107. Segons el Liber Pontificalis, va ser enterrat al turó Vaticà, a prop de la tomba de sant Pere, com van fer els seus predecessors.[18] La dada d'enterrament és probablement creïble en comparació a la resta que ofereix el Liber.[5] Aquesta font també diu que Evarist va esdevenir màrtir. No obstant això, el martiri d'Evarist no està històricament comprovat, de fet, ni tan sols està basat en cap mena de tradició hagiogràfica. El seu nom apareix a la llista de bisbes romans del Martirologi Jeronimià en el dia 23 de desembre. Aquesta commemoració es presentà el 27 d'octubre al Martirologi d'Adonis, i més tard va ser col·locat el 26 d'octubre al Martirologi Romà. Tanmateix, la seva festivitat no va ser inclosa en el santoral el 1969, perquè la tradició de la seva mort i el seu caire de màrtir no tenia fonaments.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Loomis, 1916, p. 9.
  2. Guiley, 2001, p. 103-104.
  3. Albaigés, 1993, p. 108.
  4. «The Chronography of 354 AD. Part 13: Bishops of Rome» (en anglès). The Tertulian Project. [Consulta: 20 juliol 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Kirsch, 1913.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Scorza Barcellona, 2000.
  7. 7,0 7,1 Wace; Piercy, 1911.
  8. Carmelo, 2009, p. 227.
  9. 9,0 9,1 9,2 Cullen, 2008, p. 22.
  10. Schaff, 1882, p. 12.
  11. Cullen, 2008, p. 14.
  12. Cullen, 2008, p. 20.
  13. 13,0 13,1 Norwich, 2011, p. 22.
  14. Schaff, 1882, p. 155.
  15. 15,0 15,1 Cormenin, 1847, p. 19.
  16. Benet de Núrsia. La regla dels monjos. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1947, p. 78. 
  17. «Catàleg d'obres atribuïdes a Evarist». Documenta Omnia Catholica. Cooperatorum Veritatis Societas. [Consulta: 14 abril 2015].
  18. Loomis, 1916, p. 10.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Evarist Modifica l'enllaç a Wikidata