Papa Evarist

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Evarist I)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Evarist
Papa Evaristo.jpg
Retrat imaginari d'Evarist a la basílica de Sant Pau Extramurs
Emblem of the Papacy SE.svg Papa de l'Església Catòlica
c.99/101 – c.105/107
Dades biogràfiques
Naixement

Evaristus (llatí)

Eυάριστος (grec)
Data desconeguda
Antioquia, Imperi Romà
Mort c. 105/107
Roma, Imperi Romà
Sant Evarist, Papa i màrtir
Canonització Antiga
Festivitat 26 d'octubre

Evarist (Antioquia, ? - Roma, c.106/107) va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere. des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107. No se sap gairebé res sobre la seva vida i el seu pontificat. La cronologia del seu pontificat es situa en el període entre el 98/99 i el 106/107, aproximadament. A banda d'això, hi ha un buit d'informació en el seu mandat, la poca informació la dóna el Liber Pontificalis i, tanmateix, les disposicions que esmenta són considerades falses.

Com a bisbe de Roma, l'Església Catòlica el considera papa. Tanmateix, aquest títol no va ser adoptat fins més tard. Evarist està ubicat en un període incipient de l'Església Romana, en què la jerarquia eclesiàstica no està marcada i el bisbe de Roma no n'és la màxima autoritat. De fet, possiblement no es diferenciava gaire d'un prevere.

Venerat com a sant, se'l va considerar màrtir, però aquest fet no està constatat històricament i no té referències en els autors antics, motiu pel qual s'ha acabat considerant fals. De fet, actualment no apareix al calendari festiu. Antigament la seva festivitat se celebrava el 26 d'octubre, però va ser suprimida del calendari el 1969.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

El Liber Pontificalis diu que Evarist era d'origen grec, concretament de la ciutat d'Antioquia, fill d'un jueu anomenat Judà, originari de Betlem.[1] Eventualment, es converteix al cristianisme i, després es traslladaria a Roma.[2] El seu nom és d'origen grec, seguint la tradició de portar un nom grec que és repeteix en molts altres casos en els primers bisbes de Roma. Està compost per Eu i aristos (Eυάριστος). Els seus diferents significats són «apropiat per complaure», «servicial» i «bo entre els millors». D'altra banda, malgrat que és més conegut com a Evarist, hi ha una altra forma citada en el Catàleg Liberià, que l'anomena Aristus. El significat d'aquesta versió del seu nom és «selecte».[3][4]

Pontificat[modifica | modifica el codi]

Evarist és el primer bisbe de Roma a partir del qual la llista de successió episcopal no té més confusions, o no hi ha una duplicació com succeeix amb el cas d'Anaclet, i a partir del seu episcopat les llistes dels autors antics segueixen el mateix ordre. En els catàlegs papals del segle II emprats per Ireneu de Lió i Hipòlit de Roma, apareix com el quart successor de sant Pere. En termes generals s'acostuma a seguir la que escrigué Ireneu, que és de fet un dels autors més antics, fent-lo successor immediat de Climent I, que així mateix havia succeït a Anaclet, identificat per Ireneu com una sola persona.[5][6][7]

Pel que fa a la seva cronologia, se li atribueix generalment un pontificat de vuit anys, que cobreix el final del segle I i el tombant del segle II. Les dates concretes són aproximades, segons les variacions de les fonts antigues, i són situades entre 98/99 i 106/107, data aproximada de la seva mort. Així, per exemple, Eusebi de Cesarea l'esmenta al voltant d'aquestes dates, en el període del 99 al 108, iniciant el seu mandat el tercer any de regnat de l'emperador Trajà, a diferència del Catàleg Liberià i altres catàlegs romans posteriors, així com Agustí d'Hipona i Optat, que atorgant-li un pontificat de tretze anys, diu que regnà del 96 al 108.[5][6][7]

Al Liber Pontificalis, se li atribueix l'assignació de les esglésies definides com a títol de preveres romans, i la divisió de la ciutat en set diaconats, el que es coneix avui com parròquia eclesiàstica, instituint els primers diaques. Tanmateix, aquesta institució és més tardana a l'època d'Evarist i, per tant, la seva atribució és incorrecta.[5] Tres decretals pseudoisidorianes de caràcter apòcrif atribueixen quatre epístoles a Evarist.[6]

Mort[modifica | modifica el codi]

La seva mort està situada el 106 o el 107. Segons el Liber Pontificalis, va ser enterrat al turó Vaticà, a prop de la tomba de sant Pere, com van fer els seus predecessors.[8] La dada d'enterrament és probablement creïble en comparació a la resta que ofereix el Liber.[5] El martiri d'Evarist no està històricament comprovat, de fet, ni tan sols està basat en cap mena de tradició hagiogràfica. El seu nom apareix a la llista de bisbes romans del Martyrologium Hieroymianum en el dia 23 de desembre. Aquesta commemoració es present el 27 d'octubre al Martirologi d'Adonis, i més tard va ser col·locat el 26 d'octubre al Martirologi Romà. Tanmateix, la seva festivitat no va ser inclosa en el Calendari Romà el 1969, perquè la tradició de la seva mort i el seu caire de màrtir no tenia fonaments.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Loomis, 1916, p. 9.
  2. Guiley, 2001, p. 103-104.
  3. Albaigés, 1993, p. 108.
  4. «The Chronography of 354 AD. Part 13: Bishops of Rome» (en anglès). The Tertulian Project. [Consulta: 20 juliol 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Kirsch, 1913.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Scorza Barcellona, 2000.
  7. 7,0 7,1 Wace; Piercy, 1911.
  8. Loomis, 1916, p. 10.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Climent I
Papa
97 - 105
Succeït per:
Alexandre I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Evarist Modifica l'enllaç a Wikidata