Evenkis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Evenkis
Població total 67.000 (2002)
Regions amb poblacions significatives
Rússia, República Popular de la Xina, Mongòlia
Llengua evenki, rus
Religió Xamanisme, cristianisme ortodox,
budisme tibetà
Grups humans relacionats
Evens, oroqen, orotx,
altres pobles tungusos

Els evenkis o evenki (obsolet: tungús o tunguz, autònim: Эвэнки, evenki) són un poble nòmada del nord d'Àsia que parla una llengua, l'evenki, de la família de llengües manxú-tungús. A Rússia, els evenkis (rus Эвенки, evenki; població 35.527, segons el cens rus del 2002), són reconeguts com a un dels Pobles indígenes del Nord de Rússia. A la Xina, els evenki (xinès simplificat:鄂温克族; Pinyin: èwēnkè zú; població 30.505, cens del 2000) són un dels 56 grups ètnics oficialment reconeguts per la República Popular de la Xina.

Solon[modifica | modifica el codi]

Els solon és el nom que reben a Xina la població d'evenkis que viuen a l'extrem nord de la regió històrica de Manxúria, a la zona entre els rius Argun i Amur, a la vora del riu Nonni. Són bilingües evenki i dagur. Són els descendents dels solang d'ètnia tungús, que ja vivien a la zona abans de Genguis Khan. Els solon es van sotmetre a Genguis Khan el 1202, després de la destrucció per conqueridor del khanat dels seus veïns tàtars. En endavant van pagar tribut.

Costums[modifica | modifica el codi]

Els nenets els anomenaven tia (Germà petit), però ells s'anomenaven boia, boie, donki o evenki, "poble", encara que els tàtars i iacuts els anomenaren tungus (de tinghiz). En general eren ramaders de rens, cavalls i gossos, caçadors i pescadors. Alguns eren nòmades i duien el pèl recollit en una cua, es tatuaven la cara i els dones casades duien les trenes sobre el pit. Es dividien en grups territorials o clans amb noms particulars acabats en oron (ren), el seu animal tòtem.

Vestien el kunnu, una mena de pantaló, i duien paliima (ganivet d'os), una llança curta per a caçar. Els habitatges o arahan, també anomenats chum, eren tendes còniques fetes de pells, teles i escorça de bedoll, consta de tres pals units per la part superior que n'aguanten d'altres i que varien en nombre segons la mida, tenien la llar al centre i dormien en sacs al seu voltant.

La tribu era composta de diversos clans patrilineals i constitueix una unitat territorial i lingüística. Els clans són exogàmics i tenen esperits tutelars i llocs específics per a cerimònies i enterraments.

Cabana evenki al museu etnogràfic d'Ulan Udè, Rússia.

Menjaven carn de ramat i llet. La poligàmia només la practicaven els rics. La dona era comprada per 20 rens i havia de dur aixovar, però el parentiu no era obstacle pel matrimoni. Les dones eren esclaves del marit, i aquest podia prestar-la o llogar-la per diners o hospitalitat a minaires, cosacs i visitants. També podia pagar-les amb anys de treball o intercanviar les esposes.

La mort era considerada terrible. Posaven els cadàver en una soiva (caixa de fusta) amb els objectes personals i els lligaven als arbres, o bé els tapaven amb pedres. No els enterraven perquè creien que dessota terra hi havia esperits dolents. Creien en Boa, déu suprem dels cels, amb el qual es comunicaven els xamans.

Història[modifica | modifica el codi]

Fins al segle XIII vivien a les muntanyes de Shan Alin, d'on foren expulsats pels mongols de Gengis Khan. Així s'establiren a la zona i desplaçaren alhora els pobles paleosiberians que hi vivien. Fins al 1606 no tindrien contacte amb els russos, que els imposarien tribut.

El primer europeu que els va descriure fou el neerlandès Isaac Massa el 1612 a Descriptio ac delimitatio geographica detectionis Freti, i el 1695 contactaren amb Isbrant Ides. El 1720-1727 foren descrits per l'alemany Merschersmitt, i alguns acompanyaren als manxús en les seves campanyes per la Xina i el Turquestan. El 1750 uns 4.000 a Transbaikàlia organitzaren un regiment cosac.

Durant el segle XIX els russos penetraren al seu territori i hi fundaren ciutats com Krasnoiarsk, Khabàrovsk i altres el 1858. El 1856 Matthias Castrén els va fer una gramàtica (Grundzüge einer tungusischen sprachlere nebst kurzem worterverzeichniss) i algun recull de la seva rica tradició oral. El 1897 foren organitzats com a petita noblesa hereditària local 371 cosacs evenkis.

Durant dos segles van patir els efectes de la colonització i política de far west primer tsarista i després soviètica, alcoholisme i degradació cultural. Per evitar-ho, el 1927 es va a dur a terme una forta campanya de conscienciació política per reorganitzar-los sobre base territorial, i les autoritats comunistes crearen el 1930 el districte autònom dels evenki, però només comprenia el 20,3% dels evenki. El districte de Vitym-Olyokma, creat alhora, fou liquidat poc després. El 1920 eren el 28% cristians ortodoxos nominals, però encara practicaven el xamanisme. Posteriorment patiren la col·lectivització i la russificació que els ha dut a perdre la cultura pròpia.

La construcció proposada a l'inici del segle XXI de la presa hidroelèctrica del Tunguska Inferior a Sibèria amenaça d'inundar gran part dels territoris dels evenkis utilitzats com a pastures des de temps immemorial. La mesura ha estat qualificada de genocidi per les associacions oposades i el experts legals.[1] Els evenkis han sabut atreure suport a la seva causa i han aconseguit aturar el projecte; el suport ha vingut dels grups ecologistes, dels defensors de les minories, i dels experts legals internacionals; un d'aquestos, Dmitriy Verkhoturov, afirmà que la convenció de les Nacions Unides contre el genocidi de 1948 defineix com a tal a totes les accions comeses amb intenció de destruir en tot o en part un grup nacional, ètnic, racial o religiós i privar a un poble de les condiciones necessàries per viure en el seu model cau dins aquest termes.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Evenkis
  1. [enllaç sense format] http://www.regrus.info/anounces/3/302.html i http://www.mari.ee/rus/articles/soc/2008/03/04.html

Vegeu també[modifica | modifica el codi]