Evolució territorial de Mèxic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'evolució territorial de Mèxic al llarg de la seva història com a país independent; El trastorn territorial limítrof de Mèxic va estar afectada per diversos decrets presidencials i imperials, des de la Llei de Bases per a la convocatòria al congrés constituent fins a l'acta constitutiva de la federació que van determinar l'extensió territorial nacional com a la resultant de la integració de les jurisdiccions que van correspondre en el seu moment a la Nova Espanya, la capitania general de Yucatán i Guatemala i els Regnes autònoms d'Orient i Occident; i que al seu torn establix la independència d'Espanya.

Organitzacions territorials[modifica | modifica el codi]

Agustín Cosme Damián de Iturbide y Arámburu, Primer Emperador de Mèxic, General de l'Exèrcit Reialista i President de la Regència.
José Miguel Ramón Adaucto Fernández y Félix, Primer President de Mèxic.
Maximilià I de Mèxic, Últim Emperador de Mèxic. Durant el Segon Imperi Mexicà, l'emperador va realitzar Una nova divisió del Territori Nacional.

Intendències[modifica | modifica el codi]

En la ciutat de Còrdoba, va ser l'escenari on el màxim cap de les forces independentistes trigarantes, Agustín de Iturbide, i l'últim virrei que acabava d'arribar d'Espanya, Juan O'Donojú, es van trobar per a fer el que cap altre havia fet abans en el territori, signar la independència de la colònia; Establix la independència per a sempre d'Espanya. Sota el govern d'Agustín de Iturbide, és quan Mèxic va tenir la seva major extensió territorial, ja que els territoris de la Capitania General de Guatemala s'annexionaren a l'Imperi. L'imperi mexicà va disposar que s'havia de mantenir el sistema creat per la real ordenança d'intendents que dividia el territori de la Nova Espanya en 12 intendències, 3 governs i 2 províncies internes.

Estats i territoris[modifica | modifica el codi]

L'acta constitutiva de la federació determina l'extensió territorial nacional com a la resultant de la integració de les jurisdiccions que van correspondre en el seu moment a la Nova Espanya, la Capitania General de Yucatán i les Províncies internes d'Orient i Occident; establix la independència per a sempre d'Espanya; ratifica el principi de sobirania popular, confirma la pertinença perpètua de l'Estat a la religió catòlica, apostòlica i romana; adopta un règim de govern en la forma de república representativa popular i federal; reconeix la sobirania dels Estats que conformen la unió federal; divideix el poder suprem de la federació en legislatiu, executiu i federal; igualment divideix en tres poders els govern dels Estats federats; crea un poder legislatiu dividit en dos càmeres, la de senadors i la de diputats; consolida el principi d'igualtat de les persones davant la llei; integra també els drets fonamentals de les persona i del ciutadà, tals com la llibertat de creença, d'escriure i publicar idees.[1]

Departaments[modifica | modifica el codi]

En el govern d'Antonio López de Santa Anna ratifica les Set Lleis per decret presidencial, aquestes lleis van ser una sèrie de seqüències constitucionals que van alterar l'estructura de la república mexicana, a principis del segle XIX. Les lleis van ser promogudes pel president de Mèxic i promulgades pel president interí de Mèxic, José Justo Corro, el 30 de desembre de 1836. Aquestes mesures d'enfocament central van ocasionar la declaració de la independència de Texas, Yucatán i altres entitats sense conformació per aquestes polítiques, i que a pesar de la tendència conservadora, les lleis van contemplar la divisió de poders. On els estats federals serien departaments amb governadors i legisladors electes pel president de Mèxic.[2][3]

Departaments Imperials[modifica | modifica el codi]

Durant la instauració del Segon Imperi Mexicà, l'emperador Maximilià I de Mèxic va realitzar una nova divisió del territori nacional de Mèxic ajudat per Manuel Orozco y Berra, de la qual, el país de Mèxic quedava dividit en 50 departaments imperials pels seus límits naturals amb una extensió superficial a la seva configuració territorial, clima i elements de producció equitatius al nombre d'habitants, on es va prendre en compte els elements geogràfics per a la delimitació de les jurisdiccions territorials i per al futur desenvolupament de les noves demarcacions, i assolí una millor influència comercial entre les entitats. Maximilià va ser contactat per primera ocasió pels conservadors mexicans, els quals buscaven un príncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexicà que estaven planejant amb el suport de França i de l'Església catòlica. Maximilià va decidir acceptar l'oferta, no sense abans renunciar a tots els seus títols a fi d'evitar qualsevol ingerència del seu germà en les polítiques del seu futur govern.

Estats Federats[modifica | modifica el codi]

En l'última organització territorial per la Constitució Política dels Estats Units Mexicans de 1917, la constitució vigent, que va néixer a partir dels ideals de la Revolució Mexicana con 31 estats federats i un districte federal.

Evolució territorial[modifica | modifica el codi]

1821-1823[modifica | modifica el codi]

  • 27/09 - 1821, És decretat la Regència Mexicà.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Las Californias.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Nuevo México.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Texas.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Nueva Vizcaya.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Coahuila.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Nuevo Reino de León.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Nuevo Santander.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Sonora.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Zacatecas.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de San Luis Potosí.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Guanajuato.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de México.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Puebla.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Mérida de Yucatán.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Querétaro.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Guadalajara.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Valladolid.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Oaxaca.
  • 27/09 - 1821, S'erigeix la Intendència de Veracruz.
  • 29/10 - 1821, S'erigeix la Intendència de Guatemala
  • 29/10 - 1821, S'erigeix la Intendència de Hondures.
  • 29/10 - 1821, S'erigeix la Intendència de El Salvador.
  • 29/10 - 1821, S'erigeix la Intendència de Nicaragua.
  • 29/10 - 1821, S'erigeix la Intendència de Costa Rica.
  • 11/04 - 1822, És decretat la Segona Regència Mexicà.
  • 19/05 - 1822, És decretat el Primer Imperi Mexicà.
  • 02/01 - 1822, S'annexen les Intendències d'Amèrica Central com Regne de Guatemala.

1824-1829[4][5][modifica | modifica el codi]

  • 31/01 - 1824, És decretat la República Federal.
  • 03/02 - 1824, S'erigeix l'Estat de Coahuila i Texas.
  • 31/01 - 1824, S'erigeix l'Estat de Guanajuato.
  • 31/01 - 1824, S'erigeix l'Estat de Jalisco.
  • 31/01 - 1824, S'erigeix l'Estat de Michoacán.
  • 31/01 - 1824, S'erigeix l'Estat de Tamaulipas.
  • 31/01 - 1824, S'erigeix l'Estat de Veracruz.
  • 03/02 - 1824, S'erigeix l'Estat de Coahuila i Texas.
  • 18/03 - 1824, S'erigeix l'Estat de Puebla.
  • 26/04 - 1824, S'erigeix l'Estat de San Luis Potosí.
  • 07/05 - 1824, S'erigeix l'Estat de Nuevo León.
  • 01/06 - 1824, S'erigeix l'Estat de Oaxaca.
  • 06/07 - 1824, S'erigeix l'Estat de Chihuahua.
  • 12/09 - 1824, S'erigeix l'Estat de Occidente.
  • 14/09 - 1824, S'erigeix l'Estat de Chiapas de la província de Chiapas.
  • 04/10 - 1824, Se segrega la Intendència de Guatemala.
  • 04/10 - 1824, Se segrega la Intendència de El Salvador.
  • 04/10 - 1824, segrega la Intendència de Hondures.
  • 04/10 - 1824, segrega la Intendència de Nicaragua.
  • 04/10 - 1824, segrega la Intendència de Costa Rica.
  • 04/10 - 1824, S'erigeix l'Estat de Durango de l'Estat de Chihuahua.
  • 04/10 - 1824, S'erigeix l'Estat de Mèxic.
  • 04/10 - 1824, S'erigeix l'Estat de Querétaro.
  • 04/10 - 1824, S'erigeix l'Estat de Tabasco.
  • 04/10 - 1824, S'erigeix l'Estat de Yucatán.
  • 04/10 - 1824, S'erigeix l'Estat de Zacatecas.
  • 04/10 - 1824, Se segrega el Territori de Colima de l'Estat de Jalisco.
  • 04/10 - 1824, Se segrega el Territori de Baixa Califòrnia de Las Californias.
  • 04/10 - 1824, Se segrega el Territori de Alta Califòrnia de Las Californias.
  • 18/11 - 1824, Se segrega el Districte Federal dl'Estat de Mèxic.
  • 24/11 - 1824, Se segrega el Territori de Tlaxcala de l'Estat de Puebla.

1830-1838[6][modifica | modifica el codi]

  • 14/10 - 1830, S'erigeix el Estat de Sinaloa de el Estat d'Occident.
  • 14/10 - 1830, S'erigeix el Estat de Sonora de el Estat d'Occident.
  • 28/01 - 1835, Separatisme de el Estat de Zacatecas.
  • 11/05 - 1835, Es reincorpora el Estat de Zacatecas.
  • 23/05 - 1835, Se segrega el Territori de Aguascalientes de el Estat de Zacatecas.
  • 23/05 - 1835, Territoris i Estats adquireixen categoria de Departaments.
  • 19/04 - 1837, És decretat la primer República Central.
  • 02/03 - 1836, Separatisme de el Estat de Texas.
  • 02/03 - 1836, S'erigeix el Estat de Coahuila.
  • 02/03 - 1836, S'erigeix la República de Texas.
  • 30/12 - 1836, S'annexa el Territori de Colima a el Departament de Michoacán.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Aguascalientes.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Puebla.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de San Luis Potosí.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Califòrnia.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Chiapas.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Coahuila i Texas.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Durango.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Guanajuato.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Mèxic.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Michoacán.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Nou Mèxic.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Queretaro.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Sonora.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Tabasco.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Tamaulipas.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Veracruz.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Jalisco.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Zacatecas.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Yucatán.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Chiapas.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Nuevo León.
  • 30/12 - 1836, S'instituïx com Departament de Oaxaca.

1839-1848[7][modifica | modifica el codi]

  • 01/02 - 1839, Es dissol la Federació de Centreamèrica.
  • 17/01 - 1840, S'uneixen els Estats de Coahuila, Nuevo León i Tamaulipas.
  • 17/01 - 1840, S'erigeix la República del Río Grande.
  • 06/05 - 1840, Se segrega Hondures Britànica de Guatemala.
  • 06/11 - 1840, Es dissol la República del Río Grande.
  • 06/11 - 1840, Es restablece el Estat de Coahuila.
  • 06/11 - 1840, Es restablece el Estat de Nuevo León.
  • 06/11 - 1840, Es restablece el Estat de Tamaulipas.
  • 13/02 - 1841, 1° separatisme de el Estat de Tabasco.
  • 03/09 - 1841, S'annexa el partit de Huimanguillo a el Estat de Tabasco.
  • 14/11 - 1841, Es reverteix l'annexió del Huimanguillo.
  • 14/11 - 1841, Es reincorpora el Estat de Tabasco.
  • 16/03 - 1841, 1° Separatisme de el Estat de Yucatán.
  • 16/03 - 1841, S'erigeix la República de Yucatán.
  • 10/10 - 1841, Es decreta 1° Dictadura.
  • 11/09 - 1842, La regió Soconusco s'annexa a el Estat mexicà de Chiapas.
  • 04/06 - 1843, Es decreta 2° República Central Mexicà.
  • 05/12 - 1843, Es dissol la República de Yucatán.
  • 05/12 - 1843, Es reincorpora el Estat de Yucatán.
  • 29/12 - 1845, S'annexa la República de Texas als Estats Units.
  • 06/08 - 1846, Es decreta 2° República Federal Mexicà.
  • 02/11 - 1846, 2° separatisme de el Estat de Yucatán.
  • 19/11 - 1846, 2° separatisme de el Estat de Tabasco.
  • 28/12 - 1846, Es reincorpora el Estat de Tabasco.
  • 02/02 - 1848, Estats Units s'ensenyoreix des de Riu Bravo fins a Riu Nueces.
  • 17/08 - 1848, Es dissol la República de Yucatán.
  • 17/08 - 1848, Es reincorpora el Estat de Yucatán.
  • 20/05 - 1848, Es perd el Territori d'Alta Califòrnia.
  • 20/05 - 1848, Es perd el Territori de Nou Mexico.

1849-1867[8][9][modifica | modifica el codi]

  • 27/10 - 1849, Se segrega el Estat de Guerrero de Mèxic, Michoacán i Puebla.
  • 08/02 - 1853, Es decreta 2° Dictadura.
  • 01/12 - 1853, El districte de Tuxpan s'annexa a el Estat de Veracruz.
  • 20/06 - 1854, Es perden 339,370 hectàrees per La Mesilla.
  • 19/02 - 1856, S'annexa el Estat de Coahuila a el Estat de Nuevo León.
  • 09/12 - 1856, S'erigeix el Estat de Tlaxcala.
  • 05/02 - 1857, S'erigeix el Estat de Aguascalientes.
  • 05/02 - 1858, S'erigeix el Estat de Colima.
  • 18/05 - 1858, Se segrega el Estat de Campeche de el Estat de Yucatán.
  • 04/02 - 1861, S'erigeixen els Estats Confederats d'Amèrica.
  • 21/07 - 1863, Es decreta 3° Regència.
  • 10/04 - 1864, Es decreta 2° Imperi.
  • 03/03 - 1865, S'adquireix la divisió territorial de el Segon Imperi Mexicà.
  • 03/03 - 1865, S'instituïxen els Departaments Imperials.
  • 12/05 - 1865, Es dissolen Els Estats Confederats d'Amèrica.

1867-1981[10][modifica | modifica el codi]

  • 01/12 - 1867, Es decreta 3° República Federal.
  • 15/05 - 1867, Es dissol la divisió territorial de l'Imperi Mexicà.
  • 24/02 - 1868, Se segrega el Estat de Coahuila de el Estat de Nuevo León.
  • 18/11 - 1868, Es restaura el Estat de Coahuila.
  • 16/01 - 1869, Se segrega el Estat de Hidalgo de el Estat de Mèxic.
  • 16/04 - 1869, Se segrega el Estat de Morelos de el Estat de Mèxic.
  • 12/12 - 1884, S'erigeix el Territori de Nayarit de el Estat de Jalisco.
  • 24/11 - 1902, S'erigeix el Territori de Quintana Roo de el Estat de Yucatán.
  • 07/02 - 1931, Se segrega el territori Nord de Baixa Califòrnia de Baixa Califòrnia.
  • 07/02 - 1931, Se segrega el territori Sud de Baixa Califòrnia de Baixa Califòrnia.
  • 01/12 - 1884, Es decreta 3° Dictadura.
  • 21/05 - 1911, Revolució Mexicana.
  • 26/01 - 1917, S'erigeix el Estat de Nayarit.
  • 01/06 - 1920, Es decreta 1° República Constitucional.
  • 21/11 - 1952, S'erigeix el Estat de Baixa Califòrnia de el territori Nord de Baixa Califòrnia.
  • 08/10 - 1974, S'erigeix el Estat de Baixa Califòrnia Sud de el territori Sud de Baixa Califòrnia.
  • 08/10 - 1974, S'erigeix el Estat de Quintana Roo de el Estat de Yucatán.
  • 21/09 - 1981, S'erigeix Belize de la Hondures Britànica.

Nova Espanya a Mèxic[modifica | modifica el codi]

Mapa del virregnat de Nova Espanya l'any 1800 (sense incloure les Filipines)
Mapa del virregnat de Nova Espanya l'any 1819, després del Tractat d'Adams-Onis
Article principal: Nova Espanya

La divisió territorial del virregnat de Nova Espanya que va ser atorgat al Mèxic independent.[11]

Governacions Províncies Majors Actualitat
Regne de Mèxic Regne de Mèxic Imperi espanyol Valladolid[12]
Imperi espanyol Mèxic
Imperi espanyol Tlaxcala
Imperi espanyol Puebla de los Ángeles
Imperi espanyol Oaxaca
San Luis Potosí San Luis Potosí
Michoacán Michoacán
Sense bandera Guanajuato
Veracruz Veracruz
Querétaro Querétaro
Hidalgo Hidalgo
Sense bandera Mèxic
Tlaxcala Tlaxcala
Morelos Morelos
Puebla Estat de Puebla
Guerrero Guerrero
Oaxaca Oaxaca
Ciutat de Mèxic Ciutat de Mèxic
Regne de Yucatán Regne de Yucatán Imperi espanyol Mérida
Imperi espanyol Campeche
Imperi espanyol Tabasco
Yucatán Yucatán
Quintana Roo Quintana Roo
Campeche Campeche
Tabasco Tabasco
Sense escut Nuevo Reyno de León Imperi espanyol Nuevo León Nuevo León Nuevo León
Nuevo Reino de Galícia Nuevo Reino de Galícia Imperi espanyol San José de Nayarit[13]

[14]


Imperi espanyol Xalisco
Imperi espanyol Colima
Imperi espanyol Los Zacatecas
Nayarit Nayarit
Jalisco Jalisco
Colima Colima
Aguascalientes Aguascalientes
Zacatecas Zacatecas
Sense escut Regne de Guatemala Imperi espanyol Guatemala
Imperi espanyol El Salvador
Imperi espanyol Hondures
Imperi espanyol Nicaragua
Imperi espanyol Costa Rica
Chiapas Chiapas
Belize Belize
Guatemala Guatemala
El Salvador El Salvador
Hondures Hondures
Nicaragua Nicaragua
Costa Rica Costa Rica
Califòrnies Califòrnies[15] Imperi espanyol Nova Califòrnia
Imperi espanyol Vella Califòrnia
Baixa Califòrnia Baixa Califòrnia
Baixa Califòrnia Sud Baixa Califòrnia Sud
Califòrnia Califòrnia
Nevada Nevada
Arizona Arizona
Utah Utah
Sense escut Santa Fe[16] Imperi espanyol Nou Mèxic Nou Mèxic Nou Mèxic
Texas Texas
Colorado Colorado
Sense escut Nova Navarra[17] Imperi espanyol Cinaloa
Imperi espanyol Sonora
Sonora Sonora
Sinaloa Sinaloa
Sense escut Nova Biscaia Imperi espanyol Chihuahua
Imperi espanyol Guadiana
Chihuahua Chihuahua
Durango Durango
Sense escut Nova Extremadura Imperi espanyol Coahuila Coahuila Coahuila
Sense escut Nova Filipines Imperi espanyol Texas Texas Texas
Sense escut Nou Santander Imperi espanyol Tamaulipas Tamaulipas Tamaulipas

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Constitución Federal de los Estados Unidos Mexicanos 1824 (castellà)
  2. El Supremo Poder Conservador (castellà)
  3. Acta Constitutiva y de Reforma (castellà)
  4. Efemèrides Nacionals Gener - Febrer (castellà)
  5. Efemèrides Nacionals Març - Abril (castellà)
  6. Efemèrides Nacionals Maig - Juny (castellà)
  7. Efemèrides Nacionals Setembre - Octubre (castellà)
  8. Efemèrides Nacionals Julio - Agos (castellà)
  9. Segon Imperi Mexicà (castellà)
  10. Efemèrides Nacionals Novembre - Desembre (castellà)
  11. Nova Espanya a Mèxic (castellà)
  12. Aquesta regió va ser coneguda també com Michoacán
  13. Aquesta província va ser considerada com Nou Toledo, una regió a part del Nuevo Reino de Galícia.
  14. Aquesta província va ser considerada part de la província de Xalisco
  15. Aquesta regió va ser coneguda també com Califòrnia ó com dues regions distintes; Nova Califòrnia i Vella Califòrnia
  16. Aquesta regió va ser coneguda també com Nou Mèxic
  17. Aquesta regió va ser coneguda també com Occident, Sonora i Sinaloa o Nova Andalusia

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Mèxic

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]