Exèrcit Nacional de Somàlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Exèrcit Nacional de Somàlia són les forces armades de Somàlia.

Fins al 1991 va estar format per quatre branques:

Va quedar dissolt de facto el 1991. El nom d'Exèrcit Nacional Somali fou donat a la branca militar del Front Nacional Somali.

El primer intent seriós de reconstruir l'Exèrcit Nacional de Somàlia fou un acord entre el Govern Federal de Transició (GFT) i la Unió de Corts Islàmiques de Somàlia (UCI) de 5 de setembre del 2006 però no es va concretar.[1][2] Després de la derrota de la UCI (desembre del 2006) un acord del govern va establir el desarmament de les milícies i l'entrada d'alguns dels seus membres a l'exèrcit.

Història[modifica | modifica el codi]

El guerrer somali (waranle) gaudeix de prestigi social, i tots els somalis són considerats potencials guerrers excepte el homes de religió (wadaad).

A la Somàlia Italiana es van crear 8 batallons d'infanteria àrab-somali i unitat irregulars amb oficials italians (dubats), que servien com a guàrdia de frontera i policia tribal. Hi havia també una artilleria somali i la gendarmeria (zaptie), que en conjunt formaven el Cos Reial de Tropes Colonials (1889-1941).

A la Somàlia Britànica es va crear el Somaliland Camel Corps.

Amb la independència el 1960 es va formar l'Exèrcit Nacional de Somàlia amb un petit nombre de forces amb armament lleuger, i oficials entrenats a la Gran Bretanya, Egipte i Itàlia. Després de 1964 va rebre també assistència de la Unió Soviètica. Després del 1969 l'exèrcit fou entrenat per consellers soviètics i cubans.

L'exèrcit va entrar en combat per primer cop el 1964 en el conflicte amb Etiòpia al Ogaden, quan va entrar en combat en ajut de la guerrilla de l'Ogaden (uns tres mil homes) que s'havien revoltat el 1963. El combats van durar del gener al març del 1964. Vegeu Primera guerra etíop-somali.

L'exèrcit es va reforçar amb ajut soviètic i es van formar dotze divisions, 4 brigades de tancs, 45 brigades de infanteria mecanitzada, 4 brigades d'operacions especials, 1 brigada de míssils, 3 brigades d'artilleria, 30 batallons de camp i 1 batalló de defensa aèria. La Defensa Aèria es va dividir en 7 brigades.

A més de la Força Aèria de Somàlia existia un petit cos de marina amb alguns vaixells i míssils. La Forca de Policia Somali estava militaritzada i considerada part de l'Exèrcit Nacional de Somàlia.

El 2000 es va formar el Govern Nacional de Transició (GNT) amb poc control sobre el terreny però reconegut per la comunitat internacional. No va aconseguir crear un autèntic exèrcit nacional per l'oposició del Consell de Reconciliació i Restauració de Somàlia i l'existència de moltes milícies. Va formar un cos anomenat Exèrcit Nacional Somali el 2001. El gener del 2002 va nomenar comandant en cap al general Ismail Qasim Naji.[3][4]

L'Exèrcit Nacional estava format el 2002 per 2.010 soldats i 90 dones soldat.[5]

El successor del GNT, el GFT va establir les seves pròpies forces dependents directament del ministeri de Defensa en coordinació amb les forces aliades de l'Aliança de la Vall del Juba, Puntland, Exèrcit de Resistència Rahanweyn (Somàlia del Sud-oest), i després l'estat de Galmudug, a més d'alguns senyors de la guerra. Somalilàndia té el seu propi exèrcit (vegeu Forces Armades de Somalilàndia).

Els etíops han creat un cos de soldats professionals (2007) degut a la manca de disciplina dels soldats fins aleshores.[6][7] Una unitat de soldats professionals ha estat entrenada per els consellers militars d'Etiòpia.[8]

Comandants en cap[modifica | modifica el codi]

  • General Ismail Qasim Naji, nomenat pel GNT el gener del 2002 i pel GFT l'abril del 2005[9]
  • Coronel Barre Adan Shire Hiiraale, ministre de Defensa del GFT.

Les forces reals del GFT són:

Força Commandant Soldats Centre/Àrea Notes
Aliança de la Vall del Juba (JVA) Coronel Abdikhadir Adan Shire "Barre Hiiraale" 8.000/15.000 Vall del Juba Oposat durant anys al general "Morgan" del Moviment Patriòtic Somali, des del 2004 membre també del GFT. Partidari de l'autonomia de Jubaland
Moviment Patriòtic Somali-Consell de Reconciliació i Restauració de Somàlia (facció Jess) Coronel Mohamed Omar Jees 2.000 Vall del Juba; clan ogadeni Oposat al GNT i aliat del GFT[11] i a la CIA[12]
Aliança per la Restauració de la Pau i Contra el Terrorisme (ARPCT), forces del senyors de la guerra de Mogadiscio i altres, dissolta de fet el juny del 2006 i altre cop el gener del 2007, integrada teòricament a l'Exèrcit Nacional. Varis, incloent Abdi Qeybdid (després cap de Galmudug), Mohamed Afrah Qanyare i Mohamed Dhere de Jowhar ~10.000
[13]
Mogadishu Diversos clans molts hawiye; ARPCT va tenir el suport de la CIA el 2006;[14]
Exèrcit de Resistència Rahanweyn (ERR) Hasan Muhammad Nur Shatigadud 5.000 Baidoa (capital), Bay i Bakool Cap del govern autònom de Somàlia del Sud-oest
Jowhar Mohamed Omar Habeb "Mohamed Dhere" 5.000 Jowhar i Mogadishu Basat principalment a Jowhar
Puntland Mohamud Muse Hersi 10.000 Garowe (capital) President de l'estat autònom de Puntland
Galmudug Abdi Qeybdid 1.000 Galkacyo del sud Un dels senyors de la guerra de Mogadisció, del clan habar gedir; president de l'estat autònom de Galmudug des de 2006

El GFT planeja crear un exèrcit de 30000 homes entrenats per Itàlia.[15] El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va establir un pla d'entrenament amb la missió anomenada IGASOM[16] que encarregava la tasca a la Unió Africana i a l'IGAD, i que fins ara no s'ha posat en marxa.

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]