Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
L'exèrcit dels Estats Units és el principal cos de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica. La seva principal responsabilitat són les operacions militars terrestres. L'any 2007 hi havia 1.055.734 soldats en actiu, que es repertien en 519.472 soldats en actiu a l'exercit regular, 346.288 a la Guàrdia Nacional de l'Exèrcit (Army National Guard) i 189.975 a la Reserva de l'Exèrcit (United States Army Reserve) [1]
Història[modifica]Segle XVIII[modifica]The Continental Army fou creat el 14 de juny de 1775 pel Continental Congress com una força unificada per lluitar contra el Regne Unit i amb George Washington com a comandant en cap. Tot i no ser un bon estratega, Washington emprearia diferents tàctiques per véncer els britànics. Amb la decisiva victória a la batalla de Yorktown, i l'ajuda de França, el Continental Army faria retrocedir a l'exèrcit britànic, i amb el tractat de París, s'aconseguiria la independència dels Estats Units. Després de la guerra, aquest exèrcit fou desarmat, i el nou pais quedà en mans de milicians amateurs. De totes maneres, les guerres i conflictes amb els indis promogueren la creació d'un exèrcit entrenat estatunidenc. La primera unitat d'aquest nou exèrcit, fou la the Legion of the United States creada el 1791. Segle XIX[modifica]La guerra de 1812 (1812-1815), fou el segon gran enfrontament entre els EUA i tropes britànics, i una de les que més baixes estatunidenques provoca. Durant aquesta guerra, tropes estatunidenques intentaren envair Canadà, atac que fou repel·lit per les tropes britàniques que arribaren fins a Washington DC que fou cremada. Una de les victòries d'aquesta guerra per les tropes dels EUA fou la reconquesta de Nova Orleans que estava en mans britàniques, a mans de Andrew Jackson. Entre 1815 i 1860, l'esperit del manifest de pau de la guerra de 1812 marca els moviments de l'exèrcit dels EUA, que desplaçà les seves accions a l'oest on provocà la Guerra EUA-Mèxic, que consolidà el territori dels EUA amb les conquestes de Califòrnia, Nevada, Utah, Colorado, Arizona, Wyoming i Nou Mèxic. El 1861 esclatà la guerra de secessió on diferents estats del sud del país volgueren crear els Estats Confederats d'Amèrica (CSA). Precisament, l'atac de tropes de la confederació sobre posicions de l'exèrcit dels EUA a Fort Sumter a Charleston (Carolina del Sud) inicià el conflicte. Durant els dos primers anys de guerra, tots dos bàndols mantingueren les seves posicions fins que la superior indústria militar del nord permeté a les tropes del nord guanyar terreny als rebels, especialment a la batalla de Gettysburg que resultà decisiva per a la moral del sud. La guerra acabà amb la rendició de les tropes del sud, les quals patiren moltes baixes i desercions, l'abril de 1865. Acabada la guerra civil, l'exèrcit dels EUA es dedicà a resoldre per les armes el conflicte existent amb els pobles indis els quals resistiren la invasió que l'exèrcit feu al centre del pais. L'any 1898, els EUA tingueren la primera victòria militar de prestigi internacional quan derrotaren a l'exèrcit espanyol a la Guerra de Cuba. En aquesta guerra, on la tecnologia de les tropes estatunidenques era molt superior, moriren molts catalans enrolats en les tropes espanyoles. En aquelles batalles es va inspirar l'havanera El meu avi, que fa referencia a un dels vaixells espanyols que lluitaren contra l'armada dels EUA. Entre 1898 i 1913, els EUA s'enrolaren a la guerra contra Filipines i en la intervenció en diferents conflictes a l'Amèrica llatina que donarien a l'exèrcit estatunidenc prestigi internacional. Segle XX[modifica]
Posteriorment, vindria la segona guerra mundial. Després de l'atac japonés de Pearl Harbor, l'exèrcit dels EUA entraria en combat, tant en el front europeu, on fins el 1941 sols hi havia voluntaris, com en el front pacífic. 
Un cop les tropes soviètiques arribarien a Berlín i provocarien la caiguda del Tercer Reich, l'exèrcit dels EUA es centraria en la guerra del pacífic, on després d'una intensa campanya i les bombes de Hiroshima i Nagasaki provocaria la derrota japonesa a l'agost de 1945. Més d'un milió de soldats dels EUA perdrien la vida durant les operacions militars del seu exèrcit en la Segona Guerra Mundial.[2] Entre el 1950 i el 1953, tropes dels EUA participarien a la guerra de Corea sota el paraigües de Nacions Unides. Després de diferents avenços i retrocessos en suport de Corea del Sud contra el règim de Corea del Nord, i sobretot degut a la participació de la Xina comunista en la guerra donant suport a Corea del Nord, es pactaria un alto al foc que retornaria l'statuts quo a la península. Probablement, la guerra que més dura ha estat pels militars estatunidencs, així com per la població civil, fou la Guerra del Vietnam. Tot i que tropes dels EUA estaven a Vietnam des de 1959, les hostilitats bèl·liques començaren per John F. Kennedy l'any 1963, pocs dies abans de morir assassinat a Dallas, en suport a la república del Vietnam en contra del régim comunista establert per Vietnam del nord, la guerra s'allarga fins el 1975 i causà la mort de 58.209 soldats estatunidencs. Durant els anys 80, tot i no haver-hi guerres llargues, les tropes dels EUA participaren en la invasió de dos estats, l'illa de Grenada ordenada pel president Ronald Reagan i la de Panamà ordenada per George H. W. Bush. Un cop a començaments dels anys 90, la Unió Soviètica desapareixia i la tercera guerra mundial semblava esfumar-se del imaginari col·lectiu, tropes iraquianes de Sadam Hussein envaïen un dels aliats dels EUA, Kuwait l'agost de 1990. Aquest fet provocaria l'anomenada Guerra del Golf on tropes aliades sota ordres de Nacions Unides alliberarien Kuwait de les tropes iraquianes. Durant el mandat de Bill Clinton, l'exèrcit dels EUA va bombardejar posicions iraquianes de forma puntual, i participà en missions de pau ordenades per Nacions Unides a Somàlia i l'antiga Iugoslàvia. Segle XXI[modifica]
El 2003, el president George W. Bush assegurà que el govern de Saddam Hussein posseïa armes de destrucció massiva i demanar permís a la ONU per atacar el régim iraquià. La ONU denega el permís, i alguns estat de la OTAN com França o Bèlgica també es negaren a participar en l'atac. Finalment, Bush amb el suport de Tony Blair (Regne Unit), José María Aznar (Espanya) i José Manuel Durán Barrosso (Portugal) i amb la participació bélica de tropes estatunidenques i britàniques, invaïren l'Iraq i capturaren a Saddam Hussein qui fou entregat per l'exèrcit dels EUA a la polícia iraquiana, condemnat a mort i executat el 30 de desembre de 2006. En aquesta guerra, les baixes americanes foren minses, però foren acusats de matar a diferents periodistes, entre ells José Couso i Julio Anguita Parrado, el que provocà que el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón hagi demanat l'extradició dels soldats que provocaren aquestes morts. Tot i que la invasió fou ràpida, la post-guerra ha estat marcada pels continus atacs que han patit les tropes dels EUA per part de suïcides. Aquests atacs han provocat la mort de més de 3000 soldats des del final de la guerra. Estructura[modifica]El US Army és un dels 5 cossos militars que formen les forces armades estatunidenques, conjuntament amb:
La Guàrdia Nacional entrena com un cos més de l'exèrcit, però a diferència del cos regular, quan no està desenvolupant missions federals, resta a les ordres deol governador de l'estat on presten servei. DE totes maneres una ordre presidencial pot federalitzar la Guàrdia Nacional contra la voluntat del governor. Pel que fa a l'exèrcit de reserva la majoria de membres de la reserva són soldats a temps parcial que entrenen un cop al mes, el que es coneix com Battle Assembly i es reuneixen durant 2 o 3 setmanes de forma anual.[3] La jerarquia militar dels EUA té a sobre de tot el President dels EUA, qui és el comandant en cap, després el secretari d'estat i finalment el secretari de l'exèrcit, tots ells de caràcter civil.  L'exèrcit dels EUA es divideix en 10 components (Del més gran al més petit):
Des de 2003, l'exèrcit dels EUA anomena a seus membres Soldier (Soldats) com a resultat d'un acord entre els principals caps del mateix. Com ha resultat d'aquest acord, quan es fa referència a un mem,bre de l'exèrcit dels EUA, la paraula Soldier ha d'anar en majúscules.[4] Equipament[modifica]Armes individuals[modifica]
Un altre de les armes més utilitzades a l'exèrcit dels EUA és la pistola M9[9] que sol ser usada per la majoria de unitats de combat i suport. Una altre arma usada, tot i que molt menys, és la SIG P226, igual que la M11 i la MK23.[10][11][12][13] Vehicles[modifica]
El vehicle més usat és el d'alta mobilitat High Mobility Multi-purpose Wheeled Vehicle capaç de transportar tropes, carga, armes i fer fins i tot d'ambulància.[14] Els M1 Abrams són els principals tancs de l'exèrcit [15] mentre que els M2 Abrams són els que sol usar l'infanteria [16] Altres vehicles serien el M3 Bradley, i l'Stryker,[17] així com elM113.[18] Artilleria[modifica]
Les principals armes d'artillera del U.S. Army són els M109 Paladin [19] i els llançadors de míssilsMLRS,[20] montades sobre plataformes. El foc de protecció per l'infanteria lleugera es proporcionat pels Fire M119 howitzer,[21] i els de 155 mm M777 howitzer.[22] Suport Aeri[modifica]A diferència d'altres cossos de les forces armades, el US Army usa pocs avions d'ales fixes i en canvi molts helicópters. Entre aquests trobem el AH-64 Apache,[23] i el helicópter espia OH-58 Kiowa.[24] Probablement, el més conegut gràcies a Hollywood [25] és el UH-60 Black Hawk[26] que actua amb el CH-47 Chinook [27] i el Hughes H-6.[28] Crew-served weapon systems[modifica]Crew-served weapon systems reben aquest nom perque es necessiten dues o més persones per usarles i transportarles. Solen haver-hi utensilis com tripodes, plataformes, etc... Probablemet els més coneguts són els morters [29] i els llença granades.[30] Organització de maniobres de combat[modifica]L'exèrcit dels EUA té actualment 10 divisions, a més a més de varies unitats independients. El següent ordre de batalla serà efectiu una vegada conclogui el pla de transformació de l'exèrcit, l'any 2009. Cada divisió tindrà quatre brigades de maniobres terrestres i inclourà com a mínim una brigada d'aviació a més a més d'una brigada d'artillería i una brigada de servei de suport. Depenent de la missió, es poden asignar o afegir brigades adicionals al quartel general d'una divisió.
Llocs i divises[modifica]Oficials[modifica]
Oficials tècnics[modifica]
Suboficials[modifica]
Tropa[modifica]
Uniforme[modifica]En l'actualitat, el US.Army està dissenyant un uniforme únic, el qual podrà camuflar els soldats tant en la lluita en el desert com en terreny urbà. Aquest uniforme substituirà el tradicional de 3 colors de lluita al desert, que hem pogut veure en les tropes estatunidenques a l'Iraq i el que s'utilitzava en altres conflictes. Comandaments de l'Estat Major[modifica](Última actualització: 30 d'abril de 2007) Vegeu també[modifica]Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
