Exlibris
Un ex-libris és una marca de propietat que es posa en un llibre. Des del segle XVI ja trobem marques, en forma d'etiqueta que s'enganxava a les guardes del llibre, que a part del nom del posseïdor incorporaven elements simbòlics o figuratius, especialment escuts d'armes del propietari. A les acaballes del segle XIX, els ex-libris començaren a ser objecte de col·leccionisme arreu, i s'inicià una nova moda d'ex-libris artístics en la qual participaren molts dibuixants reconeguts. A Catalunya, l'edat d'or de l'ex-librisme fou durant el modernisme, els primers anys del segle XX, amb la tasca d'Alexandre de Riquer, Josep Triadó, Joaquim Renart i Cristòfor Ricart. La "Revista Ibérica d'ex-libris" (1903-06), apareguda a Barcelona, va ser la gran tribuna d'aquell gènere artístic renovat. Posteriorment, l'ex-libris ha continuat tenint una presència notable, fins al punt que, el 1958, la seu del Congrés Europeu d'ex-libris d'aquell any va ser Barcelona.
N'hi ha bones col·leccions a la Biblioteca de Catalunya, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el MNAC.
Fonts
- Maria Carme Illa i Munné. Catàleg raonat dels ex-libris catalans de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Barcelona: 2007. Reial Acadèmia de Bones Lletres.
Vegeu a més
- Categoria:Exlibristes amb els artistes que es dedicaren a la realització d'ex-libris
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exlibris |