Excursió geomagnètica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una excursió geomagnètica, com una inversió geomagnètica, és un canvi significatiu en el camp magnètic terrestre. A diferència de les inversions, una excursió no canvia l'orientació general del camp magnètic, sinó que representa una reducció dramàtica i de poca durada en la intensitat del camp. Aquests esdeveniments, que solen durar entre uns milers i unes desenes de milers d'anys, comporten sovint una reducció en la intensitat magnètica fins a un nivell d'entre 0-20% del normal.

No hi ha consens pel que fa a què causa les excursions geomagnètiques. La teoria més estesa és que són un aspecte integral dels processos dinàmics que mantenen el camp magnètic terrestre. En les simulacions per ordenador, s'ha observat que les línies que componen el camp magnètic poden embolicar-se ocasionalment i quedar desorganitzades a causa dels moviments caòtics del metall líquid que hi ha al nucli de la Terra. En aquests casos, aquesta desorganització sobtada pot provocar una reducció en el camp magnètic tal com es percep a la superfície terrestre. Realment, en una situació així, el camp magnètic terrestre no decreix significativament al nucli en si, sinó que l'energia passa de trobar-se en una configuració dipolar a estar en una situació multipolar, que es desintegra més ràpidament com més gran és la distància al nucli terrestre, de manera que l'evidència d'un camp magnètic tal a la superfície de la Terra seria considerablement menor, encara que no hi hagués grans canvis en la intensitat del camp magnètic al nucli. Això sembla veure's reflectit en els canvis sobtats que ocorren al camp magnètic del Sol. Nogensmenys, aquests procés, quan té lloc al Sol, porta irremediablement a una inversió del camp magnètic (vegeu cicle solar), i no s'ha observat cap instància en què aquest canvi no hagués comportat canvis a gran escala en l'orientació del camp.

Una teoria minoritària, propugnada per gent com Richard A. Muller, diu que les excursions geomagnètiques no són un procés espontani sinó que són causades per esdeveniments externs que trastornen directament el flux dins el nucli terrestre. Aquests events podrien incloure l'arribada de plaques continentals, arrossegades al mantell pels processos tectònics en zones de subducció, el naixement de nous sectors del mantell, o fins i tot l'ona expansiva d'un impacte meteòric de grans dimensions. Els que propugnen aquesta teoria mantenen que qualsevol d'aquests esdeveniments comporta un trastorn total del sistema dínamo, desactivant el camp magnètic durant el temps que aquest necessita per a restablir-se.

Excepte en els períodes molt recents del passat geològic, no se sap molt bé amb quina freqüència tenen lloc les excursions geomagnètiques. A diferència de les inversions geomagnètiques, que són fàcilment detectables pel canvi en l'orientació del camp, les excursions, com que duren poc, són díficils de detectar en els períodes llargs de temps. El saber actual suggereix que són com a mínim tan habituals com les inversions i possiblement molt més freqüents.