Exosquelet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cap de formiga

L'exosquelet és l'esquelet extern que recobreix tota la superfície dels artròpodes (aràcnids, insectes, crustacis i altres grups relacionats), on compleix una doble funció protectora i mecànica, proporcionant el suport necessari per a l'eficàcia de l'aparell muscular. També es diu exosquelet a la base, freqüentment mineralitzada, que secreten els coralls (Anthozoa).

L'exosquelet dels artròpodes[modifica | modifica el codi]

Algunes aranyes injecten fluids a les seves preses per dissoldre els òrgans interns, mantenint l'exosquelet de la víctima intacte.

L'exosquelet és una coberta externa produïda per l'activitat secretora de les cèl·lules epidèrmiques. L'exosquelet està compost pel polisacàrid quitina, un polímer format per cadenes rectes i simples, no ramificades, de N-acetil-2-D-glucosamina, un monosacàrid que inclou nitrogen en la seva composició. En alguns casos l'exosquelet apareix calcificat, reforçat per l'aposició de carbonat de calci; és el cas de molts crustacis, com els crancs o les llagostes. L'exosquelet serveix també de dipòsit de productes d'excreció, com la guanina, el que és la causa dels colors vius o de brillantors metàl·liques de molts artròpodes.

L'exosquelet és realment continu, però apareix estructurat en zones o esclerits que s'articulen en franges on és menor el gruix. En els artròpodes terrestres, com els insectes o els aràcnids, l'exosquelet té continuïtat en les cavitats respiratòries (pulmons en llibre o tràquees) allà on aquestes s'obren a l'exterior, recobrint-les.

L'exosquelet afavoreix la fossilització, especialment la de formes marines, com els crustacis o els trilobits, que freqüentment el tenen mineralitzat.

Ècdisi[modifica | modifica el codi]

Moments de la muda del cranc Callinectes sapidus

El creixement dels artròpodes requereix que es desprenguin periòdicament del seu esquelet extern, fenomen anomenat muda o ècdisi. Quan arriba el moment l'animal passa a un estat de repòs, durant el qual s'afluixa la consistència de les parts internes de la cutícula, alhora que l'epidermis, que és a sota, es prepara per a la síntesi i secreció dels components de la nova cutícula. Per un augment de la pressió interna, o de vegades per un altre mecanisme, s'esquinça la vella cutícula i l'animal realitza els esforços necessaris per desprendre-se'n alhora que secreta la nova coberta. Quan surt es troba en un estat de debilitat i la seva consistència és tova. En un termini més o menys breu la nova coberta s'endureix.

L'ècdisi afecta, naturalment, els recobriments de les cavitats internes, d'origen ectodèrmic, com els dos extrems del tracte digestiu i, en els artròpodes aeris, les tràquees o pulmons.

El fenomen de l'ècdisi no incumbeix només als artròpodes, sinó als altres grups també dotats de cutícula amb què estan emparentats, i que hi conformen el clade dels ecdisozous.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exosquelet Modifica l'enllaç a Wikidata