Experimentació mèdica nazi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un guia mostra un soldat nord-americà flascons amb òrgans humans extrets de presoners del camp de concentració de Buchenwald, 27 de maig de 1945.

L'experimentació nazi en éssers humans consistir en l'experimentació a gran escala en presoners, duta a terme per part del règim nazi en els seus camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial.

Un dels científics més controvertits va ser Josef Mengele, qui va dur a terme experiments en el camp de concentració d'Auschwitz.[1] A Auschwitz, sota la direcció d'Eduard Wirths, es van seleccionar reclusos per ser sotmesos a diversos experiments que estarien destinats suposadament a ajudar al personal militar alemany en situacions de combat, ajudar en la recuperació de personal militar ferit i promoure la ideologia racial recolzada pel Tercer Reich.[2] Després de la guerra, aquests crims van ser jutjats en el que es va conèixer com el Judici dels doctors. El rebuig als abusos perpetrats va portar al desenvolupament del Codi de Nuremberg en ètica mèdica.

Experiments[modifica | modifica el codi]

Pavelló «mèdic» de Josef Mengele a Auschwitz.

D'acord amb la condemna en els judicis de Nuremberg,[3][4] aquests experiments incloïen els següents temes:

Experiments en bessons[modifica | modifica el codi]

Els experiments amb nens bessons en els camps de concentració es van crear amb l'objectiu de mostrar les similituds i diferències en la genètica i eugenèsia dels bessons, i també per veure si el cos humà pot ser manipulat de forma antinatural. El líder d'aquests experiments era Josef Mengele, qui va realitzar experiments sobre més de 1500 parells de bessons presos, dels quals menys de 200 individus van sobreviure després dels estudis.[5] Mentre assistia a la Universitat de Munic (localitzada a la ciutat que va romandre com un dels punts centrals d'Adolf Hitler durant la revolució) per estudiar filosofia i medicina amb èmfasi en antropologia i paleontologia, Mengele va ser arrossegat per la histèria nazi i fins i tot va dir que «aquest simple concepte polític finalment es va convertir en un factor decisiu en la meva vida» .[6] L'admiració recentment descoberta de Mengele pel "simple concepte polític» el va portar a intercalar els seus estudis de medicina amb la política. Mengele va rebre el seu doctorat per una tesi titulada «Investigació morfològica racial sobre la secció inferior de la mandíbula de quatre grups racials», que suggeria que la raça d'una persona podia ser identificada per la forma de la seva mandíbula.[7] L'organització nazi va entendre els seus estudis com talentosos i se li sol·licitar a Mengele ser el metge principal i investigador en el camp de concentració d'Auschwitz a Polònia al maig de 1943.[8]

A Auschwitz, Mengele va organitzar experiments genètics en bessons. Els bessons eren seleccionats per edats i sexe i tancats en barraques entre experiments, els quals variaven des d'una injecció de diferents productes químics als ulls dels bessons per veure si podien canviar els colors fins literalment cosir a uns bessons junts per intentar crear siamesos.[9][10]

Experiments amb trasplantaments[modifica | modifica el codi]

Des de setembre de 1942 fins a desembre de 1943, es van fer experiments en el camp de concentració de Ravensbrück per estudiar la regeneració d'òssos, músculs i nervis, així com el trasplantament d'ossos d'una persona a una altra. Seccions d'ossos, músculs i nervis van ser extrets de subjectes sense anestessiar. Com a resultat d'aquestes operacions, moltes víctimes van patir una intensa agonia, mutilació o discapacitat permanent.[11]

Experiments amb ferides al cap[modifica | modifica el codi]

L'estiu de 1942, a Baranovichi (actual Bielorússia), es van realitzar experiments en un petit edifici darrere de la casa ocupada per l'oficial nazi del Sicherheitsdienst Dr Wichtmann. En un d'ells, «un nen d'onze o dotze anys fou lligat a una cadira perquè no pogués moure's. Sobre seu, va ser suspès un martell mecànic que cada pocs segons queia sobre el seu cap».[12]

Experiments sobre congelació[modifica | modifica el codi]

El 1941, la Luftwaffe va realitzar experiments per saber com tractar la hipotèrmia. L'estudi consistia a forçar als presoners a resistir en un tanc d'aigua gelada fins a tres hores. Un altre estudi col·locava als presoners nus en la intempèrie durant diverses hores a temperatures sota zero. Els experimentadors investigaven les diferents maneres de tornar a escalfar als supervivents.[13]

Els experiments sobre hipotèrmia eren dirigits per l'alt comandament nazi. Els experiments es van realitzar en homes per simular les condicions que van patir els exèrcits en el Front est, on les forces alemanyes estaven mal preparades pel fred glacial. Aquests experiments van ser portats a terme sota la supervisió dels comandants de Dachau i d'Auschwitz. Rascher passava els informes directament a Heinrich Himmler i va publicar els resultats dels seus experiments de congelació en la conferència mèdica titulada "Problemes mèdics sorgits del mar i l'hivern" (1942).[14] Els experiments de congelació es dividien en dues parts. Primer, per establir quant temps prendria baixar la temperatura corporal fins a la mort, i, en segon lloc, com ressuscitar a la víctima congelada. El mètode de la tina gelada va resultar ser la manera més ràpida de fer caure la temperatura corporal.

Les seleccions se centraven en jueus o russos joves i saludables. Normalment eren despullats i preparats per a l'experiment. Una sonda aïllada que mesurava la temperatura corporal era inserida al recte. La sonda era mantinguda en el seu lloc mitjançant un anell de metall expansible que era ajustat per obrir-se dins del recte i mantenir la sonda en el seu lloc. La víctima era vestia amb un uniforme de la força aèria, després col·locada a la tina d'aigua freda i començava a congelar-se. Es va concloure que la majoria dels subjectes perdien el coneixement i morien quan la temperatura corporal baixava a 25°C.[15]

Experiments sobre la malària[modifica | modifica el codi]

Des de febrer de 1942 fins a abril de 1945, es van realitzar experiments en el camp de concentració de Dachau per investigar la immunització per tractar la malària. Reclusos sans van ser infectats per mosquits o per injeccions d'extractes d'una glàndula mucosa de mosquits femenins. Després de contraure la malaltia, els subjectes eren tractats amb diverses medicines per provar la seva eficàcia relativa. Més de mil persones van ser usades en aquests experiments i, d'aquests, més de la meitat va morir com a resultat d'aquests.[16]

Experiments amb gas mostassa i fosgeno[modifica | modifica el codi]

Diverses vegades entre setembre de 1939 i abril de 1945, es van conduir experiments al camp de concentració de Sachsenhausen, Natzweiler i altres camps sobre els efectes del gas mostassa. Les ferides de gas mostassa van ser infligides als subjectes per investigar el tractament més efectiu per guarir-les.[11]

Experiments sobre sulfamida[modifica | modifica el codi]

Des de juliol de 1942 fins a setembre de 1943, els experiments per investigar l'efectivitat de la sulfamida, un agent sintètic antimicrobians, van ser realitzats a Ravensbrück.[17] Els subjectes eren infectats amb bacteris o neurotoxines, com ara Streptococcus , Clostridium perfringens (que ocasiona la gangrena gasosa) i Clostridium tetani (que provoca el tètanus).[18] S'interrompia la circulació de la sang tapant els vasos sanguinis a ambdós extrems de la ferida i es creava una condició similar a la d'una ferida al camp de batalla. S'agreujava la infecció introduint-hi encenalls de fusta i vidre a les ferides. La infecció era tractada amb sulfamida i altres medicines per determinar la seva efectivitat.

Experiments amb aigua de mar[modifica | modifica el codi]

Des de juliol i setembre de 1944, es van realitzar experiments en el camp de concentració de Dachau per estudiar diversos mètodes de potabilització de l'aigua de mar. Un grup de 90 persones era privat d'aliments i el doctor Hans Eppinger els donava només aigua de mar per beure, deixant-los greument lesionats.[14] Estaven tan deshidratats que van ser vistos llepant el terra acabat rentat per obtenir aigua que poguessin beure.[19]

Experiments d'esterilització[modifica | modifica el codi]

Des de març de 1941 fins gener de 1945, es van conduir experiments d'esterilització a Auschwitz, Ravensbrück i altres llocs pel Dr. Carl Clauberg.[11] El propòsit d'aquests experiments era desenvolupar un mètode d'esterilització amb el qual fos possible esterilitzar milions de persones amb un mínim de temps i esforç. Aquests experiments van ser realitzats mitjançant l'ús de raigs X, cirurgia i diverses medicines. Milers de víctimes van ser esterilitzades. A més d'aquesta experimentació, el govern nazi va esterilitzar al voltant de 400.000 individus com a part del seu programa d'esterilització compulsiva.[20]

Van ser reeixides les injeccions intravenoses de solucions que s'especula contenien iode i nitrat de plata, però tenia efectes col·laterals indesitjats, com ara hemorràgia vaginal, dolor abdominal sever i càncer cervical.[21] Per això, el tractament amb radiació es va convertir en l'elecció favorita d'esterilització. Específiques quantitats d'exposició a la radiació destruïen l'habilitat d'una persona per produir òvuls o esperma. La radiació era administrada mitjançant d'enganys. Els presoners eren portats a una habitació i se'ls sol·licitava completar formularis, el que prenia dos o tres minuts. En aquest temps, s'administrava la radiació i, sense que els presoners ho sabessin, eren deixats completament estèrils. Molts van patir cremades a causa de la radiació.[22]

Experiments sobre el tifus[modifica | modifica el codi]

Des de desembre de 1941 fins febrer de 1945, es van realitzaar experiments per investigar l'efectivitat de la febre amb punts i altres vacunes.[11] En Buchenwald, gran quantitat de reclusos sans van ser deliberadament infectats amb el bacteri del tifus per mantenir els bacteris vius; més del 90% de les víctimes van morir.[23] Altres reclusos sans van ser utilitzats per determinar l'efectivitat de diferents vacunes i diverses substàncies químiques. En el curs d'aquests experiments, el 75% dels reclusos seleccionats eren vacunats amb una de les vacunes o alimentats amb una de les substàncies químiques i, després d'un període de tres a quatre setmanes, eren infectats amb gèrmens de febre amb punts. El 25% restant era infectat sense cap protecció prèvia per comparar l'efectivitat de les vacunes i les substàncies químiques. Centenars de persones van morir. També es van realitzar experiments amb febre groga, verola, tifus, paratifus A i B, còlera i diftèria. Es van realitzar experiments similars amb resultats similars a Natzweiler.[24]

Experiments amb verí[modifica | modifica el codi]

Entre desembre de 1943 i octubre de 1944, es van realitzar experiments al camp de concentració de Buchenwald per investigar l'efecte de diversos verins. Els verins eren administrats secretament en el menjar dels subjectes experimentals. Les víctimes morien com a conseqüència del verí o eren assassinats immediatament per permetre l'autòpsia. Al setembre de 1944, es van disparar bales enverinades a uns subjectes experimentals que van patir tortura i, sovint, van morir.[11]

Experiments amb bombes incendiàries[modifica | modifica el codi]

Des de novembre de 1943 fins gener de 1944, es van realtizar experiments a Buchenwald per avaluar l'efecte de diverses preparacions farmacèutiques en les cremades amb fòsfor. Aquestes cremades eren infligides en subjectes amb substàncies extretes de bombes incendiàries.[11]

Experiments sobre impacte d'altitud elevada[modifica | modifica el codi]

A inicis de 1942, els presoners del camp de concentració de Dachau van ser utilitzats per Rascher en experiments l'objecte seria ajudar als pilots alemanys que havien ejectar-se a elevades altituds. Per simular les condicions d'altituds de fins a 20 km, s'utilitzava una càmera de baixa pressió en la qual es tancava als reclusos. Es creu que Rascher va realitzar viviseccions humanes en els cervells de les víctimes que van sobreviure l'experiment inicial.[25] Dels 200 subjectes, 80 van morir durant l'experiment i els altres van ser executats.[14]

Seqüeles[modifica | modifica el codi]

Molts dels subjectes van morir com a resultat dels experiments realitzats pels nazis, mentre que molts altres van ser assassinats una vegada que es van completar les proves o per estudiar l'efecte post mortem.[26] Aquells que van sobreviure sovint van quedar mutilats, sofrint discapacitat permanent, cossos afeblits i pressió psicològica.[27][14]

El 19 d'agost de 1947, els metges capturats per les forces aliades van ser portats a judici en el procés de USA vs. Karl Brandt et. al. que és comunament conegut com el Judici dels doctors. Durant el procés, diversos doctors van al·legar en la seva defensa que no existia una llei internacional reguladora de l'experimentació mèdica. No obstant això, en la medicina alemanya, el principi de consentiment informat no era original durant els anys de la Segona Guerra Mundial. El 1890, el doctor Albert Neisser va infectar pacients (majoritàriament prostitutes) amb sífilis sense el seu consentiment. Malgrat el suport de gran part de la comunitat acadèmica, l'opinió pública liderada pel psiquiatre Albert Moll va estar en contra de Neisser. Mentre que Neisser va ser multat per un comitè discipliaàri, Moll va desenvolupar «una teoria d'un contracte legal positivista en la relació metge-pacient» que no va ser adoptada per la llei alemanya.[28] Finalment, el ministre per a assumptes religiosos, educatius i mèdics va emetre una directiva que declarava que les intervencions mèdiques, amb excepció del diagnòstic, curació i immunització, estaven excloses sota tota circumstància «si el subjecte era menor d'edat o no competent per altres raons» o si no havia donat el seu «consentiment inambigu» després d'una «explicació correcta de les possibles conseqüències negatives» de la intervenció, però, aquesta directiva no era legalment vinculant.[28]

En resposta a això, els doctors Leo Alexander i Andrew Conway Ivy van elaborar un memoràndum de deu punts titulat "Experiment mèdic permissible" que va ser conegut com el Codi de Nuremberg.[29] El codi tracta sobre la necessitat del consentiment voluntari dels pacients, evitar dolor innecessari i sofriment i el cas que l'experimentació no acabarà en la mort o en discapacitat;[30] però, no va ser citat en cap dels descobriments contra els reus i mai es va convertir en llei mèdica alemanya o nord-americana.[29]

Qüestions ètiques[modifica | modifica el codi]

El corpus modern del coneixement mèdic sobre com reacciona el cos humà a la congelació fins al punt de la mort es basa gairebé exclusivament en els experiments nazi. Això, juntament amb l'ús recent d'informació procedent d'investigacions biomèdiques nazis sobre els efectes del gas fosgeno, ha estat controvertit i presenta el dilema ètic per als metges moderns que no estan d'acord amb els mètodes usats per obtenir aquesta informació.[19] De forma similar, ha creat controvèrsia l'ús dels resultats de proves en armes biològiques realitzades pel Esquadró 731 de l'Exèrcit Imperial Japonès;[31] però, els resultats de l'Esquadró 731 van ser mantinguts classificats pels Estats Units i es va concedir indult a la majoria dels metges involucrats.[32]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «www.ushmm.org». [Enllaç no actiu], United States Holocaust Memorial Museum.
  2. Nazi Medical Experimentation. Museu nord-americà commemoratiu de l'Holocaust [Consulta: 23 març 2008]. 
  3. Medical Experiment. Jewish Virtual Library [Consulta: 23 març 2008]. 
  4. «El procés als doctors: El cas mèdic dels judicis de Nuremberg». Museu nord-americà en commemoració de l'Holocaust. [Consulta: 23 març 2008].
  5. Josef Mengele i l'experimentació en bessons humans a Auschwitz, Children of the Flames; Dr Josef Mengele and the Untold Story of the Twins of Auschwitz , Lucette Matalon Lagnado i Sheila Cohn Dekel, i Mengele: the Completi Story per Gerald Posner and John Ware.
  6. Lynott, Douglas B.. «Dr Josef Mengele». The Crime Library. [Consulta: 23 març 2008].
  7. Wyschogrod, Edith. Crossover Queries: Dwelling with negatius, Mebodying Philosophy s Others. Fordham University Press, 2006. ISBN 0823226077 [Consulta: 4 gener 2008]. 
  8. «Josef Mengele». United States Holocaust Memorial Museum. [Consulta: 23 març 2008].
  9. Black, Edwin. com/books?id=qfliJPdl9V4C War Against the Weak: Eugenics and America 's Campaign to Create a Master Race. United States: Thunder s Mouth Press, 2004. ISBN 1568582587 [Consulta: 14 abril 2008]. 
  10. Berenbaum, Michael. The world must know: the history of the Holocaust es told in the United States Holocaust Memorial Museum. Boston: Little, Brown, 1993, p. 194-195. ISBN 0-316-09134-0. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 «Introduction to NMT Case 1: USA v. Karl Brandt et al.». Harvard Law Library, Nuremberg Trials Project: A Digital Document Collection. [Consulta: 23 març 2008].
  12. Small, Martin i Vic Shayne (2009). "Remember Us: My Journey from the shtetl through the Holocaust", pàg. 135.
  13. Bogod, David (2004). "The Nazi Hypothermia Experiments: Forbidden Data?", Anaesthesia , 59 (12): 1155.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Tyson, Peter. «Holocaust on Trial: The Experiments». NOVA Online. [Consulta: 23 març 2008].
  15. «[http ://www.ushmm.org/research/doctors/miechptx.htm The Doctors Trial: Testimony]». United States Holocaust Memorial Museum. [Consulta: 2008.03.23].
  16. Distel, Barbara. «Text of Museum booklet about Dachau Concentration Camp». Scrapbookpages.com, 1972. [Consulta: 23 març 2008].
  17. Schaefer, Naomi. The Legacy of Nazi Medicine , The New Atlantis , Número 5, primavera 2004, pp. 54-60.
  18. Spitz, Habitatge. Doctors from Hell: The Horrific Account of Nazi Experiments on Humans. Sentient Publications, 2005. ISBN 1591810329 [Consulta: 4 gener 2008]. 
  19. 19,0 19,1 Cohen, Baruch C.. «The Ethics Of Using Medical Data From Nazi Experiments». Jewish Law: Articles. [Consulta: 23 març 2008].
  20. Piotrowski, Christa. «Dark Chapter of American History: US Court Battle Over Forced Sterilization». CommonDreams.org News Center, 21 juliol 2000. [Consulta: 23 març 2008].
  21. Meric, Vesna. «STM Forced to take part in experiments». BBC News, 2005.01.27. [Consulta: 4 gener 2008].
  22. «Medical Experiments at Auschwitz». Jewish Virtual Library. [Consulta: 23 març 2008].
  23. «The horrors of Buchenwald». ' The Guardian', 18 abril 1945. [Consulta: 23 març 2008].
  24. «Experiments mèdics en Natzweiler-Struthof». Scrapbookpages.com. [Consulta: 2008.03.22].
  25. Cockburn, Alexander. Whiteout: The CIA, Drugs, and the Press. Vers, 1998. ISBN 1859841392 [Consulta: 4 gener 2008]. 
  26. Rosenberg, Jennifer. «Mengele's Children - The Twins of Auschwitz». about.com. [Consulta: 23 març 2008].
  27. «Sterilization Experiments». Jewish Virtual Library. [Consulta: 23 març 2008].
  28. 28,0 28,1 Vollman, Jochen; Rolf Winau. Informed Consent in human experimentation es abans the Nuremberg code [Consulta: 08 d'abril 2008]. 
  29. 29,0 29,1 The Nuremberg Code. United States Holocaust Memorial Museum [Consulta: 23 març 2008]. 
  30. «Regulations and Ethical Guidelines: Reprinted from Trials of War Criminals es abans the Nuremberg Military Tribunals under Control Council Law No 10, Vol 2, pp. 181-182». Office of Human Subjects Research. Washington, DC: US ​​Government Printing Office, 1949 [Consulta: 23 de març de 2008].
  31. Unit 731: Japan's biological force. BBC News [Consulta: 27 març 2008]. 
  32. Reilly, Kevin; Stephen Kaufman, Angela Bodino. Racism: A Global Reader. ME Sharpe, 2003. ISBN 0765610590 [Consulta: 27 de març de 2008]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baumslag, N. (2005). Murderous Medicine: Nazi Doctors, Human Experimentation, and Typhus . Praeger Publishers ISBN 0-275-98312-9
  • In The Shadow Of The Reich: Nazi Medicine . Dir John Michalczyk. First Run Features, 1997. (Vídeo)
  • Rees, L. (2005). Auschwitz: A New History . Public Affairs. ISBN 1-58648-357-9
  • Weindling, P.J. (2005). Nazi Medicine and the Nuremberg Trials: From Medical War Crimes to Informed Consent . Palgrave Macmillan. ISBN 1-4039-3911-X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Experimentació mèdica nazi Modifica l'enllaç a Wikidata

Controvèrsia respecte a l'ús de descobriments[modifica | modifica el codi]