Exploració de l'Àrtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de l'Àrtic. La regió àrtica està a l'interior de la línia vermella.

L'exploració de l'Àrtic és l'exploració física de la regió terrestre de l'Àrtic. Es refereix al període històric durant el qual la humanitat ha explorat la regió al nord del Cercle Polar Àrtic. Els registres històrics suggereixen que la humanitat ha explorat la zona nord terrestre des del 325 aC, quan el mariner grec Píteas va relatar un viatge cap el nord d'Europa en què arribà fins a un mar gelat, un dia més enllà de l'illa de Thule i que ell descrigué com la terra del sol de mitjanit. [1] En aquesta zona al nord de Thule ja no es distingia entre la terra, el mar i l'aire, ja que era una barreja d'aquestes tres coses, la qual no es podia travessar ni a peu ni en vaixell.[1]

Les primeres temptatives[modifica | modifica el codi]

Antiga Grècia[modifica | modifica el codi]

Alguns historiadors defensen que les primeres temptatives d'endinsar-se fins el Cercle Polar Àrtic es remunten a l'Antiga Grècia, quan Píteas va realitzar un viatge vers el 325 a.C., quan des de Massàlia va emprendre un viatge que l'havia de dur, a través del Mediterrani i les Columnes d'Hèrcules, cap a la Bretanya i les illes Britàniques, les quals circumnavegà.[2] Després de sis dies de navegació arribà a Thule i encara un dia després ho feu a un mar gelat, on descriu l'aurora polar i el sol de mitjanit. Noruega, Islàndia o Estònia són algunes de les localitzacions de Thule proposades per historiadors com Fridtjof Nansen, Vilhjalmur Stefansson o Lennart Meri. [3]

Tot i no tenir clar fins on arribà Píteas, el que queda clar és que fou el primer occidental en endinsar-se intencionadament dins el Cercle Polar Àrtic.[4] Amb tot, en ser tant diferents les seves teories respecte les creences del moment els seus estudis no foren continuats en segles posteriors pels historiadors i geògrafs romans, havent evolucionat molt poc els estudis en aquest camp al començament de l'Edat mitjana. [5]

L'edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Navegants víkings van arribar fins al mar Blanc, cap a l'est; i fins a Grenlàndia i Amèrica del Nord, cap a l'oest.

El primer víkings en viure a Islàndia fou Gardar Svavarsson, el qual hi arribà després que una tempesta el desviés de la seva ruta entre Noruega i les illes Fèroe. Poc després s'inicià una ràpida colonització de l'illa, [6] tot i que no tots els colons van tenir èxit a l'hora d'arribar fins a l'illa.

Durant el segle X Gunnbjörn Ulfsson fou el primer occidental en arribar a la costa de Grenlàndia, quan una tempesta el va desviar de la seva ruta. [7] El seu informe va estimular Erik el Roig a establir-hi un assentament l'any 985. L'assentament prosperà, creixent fins a tenir més de 3.000 habitants, en unir-se al grup original immigrants que fugien del súperpoblament d'Islàndia. Tanmateix, un grup d'immigrants arribat el 1002 portà una epidèmia que delmà la colònia, matant-ne molts dels ciutadans, inclòs Eric l'hivern del 1003. Tot i això, la colònia sobrevisqué, i continuà fins als inicis de la Petita Edat de Gel, poc abans dels viatges de Colom.

Els primers pobladors de Grenlàndia van navegar cap a l'oest, a la recerca de millors pastures i terres de caça. Actualment continuen els debats per ubicar amb exactitud les noves terres descobertes de Vinland, Markland i Helluland.

Els escandinaus també va impulsar l'exploració de la seva pròpia península per terra i per mar. El 880 el víking Ottar de Hålogaland va vorejar la Península Escandinava, navegant fins a la península de Kola i el mar Blanc. El Monestir de Petxenga, al nord de la península de Kola, va ser fundat per monjos russos el 1533. Des de la base de Kola, els pomors van explorar la regió de Barentsz i la península de Kola i es creu que van poder arribar a l'illa de Spitzbergen i l'arxipèlag de Nova Terra, tots ells situats dins el Cercle Polar Àrtic. Posteriorment van descobrir i mantenir una ruta cap a l'orient, entre Arkhànguelsk i Sibèria, que seria el germen de la futura ruta del mar del Nord. Amb els seus vaixells (koch) van arribar més enllà dels Urals, on van fundar l'assentament de Mangazeia, a l'est de la península de Iamal a principis del segle XVI. Alguns autors especulen sobre la possibilitat que els pomor haguessin fundat l'aïllat poble de Rúskoye Usti, al delta del riu Indigirka, a la Iacútia nord-oriental. [8] El 1648 el cosac Semyon Dezhneva va obrir l'estret de Bering, entre Amèrica i Àsia.

Era dels descobriments[modifica | modifica el codi]

Article principal: Era dels Descobriments

L'exploració per sobre del Cercle Polar Àrtic es va veure impulsada durant el Renaixement pel redescobriment de aprenentatge clàssic i les missions nacionals d'expansió comercial. Aquesta exploració es va veure obstaculitzada pels límits de la tecnologia marítima de l'època, la manca d'aliments no peribles i un aïllament insuficient per a la tripulació dels vaixells contra el fred extrem.

Els avenços en la cartografia del Renaixement[modifica | modifica el codi]

Un fet fonamental en l'exploració de l'Àrtic es va produir el 1409, quan es va traduir al llatí l'obra Geographia de Ptolomeu i s'introduí els conceptes de latitud i longitud a l'Europa Occidental.[9] Els navegants van poder determinar la seva posició amb més facilitat i la cursa europea cap a la Xina, impulsada per l'interès en els escrits de Marco Polo, va començar. Sols dos anys després que Colom arribés a Amèrica, el 1494 el Tractat de Tordesillas va dividir l'oceà Atlàntic entre Espanya i Portugal. Això obligà a països rivals com Anglaterra a buscar rutes alternatives per arribar a l'Orient, començant a prendre pes la idea d'una ruta per la part superior del globus terraqüi.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Lainema (2010), p.16
  2. Lainema (2010), p.12
  3. Lainema (2010), p.12-29
  4. Lainema (2010), p.29
  5. Lainema (2010), p.29-30
  6. Touristtv. «History of Iceland» (en inglés). [Consulta: 14 de gener de 2012].
  7. Encyclopaedia Britannica. 10, 1955, p. 858. 
  8. Tatyana Bratkova Russkoye Ustye. Novy Mir, 1998, n º 4 (en rus).
  9. Online Exhibit Rome Reborn: The Vatican Library and Renaissance Culture (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lainema, Matti; Nurminen, Jura. El Ártico: exploración, descubrimientos, aventuras y superación en el extremo norte de la tierra (en castellà). Barcelona: Blume, 2010. ISBN 9788498015140. 
  • Berton, Pierre (1988). The Arctic Grail. Anchor Canada edition [2001], ISBN 0-385-65845-1
  • Robinson, Michael (2006). The Coldest Crucible: Arctic Exploration and American Culture. University of Chicago Press
  • Richard Sale (2002). To the ends of the earth London.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]