Exploració de la Lluna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
L'astronauta Buzz Aldrin a la superfície de la Lluna (1969).

En astronàutica, les missions lunars són les que tenen per objectiu l'exploració de la Lluna. Es poden classificar en missions tripulades i missions no tripulades. La que va tenir més ressò mundial va ser l'Apollo 11, una missió nord-americana que va portar per primera vegada homes a la superfície de la Lluna. L'astronauta nord-americà Neil Armstrong va ser el primer ésser humà que, a les 03:56 (hora catalana) del 21 de juliol de 1969, posava el peu a la Lluna.

El primer intent d'enviar un giny espacial a la Lluna va tenir lloc el 17 d'agost de 1958, quan la sonda nord-americana Pioneer 0 va explotar durant la fase de llançament. La primera missió que va aconseguir arribar a l'òrbita de la Lluna va ser la sonda soviètica Lunik 1, el gener de 1959.

Entre les primeres missions hi va haver un gran nombre de fracassos, donada la gran dificultat que implicava aconseguir donar a les sondes la velocitat necessària per escapar de l'atracció gravitatòria de la Terra. A més, un cop la sonda havia estat llançada amb èxit, hi havia el problema de controlar la seva trajectòria en tot moment per evitar o bé que es perdés en l'espai o que acabés xocant contra la Lluna o la Terra.

Les missions lunars van ser una de les parts més importants del que es coneix com a «carrera espacial», la competició informal entre els Estats Units i la Unió Soviètica que va durar des de finals dels anys 50 fins a principis dels 70, per aconseguir dominar el vol de coets i l'exploració espacial.

Les futures missions podrien tenir com a objectiu preparar el terreny per a una eventual colonització de la Lluna.

Missions EUA - URSS (1958 - 1976)[modifica]

  • Programa Pioneer (EUA, 1958-1960): el primer programa nord-americà d'exploració espacial. Les primeres sondes, entre el 1958 i el 1960, es van dedicar a l'exploració de la Lluna. La majoria van fallar durant la fase de llançament. No obstant això, la Pioneer 4 va aconseguir fer un sobrevol de la Lluna el 4 de març de 1959.
  • Programa Lunik (o Lluna) (URSS, 1958-1976): el principal programa soviètic de missions lunars. Va constar d'un gran nombre de missions. Oficialment només n'hi va haver 24, 15 de les quals es consideren un èxit. Les que fallaven ja durant la fase de llançament no eren reconegudes oficialment i no se'ls-hi assignava número. Entre elles cal destacar:
    • Lunik 1 (1959), la primera sonda a sobrevolar la Lluna (ja mencionada).
    • Lunik 2 (1959), la primera a impactar contra la Lluna.
    • Lunik 3 (1959), la primera a fotografiar la cara oculta de la Lluna.
    • Lunik 9 (1966), la primera en allunitzar suaument.
    • Lunik 10 (1966), la primera a entrar en òrbita al voltant de la Lluna.
    • Lunik 16 (1970), la primera sonda no tripulada en retornar mostres de la superfície lunar a la Terra.
    • Lunik 17 (1970) i Lunik 21 (1973), que van portar al Lunokhod 1 i al Lunokhod 2, els primers rovers lunars.
  • Programa Ranger (EUA, 1961-1965): sèrie de 9 sondes equipades amb càmeres de vídeo per enviar imatges de gran resolució de la superfície de la Lluna. Es llançaven contra la Lluna enviant imatges des de cada vegada més a prop fins a xocar contra la superfície. Les primeres van ser un fracàs, però les Ranger 7, 8 i 9 van enviar moltes imatges que van servir per a preparar futures missions.
  • Programa Lunar Orbiter (EUA, 1966-1967): sèrie de 5 sondes orbitals amb la missió de fotografiar tota la superfície lunar. Les imatges es van utilitzar per a escollir els llocs d'allunatge de les futures missions tripulades Apollo. Totes cinc van ser un èxit i es va fotografiar el 99% de la superfície del satèl·lit.
  • Programa Surveyor (EUA, 1966-1968): programa constituït per 7 sondes de superfície dissenyades per a demostrar la possibilitat d'allunitzar suaument sobre la superfície del satèl·lit. Dues es van estavellar contra la Lluna, però les Surveyor 1, 3, 5, 6 i 7 van ser un èxit.
  • Programa Zond (URSS, 1964-1970): estava format per 8 missions separades en dos blocs. Les tres primeres sondes eren missions científiques per a explorar Venus i Mart. Però de la 4 a la 8 (1968-1970) van ser missions de prova per a algun dia construir sondes orbitals tripulades. Van efectuar sobrevols de la Lluna i van retornar a la Terra. La Zond 5 va ser la primera sonda a tornar de la Lluna amb éssers vius a bord (tortugues, mosques, cucs, plantes, llavors i bacteris).

Missions recents (1990 - 2006)[modifica]

Dibuix de la sonda Lunar Prospector de la NASA (1998).
  • Hiten (Japó, 1990): Constava de dos mòduls, la nau Hiten i la sonda orbital Hagoromo. La inserció orbital va ser correcta però el transmissor de la Hagoromo va fallar i no es va obtenir cap dada científica.
  • Clementine (EUA, 1994): sonda orbital dedicada a obtenir imatges de la superfície de la Lluna a diferents longituds d'ona i a realitzar diversos experiments científics gràcies als instruments que portava a bord. La missió va ser un èxit. Gràcies a les dades que va obtenir, es va descobrir que als pols lunars hi ha una quantitat significativa d'aigua congelada.
  • Lunar Prospector (EUA, 1998): sonda orbital amb diversos instruments a bord dedicada a mesurar els camps magnètic i gravitatori de la Lluna, a analitzar la composició de la superfície lunar i a detectar possibles dipòsits d'aigua als pols. La missió va ser un èxit.
  • Smart 1 (ESA, 2003): sonda orbital actualment operativa. El seu objectiu principal és provar els seus propulsors iònics alimentats per energia solar. Si la prova resulta positiva, aquesta i d'altres tecnologies es podrien implementar en missions futures. Objectius secundaris són recol·lectar dades sobre la composició de la Lluna, sobre com es va formar i sobre la possible presència d'aigua als pols.

Missions tripulades: programa Apollo[modifica]

Buzz Aldrin i el mòdul lunar de l'Apollo 11 a la Lluna (1969).

Les úniques missions tripulades que s'han enviat a la Lluna (i a qualsevol altre cos del sistema solar) són les del programa Apollo (1961-1975) de la NASA. De les 11 missions tripulades que formaven el programa (hi va haver també llançaments de prova no tripulats), dues (Apollo 7 i Apollo 9 no eren missions lunars sinó només vols de prova en òrbita terrestre), dues més (Apollo 8 i Apollo 10) tenien com a objectiu entrar en òrbita al voltant de la Lluna i retornar els seus tripulants sans i estalvis a la Terra:

Les 7 missions restants tenien com a objectiu allunar, efectuar activitats extravehiculars per la superfície lunar i retornar a la Terra. Totes les missions Apollo van complir els seus objectius excepte la missió Apollo 13, que degut a un problema durant el viatge d'anada es va veure obligada a suspendre l'allunatge i a retornar a la Terra després d'haver fet tan sols un sobrevol de la Lluna.

Les missions lunars que van aconseguir que els astronautes que portaven poguessin trepitjar la Lluna i explorar-la van ser les següents:

Des del 1972, no hi ha hagut més missions lunars tripulades.

Altres Missions[modifica]

Esquema de la sonda xinesa Chang'e 1 que es va enlairar el 2007.

El 14 de gener de 2004, el president dels Estats Units George W. Bush va anunciar el Vision for Space Exploration, un projecte que preveu enviar noves missions lunars tripulades cap al 2020. El 19 de març de 2005, la NASA va presentar un pla per intentar complir aquest objectiu. L'any 2009 es va realitzar una missió preliminar no tripulada, la Lunar Reconnaissance Orbiter.

L'Agència Espacial Europea (ESA) no té previstes més missions lunars després de la Smart 1. Tanmateix, el 2002 va iniciar el programa Aurora, un projecte d'exploració a llarg termini de la Lluna, Mart i diversos asteroides. S'ha plantejat la possibilitat d'una col·laboració amb la NASA per enviar una missió tripulada a la Lluna cap al 2024.

La Xina ha anunciat també la intenció d'enviar missions a la Lluna. El llançament de la sonda orbital no tripulada Chang'e 1 es va realitzar el 2007. El seu objectiu, però, és molt més ambiciós, i contempla fins i tot la possibilitat d'enviar una missió tripulada abans del 2020.

El Japó té planejades dues missions lunars, la LUNAR-A i la Selene. També hi ha un projecte de l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a construir una base lunar habitada.

L'Índia va fer el llançament d'una sonda orbital no tripulada, la Chandrayaan 1, l'any 2008.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exploració de la Lluna
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Exploració_de_la_Lluna&oldid=33141304»