Exploració progressiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'exploració progressiva és el mètode d'exploració seqüencial de les línies d'una imatge de televisió, és un escombratge successiu d'una línia després de l'altre que realitzen els aparells de televisió.

Exploració progressiva

Descripció tècnica[modifica | modifica el codi]

El primer que hem de tenir en compte quan volem definir un sistema de TV, són dos característiques:

  • Una resolució temporal entre 40-60 Hz per evitar parpelleigs.
  • Una continuïtat en el moviment de entre 12-15 Hz.

Així amb l'exploració progressiva solucionem els dos grans defectes de la TV PAL entrellaçada. El parpelleig i la baixa resolució.

Una altra forma de compensar els defectes del PAL, es basa a transformar l'exploració entrellaçada en progressiva a través d'una visualització de 50 Hz. Les línies dels camps s'interpolen amb la finalitat d'obtenir les 576 línies del quadre PAL contingudes en el quadre.

Amb l'exploració progressiva, una velocitat de refresc de 50 Hz és suficient per evitar el parpelleig. De totes maneres, la reconversió dels camps per obtenir un quadre sempre és origen d'errors temporals.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Les característiques de l'exploració progressiva es poden resumir de la següent forma:

  • Qualitat cinematogràfica sense parpelleigs.
  • Compressió més eficient que l'exploració entrellaçada.
  • Bitrate menor per una bona qualitat d'imatge.
  • Facilitat per a reduir el soroll.
  • Totalment compatible amb la nova generació de visualitzadors (plasma, LCD, D-ILA, DMS, etc...).
  • Millor resolució vertical percebuda (millor factor de Kell) i parpelleig amb velocitat de 24, 25 o 30 quadres per segon.
  • Sistema utilitzat en la majoria de formats de vídeo.