Grisú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Explosions de grisú)

El grisú (paraula que prové del foc grec) és un gas que es presenta de manera natural i que principalment està compost de metà, que es desprèn de les capes de carbó d'hulla i dels terrenys rocosos. Aquest gas és molt temut pels miners i han causat històricament moltes explosions en les mines amb nombroses víctimes.

Le grisou per Constantin Meunier
El gas grisú va causar 130 morts a Dortmund, Alemanya el febrer de 1925

Composició del grisú[modifica]

La composició del gas grisú de les conques hulleres britànico-franco-belga-renana varia entre els límits següents :

En principi, es pot per tant assimilar el grisú a gas metà, gas extremadament combustible.

Propietats del grisú[modifica]

La seva massa volúmica és de 0,72 kg/m³ i la seva densitat respecte a l'aire és de 0,558. A més, és inodor i incolor.

A pressió i temperatura normals, els continguts límits d'inflamabilitat són de 5,6 i 14%. La combustió explosiva és entre 6 i 12%.

L'equació d'equilibri de la combustió del metà és: CH4 + 2 O2 → CO₂} + 2 H2O

Explosió de grisú[modifica]

L'explosió de grisú és un accident dins una mina, sovint és mortal i agreujat per l'enfonsament de les galeries i de vegades per una explosió de pols, si bé de vegades no se sap quina de les dues explosions és la que ha provocat la catàstrofe.

Prevenció de les explosions de grisú[modifica]

La primera mesura consisteix a evitar les flames nues i les espurnes. Les llanternes dels miners han evolucionat cap a una flama protegida: l'aire entra a través d'un tamís especial per alimentar la flama, l'ambient en general no està en contacte amb ell. Aquesta és també la raó per la mecanització de les mines es va fer inicialment amb aire comprimit.

L'arribada i l'ús de l'electricitat en les mines amb perill de grisú requereixen precaucions especials. Els motors elèctrics i altres generadors d'espurnes, aniran tancats en "caixes antideflagrants" que impedeixen la propagació a l'atmosfera circumdant de qualsevol inflamació de l'atmosfera.

Els fregaments del metall dels pics de mà o els martells picadors sobre la pirita de ferro present en el carbó no produeixen, en teoria, una espurna prou càlida per inflamar el gas grisú (menys de 350 °C)

La segona mesura consisteix a detectar el grisú. La llegenda parla de l'ús d'ocelles dins gàbies (que moririen en respirar el grisú) però això és erroni, ja que el grisú no és tòxic, en canvi els ocells són sensibles al monòxid de carboni que és un gas també perillós en les mines.

Les làmpades de miner amb la flama protegida també permeten detectar el grisú, si l'aire que entra pel tamís està carregat de gas grisú s'observa una aurèola (per combustió) al voltant de la flama normal que serveix per detectar el grisú. També s'usen els detectors dits grisúmetres.

Llista d'explosions mineres de grisú[modifica]

Data Lloc País Nombre de víctimes Comentari
1514 Barbeau, Liège, Principat de Lieja Bèlgica 98
18 d'agost de 1708 Fatfield (comtat de Durham) Gran Bretanya 69
1710 Bensham (Northumberland) Gran Bretanya 75
1727 Lumley Park (comté de Durham) Gran Bretanya 60
10 de gener de 1812 Horloz, Tilleur Bèlgica 68
25 de maig de 1812 Felling, Brandling Main (comtat de Durham) Gran Bretanya 92
2 de juny de 1815 Newbottle, Succes Pit (comtat de Durham) Gran Bretanya 57
1819 Wasmes Bèlgica 91
23 octubre de 1821 Wallsend, A Pit (Nothumberland) Gran Bretanya 52
3 novembre de 1823 Rainton, Plain Pit (comtat de Durham) Gran Bretanya 59
març de 1829 Puits Sainte-Barbe, Rive-de-Gier França 23
1835 Wallsend (Tyneside) Gran Bretanya 132
1839 Puits du Clapier, Saint-Étienne França ?
juliol de 1840 Puits de l'Ile d'Elbe, Rive-de-Gier França 31
octubre de 1842 Puits Saint-Charles, Firminy França 15
novembre de 1842 Puits Égarande, Rive-de-Gier França 10
gener de 1847 Puits de Méons, Saint-Étienne França 7
octubre de 1847 Puits Fraisse, Unieux França 3
1856 Puits Charles, Firminy França 14
19 febrer de 1857 Lundhill (Yorkshire) Gran Bretanya 189
2 de febrer de 1858 Bardsley, Diamond Pit (Lancashire) Gran Bretanya 53
2 de març de 1860 Burrandon (Nothumberland) Gran Bretanya 76
1860 Risca (Monmouthshire) Gran Bretanya 142
juny de 1861 Puits de La Pompe, Saint-Étienne França 21
març de 1861 Puits du Bois d'Avaize, Saint-Étienne França 12
1862 Edmunds Main (Yorkshire) Gran Bretanya 59
1866 Oaks (Yorkshire) Gran Bretanya 361
1866 Talk-o'-th'-Hill (Staffordshire) Gran Bretanya 91
1867 Zwickau, Fundgrube (Saxe) Alemanya 101
1867 Zwickau, Burgerschachte (Saxe) Alemanya 269
1867 Ferndale (Glamorganshire) Gran Bretanya 178
1867 Montceau-Les-Mines, puits Cinq-Sous (dita de Ste Eugénie) França 89
1869 Puits Monterrod, Firminy França 29
1871 Puits Jabin, Saint-Étienne França 72
13 de maig de 1873 Westville Canadà 60
14 d'abril de 1874 Astley Deep, Dukinfield (Cheshire) Gran Bretanya 54
16 de desembre de 1875 Agrappe, La Cour (Wallonie) Bèlgica 112
16 de desembre de 1875 Swaithe Main (Yorkshire) Gran Bretanya 143
4 de febrer de 1876 Puits Jabin, Saint-Étienne França 186
3 de juliol de 1876 Sainte-Fontaine (Lorraine) França 53
22 d'octubre de 1877 Blantyre, N°2 Pit (Lanarkshire) Gran Bretanya 207
1 de setembre de 1879 Puits du Magny (Haute-Saône) França 16
1880 Seaham (Tyneside) Gran Bretanya 164
14 de gener de 1885 Liévin França 28
març de 1887 Puits Châtelus I, Saint-Étienne França 79
juliol de 1889 Puits Verpilleux núm. 1, Saint-Étienne França 207 La més mortal de la conca del Loira.
juliol de 1889 Puits Neuf, Saint-Étienne França 25
29 de juliol de 1890 Société des Mines de Villeboeuf, puits Pelissier, Saint-Étienne França 113
desembre de 1891 Puits de la Manufacture, Saint-Étienne França 60
juliol de 1899 Société des Mines de Villeboeuf, puits Pélissier, Saint-Étienne France 48
10 de març de 1906 Catàstrofe de Courrières França 1099 La més important d'Europa.
15 de març de 1907 Puits Vuillemin à Petite-Rosselle França 83
6 de desembre de 1907 Catàstrofe de Monongah, Virgínia Occidental Estats Units 956 La més important dels Estats Units.[1]
21 de desembre de 1910 Hulton, Pretoria Pit (Lancashire) Gran Bretanya 344
1912 Yubari (Hokkaido) Japó Japó 283
8 d'agost de 1912 Bochum-Gerthe, Lothringen 1/2 (Ruhr) Alemanya 114
3 de setembre de 1912 Fosse de La Clarence a Divion (Pas de Calais) França 79
octubre de 1924 Puits Combes, Roche-la-Molière França 48
11 de febrer de 1925 Dortmund Alemanya 130
1929 Puits Saint-Charles a Petite-Rosselle (França) França 25
octubre de 1939 Puits de la Loire, Saint-Étienne França 39
10 de gener de 1940 Mina n° 1, a Bartley (Virgínia Occidental)[2] Estats Units 91
21 de gener de 1942 Puits de la Chana, Villars França 68
25 d'abril de 1942 Honkeiko (Manxúria) Xina 1549 La catàstrofe minera més important del món.
10 d'abril del 1944 Mina Clara (Saldes) Espanya 34 La mes important de catalunya.
20 de febrer de 1946 Grimmberg 3/4 (Ruhr) Alemanya 405
10 de gener de 1948 Petite-Rosselle (Moselle) França 24
8 d'agost de 1956 Marcinelle Bèlgica 262
novembre de 1956 Springhill Canadà 38
21 de novembre de 1958 Petite-Rosselle (Moselle) França 12
29 de maig de 1959 Puits Sainte-Fontaine a Merlebach[3] França 26
19 d'abril de 1963 Wittenheim (Alt Rhin) França 6
9 de novembre de 1963 Mikawa, Miike, Omuta (Kyushu) Japó 458
24 de novembre de 1965 Puits de la Tronquié a Carmaux (Tarn) França 12
maig de 1968 Puits Charles, Roche-la-Molière França 6
4 de febrer de 1970 Fouquières-lez-Lens França 16
27 de desembre de 1974 Vena de «Six sillons» de la fossa 3 dita de «Saint-Amé» a Liévin (França) França 42
3 de novembre de 1975 Mina Consolació de Fígols (Catalunya) Espanya 30
1976 A Hamm, a Alemanya occidental Alemanya 3
25 de febrer de 1985 Puits Simon a Forbach França 22
11 de març de 2000 Barakov-Louoansk Ucraïna 80
10 d'abril de 2004 Mina Taïjina, regió de Kemerovo (Sibèria) Rússia 47
19 de juliol de 2004 Mina d'hulla de Krasnolimanskaya (Donetsk)[4] Ucraïna 25
20 d'octubre de 2004 Mina Daping a Dengfeng (Henan)[5] Xina 148
12 de novembre de 2004 Mina d'hulla de Xinsheng (Lushan)[6] Xina 33
28 de novembre de 2004 Mina de Chengjiashan (Shaanxi)[7] Xina 166
9 de febrer de 2005 Mina Essaoulskaïa, a Novokouznetsk (Sibèria)[8] Rússia 25
14 de febrer de 2005 Mina Sujiawan a Fuxin (Liaoning)[9] Xina 210
19 de març de 2005 Mina Xishui a Kangjiaoyao, Shuozhou (Shanxi)[10] Xina 72
3 de juliol de 2005 Mina del Shanxia Xina 19
19 de maig de 2005 Mina prop de Chengde (Hebei)[11] Xina 50
11 de juliol de 2005 Mina Shenlong a Fukang (Xinjiang)[12] Xina 83
30 d'octubre de 2005 Mina Weijiadi a Baiyin (Gansu)[13] Xina 29
7 de novembre de 2005 Mina de Liuguantun, Tangshan (Hebei)[14] Xina 91
27 de novembre de 2005 Mina Dongfeng a Qitaihe (Heilongjiang)[15] Xina 171
4 de febrer de 2007 Mina La Preciosa, al nord-est de Colòmbia[16] Colòmbia 32
19 de març de 2007 Mina Oulianovskaïa, a Novokouznetsk (Sibèria)[17] Rússia 106
19 d'abril de 2007 Mina a Handan (Hebei)[18] Xina 17
30 d'abril de 2007 Mina il·legal a Liujiacun, comtat de Yuxian (Shanxi)[19] Xina 14
5 de maig de 2007 Mina de Pudeng a Linfen, comtat de Puxian (Shanxi)[20] Xina 28
23 de maig de 2007 Mina Xinglong, comtat de Luxian, Luzhou (Sichuan)[21] Xina 13
24 de maig de 2007 Mina Ioubileïnaïa, a Novokouznetsk (Sibèria)[22] Russia 38
4 de juny de 2007 Mina de Niheling, comtat de Jingle (Shanxi)[23] Xina 13
25 de juny de 2007 Mina Komsomolskaïa à Vorkouta (Rússia)[24] Rússia 11
8 de novembre de 2007 Mina de Qunli, província de Guizhou[25] Xina 32
18 de novembre de 2007 Mina de Zasyadko (província de Donetsk) Ucraïna 101
6 de desembre de 2007 Mina al nord de la Xina Xina al voltant de 100
22 de febrer de 2009 Mina de Tunlan (Shanxi)[26] Xina 73
21 de novembre de 2009 Houillère de Hegang, província xinesa de Heilongjiang[27] Xina almenys 104
23 de febrer de 2010 Mina d'Odakijy, província turca de Balikesir.[28] Turquia 17
5 d'abril de 2010 Mina d'Upper Big Branch, estat de Virgínia[29] USA 29
16 d'octubre de 2010 Mina de Yuzhou, província de Henan[30] · [31] Xina almenys 20
26 de gener de 2011 Mina La Preciosa a Sardinata[32] Colòmbia 14
29 d'octubre de 2011 Mina Xialiuchong a Hengyang[33] Xina 29
10 de novembre de 2011 Mina Shizong, província de Hunan[34] Xina 34

En total es pot estimar fins a març de 2005 que els morts per explosions de grisú, en esdeveniments de més de 50 morts, van ser 42.614 persones.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. ↑ (anglès) «Monongah Mine Disaster». [Consulta: 17 octubre 2010].
  2. ↑ (anglès) «WV Mine Disasters 1884 to Present». Arxivat de l'original el 10 de març 2012. [Consulta: 17 octubre 2010].
  3. ↑ «Le charbon». Arxivat de l'original el 23 de novembre 2008. [Consulta: 17 octubre 2010].
  4. ↑ (francès) «Nouveau bilan: 25 morts dans un coup de grisou en Ukraine». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 octubre 2011].
  5. ↑ (anglès) «China’s Death Rate for Mine Workers 100 Times that of U.S.». [Consulta: 17 octubre 2010].
  6. ↑ (francès) «33 personnes tuées à la suite d'un coup de grisou dans le centre de la Chine». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 octubre 2011].
  7. ↑ (francès) «166 morts dans une mine chinoise: la sécurité mise à l'índex». [Consulta: 31 octubre 2011].
  8. ↑ «Récents accidents dans des mines russes: la série noire se poursuit». [Consulta: 17 octubre 2010].
  9. ↑ (anglès) «Liaoning mine blast toll rises to 210, rescue underway». [Consulta: 17 octubre 2010].
  10. ↑ (anglès) «72 confirmed dead in Shanxi coal mine blast». [Consulta: 17 octubre 2010].
  11. ↑ (anglès) «51 feared dead after China mine blast». [Consulta: 17 octubre 2010].
  12. ↑ (anglès) «65 miners killed in Xinjiang gas explosion». [Consulta: 17 octubre 2010].
  13. ↑ (anglès) «Gansu mine blast kills 29, 19 injured». [Consulta: 17 octubre 2010].
  14. ↑ (anglès) «After the smoke clears...». [Consulta: 17 octubre 2010].
  15. ↑ (anglès) «Deputy governor penalized for colliery blast». [Consulta: 17 octubre 2010].
  16. ↑ (castellà) «Sepultan víctimas explosión de mina en Colombia ». [Consulta: 17 octubre 2010].
  17. ↑ «Tragédie de la mine Oulianovskaïa: sabotage ou facteur humain?». [Consulta: 17 octubre 2010].
  18. ↑ (anglès) «Death toll rises to 17 in China coal mine accident». [Consulta: 17 octubre 2010].
  19. ↑ (anglès) «14 killed in Shanxi coal mine blast». [Consulta: 17 octubre 2010].
  20. ↑ (anglès) «Death toll in N. China mine blast rises to 28». [Consulta: 17 octubre 2010].
  21. ↑ (anglès) «Death toll rises to 13 in S.China mine gas explosion». [Consulta: 17 octubre 2010].
  22. ↑ «Coup de grisou: 38 morts et 179 mineurs remontés à la surface dans le Kouzbass». [Consulta: 17 octubre 2010].
  23. ↑ (anglès) «Coal mine blast kills 13 in north China». [Consulta: 17 octubre 2010].
  24. ↑ «Explosion dans une mine russe: le bilan s'alourdit à 11 morts». [Consulta: 17 octubre 2010].
  25. ↑ (anglès) «Death toll from coal mine gas leak rises to 32». [Consulta: 17 octubre 2010].
  26. ↑ «Un nouvel accident de mine en Chine fait au moins 73 morts». [Consulta: 17 octubre 2010].[Enllaç no actiu]
  27. ↑ «Coup de grisou en Chine: le bilan s'alourdit». [Consulta: 17 octubre 2010].
  28. ↑ «Un coup de grisou dans une mine turque fait 17 morts». [Consulta: 17 octubre 2010].
  29. ↑ Revue Mines & Carrières, n°170, p 40
  30. ↑ «Chine: au moins 21 mineurs tués par un coup de grisou». [Consulta: 17 octubre 2010].[Enllaç no actiu]
  31. ↑ «Une explosion dans une mine fait 20 morts en Chine». [Consulta: 17 octubre 2010].
  32. ↑ «Coup de grisou en Colombie: quatorze mineurs tués, sept disparus». [Consulta: 27 gener 2011].[Enllaç no actiu]
  33. ↑ «Vingt-neuf morts dans un accident de mine en Chine». [Consulta: 30 gener 2011].
  34. ↑ «Au moins 34 morts dans un coup de grisou». Arxivat de l'original el 14 de novembre 2011. [Consulta: 13 novembre 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Courrières 1906 - Les enseignements d'une catastrophe, Société de l'industrie minérale, mars 2005.
  • G. Léon, « Essai sur un grisoumètre électrique », Annales des Mines, II, 10e série, juillet 1902, p. 1-27.
  • A. Monomakhoff, « Le nouveau grisoumètre "Verneuil 54" », Revue de l'industrie minérale, avril 1957, vol. 39, n° 4.
  • A. Monomakhoff, « Exemple de transmission par paires spécialisées. Centrale de télégrisoumétrie », Revue de l'industrie minérale, vol. 46, n° 11, novembre 1964.
  • Émile Zola, Germinal, 1884-1885.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grisú&oldid=33196339»