Exposició Nacional de Belles Arts (Madrid)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Exposicions Nacionals de Belles Arts (Madrid), són diverses exposicions amb estructura de concurs celebrades a Espanya i principalment a la seva capital Madrid des de la segona meitat del segle XIX. Van tenir el seu origen i primera edició el 1856 i es van extingir el 1968. Els certàmens nacionals es van instituir per Reial Decret de Isabel II el 28 de desembre de 1853. Eren la mostra oficial més gran d'art espanyol a la qual concorrien artistes vius. Van ser estructurades inicialment en cinc seccions: Pintura, Escultura, Gravat, Arquitectura i Art decoratiu. Malgrat tot, la secció de Pintura va ser el seu eix principal, i en segon lloc les seccions d'Escultura i Arquitectura.

Proposició i origen[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XIX van sorgir Exposicions de Belles Arts per tot el món occidental. Mostres com el Salon de Paris o el Salon des Refusés facilitaven l'accés a l'art tant al públic entès com a la recentment creada crítica especialitzada.[1] Sorgides probablement per la falta de representació espanyola en aquestes Exposicions Internacionals i les crítiques a les belles arts en aquella època d'anunciada decadència de l'art a Espanya, principalment per la desaparició de l'antic sistema de mecenatge davant la pèrdua de capacitat adquisitiva de l'Església després de la desamortització i els canvis de tendències de l'aristocràcia del moment.

El pintor Josep Galofre Coma en una proposició dirigida al Congrés dels Diputats el 1851, defensava la necessitat d'organitzar exposicions anuals. La proposta, més endavant va ser acceptada pel ministre de Foment, Agustín Esteban Collantes, doncs al preàmbul del Reial Decret de 28 de desembre de 1853 es justificava la creació de les Exposicions Nacionals de Belles Arts amb els arguments esgrimits per Galofré i d'altres partidaris d'aquests certàmens: la importància social de l'art, el seu pes en el patriotisme, la seva capacitat didàctica, ser fórmula per al progrés, la deplorable situació en què es trobava a causa dels canvis socioeconòmics, la necessitat i fins a l'obligatorietat de la protecció estatal, però sense negar la seva llibertat, ni impedir l'opció d'obtenir una rendibilitat també econòmica.

L'objectiu era seguir el model estranger a l'organització d'exposicions sufragades per l'Estat. Les Nacionals van sorgir per protegir les arts, premiar les obres i promocionar els artistas, perquè aquests poguessin rebre propostes de compra de particulars i del propi Estat, i van perviure encara en iniciar-se la segona dècada del segle XX amb criteris i conceptes establerts ja al segle XIX i que amb el pas del temps van quedar obsolets.

Seccions[modifica | modifica el codi]

Totes les Exposicions han comprès seccions de Pintura, Gravat, Escultura i Arquitectura (llevat de l'any 1929 que no va disposar d'Arquitectura). A diverses exposicions es va incloure també la secció d'Art Decoratiu (només en tretze casos).

Premis[modifica | modifica el codi]

Els premis són elementalment les Medalles de Primera classe, Segona classe, Tercera classe i la medalla o premi d'Honor també anomenada Menció Honorífica.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Historia y crítica de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes celebradas en España. Bernardino de Pantorba, Madrid : Ediciones Alcor, 1948
  • Un siglo de arte español : (1856-1956). Madrid : Ministerio de Educación Nacional, Dirección General de Bellas Artes, 1955
  • Ddaa. Ciència i caritat al descobert. Barcelona: Museu Picasso, 2010 (Col·lecció Focus). DL B-43956-2010. ISBN 978-84-9850-277-0. 


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (DDAA, 2010)p.14

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]