Extintor
Un extintor és un aparell que conté un agent extintor que pot ser projectat i dirigit sobre un foc per l'acció d'una pressió interna, la qual es pot aconseguir per mitjà d'una compressió prèvia permanent, per una reacció química o per l'alliberament d'un gas auxiliar. Si l'agent extintor té una massa superior a 3 kg o un volum superior a 3 l, l'extintor ha d'anar proveït de mànega, broc i llança.[1] Tots els extintors han de ser de color vermell, per normativa europea (UNE EN 3-7:2004 + A1: 2007).[2]
Elements d'un extintor[modifica]
 |
A- percussor; B- palanca d'accionament; C- anella de seguretat; D- cap de descàrrega; E- dipòsit de gas propel·lent; F- tub de gas propel·lent; G- tub sifó; H- cos de l'extintor; a- broc; b- llança o pistola; c- mànega[3] |
|---|
Ús[modifica]
Abans de la utilització d'un extintor cal llegir les instruccions d'ús que té indicades a l'etiqueta, especialment si no es té formació i experiència en el seu ús. Cal tenir en compte que la seva durada és de 8 a 60 segons, segons el tipus i capacitat de l'extintor. Cal tenir presents els riscos de toxicitat, cremades per excessiva proximitat a les flames, risc d'electrocució. L'extintor s'ha de despenjar agafant-lo per la part fixa de la palanca d'accionament i deixar-lo a terra. Treure el passador de seguretat estirant de l'anella. Agafar amb una ma la llança o pistola i amb l'altra prémer breument la palanca d'accionament per a comprovar el seu funcionament. Dirigir el raig a la base de les flames, amb un moviment de ziga-zaga.[4]
Eficàcia[modifica]
L'eficàcia de l'extintor ha d'estar indicada en una etiqueta en el cos de l'extintor. L'eficàcia de l'extintor és el foc tipus normalitzat que és capaç d'extingir. Aquest foc tipus està determinat a la norma UNE EN 3-7:2004+A1:2007. L'eficàcia s'identifica per un número i una lletra. El número fa referència a la quantitat de combustible que conté el foc tipus (A, B i F) i la lletra indica la classe de foc A, B, C, D ó F, segons el combustible del foc tipus.[5]
L'etiqueta ha d'incloure també les instruccions d'ús de l'aparell, amb text i amb pictogrames, i les limitacions o perills d'ús, especialment per l'electricitat i la toxicitat.[5]
També ha de recollir les dates de les revisions efectuades i de les proves de pressió o retimbrat periòdiques, que són cada 5 anys. Als 20 anys l'extintor s'ha de retirar de servei.[5]
Ubicació i senyalització[modifica]
La normativa de protecció contra incendis exigeix la seva col·locació en certs edificis, locals, instal·lacions, vehicles. En aquests casos, els extintors han d'estar repartits de forma que el recorregut màxim fins a un d'ells sigui de 15 m. Han d'estar col·locats a menys de 1,70 m d'alçada, en llocs visibles i prop de les sortides d'evacuació.[5] Quan l'extintor no és clarament visible (per exemple perquè està dins d'un armari), cal senyalitzar-lo amb el pictograma normalitzat (Norma UNE 23033-1:2019).[6]
Revisió[modifica]
Els extintors s'han de revisar cada 3 mesos, per personal especialitzat o per l’usuari o titular de la instal·lació. La revisió ha d'incloure les verificacions següents:[7]
- Que els extintors són al seu lloc assignat i no presenten mostres aparents de danys.
- Que són adequats de conformitat amb el risc que s’ha de protegir.
- Que no tenen l’accés obstruït, són visibles o estan senyalitzats i tenen les seves instruccions d’ús a la part davantera.
- Que les instruccions d’ús són llegibles.
- Que l’indicador de pressió està a la zona d’operació. Que les parts metàl·liques (broquets, vàlvula, mànega...) estan en bon estat.
- Que no falten els precintes o els taps indicadors d’ús ni estan trencats.
- Que no han estat descarregats totalment o parcialment.
Classificació[modifica]
Segons la seva massa total, es classifiquen en portàtils i mòbils:
- Extintor portàtil: dissenyat perquè es pugui portar i utilitzar a pes de braços; en condicions de funcionament té una massa igual o inferior a 20 kg.[1]
- Extintor mòbil: està muntat sobre rodes perquè es pugui transportar per una persona, i té una massa total de més de 20 kg.[1]
En funció del procediment d'impulsió de l'agent extintor, es classifiquen en:
- Extintors permanentment pressuritzats (o de pressió incorporada):[3]
- #Aquells en els quals l'agent extintor proporciona la seva pròpia pressió d'impulsió, tal com els de diòxid de carboni.
- # Aquells en els quals l'agent extintor es troba en fase líquida i gasosa, tal com els hidrocarburs halogenats, i la pressió d'impulsió del qual s'aconsegueix mitjançant la seva pròpia tensió de vapor amb ajuda d'un altre gas propel·lent, tal com el nitrogen, afegit al recipient durant la fabricació o recàrrega de l'extintor.
- # Aquells en els quals l'agent extintor és líquid o sòlid pulverulent, la pressió d'impulsió del qual s'aconsegueix amb ajuda d'un gas propel·lent, inert, tal com el nitrogen o el diòxid de carboni, afegit al recipient durant la fabricació o recàrrega de l'extintor. Només quan l'agent extintor sigui aigua, amb additius o sense, es podrà utilitzar com a gas propel·lent l'aire.
- Extintors sense pressió permanent (o de pressió adossada):[3]
- # Aquells en els quals l'agent extintor és líquid o sòlid pulverulent, la pressió d'impulsió del qual s'aconsegueix mitjançant un gas propel·lent, inert, tal com el nitrogen o el diòxid de carboni, contingut en una ampolla o cartutx, que aporta la pressió de pressurització en el moment de la utilització de l'extintor.
- # Aquells en els quals l'agent extintor és líquid i la pressió d'impulsió del qual s'aconsegueix per un gas produït per una reacció química que té lloc en l'interior de recipient en el moment de la seva utilització.
Agent extintor[modifica]
Cada agent extintor té unes propietats extintores específiques que el fan adequat per a una o diverses classes de foc. No existeix cap agent que sigui apropiat a totes les classes de foc, de manera que cal seleccionar el que sigui més adequat per als combustibles presents de cada àrea a protegir.[3]
- Aigua: L'aigua o una solució aquosa es projecta mitjançant la pressió proporcionada per un gas auxiliar. L'aigua es pot projectar a raig ple o raig polvoritzat.[1] L'aigua a raig és adequada per als focs de classe A (sòlids) i l'aigua polvoritzada és excel·lent per a focs de classe A (sòlids) i acceptable per a focs de classe B (líquids). No és acceptable en presència de tensió elèctrica.[3]
- Escuma química: S'obté per la reacció de gas d'una càrrega àcida, continguda en un recipient interior, i d'una càrrega alcalina, continguda en el cos de l'aparell i que és projectada pel diòxid de carboni a pressió generat a la mateixa reacció. Es considera obsoleta a causa del poder corrosiu.[1]
- Escuma física: L'escuma s'obté mitjançant la pressió exercida per un gas auxiliar sobre una emulsió o una dissolució que conté emulsionant amb inclusió d'aire.[1] És adequada per als focs de classe A (sòlids) i B (líquids). No és acceptable en presència de tensió elèctrica.[3]
- Pols ABC (Polivalent): Substància química polvoritzada constituïda bàsicament per fosfats o per una mescla de sals amòniques amb additius diversos.[1] És adequada per a focs de classe A (sòlids), B (líquids) i C (gasos).[3] Es considera acceptable per a focs amb presència de tensió elèctrica fins a un màxim de 1.000 V.[1]
- Pols BC (Convencional): Substància química polvoritzable constituïda bàsicament per bicarbonats o sulfats amb additius diversos.[1] És excel·lent per a focs de classe B (líquids) i adequada per a focs de classe C (gasos).[3] Es considera també molt adequat per a focs amb presència de tensió elèctrica.[1]
- Pols per a metalls: Pols adequada per a l'extinció de focs de metalls, com ara el magnesi i d'altres metalls lleugers.[1] És adequada per a focs de classe D (metalls).[3]
- Diòxid de carboni (CO₂): Diòxid de carboni en fase líquida, que es projecta en forma de neu carbònica mitjançant la pressió creada a l'interior del recipient. Es considera adequat per a l'extinció de focs de classe B i acceptable per a focs de classe A. Es considera també molt adequat per a focs amb presència de tensió elèctrica.[1]
- Haló: L'ús de l'haló com a extintor es va prohibir el 1994 en el Protocol de Mont-Real per la seva capacitat d'esgotament de la capa d'ozó.[1]
- Hidrocarburs halogenats: un o més hidrocarburs halogenats en fase líquida apropiats per a l'extinció, que es projecten mitjançant la pressió creada a l'interior del recipient o mitjançant un agent impulsor auxiliar. Es consideren adequats per a l'extinció de focs de classe B i acceptables per a focs de classe A i C. Es consideren també molt adequats per a focs amb presència de tensió elèctrica.[1]
- Productes específics per a greixos i oli de cuinar: Segons la norma UNE EN 3-7:2004+A1:2008 es considera perillós que els extintors de pols i de diòxid de carboni s'utilitzin sobre focs de la classe F (greixos i olis per cuinar). En cuines industrials la tendència és la instal·lació de sistemes automàtics que usen agents especials com l'acetat potàssic i per sistemes d'aigua nebulitzada.[3]
Taula resum:[3]
| Agent extintor - classe de foc | A
Sòlids |
B
Líquids |
C
Gasos |
D
Metalls |
F
Greixos i olis per cuinar |
Presència de tensió elèctrica |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Aigua a raig | Adequat | No acceptable | ||||
| Aigua polvoritzada | Excel·lent | Acceptable | No acceptable | |||
| Escuma física | Adequat | Adequat | No acceptable | |||
| Pols ABC (Polivalent) | Adequat | Adequat | Adequat | Acceptable en baixa tensió | ||
| Pols BC (Convencional) | Excel·lent | Adequat | Molt adequat | |||
| Pols i altres productes específics per a metalls | Adequat | |||||
| Diòxid de carboni | Acceptable | Acceptable | Molt adequat | |||
| Hidrocarburs halogenats | Acceptable | Adequat | Molt adequat | |||
| Acetat potàssic i aigua nebulitzada | Adequat |
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Diccionari de bombers. Barcelona: Termcat. Generalitat de Catalunya, novembre 1995. ISBN 84-393-3689-6.
- ↑ «Els extintors cromats o de diferent color, compleixen amb la normativa vigent?» (en castellà). Extinhouse, 16-11-2016.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Guia per a la selecció, instal·lació, ús i manteniment dels extintors d’incendis». Asepeyo, desembre 2015. Arxivat de l'original el 2021-10-06. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «NTP 536: Extintors d'incendi portàtils: utilització» (en castellà). Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. Ministeri de Treball i Assumptes Socials d'Espanya, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Extintors d'incendi» (en castellà). Asepeyo, desembre 2015.
- ↑ «Nova norma UNE: la senyalització contra incendis que busca la uniformitat europea» (en castellà). Cuadernos de Seguridad, 17-02-2020.
- ↑ «Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis». BOE, 12-06-2007, pàg. 34.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Extintor |