Extintor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un extintor

Un extintor és un mecanisme de protecció contra els incendis actiu utilitzat per extingir o controlar focs petits, sovint en situacions d'emergència. No està dissenyat per a l'ús en un foc fora de control, com un que arriba al sostre, amenaça l'usuari (i.e. un que evita la fugida), o altrament exigeix la perícia dels bombers. Típicament, un extintor consisteix en un recipient metàl·lic (bombona o cilindre d'acer) que conté un agent extintor a pressió de manera que en obrir una vàlvula l'agent surt per una tovera que s'ha de dirigir a la base del foc. Generalment tenen un dispositiu per a prevenció d'activat accidental, el qual ha de ser deshabilitat abans d'emprar l'artefacte. N'hi ha de moltes mides i tipus, des dels molt petits, que solen portar-se als automòbils, fins als grans que van en un carro amb rodes. El contingut varia des d'1 a 50 quilograms d'agent extintor.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Per la seva mida els extintors es divideixen en portàtils i mòbils. Extintors portàtils serien els que tenen un pes de fins a 20 kg de pes en total. Quan un extintor pesi més de 20 kg es considera mòbil i sol portar rodes per a ser desplaçat.

En funció del procediment d'impulsió de l'agent extintor es classifiquen en:

  1. Extintors permanentment pressuritzats.
    1. Aquells en els quals l'agent extintor proporciona la seva pròpia pressió d'impulsió, tal com els de diòxid de carboni.
    2. Aquells en els quals l'agent extintor es troba en fase líquida i gasosa, tal com els hidrocarburs halogenats, i la pressió d'impulsió del qual s'aconsegueix mitjançant la seva pròpia tensió de vapor amb ajuda d'un altre gas propel·lent, tal com el nitrogen, afegit al recipient durant la fabricació o recàrrega de l'extintor.
    3. Aquells en els quals l'agent extintor és líquid o sòlid pulverulent, la pressió d'impulsió del qual s'aconsegueix amb ajuda d'un gas propel·lent, inert, tal com el nitrogen o l'anhídrid carbònic, afegit al recipient durant la fabricació o recàrrega de l'extintor. Només quan l'agent extintor sigui aigua, amb o sense additius, es podrà utilitzar com a gas propel·lent l'aire.
  2. Extintors sense pressió permanent.
    1. Aquells en els quals l'agent extintor és líquid o sòlid pulverulent, la pressió d'impulsió del qual s'aconsegueix mitjançant un gas propel·lent, inert, tal com el nitrogen o l'anhídrid carbònic, contingut en una ampolla o cartutx, que aporta la pressió de pressurització en el moment de la utilització de l'extintor.
    2. Aquells en els quals l'agent extintor és líquid i la pressió d'impulsió del qual s'aconsegueix per un gas produït per una reacció química que té lloc en l'interior de recipient en el moment de la seva utilització.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Extintor Modifica l'enllaç a Wikidata