F

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

La F és la sisena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants. El seu nom és efa, efe en valencià.

F

Aquesta lletra prové de l'alfabet llatí per bé que evoluciona de l'etrusc els quals la van prendre de la lletra grega digamma la qual va desaparéixer d'entre ells quan també va desapréixer el so /w/ que representava. L'origen anterior és una lletra de l'alfabet fenici i semític anomenada wâw.

Fonètica[modifica | modifica el codi]

En català representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el so labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)

Significats de la lletra F[modifica | modifica el codi]

Símbols derivats o relacionats[modifica | modifica el codi]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
ƒ florí U+0192 ƒ
F amb punt superior U+1E1E U+1E1F irlandès
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: F