F

Alfabet llatí
	A	B	C	D
E	F	G	H	I	J
K	L	M	N	O	P
Q	R	S	T	U	V
	W	X	Y	Z

La F és la sisena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants. El seu nom és efa, efe en valencià.

Aquesta lletra prové de l'alfabet llatí per bé que evoluciona de l'etrusc els quals la van prendre de la lletra grega digamma la qual va desparéixer d'entre ells quan també va desapréixer el so /w/ que representava. L'origen anterior és una lletra de l'alfabet fenici i semític anomenada wâw.

Fonètica

En català representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el so labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)

Significats de la lletra F

• Bioquímica: en majúscula símbol de la fenilalanina.
• Cronologia: Representa el mes de febrer als calendaris
• Economia: Serveix per abreujar els francs de diversos països
• Física: És el símbol dels formants en acústica. Indica també graus Fahrenheit de temperatura
• Informàtica: S'usa en informàtica per designar les tecles de funció
• Lingüística: És l'abreviatura de "femení"
• Música: en el sistema musical anglogermànic representa el fa. D'aquesta lletra evoluciona gràficament el símbol de la clau de fa. En cursiva i munúscula, indica que un passatge s'ha de tocar forte
• Química: en majúscula, símbol que repsenta l'element químic fluor.
• SI: en majúscula, símbol de femto. També, en majúscula, és el símbol del farad.
• Vehicles: indica procedència de França. En automobilisme, indica el tipus de fórmula o competició

Símbols derivats o relacionats

Caràcter	Descripció	Unicode (maj./min.)	Html (maj./min.)	Notes d'ús
ƒ	florí	U+0192	ƒ
Ḟ	F amb punt superior	U+1E1E U+1E1F		irlandès

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: F