Fàbrica de paper

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Translation arrow.svg
 A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi!
Fàbrica de polpa i paper de la Companyia Internacional de Paper Kraft a Georgetown, South Carolina. Al moment de ser construïda era la més gran del món.
Fonaments d'una fàbrica de paper a Sault Ste Marie, Ontario. La fabricació de polpa i paper comprèn un ambient extremadament humit, amb les consegüents complicacions a nivell del manteniment preventiu i corrosió.

Una fàbrica de paper o paperera és una fàbrica especialment concebuda per produir paper a partir de fibres vegetals com ara polpa de fusta, draps vells o altres ingredients. En el procés s'utilitza una màquina Fourdrinier o un altre tipus de màquina productora de paper.

Taula de continguts

Història [modifica]

Vegeu també: Paper

Investigacions històriques sobre l'origen de la fàbrica de paper són complicades a causa de l'existència de diferents definicions i una terminologia difusa per part dels autors que s'ocupen del tema: Molts estudiosos moderns utilitzen el terme en anglès "Paper mill" (textual " molí de paper ") o el seu equivalent en espanyol" fàbrica de paper "per fer referència de forma indiscriminada a tot tipus de fàbriques (o molins), siguin accionades per tracció humana, animals o per forces hidràuliques. La propensió a fer referència a fàbriques antigues amb el nom de "molí", sense especificar el tipus exacte de força impulsora, augmenta la dificultat d'identificar el tipus accionat hidràulicament el qual és rellevant des del punt de vista de la seva eficiència i rellevància històrica. [1]

Fàbriques accionades per tracció a sang [modifica]

Si bé tant els molins accionats per humans o animals eren coneguts pels fabricants de paper xinesos i musulmans, hi ha poca evidència concloent respecte a molins accionats per forces hidràuliques. [2] [3] [4] [5] L'absència de maquinària de fabricació de paper accionada per forces hidràuliques entre els musulmans queda suggerida per l'hàbit dels autors musulmans de referir-se a aquest tipus de dispositius amb el nom de "fàbrica de paper" i no "molí". [6]

Si bé els estudiosos han aconseguit identificar "molins de paper" durant l'era Abbas a Baghdad entre 794-795, l'evidència que les forces hidràuliques eren utilitzades per accionar els equips per produir paper en aquesta època és un tema de debat. [7] A la ciutat marroquina de Fes, Ibn Battuta esmenta "400 pedres de molí per fabricar paper". [8] Atès que Ibn Battuta no esmenta l'ús de forces hidràuliques i la quantitat de molins és summament elevada, s'interpreta aquesta cita com fent referència a algun tipus de tracció a sang. [4] [8]


Molins accionats hidràulicament [modifica]

Un relevamiento exhaustiu realitzat en Al-Andalus no va trobar evidència d'un sol molí de paper accionat per aigua, tampoc els llibres espanyols de distribució de propietats ( Repartiment ) després de la expulsió dels moros fan cap referència a ells. [4] Els textos àrabs mai utilitzen el terme en relació a la fabricació de paper i el relat més detallat de producció de paper pels musulmans, el del Sultan Zirid Al-Muizz ibn Badis, descriu l'art només en termes d'una manualitat. [4] Donald Hill ha identificat una possible referència a un molí de paper accionat per l'aigua en Samarkand, en l'obra del segle XI de l'estudiós persa Abu Rayhan Biruni, encara que remarca que el passatge "és massa breu per poder tenir plena certesa" que el mateix fa referència a un molí accionat per aigua. [9][10] No obstant això Halevi considera això evidència que en Samarkand es va utilitzar la força hidràulica per produir paper, encara que reconeix que no se sap del cert si per aquesta època en altres parts del món islàmic es va utilitzar la força hidràulica per produir paper; [11] Robert I. Burns és però escèptic donat la occurrencia aïllada de la referència i el fet que a la resta de l'Islam es recorri a l'elaboració manual del paper. [1]

Fàbrica de paper en Stromer, el complex d'edificis en l'extrem dret inferior, en la Nuremberg Chronicle de 1493. A causa del seu soroll i olor, les lleis medievals exigien que les fàbriques de paper es construïssin a certa distància dels murs de les ciutats.

Hill esmenta que les fàbriques de paper són esmentades en antiga documentació cristiana de Catalonia cap al 1150, el que podria indicar un origen islàmic, però novament l'evidència no és concloent, [12][13] i el cas de molins catalans d'accionament hidràulic, "anteriors a 1280" [14], ha estat desestimat per Robert I. Burns després d'un nou examen de les proves aportades. [15] De manera similar, la identificació de molins de estampat hidràulics en documents medievals de Fabriano, Itàlia, no tenen cap tipus de suport. [16]

L'evidència més antiga certa d'un molí de paper accionat hidràulicament es remunta al 1282 al Regne d'Aragó, Espanya. [17] Un decret del rei cristià Pere III fa referència a la creació d'un "molí d'aigua" real, un molí hidràulic pròpiament dit, al centre manufacturer de paper de Xàtiva el 1284, concedint-exempció d'impostos. [14] [17] The crown innovation appears to be ressentit by the local Muslim papermakering community; the document Guaranteed the Muslim subjects the right to continue their way of traditional papermaking by beating the pulp manually and grants them the right de ser exempts from work in the new mill. [17]

The first permanent paper mill north of the Alps was established in Nuremberg by Ulman Stromer in 1390; it is later depicted in the lavishly illustrated Nuremberg Chronicle . [18] From the mid-14th century onwards, European paper Milling underwent a rapid improvement of many work processes. [19]

Característiques [modifica]

Les màquines de fabricació de paper poden ser integrades o nointegradas. Les fàbriques integrades consisteixen d'un molí de polpa i un equip de fabricació de paper ubicats en el mateix lloc. Aquestes fàbriques reben troncs d'arbres o trossets ("xips") de fusta i produeixen paper. El segment de producció de pulp de les fàbriques integrades (especialment aquelles que utilitzen el procés kraft) en general acomiaden olor, mentre que les fàbriques que no són integrades compren la polpa de fusta, en general en paquets secs anomenats polpa de mercat i per tant produeixen molt pocs olors.

La fàbrica moderna de paper utilitza grans quantitats d'energia, aigua, i polpa de paper en una sèrie de processos extremadament eficients i complexos, utilitzant tecnologies modernes i controls sofisticats per produir fulles de paper que poden ser utilitzades en una quantitat molt diversa de nmaneras. Les màquines modernes són molt grans arribant a tenir una longitud de #150 m, i produir fulles de 10 m d'ample, operant a velocitats de 100 km/h. [20] Els dos majors proveïdors de màquines per produir paper són Mets i Voith.

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Burns 1996, pp. 414-417
  2. ↑ Tsien, Tsuen-Hsuin 1985, pp. 68-73
  3. ↑ Lluc 2005, p. 28, fn. 70
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Burns 1996, pp. 414f.:
    « It has also become universal to talk of paper "mills" (even of 400 such mills at Fes !), relating these to the Hydraulic Wonders of Islamic society in east and west. All our evidence points to non-Hydraulic hand production, however, at springs away from Rivers which it could pollute . »
  5. ↑ Thompson 1978, p. 169:
    « European papermaking differed from its precursors in the mechanization of the process and in the application of water power. Jean Gimpel, in The Medieval Machine (the English translation of La Revolution Industrielle du Moyen Age ), points out that the Chinese and àrabs used only human and animal force. Gimpel goes on to say: "This is convincing evidence of how technologically minded the Europeans of that era were. Paper had traveler Nearly halfway around the world, but no culture or civilization on its route had tried to mechanize its Manufacture ."' »
  6. ↑ Burns 1996, pp. 414f.:
    « Indeed, Muslim authors in general call any "paper manufactory" a wiraqah - not a "mill" ( tahun ) »
  7. ↑ Burns 1996, p. 414:
    « Al-Hassan and Hill also use as evidence the statement by Robert Forbes in his multivolume Studies in Ancient Technology that "in the tenth century [AD] floating mills were found on the Tigris near Baghdad." Though such captive mills were known to the Romans and were used in twelfth-century France, Forbes offers no citation or evidence for this unlikely application to very early papermaking. The most erudite authority on the topography of medieval Baghdad, George Makdisi, writes me that he has no recollection of such floating papermills or any papermills, which "I think I would have remembered. »
  8. ↑ 8,0 8,1 Tschudin 1996, p. 423​​
  9. ↑ Donald Routledge Hill (1996), A history of engineering in classical and medieval times, Routledge, pp. 169–71, ISBN 0415152917 
  10. ↑ Burns 1996, pp. 414:
    « Donald Hill has found a reference in al-Biruni in the eleventh century to stones "fixed to axles across running water, as in Samarkand with the pounding of flax for paper," a possible exception to the rule. Hill finds the notice "too brief to enable us to say with certainty" that this was a water-powered triphammer. »
  11. ↑ Leor Halevi (2008), «Christian Impurity versus Economic Necessity: A Fifteenth-Century Fatwa on European Paper», Speculum (Cambridge University Press) 83: 917–945 [917–8], doi:10.1017/S0038713400017073 
  12. ↑ Donald Routledge Hill (1996), A history of engineering in classical and medieval times, Routledge, p. 171, ISBN 0415152917 
  13. ↑ Burns 1996, pp. 414f.:
    « Thomas Glick warily concludes that "it is assumed but not proved" that Islamic Xàtiva had hydraulic papermills, noting that the pertinent Arabic description was "a press." Since the "oldest" Catalan paper is physically the same as Islamic Xàtiva's, he notes, their techniques "can be presumed to have been identical" - reasonable enough for Catalan paper before 1280. My recent conversations with Glick indicate that he now inclines to non-hydraulic Andalusi papermaking. »
  14. ↑ 14,0 14,1 Thomas F. Glick; Steven John Livesey; Faith Wallis. Medieval science, technology, and medicine: an encyclopedia. Psychology Press, 2005, p. 385. ISBN 978-0-415-96930-7 [Consulta: 27 novembre 2011]. 
  15. ↑ Burns 1996, pp. 415:
    « Currently Oriol Valls i Subin't, director of the History of Paper department of the Museus Municipals d'Història in the Institut Municipal d'Història at Barcelona , has popularitzar a versió of that thesis, in which Christian paper mills multiplicar marvelously along the Catalan Rivers "from Tarragona to the Pyrenees" from 1113 to 1244. His many articles and two books, valuable for such topics es fiber analysis in medieval paper, continuï to spread this unten and indeed bizarre thesis. As Josep Madurell i Marimon shows in detail, these were all in fact cloth fulling mills; tèxtils were then the basic mechanized industry of the Christian west . »
  16. ↑ Burns 1996, pp. 416:
    « Fabriano s claim rests on two xàrters - a gift of August 1276, and a surt of November 1278, to the new Benedictine congregation of Silvestrine Monks at Montefano. In each, a woman reclusa-Hermit Gives to the monastery her enclosure or "prison" - Latin Càrcer ; Misra by Fabriano Partisans es a form of Italian Carta or paper mill ! There is no papermaking in these documents, much less Hydraulic mills . »
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Burns 1996, pp. 417f .
  18. ↑ Stromer 1960
  19. ↑ Stromer 1993, p. 1
  20. ↑ «Metso supplied SC paper machine line sets a new world speed record at Stora Enso Kvarnsveden». [Consulta: 12-04-2008].

Bibliografia [modifica]

  • Burns, Robert I. (1996), «Paper menges to the West, 800-1400», en Lindgren, Uta, Europäische Technik im Mittelalter. 800 bis 1400. Tradition und Innovation (4th edición), Berlin: Gebre. Mann Verlag, pp. 413-422, ISBN 3-7861-1748-9 
  • Hunter, Dared (1930), Papermaking through Eighteen Centúries, New York 
  • Lluc, Adam Robert (2005), «Industrial Milling in the Ancient and Medieval Worlds. A Survey of the Evidence for an Industrial Revolution in Medieval Europe», Technology and Culture 46 (1): 1-30, doi:10.1353/tech.2005.0026 
  • Thompson, Susan (1978), «Paper Manufacturing and Early Books», Annals of the New York Academy of Sciences 314: 167-176, doi:10.1111/j.1749-6632.1978.tb47791.x 
  • Tschudin, Peter F. (1996), «Werkzeug und Handwerkstechnik in der mittelalterlichen Papierherstellung», en Lindgren, Uta, Europäische Technik im Mittelalter. 800 bis 1400. Tradition und Innovation (4th edición), Berlin: Gebre. Mann Verlag, pp. 423-428, ISBN 3-7861-1748-9 
  • Stromer, Wolfgang von (1960), «Das Handelshaus der Stromer von Nürnberg und die Geschichte der ersten deutschen Papiermühle», Vierteljahrschrift für Sozialista und Wirtschaftsgeschichte 47: 81-104 
  • Stromer, Wolfgang von (1993), «Große Innovation der Papierfabrikation in Spätmittelalter und Frühneuzeit», Technikgeschichte 60 (1): 1-6 
  • Tsien, Tsuen-Hsuin: "Science and Civilisation in Xina", Chemistry and Chemical Technology (Vol 5), Paper and Printing (Part 1), Cambridge University Press, 1985

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paper mill

T.H.E. Journal [1]

  • List of paper mills on paper and print monthly [2]
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_de_paper&oldid=11659051»