És una fàbrica amb dues parts ben diferenciades: un primer edifici constituït per una nau de tres pisos. Petites finestres li donen llum. Posteriorment, s'hi va afegir una llarga nau amb obertures més grans i altres dependències (porteria i pisos antigament utilitzats per treballadors i quadres mitjans). Originàriament aprofitava el salt d'aigua originat pel rec i la resclosa d'un antic molí.[1]
És la primera fàbrica construïda al poble i fou fundada per Manuel Comellas, fill d'un pagès navarclí, juntament amb dos socis més.[2] El 1816 es compren els terrenys per 500 lliures i el 1818 comença la construcció de la fabrica, que va entrar en funcionament l'any següent, el 1819.[1] La fàbrica es va partir en diverses seccions que funcionaven independentment fins que el 1841 Joaquim Batlles va comprar diverses parts, obtenint-ne el control de la major part. No se sap fins quan Comelles, Batlles, Santmartí i Cia van fer funcionar la fàbrica de forma directa, però tenim notícia que el 1867 i anys posteriors la fàbrica era explotada per altres empresaris.[2] L'any 1869 s'amplia el canal i la fàbrica donant-li la fesomia actual.[2]
Al llarg dels anys van anar fent diverses compravendes fins que el 1910 diversos socis venien la fàbrica a Isidre Puig i Cia que era l'amo de la fàbrica de Sant Benet.[3] Als anys 80 va ser tancada definitivament i venuda en subhasta el 1983,[1] una part a l'empresa Hidrogant S.A. el gerent de la qual era el navarclí Jaume Matamala i les altres parts a Dolors Cura Garcia, Agustí Cots Alsina i Josep Claret Tarrés.[4] Els nous amos tenien especial interès en el salt d'aigua que van començar a explotar immediatament, mentre que la fàbrica la llogaren a diverses empreses. La fàbrica sempre va estar dedicada a la filatura.[5]
↑ 1,01,11,2«Fàbrica del Riu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 febrer 2015].
