Fèliks Iussúpov

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fèliks Iusúpov)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fèliks Iussúpov amb la seva esposa Irene el 1915

Fèlix Iussúpov, príncep Iussúpov i comte Sumarokov-Elston (Sant Petersburg 1887 - París 1967). Cap de la casa principesca dels Jusupov posseïdors d'una de les més importants fortunes mundials a principis del segle XX i autor material de l'assassinat del monjo Grigori Rasputin.

Nascut a la ciutat de Sant Petersburg el dia 23 de març de 1887 essent fill del comte Fèlix Sumarokov-Elston i de la princesa Zenaida Iussúpov. Els Iussúpov eren una família de l'alta aristocràcia russa, propera a la Cort imperial i d'origen tartar. Posseïdors d'una immensa fortuna basada en negocis miners, de la pell i en enormes propietats rurals tant a Rússia com a Sibèria. La seva proximitat a la cort féu que el comte Sumarokov-Elston obtingués el càrrec de Governador General de Moscou.

L'any 1909 entrà en contacte amb la societat europea amb la seva incorporació a la Universitat d'Oxford on fundà la Societat russa de la Universitat d'Oxford. L'any 1912 retornà a Sant Petersburg amb una clara influència de la moda europea, portant una vida desenfrenada i amb gustos sexuals variats.

El 22 de febrer de 1914 contragué matrimoni amb la princesa Irene de Rússia, filla del gran duc Miquel de Rússia i de la gran duquessa Xènia de Rússia, Irene era neboda del tsar Nicolau II de Rússia, néta del tsar Alexandre III de Rússia i besnéta del rei Cristià IX de Dinamarca. El matrimoni se celebrà al Palau d'Anichkov de Sant Petersburg amb la participació de diversos representants de les cases reials europees. El matrimoni tingué una única filla:

El principal fet pel qual Fèlix Jusupov passà a la història fou l'assassinat la nit del 16 al 17 de desembre de 1916 del monjo Grigori Rasputin a la seva residència de Sant Petersburg, el Palau Moika. Arran de l'esclat de la Primera Guerra Mundial entre la societat russa, però especialment entre la noblesa, s'havia estès l'opinió que el monjo Rasputín dominava els fils de la política russa gràcies al domini que generava sobre la tsarina Alexandra F'dorovna pel control de la malaltia que patia el tsarevitx.

Fèlix Jusupov i el gran Demetri de Rússia, nét del tsar Alexandre II de Rússia, fill del gran duc Pau de Rússia i cosí del tsar Nicolau II de Rússia, idearan l'assassinat de Rasputín amb la complicitat d'un reduït cercle de la noblesa palatina de Sant Petersburg. Així, atraieren el monjo fins al Palau Moika, l'enverinaren, li dispararen i el colpejaren amb una barra de ferro sense causar-li la mort, el llençaren al riu Neva, glaçat en aquella època de l'any, causant-li la mort, el cos sense vida es trobà dies després a la riba del riu.

La rapidesa amb què la Cort conegué les actuacions de Dimitri i Fèlix els hi ocasionà l'exili. Així, Dimitri fou enviat a la frontera russopersa i Fèlix fou arrestat en un estat de camp de la seva propietat al sud del país. Setze membres de la família imperial, entre els quals s'hi trobava la tsarina viuda Maria F'dorovna i els tres germans del tsar, el gran duc Miquel de Rússia, la gran duquessa Xènia de Rússia i la gran duquessa Olga de Rússia, sol·licitaren al tsar Nicolau II de Rússia la commutació de la pena a la qual s'hi negà degut a les pressions de la seva muller.

L'assassinat de Rasputín no pogué evitar l'esclat de la Revolució russa que ocorregué escassos tres mesos després de la mort del monjo. Amb l'abdicació del tsar Nicolau II de Rússia, Jusupov pogué retornar a Sant Petersburg on recuperà nombrosos quadres i joies de la família que pogué transportar a Crimea juntament amb la seva muller i la seva filla.

L'any 1919 embarcaren al vaixell britànic HMS Malborough que el rei Jordi V del Regne Unit posà a la disposició de la família imperial per evitar la seva mort a mans dels bolxevics. A part de Jusupov i Irene, al vaixell s'hi embarcaren diversos grans ducs, la tsarina viuda i diferents membres de la noblesa russa. Des de Malta, la família passà a Itàlia des d'on passaren a París on s'instal·laren.

L'any 1922 fundaren la casa de modes IRFÉ (Irene-Fèlix) que hagueren de tancar l'any 1931 arran de la Gran Depressió causada per la caiguda borsatil de 1929. Les dificultats econòmiques, juntament amb les infules de grans senyors dels Jussupov, provocaren enormes problemes de subsistència a la família malgrat que sempre disposaren de més recursos que d'altres emigrats russos.

L'any 1932 s'inicià una forta batalla legal entre els Jusupov i la MGM sota l'acusasió d'intromissió a la privadesa de la MGM arran de la pel·lícula "Rasputín i l'emperadriu". El judici se saldà a favor dels Jusupov que obtingueren l'enorme suma de 25.000 lliures esterlines. El cas Jusupov establí jurisprudència i fou el detonant que féu que moltes pel·lícules posteriors s'emmarquessin sota la fórmula d'obres de ficció.

Fèlix Jusupov morí a París l'any 1967

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fèliks Iussúpov