Fèlix, Règula i Exuperanci de Zuric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Fèlix».
sants Fèlix, Règula i Exuperanci de Zuric

Pintura anònima amb els sants presentant-se a Crist, ca. 1506 (Zuric, Schweizerisches Nationalmuseum)
màrtirs
Nom secular Felix, Regula, Exuperantius Thuricensis
Naixement Segle III
Tebes (Egipte)?
Defunció 287
Zuric (Suïssa)
Enterrament Església dels Sants Fèlix i Règula (Zuric); cranis a Andermatt
Commemoració en Església catòlica, ortodoxa, luteranisme, anglicanisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Grossmünster (Zuric), Andermatt
Festivitat 11 de setembre
Fets destacables Probablement llegendaris
Iconografia Els tres junts, amb palma de martiri, portant el cap a les mans
Patronatge Zuric

Fèlix i Règula (o Regla) (Egipte, segle III - Zuric, Suïssa, 287) eren dos germans que, juntament amb el servent Exuperanci, foren martiritzats per la seva fe cristiana. Són venerats a tota la cristiandat i són els sants patrons de la ciutat de Zuric. Probablement, són sants llegendaris, sense existència comprovada.

Vida i llegenda[modifica | modifica el codi]

La majoria de les dades que se'n conserven semblen llegendàries i tardanes, essent la font més antiga del segle VIII. La tradició fa Fèlix i Règula germans i membres de la Legió Tebana,[1] comandada per sant Maurici. Eren, probablement, originaris d'Egipte i, amb la legió, destinats a Helvècia, al territori d'Agaunum, l'actual Saint-Maurice (Valais).

Quan la legió fou massacrade, els dos germans i el seu servent Exuperanci en van poder escapar i es refugiaren a Glaris (l'actual Glarus (Suïssa)) i a Zuric. S'hi dedicaren a evangelitzar la regió i convertir els habitants al cristianisme. Descoberts, foren jutjats i condemnats, essent decapitats l'any 286, vora el riu Limmat. Els tres màrtirs, però, van prendre els seus caps amb les mans i van caminar amb ells fins a un turó proper, on volien ésser sebollits i on van morir.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Al lloc de la seva tomba s'edificà cap al 1100 el Grossmünster (Monestir Gran) i a la vora del Limmat, al lloc del martiri, la Wasserkirche (Església de l'Aigua); a l'altra banda del riu, l'abadia de Fraumünster guardava part de les relíquies dels sants. Entre els dos monestirs es feien processons que atreien grans quantitats de pelegrins.

El 1524, Huldrych Zwingli va dissoldre els ordes monàstics i en confiscà les propietats. Les tombes dels sants van ésser obertes: Heinrich Bullinger diu que només hi havia uns quants ossos que foren portats al cementiri. Els catòlics digueren que hi havia les relíquies i que els heretges volien llençar-les al riu; llavors, un home d'Uri va robar-les i les va portar a Andermatt, on encara hi ha dos cranis que es diu que són de Fèlix i Règula. La resta de suposades relíquies tornaren a Zuric en 1950, a la nova església catòlica dels sant. Datats amb el carboni 14, els cranis són de l'Edat mitjana, tot i que un podria ésser més antic.

Evangelitzadors de Zuric, en són els sants patrons i apareixen a l'escut d'armes de la ciutat.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. És inversemblant que una dona en formés part; podria ésser que Fèlix fos legionari i ella, germana seva.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fèlix, Règula i Exuperanci de Zuric