Fèlix i Adaucte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sants Fèlix i Adaucte

Apoteosi de Fèlix i Adaucte Carlo Innocenzo Carlone, s. XVIII (S. Felice del Benaco, Lago Garda)
màrtirs
Nom secular Felix, Adauctus
Naixement Segona meitat del s. III
Defunció c. 303
Roma (Imperi Romà)
Enterrament Stephansdom (Viena, Àustria); cranis a Anjou (França) i Colònia (Alemanya)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 30 d'agost
Iconografia Els dos junts, amb palma de martiri; Adaucte, com a legionari romà

Fèlix i Adaucte (morts a Roma, c. 302 o 303) foren dos joves cristians, morts com a màrtirs. Són venerats com a sants per diverses confessions cristianes.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Fèlix era un sacerdot cristià de Roma. Durant la persecució de Dioclecià, aquest prevere fou portat pel prefecte Drac davant l'altar dels déus Serapis, Mercuri i Diana perquè hi fes sacrificis. Fèlix pregà i les imatges dels ídols van caure a terra, per la qual cosa fou condemnat a mort.

Després de la tortura de l'eculi (el poltre), pronunciada la sentència, va ser conduït a la degollina.[1] Mentre era portat al lloc d'execució, se li aplegà un altre jove que va confessar espontàniament que també era cristià i fou mort amb ell. Aquest jove, de qui no se sabia el nom, fou anomenat Adauctus (que en llatí vol dir "afegit"). Tots dos van ésser decapitats. Sant Fèlix, prevere, va morir amb el seu company improvisat als voltants de l'any 302, i van ser enterrats a la catacumba de Domitila en la Via Ostiensis.[1]

Les actes del martiri es publicaren al martirologi d'Adó, però semblen poc versemblants i embellides per detalls erronis: no hi ha notícia de cap prefecte anomenat Drac, i potser es tracta d'una mala interpretació d'alguna inscripció referida a un altre Fèlix.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Venerats des d'antic, ja es troben al sacramentari de Gregori el Gran i als martirologis antics. Algunes fonts van citar els dos sants com a germans. La menció més antiga es troba en un poema del papa Damas I que lloa el prevere Verus per haver ornat el sepulcre dels sants. El seu sepulcre esdevingué un conegut lloc de peregrinació.[1] Sobre la seva tomba, a les catacumbes de Commodil·la, a la Via Ostiensis, s'aixecà una església que desaparegué. Propera a la basílica de Sant Pau Extramurs, se'n descobriren restes el 1905.

Segons la historiadora Maria Chiara Celleti, el Papa Lleó IV (847-855) va fer entrega de les relíquies d'aquest sant,[1] l'any 850, a Irmengarda (o Ermengarda), esposa de Lotari I, que les donà a l'abadia d'Eschau (Alsàcia). Això contribuí a estendre el culte als sants per l'Europa septentrional. D'aquí es portaren a la Catedral de Sant Esteve de Viena en 1361. Se'n diu que hi ha cranis atribuïts als sants a Anjou (França) i Colònia (Alemanya). L'abadia d'Andechs (Baviera) també diu tenir-ne relíquies, donades per Honori III.

Confusió amb Sant Fèlix, patró de Vilafranca[modifica | modifica el codi]

L'any 1699 van arribar a Vilafranca del Penedès les relíquies d'un Sant Fèlix màrtir, que no s'ha de confondre amb els sants Fèlix i Adaucte, malgrat que en ambdós casos la seva festa sigui el 30 d'agost.[1] Les relíquies de Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès, corresponen a un màrtir romà anomenat Fèlix que havia estat sepultat a la catacumba de Calepodi, situada al tercer mil·liari de la via Aurèlia.[1] L'arribada a Vilafranca de les relíquies de Sant Fèlix va coincidir amb el final d'una devastadora sequera que havia deixat un rastre de fam i misèria a la vila. Les salvadores pluges, es van atribuir a la presència del sant i per això se'n començà a fer veneració.[2] L'any 1776, els vilafranquins van acabar per erigir-lo com a nou patró en substitució del que anteriorment hi havia.[2] El 30 d'agost, durant la Festa Major de Vilafranca del Penedès, té lloc la Diada de Sant Fèlix, una important exhibició de castells.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]