Fèlix i Fortunat d'Aquileia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Fèlix».
Per a altres significats vegeu «Fèlix, Fortunat i Aquil·leu».
sants Fèlix i Fortunat

Martiri dels sants, dibuix de Gaspare Diziani, ca. 1750
màrtirs
Nom secular Felix, Fortunatus
Naixement Segona meitat del s. III
Vicenza (Vèneto, Itàlia)
Defunció ca. 303
Aquileia (Vèneto)
Enterrament Fèlix: Basilica dei Santi Felice e Fortunato (Vicenza); Fortunat: Catedral de Chioggia
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 14 de maig; a Chioggia: 11 de juny; a Aquileia: 13 d'agost
Fets destacables Germans
Iconografia Els dos junts, amb palma de martiri
Patronatge Chioggia

Fèlix i Fortunat (Vicenza, s. III - Aquileia, ca. 303) foren dos màrtirs durant les persecucions als cristians. Són venerats com a sant a tota la cristiandat.

Aquest Fortunat no s'ha de confondre amb el protomàrtir d'Aquileia, Sant Fortunat d'Aquileia, diaca del bisbe Hermàgoras.

Biografia [modifica]

Germans, eren originaris de Vicenza (a l'actual Vèneto), i foren decapitats a Aquileia probablement el 303 durant la persecució de Dioclecià. No se'n sap res més amb certesa.

Veneració [modifica]

Al lloc del martiri s'aixecà aviat un lloc de culte, al voltant del qual es formà una necròpolis. Les relíquies, reivindicades també per la diòcesi de Vicenza, foren repartides: mentre que el cos de Fortunat restà a Aquileia (en època dels longobards fou traslladat a Malamocco i en 1080 a Chioggia), el de Fèlix fou sebollit a la catedral de Vicenza. Una tradició diu que els ossos n'eren barrejats, però l'obra de Venanci Fortunat (segle V), del bisbe de Vicenza Rodolf (s. IX) i el reconeixement fet en 1769 a la tomba de Fèlix, demostraren que les restes pertanyen només a una persona que fou decapitada.

La festa litúrgica se celebra: a Aquileia, el 13 d'agost; a Chioggia, d'on són els patrons de la ciutat i la diòcesi, l'11 de juny, i a Vicenza, el 14 de maig.

Origen dels sants homònims de Valença [modifica]

L'arribada d'unes relíquies a Valença va donar lloc a una duplicació de personalitat hagiogràfica que originà les figures fictícies de Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença.