Fèlix i Fortunat d'Aquileia
Martiri dels sants, dibuix de Gaspare Diziani, ca. 1750 |
|
| màrtirs | |
|---|---|
| Nom secular | Felix, Fortunatus |
| Naixement | Segona meitat del s. III Vicenza (Vèneto, Itàlia) |
| Defunció | ca. 303 Aquileia (Vèneto) |
| Enterrament | Fèlix: Basilica dei Santi Felice e Fortunato (Vicenza); Fortunat: Catedral de Chioggia |
| Commemoració en | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 14 de maig; a Chioggia: 11 de juny; a Aquileia: 13 d'agost |
| Fets destacables | Germans |
| Iconografia | Els dos junts, amb palma de martiri |
| Patronatge | Chioggia |
Fèlix i Fortunat (Vicenza, s. III - Aquileia, ca. 303) foren dos màrtirs durant les persecucions als cristians. Són venerats com a sant a tota la cristiandat.
Aquest Fortunat no s'ha de confondre amb el protomàrtir d'Aquileia, Sant Fortunat d'Aquileia, diaca del bisbe Hermàgoras.
Biografia [modifica]
Germans, eren originaris de Vicenza (a l'actual Vèneto), i foren decapitats a Aquileia probablement el 303 durant la persecució de Dioclecià. No se'n sap res més amb certesa.
Veneració [modifica]
Al lloc del martiri s'aixecà aviat un lloc de culte, al voltant del qual es formà una necròpolis. Les relíquies, reivindicades també per la diòcesi de Vicenza, foren repartides: mentre que el cos de Fortunat restà a Aquileia (en època dels longobards fou traslladat a Malamocco i en 1080 a Chioggia), el de Fèlix fou sebollit a la catedral de Vicenza. Una tradició diu que els ossos n'eren barrejats, però l'obra de Venanci Fortunat (segle V), del bisbe de Vicenza Rodolf (s. IX) i el reconeixement fet en 1769 a la tomba de Fèlix, demostraren que les restes pertanyen només a una persona que fou decapitada.
La festa litúrgica se celebra: a Aquileia, el 13 d'agost; a Chioggia, d'on són els patrons de la ciutat i la diòcesi, l'11 de juny, i a Vicenza, el 14 de maig.
Origen dels sants homònims de Valença [modifica]
- Article principal: Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença
L'arribada d'unes relíquies a Valença va donar lloc a una duplicació de personalitat hagiogràfica que originà les figures fictícies de Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença.