Félix Mottl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conductor.svg Félix Mottl 30x-Music.png
Siegfried Wagner & Felix Mottl.jpg
Siegfried Wagner & Felix Mottl
Nom real: Felix Josef von Mottl
Naixença: 24 d'agost de 1856
Unter St. Veit barri de Viena
Defunció: 1 de juliol de 1911 (als 54 anys)
Munic
Nacionalitat: Alemanya Alemanya

Félix Mottl (Unter St. Veit barri de Viena, 24 d'agost de 1856 - Munic, Baviera,1 de juliol de 1911) fou un compositor i director d'orquestra alemany.

Admès a causa de la seva bella veu en el Seminari de Loewenburg, continuà els seus estudis en el Conservatori de Viena, que deixà després d'haver aconseguit les més altes recompenses, sent al cap de poc nomenat director de l’Akademischer-Wagner-Verein, de Viena. El 1881 succeí en Dessoff com a director d'orquestra de Karlsruhe, i el 1886 assoli un gran èxit dirigint per primera vegada les representacions wagnerianes de Bayreuth (Parsifal i Tristany), --preparant especialment per aquests esdeveniments al tenor Ernest van Dyck--,[1] i que renovà en successives temporades.

També fou director de la Philarmonischer Verein, i el 1903 se'l nomenà director general de la música de la cort de Munic, on tingué com a repetiteur l'austríac Franz Moser.[2] i entre d'altres alumnes el muniquès Johann Oscar Rohr.[1] Contractat el 1903 per a dirigir el Parsifal a Nova York, es retirà en l'últim moment després d'haver dedicat cinc mesos a la seva preparació. A més havà dirigit concerts i representacions líriques en la majoria de les capitals europees (París, Londres, Viena, etc.), se'l considerava un dels millors interpretes de Wagner.

També fou un distingit compositor i va escriure diverses òperes:

A més, publicà obertures inèdites de Wagner (König Euzio, Polònia, Cristoph Columbus, Rute Britania), instrumentà cinc melodies del mateix autor, lieder de Mozart i de Schubert, etc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Félix Mottl Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. IV, pàg. 634 (ISBN 84-239-4574-X)
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 7, pàg. 772 (ISBN 84-239-4577-4)