Félix d'Herelle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Félix d'Herelle
Naixement 25 d'abril de 1873
Montreal, Quebec
Mort 22 de febrer de 1949 (als 75 anys)
Paris, França
Nacionalitat Franco-canadenc
Camp Microbiòleg
Treball(s) Bacteriòfags
Premis importants Leeuwenhoek Medal (1925)

Félix d'Herelle (1873 - 1949) va ser un microbiòleg franco-canadenc i el codescobridor (Frederick Twort ho va fer dos anys abans) dels virus bacteriòfags que infecten bacteris. També va experimentar amb la possibilitat d'utilitzar la fagoteràpia.[1] D'Herelle també està molt considerat per la seva contribució a la microbiologia aplicada.[2]

Obra pblicada[modifica | modifica el codi]

  • 1946. L’étude d’une maladie: Le Choléra. French. F. Rouge & Cie S. A., Lausanne. OCLC 11221115
  • 1938. Le Phénomène de la Guérison dans les Maladies Infectieuses. Masson et cie, Paris. OCLC 5784382
  • 1933. Le Bactériophage et ses Applications Thérapeutiques. Doin, Paris. OCLC 14749145
  • 1929. Études sur le Choléra. Impr. A. Serafini, Alexandrie. OCLC 15864352
  • 1926. Le Bactériophage et son Comportement. Masson et Cie, Paris. OCLC 11981307
  • 1923. Les Défenses de l'Organisme. Flammarion, Paris. OCLC 11127665
  • 1921. Le Bactériophage: Son Rôle dans l'Immunité. Masson et cie, Paris. OCLC 14794182


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. doi:10.3389/fmicb.2012.00238
    Aquesta referència està incompleta. Podeu copiar-la o generar-la
  2. Keen EC. «Felix d’Herelle and Our Microbial Future». Future Microbiology, vol. 7, 12, 2012, pàg. 1337–1339. DOI: 10.2217/fmb.12.115. PMID: 23231482.

Referències[modifica | modifica el codi]

Aquest article conté material de l'article «Félix d'Herelle» de Citizendium, que es troba sota la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 3.0 No adaptada però no sota la GFDL.
  • Summers, William C. Félix d'Herelle and the Origins of Molecular Biology. Yale University Press, 1999. ISBN 0-300-07127-2. 
  • Häusler, T. Viruses vs. Superbugs, 2006.  includes excerpts from his unpublished autobiography Macmillan.[cal citació]
  • «On an invisible microbe antagonistic toward dysenteric bacilli: brief note by Mr. F. D'Herelle, presented by Mr. Roux. 1917». Research in microbiology, vol. 158, 7, 2007, pàg. 553–4. DOI: 10.1016/j.resmic.2007.07.005. PMID: 17855060.
  • Shrayer David P. (1996). "Felix d’Hérelle in Russia." Bull Inst Pasteur. 94:91–6.
  • «On the origins of the science in Arrowsmith: Paul de Kruif, Felix d'Herelle, and phage». Journal of the history of medicine and allied sciences, vol. 46, 3, 1991, pàg. 315–32. DOI: 10.1093/jhmas/46.3.315. PMID: 1918921.
  • «Who discovered bacteriophage?». Bacteriological reviews, vol. 40, 4, 1976, pàg. 793–802. PMC: 413985. PMID: 795414.
  • «Felix d'Herelle and bacteriophage therapy». Transactions & studies of the College of Physicians of Philadelphia, vol. 37, 2, 1969, pàg. 115–23. PMID: 4900376.
  • «In memory of Prof. D'Herelle». Medycyna doswiadczalna i mikrobiologia, vol. 2, 2, 1950, pàg. 254–5. PMID: 14815355.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • William C. Summers, Felix d'Herelle and the Origins of Molecular Biology, New Haven: Yale University Press, 1999.
  • Shrayer David P. Felix d’Hérelle in Russia. Bull Inst Pasteur. 1996;94:91–6.