Fòcida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fòcida (llatí Phocis, grec Phokis) fou una regió de la Grècia Central limitada al nord per Dòrida, al nord-est pels locris epicnèmidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis, i al sud pel golf de Corint. Posseïen un port a la mar d'Eubea anomenat Dafnos, enclavament entre els epicnèmidis i opuntis.

Era un país muntanyós, destacant les muntanyes Parnassos. La fèrtil vall de Crissa al sud s'estenia fins al golf de Corint. Entre el Parnassos i les muntanyes de Lòcrida corria el riu Cefís. Els altres rius eren el Pleitos (que passava per Delfos) i el Heraclios, que desaiguava al golf prop de Bulis.

Fòcida es presentada com habitada pels leleges que foren expulsats pels flegies (Phlegyae) d'Orcomen. El seu nom derivava segons la llegenda de Phocos, fill d'Ornítion i net de Sisifo de Corint, i més tard es va estendre més per Phocos, fill d'Aeacos. De la llegenda es desprèn que els focis eren considerats una barreja de aqueus i eolis. El focis són mencionats com a presents a la guerra de Troia.

La importància de Fòcida derivava del temple i oracle de Delfos, que fou inicialment fòcid i després dòric, per més tard tornar a Fòcida.

El focis van formar una confederació que es reunia a Phocicum prop de Daulis. Van romandre independents enfront dels tessalis que abans de les guerres Mediques els havien volgut sotmetre però els van derrotar més d'un cop, principalment a la batalla de Hiàmpolis. Quant els perses van envair Grècia els tessalis es van venjar i van conduir als perses a Fòcida i dotze ciutats fòcides foren destruïdes; els habitants es van poder escapar a les muntanyes Parnassos (o cap al territori dels ozolis) des on van atacar a l'exèrcit persa.

El 450 aC van recuperar la possessió de Delfos. Esparta va enviar un exèrcit per expulsar-los i ho van aconseguir, però quan els espartans es van retirar una expedició atenenca va restaurar Delfos als focis. A la guerra del Peloponès els focis foren aliats dels atenencs. Al tractat de pau de Nícies es va estipular que Delfos seria independent i des llavors el temple va romandre un estat independent fins a la guerra sagrada.

Després de Leuctres (371 aC) els focis van passar sota l'hegemonia de Tebes però es van retirar de l'aliança tebana a la mort d'Epaminondes i Tebes en revenja va fer condemnar als focis per haver cultivat la plana de Cirrha (357 aC), considerat territori sagrat, originant la guerra sagrada. El territori de Fòcida fou consagrat a Apol·lo com ho havia estat Cirrha. Els focis van resistir i sota el seu cap Filomelos, van ocupar Delfos i es van apropiar dels seus tresors. Filip II de Macedònia fou nomenat estrateg de l'amfictionia i va derrotar finalment als focis; es va decretar que totes les ciutat fòcides (22) menys Abes (Abae) havien de ser destruïdes i els habitants establerts en petits llogarets amb un màxim de 50 cases cadascun, i que haurien de pagar una indemnització pels tresors arrabassats a Delfos, en pagaments anyals; els seus dos vots al consell amfictiònic foren concedits a Macedònia.

Els focis però van reconstruir les seves ciutats amb ajut atenenc i dels tebans, ara aliats a Atenes contra Macedònia. Els focis van lluitar contra Macedònia a la batalla de Queronea.

Més tard van lluitar aliats a Grècia a la guerra de Làmia i també van resistir als gals que havien envaït el país quant van intentar saquejar Delfos.

El 146 aC Fòcida fou sotmesa pels romans i unida a Etòlia.

Ciutats principals de Fòcida[modifica | modifica el codi]

Coord.: 38° 31′ 31″ N, 22° 22′ 31″ E / 38.5253,22.3753

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fòcida