Führerbunker

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plànol en 3D del Führerbunker
Plànol en 3D de la Cancelleria amb el búnquer

Führerbunker és la denominació que rebia el búnquer o refugi antiaeri situat al subsòl de Berlín, destinat a protegir els alts comandaments de l'Estat i les forces armades de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Història[modifica | modifica el codi]

El centre neuràlgic de l'Estat alemany, centrat en la Cancelleria del Tercer Reich, va comptar des d'un primer moment amb una sèrie de refugis antiaeris situats en el subsòl. Es van construir els primers búnquers l'any 1936, darrere dels jardins de la vella Cancelleria, sent erigits per l'empresa constructora Hochtief (fundada el 1873).

Després de l'arribada d'Adolf Hitler al poder (1933), es va planejar i va edificar la nova Cancelleria que havia estat dissenyada per l'arquitecte Albert Speer, aprofitant les obres per construir uns nous refugis que van començar el 1943. El búnquer va ser utilitzat durant els últims moments de la guerra per Hitler (d'aquí la seva denominació "Führerbunker"), que es va traslladar allà el 16 de gener de 1945, després de comprovar com els continus atacs aeris havien convertit l'estada dins de la Cancelleria en perillosa.

Segons relats dels supervivents, Adolf Hitler, després de tenir coneixement que les forces armades que havien d'alliberar Berlín s'havia rendit als russos, va ordenar trucar a un funcionari judicial per d'oficialitzar el seu casament amb Eva Braun, després d'això es va suïcidar al costat a la seva ja dona. Pel que sembla les seves restes i els de la seva esposa van ser trets al jardí de la Cancelleria i se'ls va calar foc per evitar que els russos poguessin capturar-los. El búnquer va ser pres per les forces soviètiques el dia 2 de maig de 1945. Després de la guerra, les restes del búnquer van romandre oblidats durant anys i semienterrats en una illa urbana erma adjacent on va existir el Reichstag, i els del antebúnker demolits per les autoritats de l'Alemanya de l'Est, almenys parcialment, l'any 1988 per construir sobre ells apartaments.

El maig de 1995, el Parlament regional de Berlín va decidir clausurar el Führerbunker per construir nous habitatges, rebutjant la proposta del partit d'Aliança 90/Els Verds que demanava la permanència del lloc com a monument històric, encara que és possible que les habitacions de l'última planta, la més profunda, continuïn intactes, encara protegides per els 3 metres de formigó del sostre. El búnquer o el que queda (penúltim i últim nivell) avui en dia està sota una plaça i s'ha testejat la seva ubicació amb ones sòniques.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Entrada posterior del Führerbunker, al jardí de la Cancelleria del Reich (1947)

El refugi, més profund que el seu antecessor i que es denominava "Vorbunker" o antebúnker, va ser construït a més profunditat (a uns 8,2 metres) però interconnexionat amb aquell mitjançant escales. A la planta baixa del mateix es localitzaven les habitacions i despatxos de Hitler i de la seva dona Eva Braun, així com la sala de conferències, el dormitori de Joseph Goebbels, la sala dels metges, banys i habitacions auxiliars i del personal auxiliar. El Führerbunker disposava de dues entrades: una que donava a l'antic búnquer de la Cancelleria i una altra que conduïa cap al jardí, al qual s'accedia pujant a través d'una escala de cargol fins a una torre d'observació, o bé sortint per un edifici annex.

Com que la construcció es trobava sota el Mantell freàtic, calia que estiguessin funcionant contínuament les bombes destinades a evacuar l'aigua, per la qual cosa l'ambient dins del refugi (que ja de per si era molt espartà seguint les directrius de Hitler) es trobava enrarit, acústicament parlant, ja que disposava també de generadors de corrent. L'accés al búnquer estava molt controlat i no es permetia que ningú accedís armat al mateix. La ventilació estava també molt protegida, ja que es temia que un atac amb gasos pogués afectar els ocupants, de manera que existien portes hermètiques que protegien contra aquest tipus d'atac químic.

El sostre del refugi tenia un gruix de 4 metres i les parets de 4,0 i resistiren, sense arribar a patir cap dany, els bombardejos soviètics de les últimes hores de la guerra, els russos no tenien constància de la ubicació del mateix, i no va ser fins a l'últim moment quan van saber de la seva existència, el que va suposar l'increment de la intensitat del bombardeig.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Führerbunker

Coord.: 52° 30′ 45″ N, 13° 22′ 53″ E / 52.5125,13.3815