Fūrin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Típica campaneta japonesa fuurin de vidre.

Fuurin 风铃 (ふう りん) ({{{2}}}?)traduït literalment com "campaneta de vent" o "campaneta que evoca el vent". És un element decoratiu d'origen tradicionalment japonès que es comença a col·locar a les cases, generalment en les finestres o portes, al principi de l'estiu. Gaudeixen de gran popularitat en la cultura japonesa, sent ja gairebé un ritu. Els seus colors sovint evoquen objectes o substàncies refrescants com l'aigua fresca i el metall.

Forma i ús[modifica | modifica el codi]

Es compon d'una campana de forma arrodonida que sol fer-se de diversos materials com vidre, ceràmica, metall, etc.[1] de la campana penja una corda que està unida en el seu extrem a un paper, que en ser mogut pel vent, mou un petit batall que colpeja la campana i la fa sonar.[2] En el paper se solen escriure desitjos o frases per a la bona fortuna.[3] La seva mida no sol ser superior al d'un puny. La funció és aquestes campanetes és emfatitzar la sensació de la brisa que refresca l'calorós ambient estiuenc. L'intent de maximitzar l'experiència sensitiva és una cosa que està present en molts aspectes de la tradició cultural japonesa, com per exemple en la foscor dels Tokonoma.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Antigues campanetes fuurin de bronze i coure.

Els Fuurin provenen originalment de Xina, on es deien "风 铎" (fuutaku) campaneta de la fortuna. Allà eren utilitzades per conèixer la direcció i la força del vent en els camps de bambú, dels que es penjaven. Van ser introduïts al Japó pels antics monjos budistes que van viatjar a la Xina, tornant amb aquest objecte. No obstant això la seva funció original va ser oblidada en arribar a l'illa. Allà van ser penjats de les quatre cantonades dels temples per foragitar el mal i trucar a la tranquil·litat, i es va divulgar el rumor que en els llocs on se sentia el seu so, no passaria desastres. El seu nom va passar a ser "futaku", i més tard, en el període Kamakura el seu nom va derivar als caràcters de "风铃", i la seva lectura a "furei". Aquesta última lectura, donada pels monjos, és el que va evolucionar a l'actual: "fuurin". El material utilitzat en la seva fabricació sempre va ser el coure, però cap a l'any 1700 es van començar a crear campanetes de vidre. La raó d'aquesta tardana època és que la tècnica necessària per treballar el vidre d'una manera tan prima no es va perfeccionar al Japó fins aquestes dates. Una de les primeres ciutats on es va començar a fabricar aquests fuurin de vidre va ser Nagasaki, seguit més tard per Osaka, Kyoto i Edo, causant gran sensació, encara que el seu preu fos molt alt. En poc temps, la tecnologia per a la creació de vidre es va fer més barata i abans de començar l'era Meiji (1887), les campanetes de vidre van entrar en el seu apogeu.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Yokoso València: Japonesos a Espanya, espanyols que van al Japó.. 
  2. El bloc de Ikusuki a Tokyo: Fuurin.. 
  3. -como.html El secret de l'illa d'Avalon: II Jornades del manga i la cultura japonesa a Sevilla. 
  4. motomachicakeblog.com/? p = 37 Motomachi Cake Blog: Fuurin. 
  5. Poogaboo Land: Fuurin. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fūrin Modifica l'enllaç a Wikidata