Fabià Estapé i Rodríguez
[[Fitxer:
 Podeu contribuir afegint-hi una imatge (fotografia, dibuix, esquema, diagrama, etc.) que il·lustri l'article. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu carregar a Wikimedia Commons per tal d'enllaçar-la aquí. |
|
| Naixement | 14 de setembre de 1923 Portbou, Catalunya |
|---|---|
| Mort | 31 de gener de 2012 (als 88 anys) Lleó, Espanya |
| Residència | Lleó, Espanya |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Camp | Història econòmica |
| Institucions | Universitat de Barcelona |
| Universitat | Universitat de Barcelona Universitat Central de Madrid |
| Premis importants | Legió d'Honor Creu d'Alfons X el Savi Creu de Sant Jordi (1990) Premi Rei Jaume I d'Economia (1995) |
| Fou militant del PSUC i del sindicat Comissions Obreres. Va col·laborar amb el règim franquista i se'n va penedir després. |
|
Fabià Estapé i Rodríguez (Portbou, 14 de setembre de 1923 - Lleó, 31 de gener de 2012) fou un economista polític i professor universitari català.[1]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer el 14 de setembre de 1923 a Portbou, població situada a la comarca de l'Alt Empordà. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1946. Posteriorment es va doctorar a la Universitat Central de Madrid l'any 1953. L'any 1954 fou nomenat professor d'Història econòmica de la Universitat de Barcelona,[2] de la qual posteriorment en fou catedràtic, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i rector en dues ocasions (1969-1971 i 1974-1976). Així mateix també ha estat professor convidat de la Universitat Pompeu Fabra. Exercí el càrrec de comptable de la directiva del Futbol Club Barcelona, entre 1959 i 1961, durant la presidència de Francesc Miró-Sans.[2]
Fou militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), així com membre del sindicat Comissions Obreres (CCOO).[1][3] Guardonat amb la Legió d'Honor per part del Govern francès i amb la Creu d'Alfons X el Savi, l'any 1990 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.[3]
Morí el 31 de gener de 2012 a Lleó (Espanya), als vuitanta-vuit anys, a causa d'un atac de cor.[4][5]
Activitat econòmica [modifica]
Considerat l'introductor a Espanya dels estudis dels economistes Joseph Schumpeter i John Kenneth Galbraith, el 1957 fou guardonat amb el Premi Nacional de la Fundació Juan March pels seus estudis sobre el desenvolupament econòmic espanyol. Entre 1972 i 1974 fou assessor de la Comissió Consultiva que va desenvolupar el Plan de desarrollo durant el franquisme.
Obres [modifica]
És autor entre d'altres títols:
- 1959: La quiebra de Barcelona Traction
- 1963: Las inversiones en enseñanza y el desarrollo económico
- 1971: La reforma tributaria de 1845
- 1971: Ensayos sobre historia del pensamiento económico
- 1990: Una perspectiva española
- 1999: De tots colors, Premi Gaziel
- 2001: Vida y obra de Ildefonso Cerdá
- 2002: Agoreros y demagogos
- 2004: El joc de viure
- 2006: Deu Grans Catalans
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Fabià Estapé i Rodríguez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Mor l'economista Fabián Estapé als 88 anys». Ara, 1 de febrer 2012. [Consulta: 1/2/2012].
- ↑ 3,0 3,1 «S'ha mort l'economista Fabià Estapé». Vilaweb, 1 de febrer 2012. [Consulta: 1/2/2012].
- ↑ «El professor Fabià Estapé mor a Lleó d'un atac de cor als 88 anys». 324.cat, 1 de febrer 2012. [Consulta: 1/2/2012].
- ↑ «Mor l'economista Fabià Estapé». El 9 Nou, 1 de febrer 2012. [Consulta: 1/2/2012].
Enllaços externs [modifica]
- Estudiants de dret de la UB
- Creus de Sant Jordi 1990
- Economistes catalans del sud
- Escriptors catalans del sud contemporanis en castellà
- Escriptors altempordanesos contemporanis en català
- Portbouencs
- Rectors de la Universitat de Barcelona
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Professors de la Universitat Pompeu Fabra
- Receptors de la Legió d'Honor catalans
- Militants del PSUC
