Fabi Valent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fabi Valent (Fabius Valens) fou un general romà.

Fou un dels principals generals de l'emperador Vitel·li (69). Sembla que es va distingir per la seva avarícia, venalitat, i crueltat. Era d'una família de rang eqüestre i havia nascut a Anagnia al Latium.

Va participar en les bogeries de la cort de Neró, i al festival de la Juvenàlia, en el que les més distingides persones de l'estat van haver de participar, va actuar primer com a mim llicenciós, sembla que inicialment per força i després per gust. Neró el va nomenar llegat a la Legio I a Germània.

Després de la mort de Neró va intentar convèncer a Vergini Ruf d'assolir la porpra, però Ruf va refusar. Tot i així Valent el va acusar davant Galba d'haver volgut ser emperador. Una mica després, unit amb Corneli Aquí, llegat a un altra legió, va matar a Fonteu Capitó, governador de la Germània Inferior, amb l'excusa de què preparava una revolta però en realitat perquè havia refusat aixecar-se com li demanaven Valent i Aquí; Valent va presentar el fet davant Galba com un gran mèrit, però no va rebre cap recompensa i va considerar que havia estat víctima d'un acte d'ingratitud i quan va arribar Vitel·li a Germània Inferior com a successor de Capitó, Valent fou un dels primers que el va pressionar per assolir l'Imperi.

Vitel·li es va revoltar (1 de gener del 69) i el 2 de gener Valent va anar a Colònia i el va saludar com emperador, exemple seguit per tots els soldats a la Germània Inferior i el 3 de gener pels de Germània Superior. Vitel·li va encarregar a Valent la guerra contra Galba, junt amb Aule Cecina, general d'una legió de la Germània Superior i instigador principal de la revolta a favor de Vitel·li en aquesta província. Valent va rebre el comandament de 40.000 soldats amb ordes d'anar a la Gàl·lia que havia de guanyar per la persuasió o per la força a la causa, i després creuar a Itàlia pel Mont Genêvre (Cottionis Alpibus). Cecina va rebre el comandant de 30.000 amb orde d'anar directament a Itàlia pel coll del Gran Sant Bernat (Poeninis jugis).

Valent va començar la marxa a mig gener, i fou ben rebut a la Gàl·lia; però per raons no explicades, quan van arribar a Diviodurum (Metz) els soldats van fer una matança de quatre mil habitants; s'esperava que això provoqués resistència però no fou així, sinó que els pobles de la Gàl·lia es van atemorir i es van sotmetre més fàcilment encara. Va arribar a la capital dels leucs, la moderna Toul, on va saber la mort de Galba i la pujada de Marc Salvi Otó i això va produir que tota la Gàl·lia reconegués a Vitel·li tot i que l'odiaven tant com a Otó.

Valent va seguir avançant, va arribar a Lugdunum (Lió) on va decidir atacar Viena del Delfinat que havia abraçat la causa de Galba i Juli Víndex; Viena es va rendir sense lluita i va pagar una gran suma a Valent per no ser atacada; va continuar cap a Itàlia i pel camí va exigir contribucions als propietaris i va mostrar la seva avarícia.

En arribar a Itàlia va establir els seus quarters a Ticinum (Pavia) on quasi va perdre la vida en una revolta dels soldats; es va refugiar vestit d'esclau a la tenda d'un dels seus oficials fins que el perill va passar; a l'oficial que el va salvar el va fer matar seguidament acusat d'haver-li robat 1.000 dracmes del seu equipatge. Mentre Cecina havia estat derrotat prop de Cremona pels oficials d'Otó; però ara les forces de Cecina i les de Valent es van unir; es va lliurar la batalla decisiva a Bedriacum en la que els generals d'Otó foren derrotats.

Una mica després Vitel·li es va presentar al nord d'Itàlia i el van acompanyar a Roma. Vitel·li els va nomenar cònsols (1 de setembre) deixant de fet el govern en les seves mans. Els dos estaven d'acord a enriquir-se el més ràpid possible.

En acostar-se el general Antoni Prim, que amb les legions de Pannònia i Mèsia havia abraçat la causa de Vespasià, Valent i Cecina es van haver de preparar per la guerra altre cop, Valent estava malalt i va haver de restar a Roma i fou Cecina el que va marxar contra Prim. Cecina va trair al seu cap i va desertar al camp de Vespasià, Valent en canvi va romandre lleial. Quan va estar millor va sortir de Roma i era a Etrúria quan va saber de la victòria del general Prim, i la conquesta de Cremona; mancat de prou tropes per oposar-se a l'enemic va decidir marxar a la Gàl·lia per reclutar tropes.

Era a les illes Stoechadae (Hières, prop de Marsella) quan fou fet presoner per les forces d'uns vaixells enviats per Suetoni Paulí i fou empresonat per poc temps; el setembre fou executat a Urbinum i el seu cap fou mostrat a les tropes de Vitel·li per contrarestar el rumor de què havia escapat a Germània i estava reunint tropes.