Fabiola Mora y Aragón

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fabiola de Mora y Aragón)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'aristòcrata espanyola Fabiola de Mora y Aragón, reina dels Belgues, amb el seu marit Balduí I

Fabiola de Mora y Aragón (Fabiola Fernanda María de las Victorias Antonia Adelaida de Mora y Aragón) (Madrid 1928) és una aristòcrata espanyola que va esdevenir per casament reina dels belgues l'any 1960, any en què es casà amb el rei Balduí de Bèlgica. Arran de la mort del seu marit ostenta el títol de Reina Fabiola de Bèlgica cedint el de reina dels belgues a l'actual reina consort.

Nascuda a Madrid l'any 1928, era la filla del marquès de Casa Riera i comte de Mora, Gonzalo Mora Fernández Riera del Olmo i de Blanca de Aragón y Carrillo de Albornoz. La seva padrina de bateig fou la reina Victòria Eugènia de Battenberg.

Abans de maridar-se publicà un album de 12 contes ("Los Doce Cuentos maravillosos"). També exercí d'infermera i fou una coneguda voluntària de causes socials a Madrid.

L'any 1960 conegué Balduí de Bèlgica en una cerimònia al Palau Reial de Brussel·les mentre acompanyava com a dama d'honor la infanta Pilar d'Espanya. La parella es casà el 15 de desembre de 1960. Balduí era fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la princesa Àstrid de Suècia. Fabiola era molt ben connectada amb la família del dictador militar Francisco Franco. La seva esposa, Carmen Polo, va insistir a transmetre personalment l'obsequi del govern espanyol en presència de l'esposa de Fernando María Castiella, una altra personalitat controvertida del règim. Aquesta amistat, que va durar fins a la mort del dictador, va contribuir a fer-lo presentable al nivell internacional, tot i que va desconcertar l'aleshores primer ministre belga. El 2012, de Mora y Arragon va refusar d'obrir la seva correspondència amb Franco a la historiadora Anne Morelli.[1]

La parella no tingué descendència tot i que la reina tingué nombrosos embarassos que tots acabaren en abortaments naturals. Aquest fet afectà profundament als reis que esdevingueren en certa forma protectors del príncep i nebot seu Felip de Bèlgica.

El rei morí l'any 1993 a Motril durant unes vacances, i va ser succeït pel seu germà petit, el príncep de Lieja, Albert II de Bèlgica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pierre Havaux, "Fabiola et le dictateur Franco, ou la face obscure de la Reine Blanche" (francès) in Le Vif/L'Express, 12 juli 2012 (en català: Fabiola i el dictator Franco, o la faç oscura de la Reina Blanca)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabiola Mora y Aragón