Fabiola de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Fabiola

Fabiola, còpia del quadre de Jean-Jacques Henner, s. XIX
vídua
Nom secular Fabiola
Naixement mitjan segle IV
Roma
Defunció 27 de desembre de 399 o 400
Roma
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Inclosa als martirologis a partir del s. XV
Festivitat 27 de desembre
Fets destacables Deixeble de Sant Jeroni
Iconografia Amb vel, com a matrona romana
Patronatge Vídues

Fabiola de Roma (Roma, mitjan s. IV - 27 de desembre de 399) fou una dama romana dels primers temps del cristianisme. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fabiola formava part del grup de dones que, per influència de Jeroni d'Estridó, decidiren de dedicar-se a la vida ascètica i a la caritat. El mateix Jeroni en parlà a la seva carta LXXVII, adreçada en 400 a Oceà, son parent.

Era patrícia de la gens Fàbia i de jove s'esposà, tot i que aviat se'n divorcià. En morir el marit, es casà de nou i, novament vídua, la vigília de la Pasqua del següent any va fer penitència pública a la basílica de Sant Joan del Laterà, on entrà vestida de sac i fou rebuda pel papa Sirici I, tornant així a la comunió de l'Església.

Des de llavors, es dedicà a atendre pobres i malalts, fundant el primer hospital de Roma. El 395 anà a Betlem, on trobà Jeroni i on visqué al monestir que hi havia fundat Paula de Roma. S'hi dedicà a la lectura de la Bíblia i la meditació. Quan hi hagué el conflicte entre Jeroni i el bisbe Joan de Jerusalem entorn de les doctrines d'Orígenes, Fabiola tornà a Roma, on l'amenaça de la invasió bàrbara era present. Continuà mantenint contacte epistolar amb Jeroni, que li dedicà el seu tractat Del sacerdoci d'Aaaron.

Va fundar, amb el senador Pammaqui de Roma, el xenodochium de Porto, prop de la desembocadura del Tíber, que donava hospitalitat gratuïta i assistència mèdica als pelegrins pobres. En morir, el 399, molta gent anà al seu funeral, en agraiment i veneració envers la seva tasca social.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fabiola només apareix al martirologi romà a partir del segle XV, i encara no la inclou Cesare Baronio en 1583. Va fer-se coneguda mercès a la novel·la històrica anglesa Fabiola, o l'Església de les catacumbes, escrita pel cardenal Nicholas Patrick Stephen Wiseman en 1854, tot i la inexactitud de la història narrada.

La seva festivitat litúrgica és el 27 de desembre.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]